El setembre de 2010 els amics del COETT (Col·legi Oficial Enginyers Tècnics de Telecomunicacions) em van convidar a una de les taules de la Diada de les Telecomunicacions. Aquesta versava sobre "Noves aplicacions i serveis per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans". Era abans no es comences a parlar de les SmartCity, en Hammond i en Snowden i les aplis.
La qualitat de vida es pot mesurar, per exemple, segons si es satisfan o no els nivells de la piràmide de Maslow. Començant per la base, primers hem de satisfer les necessitats fisiològiques, després la Seguretat, Afiliació/Socialització, Reconeixement i Autorealització.
En la nostra vida a Internet aquestes necessitats s'expressen diferent, però també hi son presents i tenen una certa jerarquia. Les comentem breument i un altre dia les repassem una a una en profunditat.
2- Tot seguit trobaríem els serveis: És l'ús de la "content layer" (capa de continguts) d'en Lawrence Lessig ("The future of ideas" PDF) que ens permet consumir i oferir continguts a tothom. Fàcil avui en dia amb plataformes de tercers com les xarxes socials, Whatsup, o serveis com Youtube, Wikilocs, o Instagram, Flickr, Pinterest, Wordpress, Blogger, etc, etc., més difícil si volem ser nosaltres els propietaris de l'espai o servei.
Hi ha ja força espais de participació, que han passat d'espais textuals com llistes de correu, fòrums, etc a espais més visuals amb nous formats com les xarxes socials, o espais on podem comprar o fer múltiples gestions per Internet (mapes, guies, etc).
Des del 2010 es van fent més presents a la capa de continguts les aplicacions per a tauletes i mòbils, on en espais molt controlats, ens ofereixen serveis similars a canvi de primar el consum sobre la creació. En aquests dispositius més personals és més fàcil consumir tot tipus de continguts i comunicar-nos via text curt i simple, que aportar continguts complexes (música, vídeo, text complex) nous. A banda cal considerar la pèrdua del control i la privadesa que sabent-ho o no, molts d'aquests dispositius comporten.
Sense entrar per ara en més detalls i per a resumir, en general Internet ens ofereix un espai de participació amb serveis que en moltes ocasions ens oferixen el que cerquem. Això és en part degut a que tot plegat creix obre una base de protocols oberts que permeten una innovació sense demanar permís (permissionless innovation)
3- El següent nivell és la velocitat: Podem accedir a Internet i hi trobem certs serveis que ens interessen i ens faciliten la vida però cal poder fer-ho amb unes condicions de velocitat mínimes: Per exemple 1Mbs com a dret bàsic i mínim (quan escrivia aquestes ratlles l'any 2010), potser ara demanaríem uns 10Mbs i 3G com a poc. L'accés i la velocitat estan força relacionats.
4- Un nivell més amunt tindríem un entorn segur en el que poder ser a la Xarxa. Passivament, amb elements tecnològics que ens avisin i ens ofereixin garanties, i activament, a través de la formació
5- El darrer nivell, un cop assolits els anteriors, és poder ser un agent actiu, creant xarxa tot desenvolupant les capes "Physical" i "Code" (Física i de Codi o programació) proposades per Lessig (1) on esdevenir un actor en el propi desenvolupament de la xarxa, per exemple estenent nodes Guifi.net o desenvolupant aplicacions, protocols o nous serveis.
Referent al nivell 4, avui potser molt més popular pels abusos de governs i empreses de marketing online, la seguretat o un entorn segur, no és un debat conservador, classista o de la vella guàrdia defensant que abans les coses eren millors i que Internet ja no és el que era. Tot al contrari, és un debat al que arribem en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i els altres debats, si no s'han solucionat o n'estan en vies, com a mínim ja s'han posat sobre la taula. Es un debat que apareix quan un bon percentatge dels Internautes ja tenen, més o menys, cobertes les necessitats dels altres nivells de la piràmide. I és quan es comença a comparar la vida dins i fora d'Internet i anem lligant caps. Passaports biomètrics, càmeres de seguretat, big data, reconeixement facial, etc.
Parlar de seguretat i privadesa no és un debat conservador ni de "temps passats eren millors". Arriba en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i debats al voltant de les capes més bàsiques de la piràmide estan solucionats o en vies de ser-ho per a una gran majoria de ciutadans.
Els usuaris són cada cop més sensibles i google, ja llavors, es deixava de veure com innocent, i començaven a sortir productes i serveis "1984-free" (ie. respectuosos amb la privadesa i la seguretat dels usuaris). S'obria un petit mercat al que encara avui li costa obri-se camí
Les aplicacions i serveis, si més no els proposats per o des de les administracions ,cal que respectin i ofereixin, si més no, l'opció a la privadesa i un ús sense restriccions de la xarxa.
La banda sonora d'aquest text és "Every breath you take" de "The Police"; que n'és d'encertada la combinació del títol de la cançó amb el nom del grup! (tot i que la lletra es pugui interpretar de manera equívoca amor-assetjament). "Every move you make, every step you take, ... I'll be watching you".