diumenge, de març 08, 2015

Resolent per a X , una TED i Ripoll


Veig en el TL una piulada d'en Ricardo Galli (@gallir

https://twitter.com/gallir/status/574179540114743296

Encuriosit vaig a la plana on podem escoltar un tall d'uns 4 minuts d'un programa de ràdio de la NPR (National Public Radio) dels EUA on es fa referència al tema i s'apunta a una conferència TED de març de 2002.

També altres enllaços com http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259


En Terry Moore, ponent que ho explica al TED, argumenta que el fet de que fem servir la X per a assenyalar la incògnita matemàtica ve del fet que els àrabs usaven la paraula “sheilon” (alguna cosa)  per a refereir-se a la incògnita i l'abreujaven amb la seva primera lletra [shin].

Fins aquí tot correcte. Però tot seguit en Moore fa una pirueta dient que donat que l'espanyol no tenia el so [sh] van convenir en fer servir la lletra grega X [ki], i d'aquí passà al llatí i les altres llengües europees com “x”.

Em sorprèn perquè en Moore cau el típic error (península ibèrica = Espanya = espanyol = castellà) i perquè en català sí tenim aquest so “x” com “sh” a principi de paraula. Buscant una mica fàcilment podem trobar que:

Trobem doncs dos errors:

El primer, ja indicat més amunt i molt habitual, és confondre la península ibèrica amb Espanya i d'aquí amb l'espanyol o castellà. Al segle XI i XII no existia Espanya com a estat ni l'espanyol com a llengua, i pel cap baix a la península s'hi parlaven 7 llengües (gallec, lleonès, castellà, aragonès, català, hebreu i àrab).

El segon és que sí existia el so “sh” a principi de paraula en castellà, però també en català i segurament també en les altres llengües peninsulars.

Per tant l'explicació de la TED segons la qual la X ve a través del castellà i que aquest no tenia el so [sh] queda invalidada. 

I donada la importància dels monestirs catalans en la traducció i disseminació de textos àrabs i grecs, no es gens descartable que la “shin” àrab de la incògnita fos transcrita per una “x” en algun dels monestirs del Pirineu català. A través del monestir de Ripoll, el scriptorium més important i amb una de les més grans biblioteques d'Europa, el futur Papa Silvestre II introduí el zero i l'àbac decimal a Occident.

Bé, acabat d'escriure això veig que el matemàtic Steven Strogatz dóna un enllaç on diu que segons A History of Mathematical Notations de Florian Cajori, l'explicació medieval no és correcta, i cal atribuir-ho a René Descates, qui en el llibre La géometrie (1637) va començar a emprar les lletres x,y,z per a les incògnites.
 

https://twitter.com/stevenstrogatz/status/574675975503482880


L'explicació d'en Moore té unes quantes errades, potser la de l'origen de X també ho sigui fins que puguem saber en quina documentació es basa per afirmar-ho (no l'he sabut trobar en els enllaços que he seguit per a escriure aquesta entrada). Se non è vero, è ben trovato.
 

Publica un comentari a l'entrada