/* */ Derrapades neuronals: de setembre 2005

Pàgines

dissabte, 17 de setembre del 2005

Som i serem ... una mica més digitals

Som un poble i ens afirmem en el dia a dia per la pròpia voluntat de ser i de seguir sent sense ser assimilats pels "Borg" [1] qui, dient-se germans, no ens accepten tal com som i ens intenten canviar. Avui, el 16 de setembre de 2005, som una mica més i tenim una data comuna per a commemorar el naixement, en l'àmbit digital, de la possibilitat d'autoafirmació de la societat que s'expressa en català al nord, al sud, terra endins o mar enllà.

Es, de fet, el dia en que la Internet autogestionada descrita per en J.P Barlow en "Una declaració d'independència del Ciberespai" [2], autoorganitzada però cada cop més assetjada pels qui remenen les cireres en el món dels àtoms, decideix respectar la llibertat d'associació d'uns cibernautes i de passada reafirmar la independència del Ciberespai i la dicotomia entre el mon atòmic i el digital. Es també el dia del naixement en l'àmbit digital del primer conjunt d'usuaris agrupats entorn una societat que s'identifica a través d'una cultura que no té reflex en el món dels àtoms de la mateixa manera que la tenen algunes altres a través dels ccTLDs.

Alguns d'altres tribus pretesament universals es demanaran perquè cal un .cat i quin sentit té en un món global com és Internet. Uns potser els respondran que per oposar-se a certs ccTLDs, o que té el mateix sentit que els ccTLDs que ells, amb "visió de ciutadans del món" empren. Altres diran perquè ens ve de gust: Internet és encara l'espai de llibertat màxim i on preval el viu i deixa viure. Als qui s'oposen al .cat, només repetir-los les paraules d'en Barlow. La xarxa és encara un espai de llibertat, meritocràtic i liberal on prima la voluntat individual dels seus usuaris i on ningú no obliga a ningú a res. Deixeu que siguin els usuaris, en legítim exercici de la seva llibertat individual, que decideixin el futur del .cat.


Cal sense cap dubte felicitar als qui ho han fet possible, començant pel pioners de l'encara no resolt tema del .ct, fins als qui han portat, a primera o darrera línia, el .cat a bon port. Ara però és l'hora de posar-se treballar a fi d'assolir un .cat operatiu, eficaç i motivador. Es l'hora de demostrar i demostrar-nos que ens sabem organitzar i de les pedres fer-ne pans. Que som capaços de crear, innovar i obrir nous camins en la civilització dels futurs navegants d'aquest mar binari, com ho feu en el seu dia el dret marítim compilat pel Consolat de Mar [3] en el mar dels àtoms. I que som capaços de fer-ho de manera transparent i per a tothom doncs el .cat no és un alou, ans un empriu.


El .cat per sí sol no arregla ni millora la nostra societat xarxa. Es una etiqueta d'adscripció voluntària que pot simplificar la navegació i recerca d'informació i que té un potencial aglutinador però que per sí sola no reforçarà la nostra societat xarxa. Calen doncs accions paral.leles a fi de sumar noves urdidores al teixit de la malla de la nostra societat xarxa, fomentant la creació de nous nodes i dominis però també connectant nodes a fi de fer la xarxa cada cop més gran, més interconnectada, més resistent i més útil.

Desperta bit !

[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Borg

[2] Una declaració d'independència del Ciberespai - J.P.Barlow
http://homes.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html [en]
http://derrapades-neuronals.blogspot.com/ [ct]

[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_del_Mar

dissabte, 10 de setembre del 2005

Petroli: la pregunta equivocada

Una mala pregunta porta a una mala solució, i això, crec, és el que per una raó o una altre està passant amb el tema de l'increment del preu i la disponibilitat del petroli.

La pregunta que ens fem tots i de la que van plens ens Mèdia és quan s'acabarà el petroli i que farem llavors i si la Societat pot resistir preus tant alts. Articles, anàlisi, debats i algun reportatge. Però el més important, tot i que ho és, no és si el petroli s'acaba d'ací 50 o 100 anys o si el seu preu de mercat assoleix preus astronòmics en 10 anys. La pregunta, crec, ha de ser què es fa quan es depèn, com depenem tots, de proveïdors d'un recurs estratègic venut per un oligopoli o càrtel. Des de 1973, amb la primera crisi del petroli, que estem fent el préssec !

