/* */ Derrapades neuronals: de gener 2015

Pàgines

dissabte, 31 de gener del 2015

Participació a Catalunya Digital

El 16 de gener de 2015, en Josep Pastells, corresponsal de l'ARA a Girona m'escriu per a preparar un article pel suplement gironí del 23 d gener al voltant del debat "Catalunya Digital", organitzat pel diari ARA a Girona. El debat es va fer al teatre del Centre Fraternal de Palafrugell amb n'Anna Codina, en Toni Hermoso, na Cristina Ribas, i jo mateix, moderats per en Carles Capdevila.



Deixo aquí les seves preguntes i les meves respostes.

> Quins creus que són els principals reptes que afronta el món digital català?

Infraestructures: millorar l'accessibilitat (últim km i preus). Per a donar les mateixes oportunitats a tothom i vertebrar millor el país cal que també les poblacions de muntanya o llocs poc poblats en general, per pocs habitants que puguin tenir, tinguin accés a altes velocitats d'accés a la xarxa fixe i mòbil. També els polígons industrials. Rebaixar els preus d'entrada i facilitar l'entrada d'altres operadors europeus, l'oligopoli actual ens ofereix uns dels preus més alts de la OCDE en €/Mb.
 
Educació: la informàtica a l'escola, si més no en els primers anys, es centra a l'ofimàtica. Cal que esdevingui part del temari general afegir nocions de programació (Scratch per exemple). Com deia en Mitch Resnick del MIT:

"De la mateixa manera que ensenyem a escriure i llegir perquè serà útil a tothom però no tothom serà escriptor professional, la programació bàsica dóna unes habilitats que també seran molt útils a tothom sense haver d'esdevenir programador professional."

Ens calen molts més professionals dels àmbits tècnics i només amb una alfabetització digital com cal, des dels primers anys, podrem revertir la tendència i oferir millors expectatives laborals i socials en general en un món cada cop més digital. Es difícil viure sense carnet de conduir en un món que depèn del cotxe.

Educació 2: i entendre com funciona Internet per a entendre temes com la privadesa de dades, petjada digital, etc que tenen un impacte en la nostra vida present i futura en els àmbits digital i presencial. Un navegador fa molt més que només visitar una plana web i mostrar-la al nostre ordinador. Si no sabem què fa, si no entenem la tecnologia, estem a les mans dels qui si l'entenen i la fan servir al seu favor (p.ex. mal ús de les cookies, injecció de codi maliciós, ...).

El món post-Snowden: Preparar les administracions, empreses i les infraestructures crítiques, també les privades, al nou paradigma d'atacs, vandalisme o espionatge informàtic. Si abans ja era important, ara és ja crític.

Més presència internacional: Cal més presència coordinada en els àmbits on es debat la governança d'Internet.

Legislacions que facilitin l'emprenedoria en general, i la digital en particular. No pot ser que algú que comença aquí ho tingui més difícil que a altres països de la UE en temes d'impostos, burocràcia, etc. 



> Com està funcionant el domini .CAT?

Ja no treballo a .cat des de gener del 2013. Dit això i des de fora tinc la impressió que ha perdut una mica l'esperit de servei a la comunitat a la que es deu i representa.
  • Té un bon creixement des de la rebaixa de preus de 2012
  • Segueix sent força visible "al carrer"
  • Caldria una rebaixa dels preus de renovació per a igualar-los als d'alta
  • Caldria tornar a reinvertir beneficis en projectes TIC sorgits de la comunitat, una manera de tornar a la societat els beneficis d'operar el domini de tots i tornar a liderar aquesta representativitat
  • Ara que el domini ja està consolidat, ser present i créixer fora del Principat


> En quina situació es troba el nostre país, ara mateix, en aquest aspecte en l'àmbit europeu i mundial?

Sobre els reptes indicats més amunt: Encara hi ha molt camp per córrer si realment ens volem comparar amb els millors. Certament poc es pot fer des de les administracions en època de crisi, però si es pot ajudar als qui ja estan fent coses i amb el poder de compra que tenen les administracions.

