DNSSEC - el .cat un cop més pioner (II)

A puntCAT vam voler ser pioners en molts aspectes a fi d'oferir el millor servei als registrants i als qui visitaven dominis .cat. Era també un punt de diplomàcia pública a través del que representava el domini .cat en el món digital i els espais de la governança d'Internet. 

.cat i RGPD, un cop més, pioners

El passat 25 de maig va entrar ja en total aplicabilitat la GDPR o RGPD (General Data Protection Regulation, Reglament General de Protecció de Dades). De ben segur heu rebut una bona pila de correus electrònics d’entitats i empreses demanant-vos que accepteu certs canvis en la normativa d’ús i doneu consentiment explícit a seguir en la seva base de dades. Entre d’altres coses, el RGPD implica que el conegut servei “whois” a través del qual qualsevol persona pot saber qui és el titular d’un domini Internet, la seva bústia electrònica, adreça postal i telèfon, canvia i haurà de protegir aquestes dades de l’escrutini públic.

A .cat vàrem fer la feina molt abans.

Quan vam posar en marxa el .cat (2006) vam haver d’acceptar les condicions que imposava ICANN a tots els gTLD (dominis genèrics de primer nivell). Entre d’altres un Whois amb totes les dades públiques i obert a tothom. Era això o res. ICANN no entenia ni volia sentir parlar de canvis en el whois, i menys de part d’un nou gTLD que no sabien molt bé com podria funcionar. Però un mes després de començar, en una reunió de treball de gTLDs que ICANN va organitzar a Barcelona (Hotel 1898), ja vam tornar a treure el tema; el whois, tal com el volia ICANN, mostrant totes les dades aportades pel titular del domini (registrant), no s’ajustava a les nostres expectatives de privadesa ni al que l’agència de protecció de dades podia demanar.

Així doncs vam començar un llarg però incansable procés de negociació amb ICANN qui finalment va obrir un procés de discussió (gener 2012) que va culminar amb l'aprovació de la nostra demanda i la signatura del canvi (PDF) a finals de l’any 2012, signat a ICANN45 (Toronto).

Els registrants d’un domini .cat que es declaraven persones físiques al registrar el domini tindrien les seves dades personals amagades al whois, i si volien, les podien mostrar. Per contra, els dominis .cat de persones jurídiques no podien escollir i mostraven, com sempre s’havia fet, totes les dades de contacte a fi de facilitar una comprovació de titularitat i oferir més seguretat als usuaris Internet i consumidors en general. Donat que el registre seguia rebent totes les dades de contacte i només amagava les de les persones físiques titulars que així ho volien, sempre hi havia la possibilitat de que qui realment tingués dret a saber qui era el titular d’un domini .cat, ho pogués demanar al registre.

Tot i aquest antecedent, sembla que ICANN no en va aprendre i que la GDPR li ha vingut de nou; ara tot són corre-cuites i no s’ha pogut acordar cap estàndard.

Val a dir però, que a ICANN s’enfronten dues percepcions radicalment diferents de la percepció de la privadesa. Per una banda les “constituencies” o grups d’interès amb veu i vot que representen els usuaris (NCUC, NPOC i ALAC – de la que ISOC-CAT, patró de la Fundació puntCAT, n’és membre) que volen una bona protecció de la privadesa dels registrants. Per l’altra, les “constituencies” que agrupen a certes empreses, les de les forces de seguretat i les de protecció de marques, que volen poder saber en tot moment i en obert qui és el titular d’un domini genèric (els de 3 o més lletres).

La indefinició d’ICANN, junt amb les diferents interpretacions que alguns registradors fan de l’aplicació del RGPD, està començat a generar tensions que segurament portaran cua. De moment sembla que la legislació europea s’ha decantat aquest cop a favor dels usuaris, de protegir el dret a la privadesa i a no ser seguits constantment. Què pensaríem si es reproduís en el món no digital el seguiment que patim, sense consentiment i sovint ni tan sols saber-ho, en el món digital? En qualsevol cas, en tenim el dret, exercim-lo.

Geopolítica d'Internet, canvi de "propietaris"

El 1 d'octubre el Departament de Comerç dels EUA, deixarà extingir el contracte que la NTIA té amb ICANN segons el qual delegava en ICANN la gestió de la funció IANA.

