/* */ Derrapades neuronals: 2005

Pàgines

diumenge, 4 de desembre del 2005

D'igual a igual

Fa temps que tragino de disc dur en disc dur el text que us poso tot seguit. N'havia sentit a parlar, però només el vaig trobar escrit al pregó de les festes de Na Mercè del 2000, a càrrec d'en Robert Hughes (del qui us recomano el seu llibre d'història de Barcelona).

Deixo aquí l'enllaç del pregó d'on ho vaig treure. Algú sap de quin any és aquest jurament i en pot donar una referència més acurada? Jurament de lleialtat de catalans i aragonesos al monarca (entenc per tant que és un jurament previ a la guerra de successió):

"Nosaltres, que valem tant com vós, jurem davant vós, que no sou pas millor que nosaltres, acceptar-vos com a rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres lleis i les nostres llibertats, però si no, no."

Vet aquí com el passat ens dona una lliçó de democràcia i sentit comú.

Aniversari de les Constitucions catalanes

Recomano la lectura de l'article "Les Corts del 1705" del sempre brillant Joan Francesc Mira a l'AVUI de dissabte.

divendres, 11 de novembre del 2005

Plagis o la vida fàcil del google i el cut+paste

Des del Quaternari digital, el sempre brillant Marc Belzunces reporta en el seu blog "De l'Holocè estant" que li han plagiat una ressenya escrita a la volada d'un llibre de lectura recent. I com a més a més en Marc menciona i enllaça el meu miserable blog, aprofito per a referenciar-lo a ell i seguir el fil de la conversa en aquest ping-pong digital.

A mi també m'han plagiat, ha estat el DURSI en el seu butlletí Catalunya Recerca de febrer de 2005. Ningú no signa l'article sobre l'observatori Fabra (p.28 i 29), però algú es va guanyar la setmanada amb una foto meva que il·lustra l'article i copiant i enganxant part del text d'una web que tinc sobre l'observatori. Es una web darrerament una mica abandonada per manca de temps i que conté alguns errors que caldria esmenar i que van passar al text publicat pel DURSI.

Es això el que ensenyen a les facultats de periodisme ? O el nivell de la ESO no arriba més enllà de copiar i enganxar el que es troba per Internet. No, ja m'ho conec, si l'excusa és que els follets de la impremta es van menjar les darreres línies, aquelles on es posen les referències ... :-)

Afortunadament la revista és de distribució gratuïta, deixem-ho aquí i tot sigui pel bé de la divulgació científica; però no costava res donar la URL.

dimarts, 8 de novembre del 2005

SEAT: ara toca innovar en RRHH i estratègia

SEAT presenta un ERE per a desfer-se d'uns 1350 treballadors de les línies de producció. La causa sembla ser un excés de capacitat de producció degut a la davallada de les exportacions que la direcció creia que podria fer. Val a dir que aquest "excés" ve donat per una baixada en les vendes seguida a la introducció dels nous models, d'un caire molt més esportiu i trencant amb la línia tradicional de cotxes familiars.

L'opció més fàcil sembla ser doncs, per als alts directius, despatxar operaris de línia. Es el que s'ha fet sempre, oi ? Bé doncs potser ara caldria despatxar algú altre, o si més no, repartir amb més justícia les culpes.

Qui va tenir la "brillant" idea de fer que SEAT, amb el León, l'Altea i els nous dissenys esportius, entrés a competir, és a dir, a vendre el mateix concepte però sota diferent marca, preu i forma, amb Volkswagen (Golf) i amb Audi (A2, A3) ? Cert que s'aprofiten els mateixos bastidors, motors i demés parts, però una cosa és aprofitar parts i l'altra fer imitacions barates (en el sentit estricte de barat). SEAT no ha innovat, només ha presentat nous models estèticament diferents, però que no buscaven diferenciar-se radicalment dels models de la competència interna i externa.

Qui i com es van fer les recerques de mercat, com es van fer les estimacions i quins riscos es van ignorar ? Són aquestes decisions que van venir d'Alemanya o es van prendre a Martorell ?

Fabricant versions dels models estrella de VW i Audi, SEAT té els dies comptats. Cal innovar, és a dir, buscar nous conceptes o desenvolupar els seus clàssics que "s'ha deixat prendre" de grat o per força per Skoda. O cal buscar alternatives radicals. SEAT vols seguir fabricant automòbils o sistemes de transport ? La definició emmarca el producte i aquest el futur de l'empresa.