Qualsevol empresari sap què és dependre d'un sol proveïdor de recursos estratègics i com això condiciona, i de quina manera, el futur i viabilitat de l'empresa. Si ho voleu més acadèmic, podem parlar de la matriu de Kraljic.


Els EUA, el Regne Unit i la Xina ho tenen molt clar: el petroli és un recurs estratègic i cal assegurar-se el proveïdor integrant-lo en la cadena de producció. Hi pots establir acords (oleoductes de Sibèria a Xina, etc.) o el pots integrar en la teva cadena tot absorbint-lo via compra, filials o similars, que és entre altres coses el que s'ha anat a fer a l'Iraq o el que s'intenta fer amb Veneçuela, Colòmbia, Angola, Sàhara Occ., etc.


I des d'Europa ens ho mirem i portem 30 anys fent el préssec. Potser ens sembli que Noruega, amb les extraccions al Mar del Nord, ho tingui millor, però no ens enganyem, la llei de la selva no els deixarà gaudir del "seus" recursos tranquil.lament quan els demés vaguin escassos.


La millor manera de deslliurar-se del control dels proveïdors estratègics en oligopoli i càrtel és buscar alternatives, més quan el subministrament d'aquest proveïdor estratègic no serà etern, té data de caducitat força propera i tens competidors molt més fots que tu que no et permetran cap posició d'avantatge. No discutirem aquí ni ara si aquestes alternatives passen pel nuclear (França) o les renovables (Dinamarca). El que vull destacar és que des de 1973 els governs europeus -i en particular el nostre-, amb l'excepció d'uns pocs, no han fet res per a deslliurar-se del sotmetiment als capricis d'un mercat energètic controlat per un càrtel. No s'ha invertit en R+D a la recerca d'alternatives viables a gran escala, ni en el desenvolupament i patents de tecnologies alternatives com tampoc no s'ha legislat seriosament a fi de potenciar tecnologies d'estalvi i de recerca d'alternatives. Motors elèctrics que es recarreguen amb les frenades, motors d'aire comprimit, biocombustibles, aïllament i orientació dels habitatges, arquitectura bioclimàtica, nous processos industrials més eficients, transports públics més capilars i eficients, reducció de la contaminació lumínica, etc, etc.


Els nostres governants, perdó, administradors, es deixen endur pel corrent tot pensant en el curt plaç de 4 anys o 8 a més estirar, un rafting polític que només els fa evitar o esquivar els trams difícils del riu tot deixant-se portar i sense fer res per a governar la barca (país) vers un destí final de travessia. No hi ha o no es veu estratègia a llarg terme sobre on ha d'anar el país ni com hi volem arribar; el joc polític es centra en la tàctica del cos a cos i no es percep cap estratègia de país a llarg terme en àmbits com l'energia, l'educació, la immigració, les tele/comunicacions, la societat en xarxa, etc.


La nostra Societat (empresa) no es pot permetre per més temps seguir confiant el seu benestar futur en uns proveïdors estratègics que els nostres polítics (administradors) mai no podran ni incorporar ni controlar. Si a més a més hi afegim els efectes dels combustibles fòssils en l'atmosfera i que és un recurs no renovable que només pot pujar de preu quan tard o d'hora es faci escàs, estem fent el préssec si no ens busquem alternatives i les posem en pràctica avui de manera urgent.



Es des de la posició de redactor de les regles del joc que té el Legislador, des d'on es pot afavorir la innovació en l'estalvi energètic i en la recerca i implantació de noves tecnologies que ens facin cada cop més independents del petroli. Si els nostres polítics han d'administrar el país i posar les bases de creixement econòmic i social de cara al futur, cal molta més estratègia a llarg terme i menys tàctica política a 4 anys vista.


La pregunta doncs no és quan s'acabarà el petroli i què farem llavors o fins a quin preu estem disposats a pagar el barril, sinó què podem fer avui o de fet, què hauríem pogut anar fent des de 30 anys enrere per a deslliurar-nos, poc a poc però inexorablement, d'uns proveïdors estratègics operant en càrtel en un oligopoli. Fem força tard.

dissabte, 3 de setembre del 2005

Anàlisi: Una declaració d'independència del ciberespai

Anàlisi de “Una declaració d'independència del ciberespai”, [1] escrita el 8 de febrer de 1996 per John Perry Barlow, cofundador de la Electronic Frontier Foundation - www.eff.org.

