DNSSEC - el .cat un cop més pioner (II)

A puntCAT vam voler ser pioners en molts aspectes a fi d'oferir el millor servei als registrants i als qui visitaven dominis .cat. Era també un punt de diplomàcia pública a través del que representava el domini .cat en el món digital i els espais de la governança d'Internet. 

.cat i RGPD, un cop més, pioners

El passat 25 de maig va entrar ja en total aplicabilitat la GDPR o RGPD (General Data Protection Regulation, Reglament General de Protecció de Dades). De ben segur heu rebut una bona pila de correus electrònics d’entitats i empreses demanant-vos que accepteu certs canvis en la normativa d’ús i doneu consentiment explícit a seguir en la seva base de dades. Entre d’altres coses, el RGPD implica que el conegut servei “whois” a través del qual qualsevol persona pot saber qui és el titular d’un domini Internet, la seva bústia electrònica, adreça postal i telèfon, canvia i haurà de protegir aquestes dades de l’escrutini públic.

A .cat vàrem fer la feina molt abans.

Quan vam posar en marxa el .cat (2006) vam haver d’acceptar les condicions que imposava ICANN a tots els gTLD (dominis genèrics de primer nivell). Entre d’altres un Whois amb totes les dades públiques i obert a tothom. Era això o res. ICANN no entenia ni volia sentir parlar de canvis en el whois, i menys de part d’un nou gTLD que no sabien molt bé com podria funcionar. Però un mes després de començar, en una reunió de treball de gTLDs que ICANN va organitzar a Barcelona (Hotel 1898), ja vam tornar a treure el tema; el whois, tal com el volia ICANN, mostrant totes les dades aportades pel titular del domini (registrant), no s’ajustava a les nostres expectatives de privadesa ni al que l’agència de protecció de dades podia demanar.

Així doncs vam començar un llarg però incansable procés de negociació amb ICANN qui finalment va obrir un procés de discussió (gener 2012) que va culminar amb l'aprovació de la nostra demanda i la signatura del canvi (PDF) a finals de l’any 2012, signat a ICANN45 (Toronto).

Els registrants d’un domini .cat que es declaraven persones físiques al registrar el domini tindrien les seves dades personals amagades al whois, i si volien, les podien mostrar. Per contra, els dominis .cat de persones jurídiques no podien escollir i mostraven, com sempre s’havia fet, totes les dades de contacte a fi de facilitar una comprovació de titularitat i oferir més seguretat als usuaris Internet i consumidors en general. Donat que el registre seguia rebent totes les dades de contacte i només amagava les de les persones físiques titulars que així ho volien, sempre hi havia la possibilitat de que qui realment tingués dret a saber qui era el titular d’un domini .cat, ho pogués demanar al registre.

Tot i aquest antecedent, sembla que ICANN no en va aprendre i que la GDPR li ha vingut de nou; ara tot són corre-cuites i no s’ha pogut acordar cap estàndard.

Val a dir però, que a ICANN s’enfronten dues percepcions radicalment diferents de la percepció de la privadesa. Per una banda les “constituencies” o grups d’interès amb veu i vot que representen els usuaris (NCUC, NPOC i ALAC – de la que ISOC-CAT, patró de la Fundació puntCAT, n’és membre) que volen una bona protecció de la privadesa dels registrants. Per l’altra, les “constituencies” que agrupen a certes empreses, les de les forces de seguretat i les de protecció de marques, que volen poder saber en tot moment i en obert qui és el titular d’un domini genèric (els de 3 o més lletres).

La indefinició d’ICANN, junt amb les diferents interpretacions que alguns registradors fan de l’aplicació del RGPD, està començat a generar tensions que segurament portaran cua. De moment sembla que la legislació europea s’ha decantat aquest cop a favor dels usuaris, de protegir el dret a la privadesa i a no ser seguits constantment. Què pensaríem si es reproduís en el món no digital el seguiment que patim, sense consentiment i sovint ni tan sols saber-ho, en el món digital? En qualsevol cas, en tenim el dret, exercim-lo.

