Geopolítica d'Internet, canvi de "propietaris"

El 1 d'octubre el Departament de Comerç dels EUA, deixarà extingir el contracte que la NTIA té amb ICANN segons el qual delegava en ICANN la gestió de la funció IANA.

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és la responsable del
funcionament del DNS (que tradueix els dominis a adreces IP) i tot el que està relacionat amb això: nous dominis genèrics, polítiques de les bases de dades Whois que llisten els titulars dels dominis, etc. També reparteix les adreces IP, assigna i guarda la llista de nombres dels ports i dels AS (Autonomous Systems) que permeten encaminar les connexions a la Xarxa, i manté la base de dades de les zones horàries. És a dir, gestiona i fa funcionar la sala de màquines d'Internet.

El 14 de març de 2014 la NTIA va comunicar que podria deixar la supervisió de la funció IANA en mans de la comunitat d'Internet si es complien certes condicions.
Aquesta "generosa" acció era la resposta política al front que alguns països, com per exemple Rússia, Xina, Aràbia Saudita i d'altres, anaven desenvolupant per a aconseguir un major control governamental, i per tant tenir-hi més influència, de la infraestructura lògica d'Internet. Contra el control, més obertura i participació.
Des del mateix moment de l'anunci la comunitat ICANN s'organitzà en grups de treball per veure com i de quina manera podria presentar una proposta a la NTIA per continuar. Després de dos anys de feina de totes les parts implicades i interessades en la gestió del DNS, IETF, ISOC, els grups constituents d'ICANN -GAC inclòs-, etc van arribar a una proposta final que va ser presentada a la

NTIA el 10 de març de 2016. Tot plegat s'estimen unes 26.000 hores de treball dedicades a desenvolupar la proposta, i es compten més de 33.000 correus intercanviats en les llistes i més de 600 reunions i teleconferències.

La NTIA va acceptar la proposa presentada per la comunitat ICANN i en principi el nou acord ha d'entrar en vigor el 1 d'octubre. Alguns senadors dels EUA, Ted Cruz com a màxim exponent, s'hi han oposat dient que amb aquest pas els EUA donaven el control d'Internet Iran Xina i Rússia. Hi ha hagut fins i tot un "hearing" (audiència) al Senat dels EUA. El tema però és que Cruz & Co. o no saben res de res de la proposta (ho dubto) o ho han aprofitat com a arma política. La Comunitat ha respost amb contundència, per exemple Kleinwächter o Neylon desmuntant els arguments de Cruz. Finalment el punt de bloqueig de la transició s'ha retirat i tot està llest per a la transició.

Que la funció IANA recaigui sobre ICANN en lloc de fer-ho sobre la ITU (International Telecomunications Union) o una agència de les Nacions Unides, les dues entitats exclusivament governamentals, és garantia de més diversitat i menys control estatal (ja molt presenti a vegades asfixiant). I encara que el GAC d'ICANN (Governmental Advisory Committee) cada cop vol ser menys "advisory" i més "compulsory", el model MSH d'ICANN és infinitament més obert i plural del que seria amb qualsevol de les altres opcions. El model de govenança MSH (Multi-stakeholder o de múltiples parts interessades) es basa en la participació d'igual a igual entre totes les parts. El debat és més llarg però els acords són molt més sòlids i acceptats per tothom. De fet, en el model MSH qualsevol de nosaltres pot participar en els grups de treball i presentar-nos per a servir i participar en els grups de treball constituents d'ICANN, individualment o per exemple a través d'entitats com ISOC-CAT.

La NTIA ha jugat hàbilment les cartes polítiques deixant anar la supervisió del govern dels EUA i per tant desmuntant el front de pressions d'alguns països. ICANN i la funció IANA es desvincula de la NTIA i passa a ser autogestionada per la comunitat que inclou a totes les parts interessades. Es pren un model de treball i pacte, el MSH, que l'allunya encara més de les pretensions de qui pressionava pel control governamental. Avui, la comunitat ICANN té ja prou vida com per haver creat un tipus de cultura i funcionament MSH que serà difícil d'alterar davant les pretensions de captura d'alguns països. Tot i així caldrà anar veien quin serà l'evolució del rol del GAC -els representants dels estats- a ICANN. Sigui com sigui ens trobem davant un moment molt important tant pel que fa a la gestió de la infraestructura lògica d'Internet com per la cultura política i el model de gestió d'un empriu global.