L'escrit neix com a reacció al procés de promulgació de la llei “Telecomunications reform act” [2], el primer intent seriós dels governs (del govern nord-americà, però per extensió i per l'alt percentatge d'internautes i empreses nord-americanes) de regular un espai que fins llavors havien ignorat. Amb l'aprovació d'aquesta llei, Barlow percep que es trenca l'equilibri entre els 3 actors, agents o poders que es mouen en el ciberespai del 1996: el govern, els usuaris (els netizens o ciutadans de l'entorn E3) i les empreses o lobbies que just han descobert la nova terra de la llet i la mel. La Declaració, escrita com un contraatac dialèctic i amb un cert aire messiànictranscendental, comença amb un primer paràgraf que destil·la xoc de civilitzacions i trobada interplanetària (“I come from Ciberspace, the new home of Mind”). Deixa clar d'entrada el refús, l'afirmació de la independència i la bel·ligerància entre dos mons que s'acaben de trobar. O millor dit, la reacció d'un món fins ara ignorat que es sent objecte de cobdícia del que el ve a trobar i davant la qual cal defensar-se i establir les regles del joc.

En la línia d'Echeverría [3] i Negroponte [4], Barlow detecta la dicotomia entre dos mons que fins ara s'ignoraven asimètricament: el món material, el dels àtoms, que fora dels àmbits universitaris i de recerca (el món de la ment), ignorava el món dels bits. Es fa patent la diferència entre el món material i el mon de les idees, entre el dels entorns E1 i E2 i l'entorn E3 d'Echeverría. Però contràriament a ell, Barlow sembla veure E3 com la nova frontera, el nou oest a conquerir, abans que la nova polis d'Echeverría. No en debades, Barlow viu a Wyoming fent de ramader...

Barlow
Lletrista i ramader
Metàfora de l'espai: L'última frontera
Dicotomia: Món material vs. ciberespai

Echeverría
Matemàtic i filòsof
Metàfora de l'espai: La Polis
Dicotomia: Entorns: E1, E2 vs. E3

Negroponte
Eng. informàtic MIT
Metàfora de l'espai: Info-espai
Dicotomia: Àtoms vs. bits

Tot i aquestes aparents paral·lelismes, Barlow sembla estar parlant de dos mons separats, que nasqueren separats i que no tenen necessitat d'interacció present ni futura. D'un Ciberespai que pot existir en paral·lel i independentment del món material.

El quart paràgraf menciona el desconeixement que el món material té del món virtual i critica com aquest vol imposar les seves tesi, visions del món i maneres de fer, sense haver-se involucrat en el diàleg, hàbits i cultura del món virtual. Barlow destaca que els mercats i la riquesa creada en el ciberespai són cosa del món virtual i que no han rebut cap ajuda del món material, fet que els deslegitima per intervenir-los. Aquesta darrera afirmació es suporta en un punt força feble, al suposar que ni les operadores d'accés a Internet ni els fons de capital risc o el món corporatiu o capitalista en general -el món material-, no han tingut res a veure en l'aparició i el creixement dels mercats virtuals. El punt fort de Barlow per contra és el d'assenyalar la disparitat cultural, de valors i d'ètica dels dos mons. L'ètica de el temps és diner i la informació és poder del món material, contra la ètica hacker [5] del ciberespai.

El cinquè, setè i vuitè paràgrafs posen l'èmfasi en un nou món, que emmirallat en les utopies del XIX o el mateix naixement dels EUA, té el seu propi “Contrat Social”, les seves pròpies regles del joc entre els seus ciutadans/netizens i els seus òrgans legislatius i executius. Unes regles molt més assembleàries i àcrates que els sistemes del món material. Això va poder ser així mentre el ciberespai era petit i l'ètica hacker era la predominant entre els seus usuaris. Quan entren en joc els valors i l'ètica (la religió ?) del món material i capitalista, l'expansionisme d'aquest, junt amb el suport de les seves institucions, on encara que Barlow no vulgui, viuen els cossos dels habitants del Ciberespai, es menja l'espai i acantona els òrgans de decisió i administració del món virtual. Barlow no vol veure la complementarietat entre els dos mons ni detecta la possibilitats d'aprofitar la situació per a desenvolupar una noopolitik [6].

