Enllaços sobre el SARS-CoVid19 i biologia cel·lular en general

A l'escola xalava molt amb les classes de Biologia, i en particular amb la biologia cel·lurar i la bioquímica. Vaig tenir molt bons prefessors i m'agradava el tema. Va anar d'un pel que no estudiés Biologia a la UB. Amb la crisi del COVID19 han anat sortint interessants articles describint el codi genètic, les proteïnes i la seva funcionalitat, i he tornat a xalar i cercat més enllaços del tema. Aquí en deixo uns quants:

Coronavirus: coneixent l'enemic. (març 2020, Ismael Mingarro)
https://metode.cat/noticies/coronavirus-humans-coneixent-enemic.html

Lluís Montoliu - BioTente vídeos sobre CRISPR, proves PCR, epigenètica, ...
https://www.youtube.com/playlist?list=PL2ulhgu9dpGdKf9OJbUmdh8iJQyH1YcCb

Bad news wrapped in a protein: inside the coronavirus genome. (abril 2020, Jonathan Corum and Carl Zimmer)
https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/03/science/coronavirus-genome-bad-news-wrapped-in-protein.html

How corona virus mutates and spreads. (abril 2020, Jonathan Corum and Carl Zimmer)
https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/30/science/coronavirus-mutations.html

Coronavirus: la lluita des del nanomon. (abril 2020, Jordi Diaz-Marcos)
https://www.enciclopedia.cat/divulcat/coronavirus-la-lluita-des-del-nanomon

Esto es lo que los virólogos sabemos hasta hoy sobre el coronavirus SARS-CoV-2. (abril, Albert Bosch) 
https://theconversation.com/esto-es-lo-que-los-virologos-sabemos-hasta-hoy-sobre-el-coronavirus-sars-cov-2-137274

Good news on the human immune response to the Coronavirus. (maig 2020, Derek Lowe)
https://blogs.sciencemag.org/pipeline/archives/2020/05/15/good-news-on-the-human-immune-response-to-the-coronavirus

Our amazing immune system. (abril 2020, Bert Hubert)
https://berthub.eu/articles/posts/immune-system/

COVID-19: The T cell story (juny 2020, Bert Hubert)
https://berthub.eu/articles/posts/covid-19-t-cells/

DNA: The Code of Life. (2017, Bert Hubert) amb un parell de vídeos de la seva presentació al SHA2017.
https://berthub.eu/articles/posts/dna-the-code-of-life/

Aquí un que va a cercar el codi genètic del virus a un reposiroti i cerca similituds entre les seves variants. En bash!
https://jameshfisher.com/2020/02/09/diffing-coronaviruses/

Un molt bon curs a EdX sobre el sistema immunitari de la Universitat de Tel Aviv i el professor Jonathan Gershoni. Assequible amb els coneixements de Biologia de batxillerat. "Viruses & How to Beat Them: Cells, Immunity, Vaccines".
https://www.edx.org/course/viruses-how-to-beat-them-cells-immunity-vaccines

Aquests enllaços em porten a d'altres amb animacions fetes amb ordinadors, basades en el coneixement actual de l'activitat cel·lular. Llàstima no haver tingut aixo quan ho estudiava!

Animacions del WEHI (Walter+Eliza Hall Institute) sobre funions cel·lulars. Transcripció de gens, orgànuls cel·lulars, portes del nucli, empaquetament del DNA sobre histones, etc. Aquí la playlist de les animacions.
https://www.youtube.com/playlist?list=PLD0444BD542B4D7D9

TED conference de Drew Barry sobre aniumacions de l'activitat cel·lular.
https://www.youtube.com/watch?v=WFCvkkDSfIU

Resolent per a X , una TED i Ripoll

Veig en el TL una piulada d'en Ricardo Galli (@gallir) 

Encuriosit vaig a la plana on podem escoltar un tall d'uns 4 minuts d'un programa de ràdio de la NPR (National Public Radio) dels EUA on es fa referència al tema i s'apunta a una conferència TED de març de 2002.

També altres enllaços com http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259

En Terry Moore, ponent que ho explica al TED, argumenta que el fet de que fem servir la X per a assenyalar la incògnita matemàtica ve del fet que els àrabs usaven la paraula “sheilon” (alguna cosa)  per a referir-se a la incògnita i l'abreujaven amb la seva primera lletra [shin].