Quina és l'estratègia del grup per a SEAT ? Quin és el posicionament dels seus productes i a quins mercats s'adrecen de manera innovadora (més enllà del disseny o l'estètica).

No sé on es decideixen ni on s'han decidit aquestes coses, però la baixada de vendes no és un problema de producció, és un problema d'estratègia i de màrketing que pagaran els de línies, doncs ja posats alleugerim plantilla i costos fixos. Per un cop no estaria de més fer neteja a les oficines i deixar les línies en pau. Però com en el futbol, és més barat desfer-se de l'entrenador que de les vedettes del vestidor o les oficines ...

Caldria ara saber innovar en la gestió de la desvinculació (aka acomiadaments) i renovar oficines, i tot seguit repensar seriosament, a Martorell, la plaça St. Jaume i Alemanya què volem que sigui SEAT d'aquí uns anys. Si han de seguir fent el mateix tipus de cotxes, anem-nos calçant que ens esquitxarà a tots.

dilluns, 7 de novembre del 2005

Marcel.lí Iglesias i l'Esglèsia

Vull pensar que el darrer estirabot del President de l'Aragó, Marcel.lí Iglesias, catalanoparlant i de la Franja, són unes declaracions de consum intern i de cara a la galeria cavernícola que mira sempre al sud del Moncayo a fi de contrapesar la pressió de la Franja a Brussel.les.

D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731

De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.

La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?

No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?

Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365

http://www.racocatala.com/articles/8860

Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?

Les PDA+GPS perden el Nord

No me'n vull comprar cap, però m'interessen els gadgets aquests i em miro la publicitat de les PDA que venen amb GPS. Totes m'ofereixen mapes d'Espanya i Portugal i cap porta mapes de França, Itàlia o Suïssa. I és que la castellano-cèntrica visió del món i la poca visió comercial i d'adaptació de les multinacionals s'imposa també aquí. Per a més d'un 25% dels habitants del Regne d'Espanya és molt més propera la realitat transpirenenca que la portuguesa. Als catalans en particular ens és infinitament més probable anar en cotxe a París, Tolosa, Lió, Ginebra, Torí, Milà o Gènova que a Lisboa. Vet aquí doncs una de les "avantatges" de la unidad de mercado ...

No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?

divendres, 21 d’octubre del 2005

Unitat de mercat en lo universal

http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195559211.html

18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------

Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.

Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?

La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?

dissabte, 15 d’octubre del 2005

Internet, la cinquena dimensió

Fa més de 50.000 anys els humans vam començar a explorar territoris i a poblar el planeta. Les migracions des del bressol africà van portar als nostres avantpassats a descobrir noves terres, desenvolupar noves eines i crear un conjunt de tradicions i cultures que primer van ser transmeses oralment i després per escrit. La informació anava amb les persones i es perdia, modificava o millorava amb i en elles. A peu, cavall, vaixell o carro, ens movíem sempre sobre les dues dimensions de la superfície del Globus i la informació viatjava amb nosaltres o en nosaltres.

Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.

Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.

La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.

Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.

La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.

Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.

Referències

[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004

dissabte, 17 de setembre del 2005

Som i serem ... una mica més digitals

Som un poble i ens afirmem en el dia a dia per la pròpia voluntat de ser i de seguir sent sense ser assimilats pels "Borg" [1] qui, dient-se germans, no ens accepten tal com som i ens intenten canviar. Avui, el 16 de setembre de 2005, som una mica més i tenim una data comuna per a commemorar el naixement, en l'àmbit digital, de la possibilitat d'autoafirmació de la societat que s'expressa en català al nord, al sud, terra endins o mar enllà.

Es, de fet, el dia en que la Internet autogestionada descrita per en J.P Barlow en "Una declaració d'independència del Ciberespai" [2], autoorganitzada però cada cop més assetjada pels qui remenen les cireres en el món dels àtoms, decideix respectar la llibertat d'associació d'uns cibernautes i de passada reafirmar la independència del Ciberespai i la dicotomia entre el mon atòmic i el digital. Es també el dia del naixement en l'àmbit digital del primer conjunt d'usuaris agrupats entorn una societat que s'identifica a través d'una cultura que no té reflex en el món dels àtoms de la mateixa manera que la tenen algunes altres a través dels ccTLDs.

Alguns d'altres tribus pretesament universals es demanaran perquè cal un .cat i quin sentit té en un món global com és Internet. Uns potser els respondran que per oposar-se a certs ccTLDs, o que té el mateix sentit que els ccTLDs que ells, amb "visió de ciutadans del món" empren. Altres diran perquè ens ve de gust: Internet és encara l'espai de llibertat màxim i on preval el viu i deixa viure. Als qui s'oposen al .cat, només repetir-los les paraules d'en Barlow. La xarxa és encara un espai de llibertat, meritocràtic i liberal on prima la voluntat individual dels seus usuaris i on ningú no obliga a ningú a res. Deixeu que siguin els usuaris, en legítim exercici de la seva llibertat individual, que decideixin el futur del .cat.


Cal sense cap dubte felicitar als qui ho han fet possible, començant pel pioners de l'encara no resolt tema del .ct, fins als qui han portat, a primera o darrera línia, el .cat a bon port. Ara però és l'hora de posar-se treballar a fi d'assolir un .cat operatiu, eficaç i motivador. Es l'hora de demostrar i demostrar-nos que ens sabem organitzar i de les pedres fer-ne pans. Que som capaços de crear, innovar i obrir nous camins en la civilització dels futurs navegants d'aquest mar binari, com ho feu en el seu dia el dret marítim compilat pel Consolat de Mar [3] en el mar dels àtoms. I que som capaços de fer-ho de manera transparent i per a tothom doncs el .cat no és un alou, ans un empriu.


El .cat per sí sol no arregla ni millora la nostra societat xarxa. Es una etiqueta d'adscripció voluntària que pot simplificar la navegació i recerca d'informació i que té un potencial aglutinador però que per sí sola no reforçarà la nostra societat xarxa. Calen doncs accions paral.leles a fi de sumar noves urdidores al teixit de la malla de la nostra societat xarxa, fomentant la creació de nous nodes i dominis però també connectant nodes a fi de fer la xarxa cada cop més gran, més interconnectada, més resistent i més útil.

Desperta bit !

[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Borg

[2] Una declaració d'independència del Ciberespai - J.P.Barlow
http://homes.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html [en]
http://derrapades-neuronals.blogspot.com/ [ct]

[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_del_Mar

dissabte, 10 de setembre del 2005

Petroli: la pregunta equivocada

Una mala pregunta porta a una mala solució, i això, crec, és el que per una raó o una altre està passant amb el tema de l'increment del preu i la disponibilitat del petroli.

La pregunta que ens fem tots i de la que van plens ens Mèdia és quan s'acabarà el petroli i que farem llavors i si la Societat pot resistir preus tant alts. Articles, anàlisi, debats i algun reportatge. Però el més important, tot i que ho és, no és si el petroli s'acaba d'ací 50 o 100 anys o si el seu preu de mercat assoleix preus astronòmics en 10 anys. La pregunta, crec, ha de ser què es fa quan es depèn, com depenem tots, de proveïdors d'un recurs estratègic venut per un oligopoli o càrtel. Des de 1973, amb la primera crisi del petroli, que estem fent el préssec !

Qualsevol empresari sap què és dependre d'un sol proveïdor de recursos estratègics i com això condiciona, i de quina manera, el futur i viabilitat de l'empresa. Si ho voleu més acadèmic, podem parlar de la matriu de Kraljic.


Els EUA, el Regne Unit i la Xina ho tenen molt clar: el petroli és un recurs estratègic i cal assegurar-se el proveïdor integrant-lo en la cadena de producció. Hi pots establir acords (oleoductes de Sibèria a Xina, etc.) o el pots integrar en la teva cadena tot absorbint-lo via compra, filials o similars, que és entre altres coses el que s'ha anat a fer a l'Iraq o el que s'intenta fer amb Veneçuela, Colòmbia, Angola, Sàhara Occ., etc.


I des d'Europa ens ho mirem i portem 30 anys fent el préssec. Potser ens sembli que Noruega, amb les extraccions al Mar del Nord, ho tingui millor, però no ens enganyem, la llei de la selva no els deixarà gaudir del "seus" recursos tranquil.lament quan els demés vaguin escassos.