Però la partida encara no ha acabat. Tots sabrem els esforços que els estats estan fent per a controlar què es diu a Internet i com fem servir la Xarxa. Temes com la Neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressió, la privadesa, el dret a l'honor, la delinqüència digital o la seguretat, també a través del xifrat, estant sent i seguiran sent temes molt importants en els propers ans.

Continuarà.

Governança, geopolítica i Internet: Què passa a ICANN?

ICANN, l'entitat que gestiona el "middleware" d'Internet, és a dir, la gestió del DNS (Domain Name System) i les adreces IP, és a dir, la capa que es situa entre el canal de comunicació, (ones, cables, etc) i els serveis (web, correu, xat, etc) i que fa funcionar Internet, està entrant en la fase final d'un possible canvi de grans proporcions i que ens afectarà a tots. 

Fins l'any passat tota l'atenció estava focalitzada en el procés de creació de nous dominis (nous TLD -Top Level Domains) que poc a poc estan entrant en funcionament. I des de l'any passat s'està gestant un possible canvi en la supervisió de les funcions que fan funcionar a la xarxa, o tècnicament “la funció IANA”. 

És un tema on hi ha molt més en joc del que sembla i on hi ha molts matisos. Per començar, amb el mateix nom del canvi. Molts l'anomenen “IANA transition” però de fet IANA no canviarà la seva funció, el que potser canviï és el “IANA oversight”, és a dir, qui controla el desenvolupament de la funció IANA.

Què és i què fa IANA?

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és una entitat creada a l'origen d'Internet (1988) que, per delegació de la NTIA del Departament de Comerç dels EUA, assegura el bon funcionament d'Internet. La funció de IANA es descriu fàcilment. És una oficina tècnica que entre d'altres executa els canvis en l'arrel del DNS (per exemple afegir un nou domini), n'assegura el seu bon funcionament i disponibilitat (converteix noms de domini a adreces IP que fem servir constantment tots els usuaris d'Internet), i reparteix les adreces IP. Sense aquesta tasca Internet no funciona. El que ho complica tot és qui controla aquesta oficina i qui en determina els canvis que ha d'executar.

Qui controla què i el model de governança

Fins ara la NTIA delegava la seva supervisió d'IANA a ICANN via un contracte i una més recent (2009) AoC (Affirmation of Commitments). Amb l'AoC, els estats, via el GAC (Governemtal Advisory Committee d'ICANN) van aconseguir més control sobre el que fa ICANN. Va ser la resposta de la NTIA a les pressions, entre d'altres de la ITU (International Telecommunications Union) a les queixes de “Internet és massa nord-americana” expressades inisitentment per varis països. El GAC, inicialment creat com un “advisory” (consell, és a dir, no defineix polítiques ni processos) actua cada cop més com un organisme de control de les normatives que fa la comunitat ICANN, trencant amb freqüència el consens i la participació com iguals de totes les parts interessades (model de governança “multistakeholderism”). Com anècdota recordar l'èpica samarreta que van fer-se i vestir alguns membres del GAC durant ICANN33 (2008) a El Caire , amb un visible “Mind the GAC” imprès sobre el símbol del metro de Londres, un gest simple però ple de significat.

Amb processos de governança “multi-parts-interessades” no és fàcil arribar a acordar decisions acceptades i acordades per totes les parts participants. Però precisament per aquest punt són molt més duradores, respectades i estables.

Si bé és cert que la NTIA sempre ha tingut en el radar o a la màniga el tema de la delegació de la funció IANA a la “comunitat”, també ho és que no en té cap pressa. I si ho fa serà conservant tan com pugui la seva influència. Per exemple, en les condicions quela NTIA posa per a la delegació. 

