/* */ Derrapades neuronals: 2014

Pàgines

dimarts, 1 de juliol del 2014

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.

En Peter Gerrand, professor a la Swinburne University of Technology i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA.

Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.


I aquí els enllaços a les planes del TJA i el TelSoc per si mai es decideixen a alliberar l'article.

Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012 vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat, mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero, ...) no farien gaire res.

Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat.

Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.

dissabte, 31 de maig del 2014

Detectant avions des del balcó de casa

Podem detectar els missatges ADB-S (Automatic Dependent Broadcast-Surveillance) que emeten els avions només amb una RaspberryPi i una antena receptora del senyal TDT amb connexió USB.

Vaig seguir les indicacions pas a pas de la web SatSignal.eu , instruccions molt clares i fàcils a seguir, fins i tot si no domineu Unix.

Coses a tenir en compte:
  • Assegureu-vos que l'antena té el xip RTL2832 que indiquen les instruccions.
  • Per a evitar problemes a la RasPi deguts al consum excessiu dels USB amb  teclat, WiFi i antena, i disposar d'un sistema simple a posar al balcó, vaig habilitar accés a la RasPi per ssh via LAN, actualitzar el SO, i preparar la connexió WiFi (indicacions a AdaFruit o a altres llocs a Internet) fent que les IP obtingudes del router fossin fixes (ie. sense DHCP).

Amb la Wifi funcionant i comprovant que podia connectar-me a la RasPi via ssh a través de la Wifi, vaig deconnectar la LAN i seguir les indicacions de la plana web de SatSignal.eu.

En el meu cas, seguint les indicacions de la web no vaig trobar cap problema. Tal com també preveu la recepta a seguir, em va donar l'error al picar la comanda   rtl_test -t     però seguint també les indicacions de la plana a la que et remet, no vaig trobar cap problema per seguir avançant.

A fi d'automatitzar l'arrancada del procés quan rebota la RasPi, no oblideu el pas de crear el script dump1090.sh tal com indica la plana web.

Acabat aquest procés podeu rebotar el sistema i des d'un altre ordinador connectar-vos a la IP-de-la-RasPi:8080 (la IP fixa definida abans) i veureu una plana web on veureu sobre un map de Gmaps i una taula (vegeu imatge tot seguit) els avions detectats per la vostra antena. Tinc la meva a l'exterior tocant la paret i em detecta avions força llunyans, sent el record fins ara unes 170mn (= uns 300Km), al bell mig del golf de Lleó.


dump1090 funcionant i mostrant resultats via web (IP-RasPi:8080)

La vostra capacitat de deteccio dependrà molt del cel visible que tingueu allí on poseu l'antena.

Segon pas.
Ara ja funciona tot el muntatge però ve la part divertida de compartir les dades recollides, en aquest cas via un servei com la web FlightRadar24.com a canvi de poder accedir als serveis Preimum d'aquesta web.

Aneu a  http://www.flightradar24.com/software i descarregueu el programa de Windows. A través del programa us doneu d'alta amb un email i una bona aproximació a la vostra latitud i longitud expressada en decimal (podeu fer servir Google maps tot seleccionant el lloc i mirant la URL on hi trobaure la LAT/LONG en decimal). Al camp "data source" hi poseu la IP de la RasPi (la que feu servir per a veure la plana web d'abans, però posant el port 30003 en lloc del 8080). Accepteu i obtindreu una clau, apunteu-la.


Posteriorment aneu a http://forum.flightradar24.com/threads/4270-Linux-feeder-software-for-Flightradar24 i descarregueu el programa per a connectar la RasPi a FlightRadar.

Un cop baixat, desempaquetat a la RasPi (directori home --> cd ~) i llest per funcionar executeu, des del directori on teniu aquest programa, la comanda:

./fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY

on YOUR-SHARING-KEY és el codi obtingut amb el programet de Windows fet servir per donar-vos d'alta a FlightRadar24.

Per a comprovar que funciona, aneu a http://premium.flightradar24.com i obriu-vos un compte amb el mail usat per a obtenir el codi. Un cop dins veureu si FlightRadar24 accepta ja les vostres dades.

Per acabar d'automatitzar-ho tot, cal afegir la línia de codi
fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY


dins el script dump1090.sh dins el bloc de la funció start(), potser després de la línia touch $PIDFILE

 ~/fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY 2>&1 > /dev/null &


Amb això hauríeu de tenir ja una RasPi que automàticament al rebotar executi el dump1090 per a llegir els missatges rebuts a l'antena i mostrar-ho tot un cop processat a la plana web de l'adreça de la RasPi:8080. A més a més amb les dades recollides per dump1090 alimenta FlightRadar i us dona accés als serveis Premium de manera gratuïta.