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és la responsable del
funcionament del DNS (que tradueix els dominis a adreces IP) i tot el que està relacionat amb això: nous dominis genèrics, polítiques de les bases de dades Whois que llisten els titulars dels dominis, etc. També reparteix les adreces IP, assigna i guarda la llista de nombres dels ports i dels AS (Autonomous Systems) que permeten encaminar les connexions a la Xarxa, i manté la base de dades de les zones horàries. És a dir, gestiona i fa funcionar la sala de màquines d'Internet.

El 14 de març de 2014 la NTIA va comunicar que podria deixar la supervisió de la funció IANA en mans de la comunitat d'Internet si es complien certes condicions.
Aquesta "generosa" acció era la resposta política al front que alguns països, com per exemple Rússia, Xina, Aràbia Saudita i d'altres, anaven desenvolupant per a aconseguir un major control governamental, i per tant tenir-hi més influència, de la infraestructura lògica d'Internet. Contra el control, més obertura i participació.
Des del mateix moment de l'anunci la comunitat ICANN s'organitzà en grups de treball per veure com i de quina manera podria presentar una proposta a la NTIA per continuar. Després de dos anys de feina de totes les parts implicades i interessades en la gestió del DNS, IETF, ISOC, els grups constituents d'ICANN -GAC inclòs-, etc van arribar a una proposta final que va ser presentada a la

NTIA el 10 de març de 2016. Tot plegat s'estimen unes 26.000 hores de treball dedicades a desenvolupar la proposta, i es compten més de 33.000 correus intercanviats en les llistes i més de 600 reunions i teleconferències.

La NTIA va acceptar la proposa presentada per la comunitat ICANN i en principi el nou acord ha d'entrar en vigor el 1 d'octubre. Alguns senadors dels EUA, Ted Cruz com a màxim exponent, s'hi han oposat dient que amb aquest pas els EUA donaven el control d'Internet Iran Xina i Rússia. Hi ha hagut fins i tot un "hearing" (audiència) al Senat dels EUA. El tema però és que Cruz & Co. o no saben res de res de la proposta (ho dubto) o ho han aprofitat com a arma política. La Comunitat ha respost amb contundència, per exemple Kleinwächter o Neylon desmuntant els arguments de Cruz. Finalment el punt de bloqueig de la transició s'ha retirat i tot està llest per a la transició.

Que la funció IANA recaigui sobre ICANN en lloc de fer-ho sobre la ITU (International Telecomunications Union) o una agència de les Nacions Unides, les dues entitats exclusivament governamentals, és garantia de més diversitat i menys control estatal (ja molt presenti a vegades asfixiant). I encara que el GAC d'ICANN (Governmental Advisory Committee) cada cop vol ser menys "advisory" i més "compulsory", el model MSH d'ICANN és infinitament més obert i plural del que seria amb qualsevol de les altres opcions. El model de govenança MSH (Multi-stakeholder o de múltiples parts interessades) es basa en la participació d'igual a igual entre totes les parts. El debat és més llarg però els acords són molt més sòlids i acceptats per tothom. De fet, en el model MSH qualsevol de nosaltres pot participar en els grups de treball i presentar-nos per a servir i participar en els grups de treball constituents d'ICANN, individualment o per exemple a través d'entitats com ISOC-CAT.

La NTIA ha jugat hàbilment les cartes polítiques deixant anar la supervisió del govern dels EUA i per tant desmuntant el front de pressions d'alguns països. ICANN i la funció IANA es desvincula de la NTIA i passa a ser autogestionada per la comunitat que inclou a totes les parts interessades. Es pren un model de treball i pacte, el MSH, que l'allunya encara més de les pretensions de qui pressionava pel control governamental. Avui, la comunitat ICANN té ja prou vida com per haver creat un tipus de cultura i funcionament MSH que serà difícil d'alterar davant les pretensions de captura d'alguns països. Tot i així caldrà anar veien quin serà l'evolució del rol del GAC -els representants dels estats- a ICANN. Sigui com sigui ens trobem davant un moment molt important tant pel que fa a la gestió de la infraestructura lògica d'Internet com per la cultura política i el model de gestió d'un empriu global.

