/* */ Derrapades neuronals: de maig 2014

Pàgines

dissabte, 31 de maig del 2014

Detectant avions des del balcó de casa

Podem detectar els missatges ADB-S (Automatic Dependent Broadcast-Surveillance) que emeten els avions només amb una RaspberryPi i una antena receptora del senyal TDT amb connexió USB.

Vaig seguir les indicacions pas a pas de la web SatSignal.eu , instruccions molt clares i fàcils a seguir, fins i tot si no domineu Unix.

Coses a tenir en compte:
  • Assegureu-vos que l'antena té el xip RTL2832 que indiquen les instruccions.
  • Per a evitar problemes a la RasPi deguts al consum excessiu dels USB amb  teclat, WiFi i antena, i disposar d'un sistema simple a posar al balcó, vaig habilitar accés a la RasPi per ssh via LAN, actualitzar el SO, i preparar la connexió WiFi (indicacions a AdaFruit o a altres llocs a Internet) fent que les IP obtingudes del router fossin fixes (ie. sense DHCP).

Amb la Wifi funcionant i comprovant que podia connectar-me a la RasPi via ssh a través de la Wifi, vaig deconnectar la LAN i seguir les indicacions de la plana web de SatSignal.eu.

En el meu cas, seguint les indicacions de la web no vaig trobar cap problema. Tal com també preveu la recepta a seguir, em va donar l'error al picar la comanda   rtl_test -t     però seguint també les indicacions de la plana a la que et remet, no vaig trobar cap problema per seguir avançant.

A fi d'automatitzar l'arrancada del procés quan rebota la RasPi, no oblideu el pas de crear el script dump1090.sh tal com indica la plana web.

Acabat aquest procés podeu rebotar el sistema i des d'un altre ordinador connectar-vos a la IP-de-la-RasPi:8080 (la IP fixa definida abans) i veureu una plana web on veureu sobre un map de Gmaps i una taula (vegeu imatge tot seguit) els avions detectats per la vostra antena. Tinc la meva a l'exterior tocant la paret i em detecta avions força llunyans, sent el record fins ara unes 170mn (= uns 300Km), al bell mig del golf de Lleó.


dump1090 funcionant i mostrant resultats via web (IP-RasPi:8080)

La vostra capacitat de deteccio dependrà molt del cel visible que tingueu allí on poseu l'antena.

Segon pas.
Ara ja funciona tot el muntatge però ve la part divertida de compartir les dades recollides, en aquest cas via un servei com la web FlightRadar24.com a canvi de poder accedir als serveis Preimum d'aquesta web.

Aneu a  http://www.flightradar24.com/software i descarregueu el programa de Windows. A través del programa us doneu d'alta amb un email i una bona aproximació a la vostra latitud i longitud expressada en decimal (podeu fer servir Google maps tot seleccionant el lloc i mirant la URL on hi trobaure la LAT/LONG en decimal). Al camp "data source" hi poseu la IP de la RasPi (la que feu servir per a veure la plana web d'abans, però posant el port 30003 en lloc del 8080). Accepteu i obtindreu una clau, apunteu-la.


Posteriorment aneu a http://forum.flightradar24.com/threads/4270-Linux-feeder-software-for-Flightradar24 i descarregueu el programa per a connectar la RasPi a FlightRadar.

Un cop baixat, desempaquetat a la RasPi (directori home --> cd ~) i llest per funcionar executeu, des del directori on teniu aquest programa, la comanda:

./fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY

on YOUR-SHARING-KEY és el codi obtingut amb el programet de Windows fet servir per donar-vos d'alta a FlightRadar24.

Per a comprovar que funciona, aneu a http://premium.flightradar24.com i obriu-vos un compte amb el mail usat per a obtenir el codi. Un cop dins veureu si FlightRadar24 accepta ja les vostres dades.

Per acabar d'automatitzar-ho tot, cal afegir la línia de codi
fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY


dins el script dump1090.sh dins el bloc de la funció start(), potser després de la línia touch $PIDFILE

 ~/fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY 2>&1 > /dev/null &


Amb això hauríeu de tenir ja una RasPi que automàticament al rebotar executi el dump1090 per a llegir els missatges rebuts a l'antena i mostrar-ho tot un cop processat a la plana web de l'adreça de la RasPi:8080. A més a més amb les dades recollides per dump1090 alimenta FlightRadar i us dona accés als serveis Premium de manera gratuïta.

Ara a jugar i provar de fotografiar avions des de casa. Ja em direu si us funciona i fins on arribeu a detectar avions.

divendres, 16 de maig del 2014

La Governança d'Internet i el Mètode Científic

Deixo aquí l'ampliació del que vaig dir en motiu de la Diada de les Telecomunicacions organitzada pel COEINF i Telecos.cat el 16 de maig de 2014.


Tots estem d'acord i molts estudis indiquen que fer arribar la banda ampla a tot arreu és un impulsor clar del desenvolupament:
  • Ofereix igualtat d'oportunitats
  • Vertebra un país o territori
  • Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu.

La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (IETF, per exemple), s'escampi per tot arreu.

Es doncs una prioritat fer possible que la banda ampla arribi a tot arreu; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement.

Però cal que es faci a preus assequibles (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del roaming és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental. 



Suposant doncs que primer ens arriba el camí i després que aquest passa a un preu competitiu, com podem usar aquesta infraestructura, aquests camins ?

Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència:

Amb tecnologies obertes que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "publish or perish" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en publicacions tancades darrera paywalls.

Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social.

Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (permissionless innovation) de la mateixa manera en que la Ciència progressa.

Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una governança d'Internet seguint el model que anomenem com "multistakeholder", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada.

És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les noves idees hagin de córrer el risc de marxar i veure si en un altre entorn poden fructificar.

Com passa en l'entorn científic, la informació ha de circular lliurement (llibertat d'expressió) i en igualtat de condicions (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa.

La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda.