/* */ Derrapades neuronals: d’octubre 2005

Pàgines

divendres, 21 d’octubre del 2005

Unitat de mercat en lo universal

http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195559211.html

18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------

Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.

Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?

La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?

dissabte, 15 d’octubre del 2005

Internet, la cinquena dimensió

Fa més de 50.000 anys els humans vam començar a explorar territoris i a poblar el planeta. Les migracions des del bressol africà van portar als nostres avantpassats a descobrir noves terres, desenvolupar noves eines i crear un conjunt de tradicions i cultures que primer van ser transmeses oralment i després per escrit. La informació anava amb les persones i es perdia, modificava o millorava amb i en elles. A peu, cavall, vaixell o carro, ens movíem sempre sobre les dues dimensions de la superfície del Globus i la informació viatjava amb nosaltres o en nosaltres.

Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.

Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.

La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.

Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.

La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.

Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.

Referències

[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004