Però la partida encara no ha acabat. Tots sabrem els esforços que els estats estan fent per a controlar què es diu a Internet i com fem servir la Xarxa. Temes com la Neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressió, la privadesa, el dret a l'honor, la delinqüència digital o la seguretat, també a través del xifrat, estant sent i seguiran sent temes molt importants en els propers ans.

Continuarà.

"I visited the Mothership" before the motehrship

Fa una bona pila d'anys vaig anar a les oficines de Hewlett Packard de Cupertino per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!

 

 

Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie

Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el Apple Park o "The Spaceship".

Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven google.cat, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a 1 Infinite Loop, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "I visited the mothership". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment.

Apple to build 'spaceship' HQ on old Hewlett Packard site. (The Journal.ie)

Només depèn de nosaltres

La setmana passada vaig estar a la 54ena reunió d'ICANN a Dublin, l'entitat i comunitat que gestiona el DNS i els noms de domini a Internet. Durant els aproximadament 7 anys que vaig dirigir el .cat vaig conèixer a molta gent d'arreu del món. Al principi això dels catalans els era totalment estrany. El mite fundacional explica que es pensaven que el .cat es demanava pels amants dels gats a Internet. El tema dels gats ens pot fer gràcia però, coneixem nosaltres els noms de les Primeres Nacions d'Amèrica? O situar correctament Zuric, Tòquio o Calcuta en un mapa?

La internacionalització i la visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de reblar el clau.

Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil, Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia, Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és: quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res, directament quan. Només depèn de nosaltres.

Governança, geopolítica i Internet: Què passa a ICANN?

ICANN, l'entitat que gestiona el "middleware" d'Internet, és a dir, la gestió del DNS (Domain Name System) i les adreces IP, és a dir, la capa que es situa entre el canal de comunicació, (ones, cables, etc) i els serveis (web, correu, xat, etc) i que fa funcionar Internet, està entrant en la fase final d'un possible canvi de grans proporcions i que ens afectarà a tots. 

Fins l'any passat tota l'atenció estava focalitzada en el procés de creació de nous dominis (nous TLD -Top Level Domains) que poc a poc estan entrant en funcionament. I des de l'any passat s'està gestant un possible canvi en la supervisió de les funcions que fan funcionar a la xarxa, o tècnicament “la funció IANA”. 

És un tema on hi ha molt més en joc del que sembla i on hi ha molts matisos. Per començar, amb el mateix nom del canvi. Molts l'anomenen “IANA transition” però de fet IANA no canviarà la seva funció, el que potser canviï és el “IANA oversight”, és a dir, qui controla el desenvolupament de la funció IANA.

Què és i què fa IANA?

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és una entitat creada a l'origen d'Internet (1988) que, per delegació de la NTIA del Departament de Comerç dels EUA, assegura el bon funcionament d'Internet. La funció de IANA es descriu fàcilment. És una oficina tècnica que entre d'altres executa els canvis en l'arrel del DNS (per exemple afegir un nou domini), n'assegura el seu bon funcionament i disponibilitat (converteix noms de domini a adreces IP que fem servir constantment tots els usuaris d'Internet), i reparteix les adreces IP. Sense aquesta tasca Internet no funciona. El que ho complica tot és qui controla aquesta oficina i qui en determina els canvis que ha d'executar.

Qui controla què i el model de governança

Fins ara la NTIA delegava la seva supervisió d'IANA a ICANN via un contracte i una més recent (2009) AoC (Affirmation of Commitments). Amb l'AoC, els estats, via el GAC (Governemtal Advisory Committee d'ICANN) van aconseguir més control sobre el que fa ICANN. Va ser la resposta de la NTIA a les pressions, entre d'altres de la ITU (International Telecommunications Union) a les queixes de “Internet és massa nord-americana” expressades inisitentment per varis països. El GAC, inicialment creat com un “advisory” (consell, és a dir, no defineix polítiques ni processos) actua cada cop més com un organisme de control de les normatives que fa la comunitat ICANN, trencant amb freqüència el consens i la participació com iguals de totes les parts interessades (model de governança “multistakeholderism”). Com anècdota recordar l'èpica samarreta que van fer-se i vestir alguns membres del GAC durant ICANN33 (2008) a El Caire , amb un visible “Mind the GAC” imprès sobre el símbol del metro de Londres, un gest simple però ple de significat.