Ara a jugar i provar de fotografiar avions des de casa. Ja em direu si us funciona i fins on arribeu a detectar avions.

divendres, 16 de maig del 2014

La Governança d'Internet i el Mètode Científic

Deixo aquí l'ampliació del que vaig dir en motiu de la Diada de les Telecomunicacions organitzada pel COEINF i Telecos.cat el 16 de maig de 2014.


Tots estem d'acord i molts estudis indiquen que fer arribar la banda ampla a tot arreu és un impulsor clar del desenvolupament:
  • Ofereix igualtat d'oportunitats
  • Vertebra un país o territori
  • Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu.

La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (IETF, per exemple), s'escampi per tot arreu.

Es doncs una prioritat fer possible que la banda ampla arribi a tot arreu; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement.

Però cal que es faci a preus assequibles (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del roaming és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental. 



Suposant doncs que primer ens arriba el camí i després que aquest passa a un preu competitiu, com podem usar aquesta infraestructura, aquests camins ?

Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència:

Amb tecnologies obertes que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "publish or perish" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en publicacions tancades darrera paywalls.

Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social.

Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (permissionless innovation) de la mateixa manera en que la Ciència progressa.

Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una governança d'Internet seguint el model que anomenem com "multistakeholder", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada.

És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les noves idees hagin de córrer el risc de marxar i veure si en un altre entorn poden fructificar.

Com passa en l'entorn científic, la informació ha de circular lliurement (llibertat d'expressió) i en igualtat de condicions (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa.

La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda.

dimecres, 26 de març del 2014

ICANN 2.0, cap a la globalització de la gestió d'Internet


Aprofitant que aquests dies sóc a Singapur assistint a les reunions d'ICANN en qualitat de membre del board del ccNSO (consell de dominis territorials) aprofitaré per donar una versió de primera mà de la situació de canvi en la gestió d'Internet que s'està donant i com es viu aquí.

La reunió té lloc pocs dies després que la NTIA (National Telecommunications and Information Administration) (@NTIAgov), agència del Departament de Comerç (DoC) del govern dels Estats Units que porta aquests temes i la regulació de la indústria de les telecomunicacions, anunciés que té la intenció de delegar la funció de supervisió de IANA a la comunitat.

IANA es l'entitat que actualment i sota el paraigües d'ICANN a través d'un contracte amb el DoC, gestiona les funcions bàsiques d'Internet com l'assignació dels noms de domini, la distribució de les adreces IP i els sistemes autònoms i els protocols que fan funcionar Internet.

L'anunci de la NTIA ha passat a alguns mitjans de comunicació, blogs i comentaris a la xarxa com que el govern dels Estats Units es desentenia de la supervisió d'Internet i aquesta podria o bé passar a ser o la selva,o una Arcàdia de la llibertat o passar a ser controlada per algun organisme de la ONU, la ITU o amb el risc de caure sota el control de països amb idees tan radicalment diferents, com a mínim pel que fa a la llibertat d'expressió, com l'Aràbia Saudita, Rússia o la Xina (i cada cop més també pels occidentals). És també un tema del que els Republicans nordamericans han fet un tema polític per poder atacar al President dels EUA.

Alguns exemples del Washington Post, Business Insider o One citizen speaking.


Però de què s'està parlant realment? S'ha tornat boig o altruista el govern dels EUA i deixa el control d'Internet?

Llegint la declaració de la NTIA veiem que la NTIA obre un procés, que encarrega a ICANN, per a que convidant a totes les parts en un entorn de governança "multistakeholder" es faci una proposta per a la gestió de les funcions d'IANA que permeti a la NTIA passar el control a la comunitat, En resum, la globalització de la supervisió de les funcions d'IANA,

En definitiva, el govern del EUA no "allibera" la supervisió d'Internet ni la deixa a disposició de la Xina o Rússia com alguns articles han indicat i altres molt raonablement han explicat a New Republic o el mateix blog d'ICANN.

