Fa uns mesos circulava pel Twitter una
nova versió de la piràmide de Maslow on el WiFi, Internet en general, o la bateria, eren la base de els necessitats a cobrir. Això em va fer recordar l'argument d'una nova piràmide de Maslow en l'àmbit digital que vaig presentar l'any 2010.
El setembre de 2010 els amics del COETT (Col·legi Oficial Enginyers Tècnics de Telecomunicacions) em van convidar a una de les taules de la Diada de les Telecomunicacions. Aquesta versava sobre "
Noves aplicacions i serveis per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans". Era abans no es comences a parlar de les SmartCity, en Hammond i en Snowden i les aplis.
La qualitat de vida es pot mesurar, per exemple, segons si es satisfan o no els nivells de la
piràmide de Maslow. Començant per la base, primers hem de satisfer les necessitats fisiològiques, després la Seguretat, Afiliació/Socialització, Reconeixement i Autorealització.
En la nostra vida a Internet aquestes necessitats s'expressen diferent, però també hi son presents i tenen una certa jerarquia. Les comentem breument i un altre dia les repassem una a una en profunditat.
1- Substituiríem a la base les necessitats bàsiques i fisiològiques per l'
accés a Internet: arriba? Tenim una oferta variada de proveïdors on escollir? Com ens arriba i quin equipament ens cal? I quin preu? Que arribi però que sigui car, és un handicap per als usuaris. L'accés és la primera barrera, nivell o pantalla a superar. Però és una pantalla encara pendent en molts llocs del país, on a banda de pagar unes de l
es tarifes més altes (PDF) de l'OCDE encara tenim una cobertura mòbil o d'Internet deficient en molts pobles tot i els magnífics beneficis de les operadores.
2- Tot seguit trobaríem els
serveis: És l'ús de la "
content layer" (capa de continguts) d'en Lawrence Lessig ("
The future of ideas"
PDF) que ens permet consumir i oferir continguts a tothom. Fàcil avui en dia amb plataformes de tercers com les xarxes socials, Whatsup, o serveis com Youtube, Wikilocs, o Instagram, Flickr, Pinterest, Wordpress, Blogger, etc, etc., més difícil si volem ser nosaltres els propietaris de l'espai o servei.
Hi ha ja força espais de participació, que han passat d'espais textuals com llistes de correu, fòrums, etc a espais més visuals amb nous formats com les xarxes socials, o espais on podem comprar o fer múltiples gestions per Internet (mapes, guies, etc).
Des del 2010 es van fent més presents a la capa de continguts les aplicacions per a tauletes i mòbils, on en espais molt controlats, ens ofereixen serveis similars a canvi de primar el consum sobre la creació. En aquests dispositius més personals és més fàcil consumir tot tipus de continguts i comunicar-nos via text curt i simple, que aportar continguts complexes (música, vídeo, text complex) nous. A banda cal considerar la pèrdua del control i la privadesa que sabent-ho o no, molts d'aquests dispositius comporten.
Sense entrar per ara en més detalls i per a resumir, en general Internet ens ofereix un espai de participació amb serveis que en moltes ocasions ens oferixen el que cerquem. Això és en part degut a que tot plegat creix obre una base de protocols oberts que permeten una innovació sense demanar permís (
permissionless innovation)
3- El següent nivell és la
velocitat: Podem accedir a Internet i hi trobem certs serveis que ens interessen i ens faciliten la vida però cal poder fer-ho amb unes condicions de velocitat mínimes: Per exemple 1Mbs com a dret bàsic i mínim (quan escrivia aquestes ratlles l'any 2010), potser ara demanaríem uns 10Mbs i 3G com a poc. L'accés i la velocitat estan força relacionats.
4- Un nivell més amunt tindríem un
entorn segur en el que poder ser a la Xarxa. Passivament, amb elements tecnològics que ens avisin i ens ofereixin garanties, i activament, a través de la formació
5- El darrer nivell, un cop assolits els anteriors, és
poder ser un agent actiu, creant xarxa tot desenvolupant les capes "Physical" i "Code" (Física i de Codi o programació) proposades per Lessig (1) on esdevenir un actor en el propi desenvolupament de la xarxa, per exemple estenent nodes
Guifi.net o desenvolupant aplicacions, protocols o nous serveis.
Referent al nivell 4, avui potser molt més popular pels abusos de governs i empreses de marketing online, la seguretat o un entorn segur, no és un debat conservador, classista o de la vella guàrdia defensant que abans les coses eren millors i que Internet ja no és el que era. Tot al contrari, és un debat al que arribem en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i els altres debats, si no s'han solucionat o n'estan en vies, com a mínim ja s'han posat sobre la taula. Es un debat que apareix quan un bon percentatge dels Internautes ja tenen, més o menys, cobertes les necessitats dels altres nivells de la piràmide. I és quan es comença a comparar la vida dins i fora d'Internet i anem lligant caps. Passaports biomètrics, càmeres de seguretat, big data, reconeixement facial, etc.
Parlar de seguretat i privadesa no és un debat conservador ni de "temps passats eren millors". Arriba en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i debats al voltant de les capes més bàsiques de la piràmide estan solucionats o en vies de ser-ho per a una gran majoria de ciutadans.
En el tema de les aplicacions i serveis, nus de la taula en la que participava, aquestes han de ser respectuoses amb la privadesa i la seguretat personal. Comencen, o començaven a aparèixer quan vaig preparar el guió de la ponència, alternatives als clàssics que avui tots coneixem. Diàspora vs. Facebook, Identica vs. Twitter, Tor, modes de navegació anònima en els navegadors, etc.
Els usuaris són cada cop més sensibles i google, ja llavors, es deixava de veure com innocent, i començaven a sortir productes i serveis "1984-free" (ie. respectuosos amb la privadesa i la seguretat dels usuaris). S'obria un petit mercat al que encara avui li costa obri-se camí
Les aplicacions i serveis, si més no els proposats per o des de les administracions ,cal que respectin i ofereixin, si més no, l'opció a la privadesa i un ús sense restriccions de la xarxa.
La banda sonora d'aquest text és "
Every breath you take" de "The Police"; que n'és d'encertada la combinació del títol de la cançó amb el nom del grup! (tot i que
la lletra es pugui interpretar de manera equívoca amor-assetjament). "
Every move you make, every step you take, ... I'll be watching you".