Amb processos de governança “multi-parts-interessades” no és fàcil arribar a acordar decisions acceptades i acordades per totes les parts participants. Però precisament per aquest punt són molt més duradores, respectades i estables.

Si bé és cert que la NTIA sempre ha tingut en el radar o a la màniga el tema de la delegació de la funció IANA a la “comunitat”, també ho és que no en té cap pressa. I si ho fa serà conservant tan com pugui la seva influència. Per exemple, en les condicions quela NTIA posa per a la delegació. 

ICANN és un bon exemple d'auto-regulació d'una industria a través de la participació de totes les parts interessades (multistakeholder), i sí, també inclou als usuaris a través de grups com el NCUC (Non-Commercial-Users-Constitiuency) o l'ALAC (At Large Advisory Committe), on per exemple hi ha ISOC-CAT (capítol català de la Internet Society) com a membre fundador i actualment en el consell d'EURALO (la branca europea d'ALAC).

Des de que va començar el proces del canvi en la supervisió de la funció IANA el març de 2014, hi ha una certa pressa en tancar la proposta a enviar a ICANN abans del 15 de setembre de 2015. L'objectiu és no entrar en el debat electoral i possible canvi de govern als EUA d'aquesta tardor. En efecte els Republicans s'han mostrat força contraris a “cedir el control d'Internet a potències estrangeres”.

Quin model es proposa per a demanar la supervisió de la funció IANA ?

D'un costat ICANN com entitat, amb el seu CEO i equip, estan més inclinats a que la funció IANA es quedi i passi a desenvolupar-se dins d'ICANN.

De l'altre, alguns sectors d'ICANN (no els empleats, sinó la Comunitat que fa ICANN, com per exemple els ccTLD -dominis territorials) estan més per un model amb dues entitats. Una la pròpia IANA que executa la seva feina com ha estat fent sempre, i de l'altra una altra entitat (per exemple la mateixa ICANN en un principi) que en supervisaria la funció, en defineix la polítiques de funcionament i es faria responsable del seu bon funcionament. Si ICANN no ho fes bé, la Comunitat (és a dir els stakeholders o parts interessades que participem a ICANN) podrien decidir donar aquesta responsabilitat a una altra entitat.

Les propostes encara s'estan discutint i entre maig i juny 2015 es veurà més clarament el model que hauria de ser aprovat a ICANN53 a Buenos Aires per a ser presentat a la NTIA.

Què provoca aquesta divisió d'opinions dins la mateixa ICANN ?

A banda dels propis interessos de continuïtat en la feina, el poder i el control, hi ha el tema de la rendició de comptes ("accountability") d'ICANN com entitat. Es una tema que porta cuejant uns quants anys, més a mesura que ICANN creix en recursos, empleats i visibilitat. La comunitat que forma ICANN demana a l'entitat legal que fa la feina més transparència en tots els aspectes. Sobretot quan alguns CEO d'ICANN han estat més dedicats a construir-se un petit “imperi” plataforma des del que saltar després a altres feines encara més ben pagades que a servir a la comunitat que els escull i paga.

Un sector molt crític amb la (poca) transparència i rendició de comptes d'ICANN són els dominis territorials, agrupats a ICANN en el ccNSO. Val a dir que els ccTLDs són anteriors a ICANN (directament delegats per Jon Postel a partir del 1985) i accepten participar a ICANN d'igual a igual i dictant la seva pròpia normativa, que pot, o no, coincidir amb la dels gTLD que es determina a ICANN.

Qui en sortirà guanyant ?

Tot i que ara sembla que el vent bufa a favor del model de dues entitats, la NTIA en té tots els números per guanyar passi el que passi. Per una banda ja “ha quedat bé” mostrant la voluntat de cedir el control i supervisió, i passar-lo a la comunitat acceptant propostes de com gestionar-ho. Més encara proposant-ho amb poc temps abans d'un possible canvi de govern als EUA i coneixent la dinàmica dels processos i els diferents interessos d'ICANN. Si no s'arriba a temps o no hi ha acord ni proposta, la NTIA tindrà el motiu per a no delegar.

