La internacionalització i la visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de reblar el clau.
Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil, Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia, Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és: quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res, directament quan. Només depèn de nosaltres.