Fins aquí tot correcte. Però tot seguit en Moore fa una pirueta dient que donat que l'espanyol no tenia el so [sh] van convenir en fer servir la lletra grega X [ki], i d'aquí passà al llatí i les altres llengües europees com “x”.

Em sorprèn perquè en Moore cau el típic error (península ibèrica = Espanya = espanyol = castellà) i perquè en català sí tenim aquest so “x” com “sh” a principi de paraula. Buscant una mica fàcilment podem trobar que:

• el so “x” [sh] de la paraula àrab “sheilon” (alguna cosa) sí existia en castellà antic, també a inici de paraula. Tot i que a partir del segle XVI la “x” passa a pronunciar-se “j”. Per tant no havien de convenir res.
  http://lema.rae.es/dpd/?key=x
  http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=genTPtyahD6kw8AJ2P
  http://www.fundeu.es/recomendacion/pronunciacion-de-la-letra-x-1031/
  
  
• També el gallec i em sembla entendre que el lleonès
  https://en.wikipedia.org/wiki/X
  
  
• i també en català.

Trobem doncs dos errors:

El primer, ja indicat més amunt i molt habitual, és confondre la península ibèrica amb Espanya i d'aquí amb l'espanyol o castellà. Al segle XI i XII no existia Espanya com a estat ni l'espanyol com a llengua, i pel cap baix a la península s'hi parlaven 8 llengües (gallec, lleonès, castellà, basc, aragonès, català, hebreu i àrab).

El segon és que sí existia el so “sh” a principi de paraula en castellà, però també en català i segurament també en les altres llengües peninsulars.

Per tant l'explicació de la TED segons la qual la X ve a través del castellà i que aquest no tenia el so [sh] queda invalidada. 

I donada la importància dels monestirs catalans en la traducció i disseminació de textos àrabs i grecs, no es gens descartable que la “shin” àrab de la incògnita fos transcrita per una “x” en algun dels monestirs del Pirineu català. A través del monestir de Ripoll, el scriptorium més important i amb una de les més grans biblioteques d'Europa, el futur Papa Silvestre II introduí el zero i l'àbac decimal a Occident.

Bé, acabat d'escriure això veig que el matemàtic Steven Strogatz dóna un enllaç on diu que segons A History of Mathematical Notations de Florian Cajori, l'explicació medieval no és correcta, i cal atribuir-ho a René Descates, qui en el llibre La géometrie (1637) va començar a emprar les lletres x,y,z per a les incògnites.

L'explicació d'en Moore té unes quantes errades, potser la de l'origen de X també ho sigui fins que puguem saber en quina documentació es basa per afirmar-ho (no l'he sabut trobar en els enllaços que he seguit per a escriure aquesta entrada). Se non è vero, è ben trovato.

LLibres per St. Jordi

Hi ha molts i molt bons llibres per regalar enguany, però aquí les meves recomanacions, si voleu interessades, de llibres per a aquest St. Jordi:

Lliures o morts, la novel·la d'en Jaume Clotet i en David de Montserrat que ens descobreix n'Ermengol Amill, l'heroi oblidat de 1714. Aquí la web del llibre i aquí el booktrailer (2 min). Editorial Columna, ISBN 978-84-6641-528-6.

Gaudí ciutadà i polític (edició en 2 idiomes, català i anglès), de l'arquitecte Xavier Iparraguirre, recull diversos testimonis contemporanis d'Antoni Gaudí que treuen a la llum la sovint amagada component de ciutadà compromès amb el seu país i la seva llengua d'aquest català universal. Aquí una mica més d'informació. Llibres de l'índex, ISBN 978-84-96563-21-6. 

100 qüestions d'Astronomia, De les fases de la Lluna a l'energia fosca. Jordi Aloy i Domènech, experimentat astrònom i durant molts anys operador del planetari del Museu de la Ciència (ara Cosmo Caixa) respon de manera molt didàctica les preguntes més habituals que tots ens fem de l'Univers que ens envolta. Aquí trobareu informació del llibre. Cossetània edicions. ISBN 978-84-9034-102-5

I per acabar, les recomanacions de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), una bona tria de llibres de divulgació científica escrita per membres d'aquesta associació.

Quina és la vostra tria ?

Bona diada i millor lectura a tothom !