I més a més aquest traspàs no es farà de qualsevol manera, la NTIA demana explícitament que:

  1. El procés i l'organització de la comunitat ha de ser "multistakeholder" (MSH), és a dir amb la participació d'igual a igual de tots els agents involucrats i interessats.
  2. Ha de preservar la seguretat, estabilitat i resiliència d'Internet
  3. Ha de garantir una Internet lliure i oberta
  4. Ha de satisfer les necessitats els usuaris (i en paraules d'en Lawrence Strickling, l'adminitrador de la NTIA i Assistant Secretary of Commerce present a la reunió amb el ccNSO, un procés consensuat entre totes les parts interessades asseguraria aquest punt).
i afegeix tot seguit que la NTIA no acceptarà cap proposta que substitueixi el rol de la NTIA per cap organització intergovernamental o que estigui liderada per cap govern.


És a dir, no serà del govern dels EUA però tampoc de cap altre govern i aquests s'hauran de conformar en participar, com ja passa ara a ICANN, en entrar a jugar amb els altres partícips i parts interessades (per tant un entorn i model de governança multistakeholder)

Tot i que l'acord amb ICANN per a desenvolupar les funcions d'IANA acaba el proper 30 de setembre de 2015, el Secretari Strickling subratlla que aquesta data no és cap limitació pel desenvolupament del procés. Tot i això cal tenir en compte que poc després hi haurà les eleccions a la presidència dels EUA i que un canvi de partit o fins i tot un nou president del partit demòcrata podrien fer canviar la situació.

Fins aquí l'explicació del que significa aquest traspàs de les funcions d'IANA.

Ara les preguntes que sorgeixen, que són moltes tot i la aparentment simple concepte de traspassar unes funcions merament tècniques.

Quan es parla de delegar la "stewardship" (responsabilitat de la gestió) d'IANA, de quin tipus de responsabilitat parlem exactament?
Només operacional o total?

De fet tal com funciona ara, quan s'ha d'afegir un nou TLD a l'arrel, ICANN ho passa a IANA qui, un cop obtingut el vistiplau de la NTIA, ho passa a Verisign (el Registre del .com entre d'altes i mantenidor de l'arrel (root zone), llista on hi ha tots els TLD aprovats eg. com, .net, .org, .cat, .ad, etc, la llista que indica quins són els dominis vàlids i permet que aquests funcionin a Internet per a que ho entri al fitxer arrel.

Però si la NTIA desapareix del procés, quina és la separació de poders entre qui estableix les polítiques i processos i qui els executa? Qui és el reposnsable en cas de problemes?


Veiem què diuen els ponents de la taula rodona organitzada pel ccNSO al voltant d'aquest tema.

Pat Kane, Senior VP de Verisign remarca que és important ressaltar la importància en la gestió de l'arrel i que qui ho faci en el futur sigui tan bo com ho ha fet Verisign. A banda remarca la nmecessitat de tenir clar qui assumeix responsabilitats si la NTIA desapareix del procés. LA NTIA sempre va deixar clar que podria canviar a l'administrador de l'arrel i que estan preparats. Va ser una mica alarmista remarcant que amb les nous TLD caldrà fer moltes més actualitzacions a l'arrel incrementant-se le risc d'introduir problemes (però cal tenir en compte que qualsevol TLD fa molts més canvis cada dia i no passa res)

Keith Davidson (Director internacional del .nz) es pregunta què passarà amb els contractes que molts ccTLDs tenen amb IANA (alguns des d'abans de la creació d'ICANN) i com afectarà al procés de delegació, redelegació i revocació de la gestió dels ccTLD.

Jari Arkko, (@JariArkko, chair de la Internet Engineeering Task Force) la globalització de les funcions d'IANA és una evolució, no una revolució i no és el primer cop que ho vivim. La comunitat tècnica és capaç i està preparada pel canvi i aprofitar-ho per a millorar el sistema. Cal però una clara separacio de poders entre l'establiment de les polítiques, les operacions i la supervisió.

Milton Mueller (@MiltonMueller, Non Commercial Users Constituency a ICANN i Universitat de Syracuse) remarca que és un canvi el el procés d'autorització, no del procés tècnic ni el de supervisió. Si amb el canvi ja no caldrà l'autorització del govern dels EUA cal definir un nou marc de responsabilitat i autoritat.

Sembla clar doncs que des del punt de vista tècnic i per a l'usuari final no hi haurà cap canvi. L'esforç i les discussions es centraran en la separació de poders entre l'execució i la supervisió del procés de globalització de la gestió de la funció d'IANA, i de retruc en el funcionament d'Intenet en un marc de governança "multistakeholder". Un escenari no gaire diferent del funcionament actual d'ICANN però en el que caldrà seguir el creixent rol que van prenent els estats.


D'alguna manera entrem al que serà ICANN 2.0