La millor manera de deslliurar-se del control dels proveïdors estratègics en oligopoli i càrtel és buscar alternatives, més quan el subministrament d'aquest proveïdor estratègic no serà etern, té data de caducitat força propera i tens competidors molt més fots que tu que no et permetran cap posició d'avantatge. No discutirem aquí ni ara si aquestes alternatives passen pel nuclear (França) o les renovables (Dinamarca). El que vull destacar és que des de 1973 els governs europeus -i en particular el nostre-, amb l'excepció d'uns pocs, no han fet res per a deslliurar-se del sotmetiment als capricis d'un mercat energètic controlat per un càrtel. No s'ha invertit en R+D a la recerca d'alternatives viables a gran escala, ni en el desenvolupament i patents de tecnologies alternatives com tampoc no s'ha legislat seriosament a fi de potenciar tecnologies d'estalvi i de recerca d'alternatives. Motors elèctrics que es recarreguen amb les frenades, motors d'aire comprimit, biocombustibles, aïllament i orientació dels habitatges, arquitectura bioclimàtica, nous processos industrials més eficients, transports públics més capilars i eficients, reducció de la contaminació lumínica, etc, etc.


Els nostres governants, perdó, administradors, es deixen endur pel corrent tot pensant en el curt plaç de 4 anys o 8 a més estirar, un rafting polític que només els fa evitar o esquivar els trams difícils del riu tot deixant-se portar i sense fer res per a governar la barca (país) vers un destí final de travessia. No hi ha o no es veu estratègia a llarg terme sobre on ha d'anar el país ni com hi volem arribar; el joc polític es centra en la tàctica del cos a cos i no es percep cap estratègia de país a llarg terme en àmbits com l'energia, l'educació, la immigració, les tele/comunicacions, la societat en xarxa, etc.


La nostra Societat (empresa) no es pot permetre per més temps seguir confiant el seu benestar futur en uns proveïdors estratègics que els nostres polítics (administradors) mai no podran ni incorporar ni controlar. Si a més a més hi afegim els efectes dels combustibles fòssils en l'atmosfera i que és un recurs no renovable que només pot pujar de preu quan tard o d'hora es faci escàs, estem fent el préssec si no ens busquem alternatives i les posem en pràctica avui de manera urgent.



Es des de la posició de redactor de les regles del joc que té el Legislador, des d'on es pot afavorir la innovació en l'estalvi energètic i en la recerca i implantació de noves tecnologies que ens facin cada cop més independents del petroli. Si els nostres polítics han d'administrar el país i posar les bases de creixement econòmic i social de cara al futur, cal molta més estratègia a llarg terme i menys tàctica política a 4 anys vista.


La pregunta doncs no és quan s'acabarà el petroli i què farem llavors o fins a quin preu estem disposats a pagar el barril, sinó què podem fer avui o de fet, què hauríem pogut anar fent des de 30 anys enrere per a deslliurar-nos, poc a poc però inexorablement, d'uns proveïdors estratègics operant en càrtel en un oligopoli. Fem força tard.

dissabte, 3 de setembre del 2005

Anàlisi: Una declaració d'independència del ciberespai

Anàlisi de “Una declaració d'independència del ciberespai”, [1] escrita el 8 de febrer de 1996 per John Perry Barlow, cofundador de la Electronic Frontier Foundation - www.eff.org.

L'escrit neix com a reacció al procés de promulgació de la llei “Telecomunications reform act” [2], el primer intent seriós dels governs (del govern nord-americà, però per extensió i per l'alt percentatge d'internautes i empreses nord-americanes) de regular un espai que fins llavors havien ignorat. Amb l'aprovació d'aquesta llei, Barlow percep que es trenca l'equilibri entre els 3 actors, agents o poders que es mouen en el ciberespai del 1996: el govern, els usuaris (els netizens o ciutadans de l'entorn E3) i les empreses o lobbies que just han descobert la nova terra de la llet i la mel. La Declaració, escrita com un contraatac dialèctic i amb un cert aire messiànictranscendental, comença amb un primer paràgraf que destil·la xoc de civilitzacions i trobada interplanetària (“I come from Ciberspace, the new home of Mind”). Deixa clar d'entrada el refús, l'afirmació de la independència i la bel·ligerància entre dos mons que s'acaben de trobar. O millor dit, la reacció d'un món fins ara ignorat que es sent objecte de cobdícia del que el ve a trobar i davant la qual cal defensar-se i establir les regles del joc.