ICANN és un bon exemple d'auto-regulació d'una industria a través de la participació de totes les parts interessades (multistakeholder), i sí, també inclou als usuaris a través de grups com el NCUC (Non-Commercial-Users-Constitiuency) o l'ALAC (At Large Advisory Committe), on per exemple hi ha ISOC-CAT (capítol català de la Internet Society) com a membre fundador i actualment en el consell d'EURALO (la branca europea d'ALAC).

Des de que va començar el proces del canvi en la supervisió de la funció IANA el març de 2014, hi ha una certa pressa en tancar la proposta a enviar a ICANN abans del 15 de setembre de 2015. L'objectiu és no entrar en el debat electoral i possible canvi de govern als EUA d'aquesta tardor. En efecte els Republicans s'han mostrat força contraris a “cedir el control d'Internet a potències estrangeres”.

Quin model es proposa per a demanar la supervisió de la funció IANA ?

D'un costat ICANN com entitat, amb el seu CEO i equip, estan més inclinats a que la funció IANA es quedi i passi a desenvolupar-se dins d'ICANN.

De l'altre, alguns sectors d'ICANN (no els empleats, sinó la Comunitat que fa ICANN, com per exemple els ccTLD -dominis territorials) estan més per un model amb dues entitats. Una la pròpia IANA que executa la seva feina com ha estat fent sempre, i de l'altra una altra entitat (per exemple la mateixa ICANN en un principi) que en supervisaria la funció, en defineix la polítiques de funcionament i es faria responsable del seu bon funcionament. Si ICANN no ho fes bé, la Comunitat (és a dir els stakeholders o parts interessades que participem a ICANN) podrien decidir donar aquesta responsabilitat a una altra entitat.

Les propostes encara s'estan discutint i entre maig i juny 2015 es veurà més clarament el model que hauria de ser aprovat a ICANN53 a Buenos Aires per a ser presentat a la NTIA.

Què provoca aquesta divisió d'opinions dins la mateixa ICANN ?

A banda dels propis interessos de continuïtat en la feina, el poder i el control, hi ha el tema de la rendició de comptes ("accountability") d'ICANN com entitat. Es una tema que porta cuejant uns quants anys, més a mesura que ICANN creix en recursos, empleats i visibilitat. La comunitat que forma ICANN demana a l'entitat legal que fa la feina més transparència en tots els aspectes. Sobretot quan alguns CEO d'ICANN han estat més dedicats a construir-se un petit “imperi” plataforma des del que saltar després a altres feines encara més ben pagades que a servir a la comunitat que els escull i paga.

Un sector molt crític amb la (poca) transparència i rendició de comptes d'ICANN són els dominis territorials, agrupats a ICANN en el ccNSO. Val a dir que els ccTLDs són anteriors a ICANN (directament delegats per Jon Postel a partir del 1985) i accepten participar a ICANN d'igual a igual i dictant la seva pròpia normativa, que pot, o no, coincidir amb la dels gTLD que es determina a ICANN.

Qui en sortirà guanyant ?

Tot i que ara sembla que el vent bufa a favor del model de dues entitats, la NTIA en té tots els números per guanyar passi el que passi. Per una banda ja “ha quedat bé” mostrant la voluntat de cedir el control i supervisió, i passar-lo a la comunitat acceptant propostes de com gestionar-ho. Més encara proposant-ho amb poc temps abans d'un possible canvi de govern als EUA i coneixent la dinàmica dels processos i els diferents interessos d'ICANN. Si no s'arriba a temps o no hi ha acord ni proposta, la NTIA tindrà el motiu per a no delegar.

I d'altra banda la NTIA no delegarà la supervisió a qualsevol i s'assegurarà molt (veure les condicions que han de complir les propostes de delegació) de que es segueixen els principis, idees i “cultura” en la que ICANN ha crescut.

En definitiva, un apassionant joc de governança, geopolítica i interessos que s'està jugant ara mateix.

La Governança d'Internet i el Mètode Científic

Deixo aquí l'ampliació del que vaig dir en motiu de la Diada de les Telecomunicacions organitzada pel COEINF i Telecos.cat el 16 de maig de 2014.