"I visited the Mothership" before the motehrship

Fa una bona pila d'anys vaig anar a les oficines de Hewlett Packard de Cupertino per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!

 

 

Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie

Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el Apple Park o "The Spaceship".

Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven google.cat, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a 1 Infinite Loop, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "I visited the mothership". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment.

Apple to build 'spaceship' HQ on old Hewlett Packard site. (The Journal.ie)

El .cat fa 10 anys

El 16 de setembre celebrem l'aniversari de l'aprovació formal del domini .cat per part del Consell Directiu d'ICANN (i contracte signat el 23 de setembre). El procés ja ha estat descrit en diferents llibres (*) i aquí vull parlar de les línies mestres que van inspirar el seu creixement durant els primers 7 anys (2006-2013) en el que vaig tenir l'honor de dirigir-lo.

I com recordava el DG Jordi Puigneró, amb el .cat vam assolir la independència digital; Guanyar-la va ser molt important, i cuidar-la, fer-la créixer i fer-la gran va ser la nostra feina. Com en un país que vol tornar a ser, vam començar literalment del no res però amb molta empenta, ganes i uns principis molt clars que haurien de guiar la nostra feina des de llavors.

Seny: El .cat no podia fracassar. Tot i suposar-ne una bona acollida, no sabíem quants dominis es registrarien durant el primer any. Les despeses d'infraestructura eren molt elevades i calia no estirar més el braç que la màniga. Vam aconseguir beneficis des del primer trimestre i un creixement financerament molt sòlid, posant unes bones bases pel creixement futur.

Responsabilitat: estàvem gestionant un bé comú, un empriu, que ens representa a tots a la Xarxa i fora. Estàvem desenvolupant la marca país molt abans de que se'n comencés a parlar.

Visibilitat: El .cat ens feia visibles a tot el món. Ens treia de la invisibilitat digital i històrica però també ens feia visibles en la quotidianitat al veure un .cat en una furgoneta, una tarja de visita o a la TV. I ens permetia participar en els fòrums i la indústria dels TLD com un més i en igualtat de condicions.

Qualitat: sempre per davant de la quantitat. Com un arbre que creix, un mal inici comportava un mal creixement.

Servei. Vam ser dels primers dominis en incorporar les darreres millores tecnològiques a fi d'oferir a tothom el millor servei possible, des del punt de vista d'atenció als usuaris com en el funcionament. Vam voler oferir sempre el millor servei, el que com usuaris ens agradaria rebre.

Lideratge: lligat amb punts anteriors, havíem de donar exemple i buscar noves maneres de fer les coses. Vam introduir els Ajuts puntCAT, una mesura de RSC que la nova direcció no ha continuat però copiada posteriorment per altres dominis del món. I engegat campanyes com ara "Navega en català" o per acostar Internet a les escoles amb Webs al punt.cat. En l'àmbit tecnològic vam voler liderar transformacions que són invisibles pels usuaris però que ajuden a l'ecosistema Internet del país.

Il·lusió: conscients d'ajudar a fer realitat, a través d'un símbol, els anhels de moltes persones. El .cat com imatge del que volíem i podíem ser quan se'ns deixa fer les coses sols.

Crec que vam plantar bé aquestes llavors. Van fructificar durant els primers anys i esdevenir unes arrels i un tronc prou sòlid per a contrarestar el mal temps. Una bona base per a que fàcilment es pogués créixer més i millor, fins i tot davant futures crisi de gestió.

Aquests principis van guiar el creixement del .cat. Sòlids, amb voluntat de servei i entenent i acceptant la responsabilitat que com equip vam acceptar. Moltes gràcies als qui ens van ajudar a fer-ho possible.