Sense parar-se a mesurar les forces del nouvingut, s'enroca en una resistència sense buscar l'adaptació i pitjor encara, sense buscar aprofitar-se de la situació per fer canviar no només el nou statu-quo que s'albira sinó la pròpia idiosincràsia, valors i ètica del món material.

Els paràgrafs novè, desè i onzè desenvolupen les diferències entre els dos mons:

Món material
E2
Àtoms
Matèria
Passat
Vosaltres
Lleis i reglaments
Industrial
Ètica protestant-capitalista
Guardià del segon liberalisme, (el de les corporacions).

Ciberespai
E3
Bits
Immaterial - Idees
Futur
Nosaltres
Autogestionat
Terciari
Ètica hacker
Hereu del liberalisme primigeni la llibertat de la persona, el dels “Founding fathers” dels EUA.

Barlow s'inspira en els principis lliberals dels “founding fathers” i pensadors del XVIII, els hereus de la Revolució francesa i els Drets de l'Home. Defensa la utopia a la frontera entre els liberalisme i anarquisme, de la llibertat individual i la no ingerència del govern, al qual lliurement decidim cedir, temporalment, alguns dels nostres drets en benefici de la res pública.

Tot i això, segueix refusant la ingerència del món material en el món virtual i sense reconèixer les relacions que hi ha hagut entre els dos des del principi.
En els paràgrafs dotzè i tretzè l'encerta de ple tot apuntant l'interessant tema de la la barrera digital (digital divide) entre les generacions que, tot i vivint en el mateix entorn del món material, han nascut i usen Internet i la generació, sovint quasi gerontocràcia, que el governa. [7]. I dona per inútils els esforços de control (lleis) basats en mesures que poden funcionar en el món material, però que no seran efectives en el món virtual, del que diu no en saben res.

I en l'antepenúltim paràgraf apunta una via per on s'obrirà l'escletxa que les lleis del món material, per la ignorància dels seus governants de les diferències entre els dos mons, no sabran ni podran tapar. S'esbossen aquí els principis del moviment del copyleft, GNU-General Public License [8] i la Creative Commons [9] i la lògica d'aquest en un món-entorn on el cost de duplicació i transport de bits és quasi zero.

Finalment, ens els dos últims paràgrafs, Barlow entén que els participants del ciberespai són corporis, persones físiques, potser fins i tot jurídiques, subjectes a les lleis, els drets i deures del món material, i accepta el domini de “els altres” com un mal menor però real, tot i declarant la independència mental i la creació d'una nova Icària virtual, la civilització de les ments en el Ciberespai.


Referències:

[1] http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html
[2] Telecomunications reform Act, 1996; http://www.fcc.gov/telecom.html
[3] Javier Echeverría; La sociedad informacional. El impacto de las tecnologías de la información y las comunicaciones sobre la sociedad. Trípodos, número extra, actas del primer congreso internacional sobre comunicación y realidad, URL. Pàg. 13-24.
[4] Nicholas Negroponte; Being digital; 1995.
[5] http://www.hackerethic.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Hacker_ethic
http://www.netvironments.org/ECulture/Module3/HackerEthic/
http://en.wikipedia.org/wiki/Copyleft
http://www.gnu.org/copyleft/copyleft.html
[6] http://www.fathom.com/feature/121989/
http://www.rand.org/publications/MR/MR1033/
[7] Alan Kay's definition of technology: "Anything that was invented after you were born".
[8] http://en.wikipedia.org/wiki/GNU_GPL
[9] http://creativecommons.org/




dijous, 1 de setembre del 2005

Una Declaració d'Independència del Ciberspai

No l'he vist traduït al català, així que aquí va la meva versió. Després posaré l'anàlisi que en vaig fer pel curs del doctorat de la UOC "Política i Societat de la Informació".

-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-----

Una Declaració d'Independència del Ciberspai
per John Perry Barlow
http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html


Governs del Món Industrial, vosaltres, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la Ment. En nom del futur, us demano en el passat que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No exerciu cap sobirania sobre el lloc on ens reunim.

No hem elegit cap govern, ni pretenem tenir-lo, així que em dirigeixo a vosaltres sense més autoritat que aquella amb la qual la llibertat sempre parla. Declaro l'espai social global que estem construint independent per naturalesa de les tiranies que esteu buscant imposar-nos. No teniu cap dret moral a governar-nos ni posseïu mètodes per a fer-nos complir la vostra llei que deguem témer veritablement.