Mirar de fugir del paradigma de la piràmide. A tothom li agrada inaugurar un projecte de tangibles i que es vegi i llueixi (tallar la cinta o mostrar la placa), però molt sovint un canvi en els intangibles (un procés, una llei, rebaixar un impost, oferir continguts lliures, ...) no són gens vistosos però tenen molt més impacte fins i tot a llarg termini.

No ens podem adormir, és una cursa contra tots els països del món. Cal anar de pressa però saber per on i com anar-hi.
 

> Què és el que s'ha fet bé i què es pot millorar? Posa exemples concrets, si és possible.

En el camp de les possibles millores ja està més o menys esbossat més amunt. N'hi ha més però no m'estendré per enviar-te això ràpidament.

Que s'ha fet bé o està en bon camí:
  • L'obertura de dades públiques (que de fet són de tots)
  • La digitalització de continguts (llibres, documents, arxius, etc). -hauria de desgravar!
  • Facilitar les accions de la Viquipèdia en el món escolar i els museus.
  • La finestreta digital de les administracions (hi ha camp per córrer però es va avançant)
  • Seguir potenciant els telecentres i Internet a les biblioteques i escoles, els ateneus de fabricació i tot el que acosti les TIC i el món digital a tothom.
  • Potenciar a grups que ja estan fent coses. (escolat-los i ajudar-los, més que oferir-los solucions de pensades des de "dalt" pels de "baix")

> Quin escenari preveus en els pròxims anys?


Neutralitat de la xarxa (els bits circulen per la xarxa sense cap privilegi pel que fa a velocitat, etc): la pressió de les operadores per capitalitzar sobre la informació que transporten (i que puntualment pot congestionar la xarxa) és disparar-nos al peu. La circulació lliure de la informació i sense privilegis garanteix que Internet seguirà sent un espai d'innovació sobre el que nous serveis millors i més competitius poden fer fora als actuals si aquests no ho fan prou bé.

Privadesa: des de ja fa temps l'equilibri basat en la confiança entre els estats i els ciutadans s'ha anat escardant i amb les revelacions de l'Edward Snowden ha accelerat el trencament. El xifrat de les comunicacions esdevindrà cada cop més un punt central del debat.

Legislacions obsoletes: com estem veient, persones que no entenen la xarxa ni les seves dinàmiques s'obsessionen a legislar sobre què es pot fer i què no a Internet. Els governs s'obsessionen en controlar i prohibir el que no entenen o el que sembla més fàcil, i sovint ataquen els símptomes però no les causes del problema. Lleis com el cànon AEDE o voler prohibir el xifrat en són un bon exemple.

Més transparència: tot i la gran resistència en contra que oposaran les administracions i empreses, la lliure circulació de la informació, si no arribem a nivells de censura o auto cesura de països totalitaris, han de comportar un canvi en la relació entre clients i proveïdors, entre administracions i administrats. Amb els seus defectes i virtuts, el tracte de les empreses als clients i ciutadans, sigui un excel·lent o mal servei, una acció que no respecti la RSC -responsabilitat social corporativa- (però també una calumnia!), etc, és avui en pocs minuts a l'abast de molts més possibles clients. Hi ha encara molt per córrer, però la reacció vista després de l'emissió del reportatge "Ciutat Morta" n'és un exemple. 


> Al debat de Palafrugell parlareu de llengua i xarxa, de ciberseguretat, bigdata, neutralitat, transparència... Em podries avançar algunes de les teves idees o pensaments sobre aquestes qüestions o sobre qualsevol altra que consideris pertinent comentar?

Algunes ja estan descrites una mica en respostes anteriors. 


> Quins són els temes més polèmics o que més et preocupen en aquesta matèria?

Bàsicament els que he escrit més amunt. N'hi ha molts d'interessants però per no allargar-me messa i poder enviar les respostes tan ràpidament com puc em quedo amb aquestes.


dilluns, 19 de gener del 2015

Com conviuran el .ct i el .cat ?

Preparant els temes pel #DebatCatDigital organitzat pel diari Ara el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (@unjoanqualsevol) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.

Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct

Assolida la independència caldrà demanar a la ISO (International Standards Organization) que incloguin els codis  de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista ISO 3166-1 alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).

Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a ICANN la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al ccNSO (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel NomCom (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.

Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ?  Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)?  Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?

Durant el període de sunrise (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (Landrush).

A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.