(*)

"Nació.cat". Gordillo, S. PMM editorial, 2007

"Sobirania.cat". Gordillo, S. Crea't edicions, 2014

"El reconeixement internacional de la Fundació puntCAT". de Montserrat, Iparraguirre, Gras; Ed. FOCIR, 2014

No cal anunciar el .cat a la TV

Aquesta passada primavera el .cat ha fet una campanya de TV i ràdio. La inversió (consultors, productores, slots, hores invertides, etc) no s'ha notat gens en el creixement en dominis, vegem-ho.

Segons les dades que podem trobar a la web d'ICANN i a la web de .cat mirem els creixements entre el 31 de gener i el 31 de maig entre 2010 i 2014:


Dominis    Data

40138        31 gen 2010
42676        31 mai 2010
Creixement net de 2538 dominis

47094        31 gen 2011
50220        31 mai  2011
Creixement net de 3126 dominis

52516        31 gen 2012
53817        31 mai 2012
Creixement net de 1301 dominis


62493        31 gen 2013
66841        31 mai 2013
Creixement net de 4348 dominis

71723        31 gen 2014
73163        16 mar 2014   campanya TV de mitjans març a mitjans abril 2014
74131        03 abr 2014
74961        30 abr 2014
75123        09 mai 2014
75617        31 mai 2014
Creixement net de 3894 dominis



La rebaixa de preus en promoció aprovada el juny de 2012 i aplicada fins a final de 2012, i el fet d'aplicar els preus de promoció com a preus definitius va comportar, com era d'esperar i s'havia previst en 2012, un creixement en 2013 per sobre del que era habitual. En efecte, amb aquesta rebaixa el preu d'alta s'acostava a la mitjana dels altres competidors. Quedava però fer permanent i no excepcional la rebaixa en la renovació.

Curiosament però, tant el Patronat com la nova direcció no van seguir aquesta línia i van preferir invertir en anuncis en TV i ràdio com una aposta per arribar als 100.000 dominis a final de 2014. 

Com tothom en aquesta indústria sap, els prescriptors i compradors de dominis no es pesquen a la TV, es pesquen a Internet i amb la visibilitat al carrer del domini, tal com .cat va fer en els seus primers 7 anys de vida. I rebaixant progressivament els preus a mesura que es creixia per a assegurar la continuïtat del registre per una banda (més que assegurada en el 6è any) i per l'altre reservar els noms disponibles per a qui realment el volia fer servir i no pels especuladors.

L'aposta doncs no ha funcionat i no s'arribarà als 100.000 que van publicitar al març si no regalen els dominis (mala política, no es renovaran i caldrà seguir fent disbarats per a seguir creixent). I millor no calcular el ROI de tant "brillant" campanya.

Si el tema de TV i ràdio era invertir en mindshare segurament hagués estat molt més profitós, i impactat directament en el creixement i per tant en la visibilitat del domini, destinar aquests diners a rebaixar el preu de les renovacions, encara massa alts passats 8 anys des del sunrise.

I a banda de les queixes, propostes ? Sí:

- Fer efectiva i permanent una rebaixa en les renovacions del .cat. Ja fa temps que no té sentit seguir mantenint un alt preu de renovació. Alta i renovació han de ser iguals i alineats amb el que diu el mercat. La idea de protegir l'espai de noms dels especuladors i mercat secundari ja no s'aguanta.

- Cercar una direcció i gestió més professional i que conegui el món dels TLD i Internet i un Patronat que, des del desconeixement absolut d'aquesta indústria, deixi d'interferir i confiï la direcció a un professional que sàpiga de què va i que no rebi constants interferències..

- Obrir el patronat a altes entitats representatives de la societat que es mou a Internet i no de l'antiga societat pre-internet i els amics de sempre. Són els usuaris els qui fan .cat, i actualment molt infra-representats en el patronat, no les patums ni les institucions que es premien i s'anomenen mútuament.

En podria explicar més, però ho deixarem aquí.

Com conviuran el .ct i el .cat ?

Preparant els temes pel #DebatCatDigital organitzat pel diari Ara el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (@unjoanqualsevol) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.

Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct

Assolida la independència caldrà demanar a la ISO (International Standards Organization) que incloguin els codis  de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista ISO 3166-1 alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).

Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a ICANN la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al ccNSO (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel NomCom (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.

Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ?  Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)?  Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?

Durant el període de sunrise (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (Landrush).

A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.

En Peter Gerrand, professor a la Swinburne University of Technology i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA.

Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

I aquí els enllaços a les planes del TJA i el TelSoc per si mai es decideixen a alliberar l'article.

Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012 vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat, mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero, ...) no farien gaire res.

Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat.

Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.

Any nou, vida nova

Any nou, vida nova. Ja fa unes quantes setmanes que no sóc a .cat, gairebé 7 anys des que em vaig incorporar al projecte d'arrencar i fer funcionar el domini .cat. Un projecte del que tots n'esperàvem molt però que no sabíem com funcionaria ni com seria rebut en un mercat tan madur com el dels TLD (Top Level Domain, domini de primer nivell); cert, el país demanava des de feia anys un TLD però ningú no gosava donar cap xifra d'on podia arribar el .cat. 

Sala de l'IEC on vam treballar part del 1er any

Aquests anys han passat volant i han estat tot un repte i una aventura. Vam començar des de zero, literalment. Unes taules en un passadís d'un espai cedit i amb modèstia però conscients de que havíem de fer créixer un empriu i el símbol de la nació a la xarxa. I vam començar sense models doncs el .cat, tot i que formalment és un domini genèric, era i és percebut com un domini de país i no hi havia models recents on inspirar-nos. Cadascú tindrà la seva opinió, però modestament crec que ho hem aconseguit. Avui el .cat ha superat els 60.000 dominis, creix amb força (un 15% en 2012) i és un referent en la món dels TLDs.

Deixo el .cat amb la tristor de no haver pogut fer tot el que m'hagués agradat, sempre hi ha més idees que temps i recursos, però content d'haver arribat al punt en que la nau ja vola sola i està estabilitzada. El domini creix sense parar, hem aconseguit baixar els preus fins a situar-nos a la mitja del mercat, ser financerament independents des del primer dia, i oferir un TLD útil a la comunitat, líder tecnològic i reconegut com un èxit a tot el món. Pel camí han caigut moltes idees però encara n'hi ha moltes més en el rebost i algunes es faran realitat ben aviat. Però si alguna cosa ha quedat coixa, crec que ha estat desenvolupar més encara la relació amb la comunitat, i la presència i creixement en tot l'àmbit lingüístic, no hem donat l'abast per arribar a tot arreu.

Hem intentat tractar amb el màxim respecte els registrants i la comunitat d'Internet en general, tractant a tothom tal com ens agradaria ser tractats. Hem cercat la projecció internacional del que representa el .cat a través de ser un exemple de bon funcionament i participant, d'igual a igual, en els fòrums internacionals de la indústria dels dominis. Hem volgut ser totalment autònoms i autofinançats: ser totalment independents financerament a fi de demostrar per una banda que els projectes de país poden ser sostenibles i per l'altre estar preparats per, com finalment ha passat, defensar-nos millor davant les crisi. Hem fet créixer el .cat centrant-nos en la qualitat i no en la quantitat, un model diferent al que segueixen els altres TLDs però que crec ha donat molt bon resultat vista la solidesa i reputació del .cat arreu.

Evidentment les coses es podien haver fet millor, pitjor i segur que diferent. En qualsevol cas, avui en veiem els resultats i d'aquí uns anys veurem els que fa poc hem plantat. Ho hem fet arribant 20 anys tard a un mercat molt madur on el .com ha esdevingut el TLD per excel·lència fet que no passa en alguns països on el seu TLD era operatiu contemporàniament amb el .com). També havent de conviure amb una situació política i de discriminació vers la component de catalanitat gens menyspreable, sobretot en l'àmbit empresarial. Tot i així creixem mes a mes, any rera any i de manera continuada i sòlida. Ho hem fet de manera callada i sense inflar els globus dels mitjans ni la publicitat. Volem que els resultats parlin per nosaltres.