Tots estem d'acord i molts estudis indiquen que fer arribar la banda ampla a tot arreu és un impulsor clar del desenvolupament:

• Ofereix igualtat d'oportunitats
• Vertebra un país o territori
• Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu.

La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (IETF, per exemple), s'escampi per tot arreu.

Es doncs una prioritat fer possible que la banda ampla arribi a tot arreu; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement.

Però cal que es faci a preus assequibles (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del roaming és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental. 

Suposant doncs que primer ens arriba el camí i després que aquest passa a un preu competitiu, com podem usar aquesta infraestructura, aquests camins ?

Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència:

Amb tecnologies obertes que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "publish or perish" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en publicacions tancades darrera paywalls.

Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social.

Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (permissionless innovation) de la mateixa manera en que la Ciència progressa.

Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una governança d'Internet seguint el model que anomenem com "multistakeholder", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada.

És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les noves idees hagin de córrer el risc de marxar i veure si en un altre entorn poden fructificar.

Com passa en l'entorn científic, la informació ha de circular lliurement (llibertat d'expressió) i en igualtat de condicions (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa.

La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda.

ICANN 2.0, cap a la globalització de la gestió d'Internet

Aprofitant que aquests dies sóc a Singapur assistint a les reunions d'ICANN en qualitat de membre del board del ccNSO (consell de dominis territorials) aprofitaré per donar una versió de primera mà de la situació de canvi en la gestió d'Internet que s'està donant i com es viu aquí.

La reunió té lloc pocs dies després que la NTIA (National Telecommunications and Information Administration) (@NTIAgov), agència del Departament de Comerç (DoC) del govern dels Estats Units que porta aquests temes i la regulació de la indústria de les telecomunicacions, anunciés que té la intenció de delegar la funció de supervisió de IANA a la comunitat.

IANA es l'entitat que actualment i sota el paraigües d'ICANN a través d'un contracte amb el DoC, gestiona les funcions bàsiques d'Internet com l'assignació dels noms de domini, la distribució de les adreces IP i els sistemes autònoms i els protocols que fan funcionar Internet.

L'anunci de la NTIA ha passat a alguns mitjans de comunicació, blogs i comentaris a la xarxa com que el govern dels Estats Units es desentenia de la supervisió d'Internet i aquesta podria o bé passar a ser o la selva,o una Arcàdia de la llibertat o passar a ser controlada per algun organisme de la ONU, la ITU o amb el risc de caure sota el control de països amb idees tan radicalment diferents, com a mínim pel que fa a la llibertat d'expressió, com l'Aràbia Saudita, Rússia o la Xina (i cada cop més també pels occidentals). És també un tema del que els Republicans nordamericans han fet un tema polític per poder atacar al President dels EUA.

Alguns exemples del Washington Post, Business Insider o One citizen speaking.


Però de què s'està parlant realment? S'ha tornat boig o altruista el govern dels EUA i deixa el control d'Internet?

Llegint la declaració de la NTIA veiem que la NTIA obre un procés, que encarrega a ICANN, per a que convidant a totes les parts en un entorn de governança "multistakeholder" es faci una proposta per a la gestió de les funcions d'IANA que permeti a la NTIA passar el control a la comunitat, En resum, la globalització de la supervisió de les funcions d'IANA,

En definitiva, el govern del EUA no "allibera" la supervisió d'Internet ni la deixa a disposició de la Xina o Rússia com alguns articles han indicat i altres molt raonablement han explicat a New Republic o el mateix blog d'ICANN.

I més a més aquest traspàs no es farà de qualsevol manera, la NTIA demana explícitament que:

1. El procés i l'organització de la comunitat ha de ser "multistakeholder" (MSH), és a dir amb la participació d'igual a igual de tots els agents involucrats i interessats.
2. Ha de preservar la seguretat, estabilitat i resiliència d'Internet
3. Ha de garantir una Internet lliure i oberta
4. Ha de satisfer les necessitats els usuaris (i en paraules d'en Lawrence Strickling, l'adminitrador de la NTIA i Assistant Secretary of Commerce present a la reunió amb el ccNSO, un procés consensuat entre totes les parts interessades asseguraria aquest punt).

i afegeix tot seguit que la NTIA no acceptarà cap proposta que substitueixi el rol de la NTIA per cap organització intergovernamental o que estigui liderada per cap govern.