I d'altra banda la NTIA no delegarà la supervisió a qualsevol i s'assegurarà molt (veure les condicions que han de complir les propostes de delegació) de que es segueixen els principis, idees i “cultura” en la que ICANN ha crescut.

En definitiva, un apassionant joc de governança, geopolítica i interessos que s'està jugant ara mateix.

Com conviuran el .ct i el .cat ?

Preparant els temes pel #DebatCatDigital organitzat pel diari Ara el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (@unjoanqualsevol) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.

Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct

Assolida la independència caldrà demanar a la ISO (International Standards Organization) que incloguin els codis  de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista ISO 3166-1 alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).

Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a ICANN la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al ccNSO (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel NomCom (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.

Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ?  Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)?  Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?

Durant el període de sunrise (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (Landrush).

A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.

En Peter Gerrand, professor a la Swinburne University of Technology i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA.

Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

I aquí els enllaços a les planes del TJA i el TelSoc per si mai es decideixen a alliberar l'article.

Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012 vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat, mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero, ...) no farien gaire res.

Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat.

Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.

ICANN 2.0, cap a la globalització de la gestió d'Internet

Aprofitant que aquests dies sóc a Singapur assistint a les reunions d'ICANN en qualitat de membre del board del ccNSO (consell de dominis territorials) aprofitaré per donar una versió de primera mà de la situació de canvi en la gestió d'Internet que s'està donant i com es viu aquí.

La reunió té lloc pocs dies després que la NTIA (National Telecommunications and Information Administration) (@NTIAgov), agència del Departament de Comerç (DoC) del govern dels Estats Units que porta aquests temes i la regulació de la indústria de les telecomunicacions, anunciés que té la intenció de delegar la funció de supervisió de IANA a la comunitat.

IANA es l'entitat que actualment i sota el paraigües d'ICANN a través d'un contracte amb el DoC, gestiona les funcions bàsiques d'Internet com l'assignació dels noms de domini, la distribució de les adreces IP i els sistemes autònoms i els protocols que fan funcionar Internet.

L'anunci de la NTIA ha passat a alguns mitjans de comunicació, blogs i comentaris a la xarxa com que el govern dels Estats Units es desentenia de la supervisió d'Internet i aquesta podria o bé passar a ser o la selva,o una Arcàdia de la llibertat o passar a ser controlada per algun organisme de la ONU, la ITU o amb el risc de caure sota el control de països amb idees tan radicalment diferents, com a mínim pel que fa a la llibertat d'expressió, com l'Aràbia Saudita, Rússia o la Xina (i cada cop més també pels occidentals). És també un tema del que els Republicans nordamericans han fet un tema polític per poder atacar al President dels EUA.

Alguns exemples del Washington Post, Business Insider o One citizen speaking.


Però de què s'està parlant realment? S'ha tornat boig o altruista el govern dels EUA i deixa el control d'Internet?

Llegint la declaració de la NTIA veiem que la NTIA obre un procés, que encarrega a ICANN, per a que convidant a totes les parts en un entorn de governança "multistakeholder" es faci una proposta per a la gestió de les funcions d'IANA que permeti a la NTIA passar el control a la comunitat, En resum, la globalització de la supervisió de les funcions d'IANA,

En definitiva, el govern del EUA no "allibera" la supervisió d'Internet ni la deixa a disposició de la Xina o Rússia com alguns articles han indicat i altres molt raonablement han explicat a New Republic o el mateix blog d'ICANN.

I més a més aquest traspàs no es farà de qualsevol manera, la NTIA demana explícitament que:

1. El procés i l'organització de la comunitat ha de ser "multistakeholder" (MSH), és a dir amb la participació d'igual a igual de tots els agents involucrats i interessats.
2. Ha de preservar la seguretat, estabilitat i resiliència d'Internet
3. Ha de garantir una Internet lliure i oberta
4. Ha de satisfer les necessitats els usuaris (i en paraules d'en Lawrence Strickling, l'adminitrador de la NTIA i Assistant Secretary of Commerce present a la reunió amb el ccNSO, un procés consensuat entre totes les parts interessades asseguraria aquest punt).

i afegeix tot seguit que la NTIA no acceptarà cap proposta que substitueixi el rol de la NTIA per cap organització intergovernamental o que estigui liderada per cap govern.