Sala de plenaris d'una reunió d'ICANN (Mèxic, març 2009) 

• Plegats hem fet del .cat un domini de referència al món. Mostrat reiteradament a ICANN com un model d'èxit en que s'emmirallen algunes de les noves candidatures de TLDs. I reconegut també pels grans TLDs (article a Forbes del CEO del .org, octubre 2011) 
• Un projecte que s'ha autofinançat des del primer dia i que ha tancat, any rera any, amb beneficis. 
• Beneficis que han repercutit en baixades de preus contínues, situant el .cat hores d'ara a preus estàndards de mercat. 
• Reinvertint en la societat que ens ha fet créixer, els beneficis han ajudat a fer possible projectes presentats per la comunitat (Ajuts .cat) i revisats per un panell de professionals independents. I els resultats dels quals, amb llicències obertes, estan a disposició de tothom per a no haver de tornar a reinventar la roda. 
• Accions de divulgació en els àmbits de la seguretat a internet (navegasegur.cat) o l'ús dels recursos que ens dóna la xarxa per configurar el nostre domini quèferambun.cat
• La promoció de la llengua a Internet a través d'iniciatives com navegaencatalà.cat o ajudant al de la ela geminada, amb força ressò mediàtic fa unes setmanes.
• O acostar les eines d'Internet a les escoles a través del programa websalpunt.cat 
• Internament hem consolidat un Registre preparat per portar nous TLDs. 
• Un TLD que ha treballat enfocat totalment a la comunitat, i ha maldat per a poder canviar el contracte amb ICANN i oferir, per exemple, més privadesa al Whois als titulars de domini. 
• I potser el millor resultat, hem aconseguit que el .cat sigui de tots i per a tots, particulars, associacions, empreses i administracions. Tothom, d'aquí i de fora, el pot i el fa servir. Ha esdevingut una eina de segmentació i màrqueting molt apreciada per grans multinacionals que busquen com adaptar-se millor als mercats en els que treballen. A l'hora que la millor manera de projectar-nos al món tal com som.

L'àmbit de la internacionalització ha estat també un dels eixos de desenvolupament del .cat. A través del TLD ens projectem al món i la reputació, ús i presència del domini al món són elements a no descuidar.

• El .cat és membre de CENTR i LACTLD, les associacions europea i llatinoamericana, respectivament, de dominis territorials. En aquests grups, que tan bé ens han acollit, hem aprés dels millors i mirat de copiar el que creiem podia beneficiar a la comunitat .cat El .cat ha estat un company més i com a tal ens han tractat. Oferint la nostra ajuda i experiència i aprenent dels grans. També en l'àmbit d'ICANN hem treballat al costat dels grans TLDs (.com, org, etc) en la definició de les polítiques dels dominis i participat personalment en el GNSO.  
• En aquest àmbit la reputació i relació del .cat amb els altres TLDs és molt bona. Vam aconseguir posar d'acord a dues organitzacions internacionals per a que organitzin la primera trobada conjunta de representants de CENTR i LACTLD a Barcelona que s'ha celebrat a Barcelona durant la primera setmana de març. Si el 2009 vam acollir l'assemblea general de CENTR, el 2013 acollim als membres de les dues entitats, dos continents reunit-se a casa nostra per compartir experiències i bones pràctiques, el .cat frontissa i pont entre Europa i Amèrica.
• Hem participat regularment, presencialment i remotament en esdeveniments que clau en la indústria dels TLD. Evidentment les reunions d'ICANN (esperant poder portar algun dia les seves reunions a Barcelona),  la http://www.icann-studienkreis.net/ de 2010 a Barcelona, les 3 edicions de la South School on Internet Governance a llatinoamèrica, i les sessions organitzades pel .ru (Rússia) als països de l'Est i ex-Unió Soviètica. 

