dilluns, d’abril 13, 2015

Governança, geopolítica i Internet: Què passa a ICANN?

ICANN, l'entitat que gestiona el "middleware" d'Internet, és a dir, la gestió del DNS (Domain Name System) i les adreces IP, és a dir, la capa que es situa entre el canal de comunicació, (ones, cables, etc) i els serveis (web, correu, xat, etc) i que fa funcionar Internet, està entrant en la fase final d'un possible canvi de grans proporcions i que ens afectarà a tots. 

Fins l'any passat tota l'atenció estava focalitzada en el procés de creació de nous dominis (nous TLD -Top Level Domains) que poc a poc estan entrant en funcionament. I des de l'any passat s'està gestant un possible canvi en la supervisió de les funcions que fan funcionar a la xarxa, o tècnicament “la funció IANA”. 

És un tema on hi ha molt més en joc del que sembla i on hi ha molts matisos. Per començar, amb el mateix nom del canvi. Molts l'anomenen “IANA transition” però de fet IANA no canviarà la seva funció, el que potser canviï és el “IANA oversight”, és a dir, qui controla el desenvolupament de la funció IANA.

Què és i què fa IANA?
IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és una entitat creada a l'origen d'Internet (1988) que, per delegació de la NTIA del Departament de Comerç dels EUA, assegura el bon funcionament d'Internet. La funció de IANA es descriu fàcilment. És una oficina tècnica que entre d'altres executa els canvis en l'arrel del DNS (per exemple afegir un nou domini), n'assegura el seu bon funcionament i disponibilitat (converteix noms de domini a adreces IP que fem servir constantment tots els usuaris d'Internet), i reparteix les adreces IP. Sense aquesta tasca Internet no funciona. El que ho complica tot és qui controla aquesta oficina i qui en determina els canvis que ha d'executar.

Qui controla què i el model de governança
Fins ara la NTIA delegava la seva supervisió d'IANA a ICANN via un contracte i una més recent (2009) AoC (Affirmation of Commitments). Amb l'AoC, els estats, via el GAC (Governemtal Advisory Committee d'ICANN) van aconseguir més control sobre el que fa ICANN. Va ser la resposta de la NTIA a les pressions, entre d'altres de la ITU (International Telecommunications Union) a les queixes de “Internet és massa nord-americana” expressades inisitentment per varis països. El GAC, inicialment creat com un “advisory” (consell, és a dir, no defineix polítiques ni processos) actua cada cop més com un organisme de control de les normatives que fa la comunitat ICANN, trencant amb freqüència el consens i la participació com iguals de totes les parts interessades (model de governança “multistakeholderism”). Com anècdota recordar l'èpica samarreta que van fer-se i vestir alguns membres del GAC durant ICANN33 (2008) a El Caire , amb un visible “Mind the GAC” imprès sobre el símbol del metro de Londres, un gest simple però ple de significat.

Amb processos de governança “multi-parts-interessades” no és fàcil arribar a acordar decisions acceptades i acordades per totes les parts participants. Però precisament per aquest punt són molt més duradores, respectades i estables.

Si bé és cert que la NTIA sempre ha tingut en el radar o a la màniga el tema de la delegació de la funció IANA a la “comunitat”, també ho és que no en té cap pressa. I si ho fa serà conservant tan com pugui la seva influència. Per exemple, en les condicions quela NTIA posa per a la delegació

ICANN és un bon exemple d'auto-regulació d'una industria a través de la participació de totes les parts interessades (multistakeholder), i sí, també inclou als usuaris a través de grups com el NCUC (Non-Commercial-Users-Constitiuency) o l'ALAC (At Large Advisory Committe), on per exemple hi ha ISOC-CAT (capítol català de la Internet Society) com a membre fundador i actualment en el consell d'EURALO (la branca europea d'ALAC).

Des de que va començar el proces del canvi en la supervisió de la funció IANA el març de 2014, hi ha una certa pressa en tancar la proposta a enviar a ICANN abans del 15 de setembre de 2015. L'objectiu és no entrar en el debat electoral i possible canvi de govern als EUA d'aquesta tardor. En efecte els Republicans s'han mostrat força contraris a “cedir el control d'Internet a potències estrangeres”.

Quin model es proposa per a demanar la supervisió de la funció IANA ?
D'un costat ICANN com entitat, amb el seu CEO i equip, estan més inclinats a que la funció IANA es quedi i passi a desenvolupar-se dins d'ICANN.

De l'altre, alguns sectors d'ICANN (no els empleats, sinó la Comunitat que fa ICANN, com per exemple els ccTLD -dominis territorials) estan més per un model amb dues entitats. Una la pròpia IANA que executa la seva feina com ha estat fent sempre, i de l'altra una altra entitat (per exemple la mateixa ICANN en un principi) que en supervisaria la funció, en defineix la polítiques de funcionament i es faria responsable del seu bon funcionament. Si ICANN no ho fes bé, la Comunitat (és a dir els stakeholders o parts interessades que participem a ICANN) podrien decidir donar aquesta responsabilitat a una altra entitat.

Les propostes encara s'estan discutint i entre maig i juny 2015 es veurà més clarament el model que hauria de ser aprovat a ICANN53 a Buenos Aires per a ser presentat a la NTIA.

Què provoca aquesta divisió d'opinions dins la mateixa ICANN ?
A banda dels propis interessos de continuïtat en la feina, el poder i el control, hi ha el tema de la rendició de comptes ("accountability") d'ICANN com entitat. Es una tema que porta cuejant uns quants anys, més a mesura que ICANN creix en recursos, empleats i visibilitat. La comunitat que forma ICANN demana a l'entitat legal que fa la feina més transparència en tots els aspectes. Sobretot quan alguns CEO d'ICANN han estat més dedicats a construir-se un petit “imperi” plataforma des del que saltar després a altres feines encara més ben pagades que a servir a la comunitat que els escull i paga.

Un sector molt crític amb la (poca) transparència i rendició de comptes d'ICANN són els dominis territorials, agrupats a ICANN en el ccNSO. Val a dir que els ccTLDs són anteriors a ICANN (directament delegats per Jon Postel a partir del 1985) i accepten participar a ICANN d'igual a igual i dictant la seva pròpia normativa, que pot, o no, coincidir amb la dels gTLD que es determina a ICANN.

Qui en sortirà guanyant ?
Tot i que ara sembla que el vent bufa a favor del model de dues entitats, la NTIA en té tots els números per guanyar passi el que passi. Per una banda ja “ha quedat bé” mostrant la voluntat de cedir el control i supervisió, i passar-lo a la comunitat acceptant propostes de com gestionar-ho. Més encara proposant-ho amb poc temps abans d'un possible canvi de govern als EUA i coneixent la dinàmica dels processos i els diferents interessos d'ICANN. Si no s'arriba a temps o no hi ha acord ni proposta, la NTIA tindrà el motiu per a no delegar.

I d'altra banda la NTIA no delegarà la supervisió a qualsevol i s'assegurarà molt (veure les condicions que han de complir les propostes de delegació) de que es segueixen els principis, idees i “cultura” en la que ICANN ha crescut.

En definitiva, un apassionant joc de governança, geopolítica i interessos que s'està jugant ara mateix.

Publica un comentari a l'entrada