En la línia d'Echeverría [3] i Negroponte [4], Barlow detecta la dicotomia entre dos mons que fins ara s'ignoraven asimètricament: el món material, el dels àtoms, que fora dels àmbits universitaris i de recerca (el món de la ment), ignorava el món dels bits. Es fa patent la diferència entre el món material i el mon de les idees, entre el dels entorns E1 i E2 i l'entorn E3 d'Echeverría. Però contràriament a ell, Barlow sembla veure E3 com la nova frontera, el nou oest a conquerir, abans que la nova polis d'Echeverría. No en debades, Barlow viu a Wyoming fent de ramader...

Barlow
Lletrista i ramader
Metàfora de l'espai: L'última frontera
Dicotomia: Món material vs. ciberespai

Echeverría
Matemàtic i filòsof
Metàfora de l'espai: La Polis
Dicotomia: Entorns: E1, E2 vs. E3

Negroponte
Eng. informàtic MIT
Metàfora de l'espai: Info-espai
Dicotomia: Àtoms vs. bits

Tot i aquestes aparents paral·lelismes, Barlow sembla estar parlant de dos mons separats, que nasqueren separats i que no tenen necessitat d'interacció present ni futura. D'un Ciberespai que pot existir en paral·lel i independentment del món material.

El quart paràgraf menciona el desconeixement que el món material té del món virtual i critica com aquest vol imposar les seves tesi, visions del món i maneres de fer, sense haver-se involucrat en el diàleg, hàbits i cultura del món virtual. Barlow destaca que els mercats i la riquesa creada en el ciberespai són cosa del món virtual i que no han rebut cap ajuda del món material, fet que els deslegitima per intervenir-los. Aquesta darrera afirmació es suporta en un punt força feble, al suposar que ni les operadores d'accés a Internet ni els fons de capital risc o el món corporatiu o capitalista en general -el món material-, no han tingut res a veure en l'aparició i el creixement dels mercats virtuals. El punt fort de Barlow per contra és el d'assenyalar la disparitat cultural, de valors i d'ètica dels dos mons. L'ètica de el temps és diner i la informació és poder del món material, contra la ètica hacker [5] del ciberespai.

El cinquè, setè i vuitè paràgrafs posen l'èmfasi en un nou món, que emmirallat en les utopies del XIX o el mateix naixement dels EUA, té el seu propi “Contrat Social”, les seves pròpies regles del joc entre els seus ciutadans/netizens i els seus òrgans legislatius i executius. Unes regles molt més assembleàries i àcrates que els sistemes del món material. Això va poder ser així mentre el ciberespai era petit i l'ètica hacker era la predominant entre els seus usuaris. Quan entren en joc els valors i l'ètica (la religió ?) del món material i capitalista, l'expansionisme d'aquest, junt amb el suport de les seves institucions, on encara que Barlow no vulgui, viuen els cossos dels habitants del Ciberespai, es menja l'espai i acantona els òrgans de decisió i administració del món virtual. Barlow no vol veure la complementarietat entre els dos mons ni detecta la possibilitats d'aprofitar la situació per a desenvolupar una noopolitik [6].

Sense parar-se a mesurar les forces del nouvingut, s'enroca en una resistència sense buscar l'adaptació i pitjor encara, sense buscar aprofitar-se de la situació per fer canviar no només el nou statu-quo que s'albira sinó la pròpia idiosincràsia, valors i ètica del món material.

Els paràgrafs novè, desè i onzè desenvolupen les diferències entre els dos mons:

Món material
E2
Àtoms
Matèria
Passat
Vosaltres
Lleis i reglaments
Industrial
Ètica protestant-capitalista
Guardià del segon liberalisme, (el de les corporacions).

Ciberespai
E3
Bits
Immaterial - Idees
Futur
Nosaltres
Autogestionat
Terciari
Ètica hacker
Hereu del liberalisme primigeni la llibertat de la persona, el dels “Founding fathers” dels EUA.