És a dir, no serà del govern dels EUA però tampoc de cap altre govern i aquests s'hauran de conformar en participar, com ja passa ara a ICANN, en entrar a jugar amb els altres partícips i parts interessades (per tant un entorn i model de governança multistakeholder)

Tot i que l'acord amb ICANN per a desenvolupar les funcions d'IANA acaba el proper 30 de setembre de 2015, el Secretari Strickling subratlla que aquesta data no és cap limitació pel desenvolupament del procés. Tot i això cal tenir en compte que poc després hi haurà les eleccions a la presidència dels EUA i que un canvi de partit o fins i tot un nou president del partit demòcrata podrien fer canviar la situació.

Fins aquí l'explicació del que significa aquest traspàs de les funcions d'IANA.

Ara les preguntes que sorgeixen, que són moltes tot i la aparentment simple concepte de traspassar unes funcions merament tècniques.

Quan es parla de delegar la "stewardship" (responsabilitat de la gestió) d'IANA, de quin tipus de responsabilitat parlem exactament?
Només operacional o total?

De fet tal com funciona ara, quan s'ha d'afegir un nou TLD a l'arrel, ICANN ho passa a IANA qui, un cop obtingut el vistiplau de la NTIA, ho passa a Verisign (el Registre del .com entre d'altes i mantenidor de l'arrel (root zone), llista on hi ha tots els TLD aprovats eg. com, .net, .org, .cat, .ad, etc, la llista que indica quins són els dominis vàlids i permet que aquests funcionin a Internet per a que ho entri al fitxer arrel.

Però si la NTIA desapareix del procés, quina és la separació de poders entre qui estableix les polítiques i processos i qui els executa? Qui és el reposnsable en cas de problemes?


Veiem què diuen els ponents de la taula rodona organitzada pel ccNSO al voltant d'aquest tema.

Pat Kane, Senior VP de Verisign remarca que és important ressaltar la importància en la gestió de l'arrel i que qui ho faci en el futur sigui tan bo com ho ha fet Verisign. A banda remarca la nmecessitat de tenir clar qui assumeix responsabilitats si la NTIA desapareix del procés. LA NTIA sempre va deixar clar que podria canviar a l'administrador de l'arrel i que estan preparats. Va ser una mica alarmista remarcant que amb les nous TLD caldrà fer moltes més actualitzacions a l'arrel incrementant-se le risc d'introduir problemes (però cal tenir en compte que qualsevol TLD fa molts més canvis cada dia i no passa res)

Keith Davidson (Director internacional del .nz) es pregunta què passarà amb els contractes que molts ccTLDs tenen amb IANA (alguns des d'abans de la creació d'ICANN) i com afectarà al procés de delegació, redelegació i revocació de la gestió dels ccTLD.

Jari Arkko, (@JariArkko, chair de la Internet Engineeering Task Force) la globalització de les funcions d'IANA és una evolució, no una revolució i no és el primer cop que ho vivim. La comunitat tècnica és capaç i està preparada pel canvi i aprofitar-ho per a millorar el sistema. Cal però una clara separacio de poders entre l'establiment de les polítiques, les operacions i la supervisió.

Milton Mueller (@MiltonMueller, Non Commercial Users Constituency a ICANN i Universitat de Syracuse) remarca que és un canvi el el procés d'autorització, no del procés tècnic ni el de supervisió. Si amb el canvi ja no caldrà l'autorització del govern dels EUA cal definir un nou marc de responsabilitat i autoritat.

Sembla clar doncs que des del punt de vista tècnic i per a l'usuari final no hi haurà cap canvi. L'esforç i les discussions es centraran en la separació de poders entre l'execució i la supervisió del procés de globalització de la gestió de la funció d'IANA, i de retruc en el funcionament d'Intenet en un marc de governança "multistakeholder". Un escenari no gaire diferent del funcionament actual d'ICANN però en el que caldrà seguir el creixent rol que van prenent els estats.


D'alguna manera entrem al que serà ICANN 2.0