Els governs deriven els seus justs poders del consentiment dels quals són governats. No heu demanat ni rebut el nostre. No us hem convidat. No ens coneixeu, ni coneixeu el nostre món. El Ciberespai no es troba dintre les vostres fronteres. No penseu que podeu construir-lo, com si anés un projecte public de construcció. No podeu. És un acte natural que creix de les nostres accions col·lectives.

No us heu unit a la nostra gran conversa col·lectiva, ni vau crear la riquesa dels nostres mercats. No coneixeu la nostra cultura, la nostra ètica, o els codis no escrits que ja proporcionen a la nostra societat més ordre que el qual podria obtenir-se per qualsevol de les vostres imposicions.

Proclameu que hi ha problemes entre nosaltres que necessiteu resoldre. Useu això com una excusa per a envair els nostres limitis. Molts d'aquests problemes no existeixen. On hagi veritables conflictes, on hagi errors, els identificarem i resoldrem pels nostres propis mitjans. Estem creant el nostre propi Contracte Social. Aquesta autoritat es creés segons les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai aquesta format per transaccions, relacions, i pensament en si mateix, que s'estén com una quieta ona en la teranyina de les nostres comunicacions. El nostre món és alhora a tot arreu i enlloc, però no és on viuen els cossos.

Estem creant un món en el qual tots poden entrar, sense privilegis o prejudicis deguts a la raça, el poder econòmic, la força militar, o el lloc de naixença.

Estem creant un món on qualsevol, en qualsevol lloc, pot expressar les seves creences, sense importar el singulars que siguin, sense por a ser coaccionat al silenci o el conformisme.

Els vostres conceptes legals sobre propietat, expressió, identitat, moviment i context no s'apliquen a nosaltres. Es basen en la matèria. Aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, així que, a diferència de vosaltres, no podem obtenir ordre per coacció física. Creiem que la nostra autoritat emanés de la moral, d'un progressista interès propi, i del bé comú. Les nostres identitats poden distribuir-se a través de moltes jurisdiccions. L'única llei que totes les nostres cultures reconeixerien és la Regla Daurada. Esperem poder construir les nostres solucions particulars sobre aquesta base. Però no podem acceptar les solucions que esteu tractant d'imposar.

Als Estats Units heu creat avui una llei, l'Acta de Reforma de les Telecomunicacions, que repudia la vostra pròpia Constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, DeToqueville i Brandeis. Aquests somnis han de renéixer ara en nosaltres.

Us atemoreixen els vostres propis fills, ja que ells són nadius en un món on vosaltres sempre sereu immigrants. Com els temeu, encomaneu a la vostra burocràcia les responsabilitats paternes a les quals covardament no podeu enfrontar-vos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions d'humanitat, de les més vils a les més angelicals, són part d'un tot únic, la conversa global de bits. No podem separar l'aire que asfixia d'aquell sobre el qual les ales baten.

A la Xina, Alemanya, França, Rússia, Singapur, Itàlia i els Estats Units esteu intentant rebutjar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia en les fronteres del Ciberespai. Pot ser que impedeixin el contagi durant un petit temps, però no funcionaran en un món que aviat serà cobert pels mitjans que transmeten bits.

Les vostres cada vegada més obsoletes indústries de la informació es perpetuarien a si mateixes proposant lleis, a Amèrica i en qualsevol lloc, que reclamin la seva possessió de la paraula per tot el món. Aquestes lleis declararien que les idees són un altre producte industrial, menys noble que el ferro rovellat. En el nostre món, sigui el que sigui el que la ment humana pugui crear pot ser reproduït i distribuït infinitament sense cap cost. El transvasament global de pensament ja no necessita ser realitzat per vostres fabriques.

Aquestes mesures cada vegada més hostils i colonialistes ens col·loquen en la mateixa situació en la qual van estar aquells amants de la llibertat i l'autodeterminació que van haver de lluitar contra l'autoritat d'un poder llunyà i ignorant. Hem de declarar els nostres "jos" (identitats) virtuals immunes a la vostra sobirania, encara que continuem consentint el vostre poder sobre els nostres cossos. Ens estendrem a través del planeta perquè ningú pugui empresonar els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la Ment en el Ciberespai. Que sigui més humana i bella que el món que els vostres governs han creat abans.


Davos, Suïssa
a 8 de febrer de 1996.