Fins aquí només una mostra del que és més fàcil d'explicar. Encara queda molt per fer però el registre del .cat ja ha arribat a la velocitat de creuer i pot enfocar-se a créixer en altres àmbits. El .cat ja vola sol i ho fa bé.

Avui només tinc paraules d'agraïment pel privilegi d'haver pogut ajudar a fer créixer el .cat des de zero fins a deixar-lo funcionant, creixent cada dia més ràpidament, i amb els processos estabilitzats per a que noves mans i idees, amb noves visions i projectes, n'agafin ara el relleu i facin la Fundació puntCAT encara més gran. Han estat 7 anys plens de d'emocions i satisfaccions, però també de neguits i preocupacions, dies sense dormir mirant de sortejar les tempestes tot mantenint el rumb. Gràcies pel privilegi d'haver pogut ajudar i si em permeteu, servir, a través del .cat.

Gràcies a tot l'equip del .cat que ho ha fet possible, un equip petit però totalment dedicat que ha fet i ho ha donat tot pel projecte; un honor i un plaer haver treballat amb tots vosaltres. Gràcies als registradors, proveïdors i la comunitat d'Internet -la catosfera però també els amics que hem fet a tot el món- en general, per confiar en el .cat aconsellar-nos i ajudar-nos a fer-ho cada dia millor. 

És ara el moment de dir gràcies i cercar nous reptes. L'etapa a can .cat acaba però en comença una de nova. Continuarà ...

Enllaç a la memòria del 5 anys de la Fundació puntCAT en PDF

google.cat

Tot i que encara hi ha molta gent que no el coneix ni el fa servir, ja fa molts anys que google.cat funciona i és en línia.

Per a nosaltres, tenir grans marques com Google fent servir el .cat era clau. Google havia registrat el seu domini .cat el primer dia del sunrise del .cat (registre del domini obert a tothom) però passaven els mesos i no l'activaven. Vaig enviar correus a en Vint Cerf, llavors recentment nomenat Google evangelist i a qui coneixia de ser el  president del board d'ICANN. I d'allí vaig estar en còpia veient circular correus a través de la Marissa Mayer i tota la cadena de comandament de Google; però sense resultat aparent ni cap ordre clara.

Però va arribar novembre de 2007 i la reunió d'ICANN-30 a Los Angeles (en un hotel de l'aeroport). Era l'ocasió per a, un cop acabada la reunió d'ICANN, anar a visitar Google, Apple i a qui fes falta per convèncer-los de fer servir el .cat i a Apple, el català a la seva web.

Des de l'hotel de El Camino Real de Sunnyvale on érem vaig poder enviar un correu, a cegues, als qui aparentment eren els responsables dels dominis de Google. Al correu electrònic que en aquells temps apareixia en Whois. Van respondre i vam fixar la reunió al Googleplex per l'endemà, 6 de novembre.

A can Google amb la web del puntCAT. Foto: Joan Francesc Gras

Rebuts per un enginyer i després del tour de rigor i dinar a la famosa "cantina", vam parlar del projecte google.cat. Hi estava treballant amb altra gent però encara no sabia quan podria estar en línia ni si hi estaria mai, Era el seu projecte personal accessori, els projectes que Google deixava fer als seus empleats i dels que va sortir, entre d'altres, gmail. La conversa va ser molt agradable i es va interessar molt pel que representava el .cat i el que fèiem.

Ens vam acomiadar i tot seguit a l'aeroport per a volar cap a casa. Cansats i amb ganes de tornar quan abans millor, vam refusar una oferta de 100USD de la línia aèria que havia fet overbooking i ens proposava per a cedir la nostra plaça a l'avió i prendre el de l'endemà.

Arribats a Munic a la tarda del dia següent, els telèfons es disparen amb trucades perdudes i SMS anunciant-nos que google.cat ja estava actiu i funcionant.