Barlow s'inspira en els principis lliberals dels “founding fathers” i pensadors del XVIII, els hereus de la Revolució francesa i els Drets de l'Home. Defensa la utopia a la frontera entre els liberalisme i anarquisme, de la llibertat individual i la no ingerència del govern, al qual lliurement decidim cedir, temporalment, alguns dels nostres drets en benefici de la res pública.

Tot i això, segueix refusant la ingerència del món material en el món virtual i sense reconèixer les relacions que hi ha hagut entre els dos des del principi.
En els paràgrafs dotzè i tretzè l'encerta de ple tot apuntant l'interessant tema de la la barrera digital (digital divide) entre les generacions que, tot i vivint en el mateix entorn del món material, han nascut i usen Internet i la generació, sovint quasi gerontocràcia, que el governa. [7]. I dona per inútils els esforços de control (lleis) basats en mesures que poden funcionar en el món material, però que no seran efectives en el món virtual, del que diu no en saben res.

I en l'antepenúltim paràgraf apunta una via per on s'obrirà l'escletxa que les lleis del món material, per la ignorància dels seus governants de les diferències entre els dos mons, no sabran ni podran tapar. S'esbossen aquí els principis del moviment del copyleft, GNU-General Public License [8] i la Creative Commons [9] i la lògica d'aquest en un món-entorn on el cost de duplicació i transport de bits és quasi zero.

Finalment, ens els dos últims paràgrafs, Barlow entén que els participants del ciberespai són corporis, persones físiques, potser fins i tot jurídiques, subjectes a les lleis, els drets i deures del món material, i accepta el domini de “els altres” com un mal menor però real, tot i declarant la independència mental i la creació d'una nova Icària virtual, la civilització de les ments en el Ciberespai.


Referències:

[1] http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html
[2] Telecomunications reform Act, 1996; http://www.fcc.gov/telecom.html
[3] Javier Echeverría; La sociedad informacional. El impacto de las tecnologías de la información y las comunicaciones sobre la sociedad. Trípodos, número extra, actas del primer congreso internacional sobre comunicación y realidad, URL. Pàg. 13-24.
[4] Nicholas Negroponte; Being digital; 1995.
[5] http://www.hackerethic.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Hacker_ethic
http://www.netvironments.org/ECulture/Module3/HackerEthic/
http://en.wikipedia.org/wiki/Copyleft
http://www.gnu.org/copyleft/copyleft.html
[6] http://www.fathom.com/feature/121989/
http://www.rand.org/publications/MR/MR1033/
[7] Alan Kay's definition of technology: "Anything that was invented after you were born".
[8] http://en.wikipedia.org/wiki/GNU_GPL
[9] http://creativecommons.org/




dijous, 1 de setembre del 2005

Una Declaració d'Independència del Ciberspai

No l'he vist traduït al català, així que aquí va la meva versió. Després posaré l'anàlisi que en vaig fer pel curs del doctorat de la UOC "Política i Societat de la Informació".

-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-----

Una Declaració d'Independència del Ciberspai
per John Perry Barlow
http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html


Governs del Món Industrial, vosaltres, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la Ment. En nom del futur, us demano en el passat que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No exerciu cap sobirania sobre el lloc on ens reunim.

No hem elegit cap govern, ni pretenem tenir-lo, així que em dirigeixo a vosaltres sense més autoritat que aquella amb la qual la llibertat sempre parla. Declaro l'espai social global que estem construint independent per naturalesa de les tiranies que esteu buscant imposar-nos. No teniu cap dret moral a governar-nos ni posseïu mètodes per a fer-nos complir la vostra llei que deguem témer veritablement.

Els governs deriven els seus justs poders del consentiment dels quals són governats. No heu demanat ni rebut el nostre. No us hem convidat. No ens coneixeu, ni coneixeu el nostre món. El Ciberespai no es troba dintre les vostres fronteres. No penseu que podeu construir-lo, com si anés un projecte public de construcció. No podeu. És un acte natural que creix de les nostres accions col·lectives.

No us heu unit a la nostra gran conversa col·lectiva, ni vau crear la riquesa dels nostres mercats. No coneixeu la nostra cultura, la nostra ètica, o els codis no escrits que ja proporcionen a la nostra societat més ordre que el qual podria obtenir-se per qualsevol de les vostres imposicions.