És a dir, no serà del govern dels EUA però tampoc de cap altre govern i aquests s'hauran de conformar en participar, com ja passa ara a ICANN, en entrar a jugar amb els altres partícips i parts interessades (per tant un entorn i model de governança multistakeholder)

Tot i que l'acord amb ICANN per a desenvolupar les funcions d'IANA acaba el proper 30 de setembre de 2015, el Secretari Strickling subratlla que aquesta data no és cap limitació pel desenvolupament del procés. Tot i això cal tenir en compte que poc després hi haurà les eleccions a la presidència dels EUA i que un canvi de partit o fins i tot un nou president del partit demòcrata podrien fer canviar la situació.

Fins aquí l'explicació del que significa aquest traspàs de les funcions d'IANA.

Ara les preguntes que sorgeixen, que són moltes tot i la aparentment simple concepte de traspassar unes funcions merament tècniques.

Quan es parla de delegar la "stewardship" (responsabilitat de la gestió) d'IANA, de quin tipus de responsabilitat parlem exactament?
Només operacional o total?

De fet tal com funciona ara, quan s'ha d'afegir un nou TLD a l'arrel, ICANN ho passa a IANA qui, un cop obtingut el vistiplau de la NTIA, ho passa a Verisign (el Registre del .com entre d'altes i mantenidor de l'arrel (root zone), llista on hi ha tots els TLD aprovats eg. com, .net, .org, .cat, .ad, etc, la llista que indica quins són els dominis vàlids i permet que aquests funcionin a Internet per a que ho entri al fitxer arrel.

Però si la NTIA desapareix del procés, quina és la separació de poders entre qui estableix les polítiques i processos i qui els executa? Qui és el reposnsable en cas de problemes?


Veiem què diuen els ponents de la taula rodona organitzada pel ccNSO al voltant d'aquest tema.

Pat Kane, Senior VP de Verisign remarca que és important ressaltar la importància en la gestió de l'arrel i que qui ho faci en el futur sigui tan bo com ho ha fet Verisign. A banda remarca la nmecessitat de tenir clar qui assumeix responsabilitats si la NTIA desapareix del procés. LA NTIA sempre va deixar clar que podria canviar a l'administrador de l'arrel i que estan preparats. Va ser una mica alarmista remarcant que amb les nous TLD caldrà fer moltes més actualitzacions a l'arrel incrementant-se le risc d'introduir problemes (però cal tenir en compte que qualsevol TLD fa molts més canvis cada dia i no passa res)

Keith Davidson (Director internacional del .nz) es pregunta què passarà amb els contractes que molts ccTLDs tenen amb IANA (alguns des d'abans de la creació d'ICANN) i com afectarà al procés de delegació, redelegació i revocació de la gestió dels ccTLD.

Jari Arkko, (@JariArkko, chair de la Internet Engineeering Task Force) la globalització de les funcions d'IANA és una evolució, no una revolució i no és el primer cop que ho vivim. La comunitat tècnica és capaç i està preparada pel canvi i aprofitar-ho per a millorar el sistema. Cal però una clara separacio de poders entre l'establiment de les polítiques, les operacions i la supervisió.

Milton Mueller (@MiltonMueller, Non Commercial Users Constituency a ICANN i Universitat de Syracuse) remarca que és un canvi el el procés d'autorització, no del procés tècnic ni el de supervisió. Si amb el canvi ja no caldrà l'autorització del govern dels EUA cal definir un nou marc de responsabilitat i autoritat.

Sembla clar doncs que des del punt de vista tècnic i per a l'usuari final no hi haurà cap canvi. L'esforç i les discussions es centraran en la separació de poders entre l'execució i la supervisió del procés de globalització de la gestió de la funció d'IANA, i de retruc en el funcionament d'Intenet en un marc de governança "multistakeholder". Un escenari no gaire diferent del funcionament actual d'ICANN però en el que caldrà seguir el creixent rol que van prenent els estats.