Proclameu que hi ha problemes entre nosaltres que necessiteu resoldre. Useu això com una excusa per a envair els nostres limitis. Molts d'aquests problemes no existeixen. On hagi veritables conflictes, on hagi errors, els identificarem i resoldrem pels nostres propis mitjans. Estem creant el nostre propi Contracte Social. Aquesta autoritat es creés segons les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai aquesta format per transaccions, relacions, i pensament en si mateix, que s'estén com una quieta ona en la teranyina de les nostres comunicacions. El nostre món és alhora a tot arreu i enlloc, però no és on viuen els cossos.

Estem creant un món en el qual tots poden entrar, sense privilegis o prejudicis deguts a la raça, el poder econòmic, la força militar, o el lloc de naixença.

Estem creant un món on qualsevol, en qualsevol lloc, pot expressar les seves creences, sense importar el singulars que siguin, sense por a ser coaccionat al silenci o el conformisme.

Els vostres conceptes legals sobre propietat, expressió, identitat, moviment i context no s'apliquen a nosaltres. Es basen en la matèria. Aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, així que, a diferència de vosaltres, no podem obtenir ordre per coacció física. Creiem que la nostra autoritat emanés de la moral, d'un progressista interès propi, i del bé comú. Les nostres identitats poden distribuir-se a través de moltes jurisdiccions. L'única llei que totes les nostres cultures reconeixerien és la Regla Daurada. Esperem poder construir les nostres solucions particulars sobre aquesta base. Però no podem acceptar les solucions que esteu tractant d'imposar.

Als Estats Units heu creat avui una llei, l'Acta de Reforma de les Telecomunicacions, que repudia la vostra pròpia Constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, DeToqueville i Brandeis. Aquests somnis han de renéixer ara en nosaltres.

Us atemoreixen els vostres propis fills, ja que ells són nadius en un món on vosaltres sempre sereu immigrants. Com els temeu, encomaneu a la vostra burocràcia les responsabilitats paternes a les quals covardament no podeu enfrontar-vos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions d'humanitat, de les més vils a les més angelicals, són part d'un tot únic, la conversa global de bits. No podem separar l'aire que asfixia d'aquell sobre el qual les ales baten.

A la Xina, Alemanya, França, Rússia, Singapur, Itàlia i els Estats Units esteu intentant rebutjar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia en les fronteres del Ciberespai. Pot ser que impedeixin el contagi durant un petit temps, però no funcionaran en un món que aviat serà cobert pels mitjans que transmeten bits.

Les vostres cada vegada més obsoletes indústries de la informació es perpetuarien a si mateixes proposant lleis, a Amèrica i en qualsevol lloc, que reclamin la seva possessió de la paraula per tot el món. Aquestes lleis declararien que les idees són un altre producte industrial, menys noble que el ferro rovellat. En el nostre món, sigui el que sigui el que la ment humana pugui crear pot ser reproduït i distribuït infinitament sense cap cost. El transvasament global de pensament ja no necessita ser realitzat per vostres fabriques.

Aquestes mesures cada vegada més hostils i colonialistes ens col·loquen en la mateixa situació en la qual van estar aquells amants de la llibertat i l'autodeterminació que van haver de lluitar contra l'autoritat d'un poder llunyà i ignorant. Hem de declarar els nostres "jos" (identitats) virtuals immunes a la vostra sobirania, encara que continuem consentint el vostre poder sobre els nostres cossos. Ens estendrem a través del planeta perquè ningú pugui empresonar els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la Ment en el Ciberespai. Que sigui més humana i bella que el món que els vostres governs han creat abans.


Davos, Suïssa
a 8 de febrer de 1996.

dijous, 18 d’agost del 2005

Capitals de comarca i NIMBY

Potser sigui la pausa estiuenca o l'atenció mediàtica que atreu el projecte de nou estatut, però ja fa setmanes que ningú no parla de la nova administració territorial, les vegueries ni les capitals de les noves comarques.

I també s'ha apaivagat el soroll del NO a les presons, les línies d'alta, molt alta o altíssima tensió, incineradores, abocadors, i demés "pàries de l'obra pública" que ningú no vol; allò que alguns anomenaven la "cultura del no" o amb l'anglicisme "NIMBY" (not in my backyard, és a dir, no al costat de casa meva). Deixaré per un altre dia el tema de si la "cultura del no" és una reacció NIMBY o una resposta a la prepotència i despotisme il·lustrat d'alguns governants (civil servants com diuen els anglòfons).

En qualsevol cas el que sí es detecta és l'afició desmesurada d'alguns batlles a fer créixer les seves poblacions, sigui venent sòl públic d'una manera insostenible (el sòl és un recurs finit) a fi de recaptar diners, sigui per a tenir més veu dins les Diputacions i Consells Comarcals, sigui per a pesar més dins el seu partit polític.

I aquest creixement no va lligat, sovint, a l'acceptació de les responsabilitats i penyores associades al creixement. De la mateixa manera que a partir de cert nombre d'habitants cal oferir diferents serveis (eg. transport públic, farmàcies, CAP, escoles, policies, etc, etc), també caldria anar pensant en posar a la llista les deixalleries, els abocadors, cert percentatge de producció d'energia, presons i demés "pàries de l'obra pública".

Sí, les ciutats, com usuàries i consumidores d'aquests "serveis de segona" també han de pagar la seva part. Els ajuntaments haurien de ser prou responsables a fi de planificar millor el seu creixement i de la mateixa manera que reserven espai per a un CAP, també l'haurien de reservar per a una mini-preso (de X reclusos per cada Y número d'habitants), un abocador o altres infraestructures "indesitjades". Aquestes infraestructures haurien d'estar dimensionades al número d'habitants però amb reserva d'espai a fi de créixer si la població creix. A nivell de vegueria o comarca es podria negociar l'agrupació i mancomunió d'aquests serveis, consensuats amb les comarques/vegueries més properes a la "infraestructura pària" podent-se donar l'intercanvi de "cromos". I com que queda per resoldre el "això qui ho paga" i assegurar l'eficiència total del sistema, caldrà certa coordinació a nivell supramunicipal.

En poques i descuidades paraules: no es pot pretendre voler ser capital (del que sigui) i no estar disposat a acceptar les responsabilitats territorials derivades, és a dir, acceptar la part proporcional de les infraestructures que ningú no vol. Qui consumeix més energia, genera més deixalles, té més habitants o turistes, ha d'acceptar més escoles, CAPs, comissaries, però també deixalleries, abocadors, presons i aprendre a estalviar o generar-se un percentatge de l'energia que es consumeix en el terme municipal, etc, etc, etc.

Evidentment cal afinar aquest model aquí deixat anar pel broc gros, però ja enteneu per on va.
Les aglomeracions urbanes creen unes externalitats que ningú no té en compte i que es solucionen amb els "pàries de les infraestructures" que ningú no vol. Cal doncs aprendre a comptabilitzar aquestes externalitats i assumir que si una població creix, les haurà d'incorporar o comercial-les amb altres poblacions veïnes.

dimecres, 4 de maig del 2005

Un gòl.lum a l'agència tributària

e-noticies.com:
"Una Agencia Tributaria catalana sería sensiblemente más permeable a la influencia del poder político catalán que la Agencia estatal, aumentando el riesgo de utilización indebida -partidista- de los instrumentos impositivos"

Ignacio Ruiz-Jarabo
Exdirector general de l'Agencia Tributaria
Article d'opinió a La Razón
Dissabte, 30 d'abril del 2005
------

Ara entenc perquè és ex director ... :-)
Curiosament aquesta permeabilitat no sembla ser simètrica i depèn de la situació geogràfica de l'Agència dels qui l'administren. Algú recorda els pentinats fiscals selectius dels 80 ? Au vinga !
L'ús dels impostos sempre és partidista perquè els impostos els administren els governs, escollits democràticament i formats per gent d'un o més partits polítics que amb els diners recaptats intentaran, en teoria, posar en pràctica part del seu programa o el que el Parlament els aprovi. Sr. Ruiz, és pitjor l'agència danesa que la russa ? Esteu en contra del principi de subsidiaritat ? Vos i jo sabem que no us queixeu per una qüestió d'incorruptibilitat ni de localització, ans per una afany de retenir poder i no voler acceptar ni que vivim en un món en xarxa i distribuït ni les diferències del regne al qual tan fidelment dieu que serviu.

Un altre Gòl.lum que té por de perdre el "seu" Tresor !
Hisenda sóm tots o només "vosaltres" ?