D'alguna manera entrem al que serà ICANN 2.0

Sobre el control d'Internet per part dels estats

Del 3 al 14 de desembre de 2012 es va celebrar a Dubai la dotzena edició de la WCIT (World Conference on International Telecommunications) organitzada per la ITU (International Communications Union). L'objectiu era debatre sobre les esmenes a introduir a les International Telecommunications Regulation (ITRs), donat que les darreres van ser aprovades fa 25 anys.

La ITU és una agència de les Nacions Unides (UN) i que com a tal acull a tots els estats del món a fi d'estandarditzar i regular les telecomunicacions, interconnexions i espectre de ràdio internacionalment. Les grans empreses del sector poden també participar-hi i accedir a la documentació però no tenen dret a vot. Els observadors individuals han de pagar una tarifa per a ser-hi presents, assistir a les sessions plenàries i les reunions del Comitè 5, però no poden ni votar, ni accedir a la documentació de treball ni assistir a cap altra sessió ni grup de treball tancat als membres (ie. estats).

Com veieu, és una organització molt jeràrquica, opaca, dirigida des de dalt i en la que els estats juguen sols. Comparat amb ICANN, on tothom pot assistir i participar en els grups de treball, no h ha cap tarifa a pagar per assistir  i debatre les regulacions sobre l'estabilitat del DNS i les polítiques al voltant dels TLD (Top Level Domains, Dominis de Primer Nivell).

Un dels punts més conflictius d'aquesta WCIT-12 va ser les maniobres d'alguns estats (Rússia, Xina, Aràbia Saudita, ...) buscant d'incloure el control dels continguts a Internet (ie. obrir la porta a la possibilitat de censura i control dels ciutadans) a través de propostes sobre l'increment de la seguretat pels internautes i la reducció del frau en el comerç electrònic.

De fet els estats estan prenent posicions al voltant de la regulació dels continguts (un tema que hauria de caure fora de les línies de la ITU, com també cau fora de les d'ICANN) a Internet a través del conflicte soterrat entre ICANN i la ITU. Per un costat una ICANN que té un contracte amb el Departament de Comerç (DoC) del govern dels EUA però que és oberta i acull a tots els representants de la indústria però que cada cop més sent la pressió dels estats. Aquesta pressió es manifesta, entre d'altres a través del GAC (Governmental Advisory Committee, estructura consultiva d'ICANN que acull a representants dels estats) el qual cada cop és menys "advisory" i més "compulsory"; per exemple forçant canvis no consensuats amb els altres partners (stakeholders) en el procés d'introducció de nous TLD. I per si algú no ho havia entès encara, en la 40ena  reunió d'ICANN (març 2011, San Francisco) membres del GAC es van posar una samarreta on el lema, parafrasejant al del metro de Londres, era "Mind the GAC".

La societat civil ha intentat organitzar-se davant aquest secretisme a través de lobby, recollida de signatures a Internet i la publicació via llocs com wcitleaks.org dels documents secrets de treball de la ITU. 

En aquesta partida d'escacs per a controlar Internet, la societat civil ha jugat fort fent lobby per defensar una Internet oberta, neutra, lliure (en la mesura del que això, hores d'ara, sigui possible) i sense censures a través de grups com ISOC (Internet Society).

Es també una partida en que certs estats volen deixar clar als EUA que Internet no és només nord-americana i que ells volen exercir cert control en aquest àmbit. Ho intenten deixant de banda l'autoregulació de la indústria a través de processos multi-stakeholder (com ICANN, IETF, etc) per passar a models top-down dirigits des dels ministeris. Tot i que alguns estats aj estan aplicant tècniques de vigilància, censura (Echelon, Carnivore, la Gran muralla, DPI (Deep Packet Inspection)), filtrat i alentiment de certs serveis, ... ara a través de les resolucions de la ITU li volien donar una major cobertura legal. 

Aquí trobareu un un vídeo (només 15 minuts) on en Byron Holland, director del .ca (Canadà), explica molt bé què va passar a la ITU.

I aquí un article sobre com se les gasten els Estats, que no deixen perdre cap oportunitat per a fer-se la guitza. 

La història no acaba aquí; continuarà ...