tag:blogger.com,1999:blog-75796152024-02-28T05:52:36.300+00:00Derrapades neuronalsEs quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina - J.V Foix
<p>Blog personal de Jordi Iparraguirre</p>Unknownnoreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-11738797315201289632021-04-10T15:41:00.025+00:002021-04-23T15:50:01.779+00:00Altra Ràdio: Interceptant comunicacions en missatgeries xifradesFa uns dies que <a href="https://www.brusselstimes.com/belgium/159176/cracking-of-sky-ecc-encrypted-messaging-service-brings-down-organised-crime-lords/" target="_blank">els informatius</a> de Bèlgica parlen de les incautacions massives de droga al port d’Anvers ; 17 tones fa unes setmanes i 11 tones més pocs dies enrere. També d’operacions a gran escala per a detenir sospitosos, fins i tot un treballant als jutjats de la ciutat.
<p>
Els mitjans de comunicació diuen que és degut a que la policia ha pogut infiltrar-se en el sistema de comunicació que feien servir, <a href="https://www.theregister.com/2021/04/08/sky_ecc_drugs/" target="_blank">Sky-ECC</a>. <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sky_Global" target="_blank">Sky-ECC</a> són, eren, perquè ara han tancat el web, uns telèfons securitzats, sense gps, ni càmera, ni micròfon, només la telefonia bàsica junt amb un programari de comunicacions xifrades punt a punt en el que les missatges desapareixien automàticament pocs segons després de ser llegits.
<p>
De fet, uns telèfons ideals per a amagar accions criminals, però també per a blindar-se viatjant a segons quins països o negociant alguns contractes, si cal fer-ho a distància. Cal recordar el cas <a href="https://www.globalresearch.ca/secrets-r-us-americas-spying-apparatus-echelon-the-nsas-eaves-dropping-program-and-the-outsourcing-of-intelligence-operations/5356059" target="_blank">Boeing-Airbus amb ECHELON</a> pel mig (ja no se’n parla) el 1994, per exemple.
<p>
El xifrat no és per a amagar accions criminals. També és per a protegir-te de l’espionatge industrial, de xafarders, teletreballar connectat als servidors de l’empresa, o per poder fer comerç electrònic o connectar-te al teu banc de manera segura.
<p>
Amb aquest operació, també s’ha deixat anar la idea que han pogut trencar el sistema de xifrat d sky-ecc. En desconec els detalls de la implementació, però podria ser possible segons com i amb quins algoritmes ho haguessin fet. És, per exemple, un dels punts que es retreu a Telegram, que facin servir un algoritme propietari i no del tot públic, que no es pot auditar per tercers.
<p>
Hi ha però una altra hipòtesi que no creu que hagin trencat el xifrat ans que han pogut colar programari maliciós (malware) als telèfons dels presumptes delinqüents. Per molt xifrat que tinguis, si et colen un malware que pot llegir el que escrius o llegeixes just abans de xifrar-ho o desxifrar-ho, no cal trencar el xifrat. És també el que va passar a l’estiu de 2020 amb una altra acció a França i els Països Baixos contra el crim organitzat, atacant la missatgeria <a href="https://www.theregister.com/2020/07/02/encrochat_op_venetic_encrypted_phone_arrests/" target="_blank">EncroChat</a>.
<p>
I aquesta, col·locar programari maliciós, és una hipòtesi que potser demana de menys recursos i pot ser més plausible que el trencar del xifrat. La idea és que es poden haver clonat punts de connexió wifi vulnerables o emprat antenes de telefonia “ad-hoc” (que no pertanyen a les operadores) que col·locades prou a prop de la víctima, facin que el dispositiu s’hi connecti. Les dades que hi circularan estaran xifrades, però si aconsegueixen que l’usuari es descarregui un malware (seguint un enllaç maliciós d’un sms, xat o correu, per exemple) o una actualització no-oficial del programari de missatgeria, li poden enviar una versió “adaptada” i no l’autèntica. I a partir d’aquí, aquesta versió adulterada o el programari maliciós pot interceptar els textos abans de ser xifrats i fer còpies dels missatges per a envia-les a un servidor controlat per la policia. I només infectant a una persona poden començar a veure la xarxa de contactes, desvetllant nous possibles objectius.
<p>
I amb això tornem a tocar un tema recurrent. La reclamació de la policia i alguns governs de posar portes amagades al programari de xifrat. Una petició que des del punt de vista tècnic i matemàtic s’obre el que es sustenta el xifrat, és impossible. I des del de la seguretat, un risc: si hi ha portes amagades per a que “els bons” puguin intervenir el xifrat, tard o d’hora “els dolents” les trobaran i faran servir per a intervenir, també, les comunicacions “dels bons” sense que aquests ho sàpiguen.
<p>
Resumint:
- el xifrat és segur quan els algoritmes i el codi són públics i poden ser auditats per tercers.
- no cal rebentar el xifrat quan hi ha baules més insegures com els usuaris que es poden descarregar programari maliciós seguint un enllaç
- hi ha dispositius com els “<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Stingray" target="_blank">Stingray</a>” o “IMSI-catchers” que fan d’antenes de telefonia mòbil i poden captar els telèfons propers, interferir-ne les comunicacions, o recollir quins telèfons es troben en una zona (p.ex. manifestacions, reunions, o talls de carreteres).
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-23696680251873152942020-07-04T16:52:00.003+00:002020-08-17T17:06:57.156+00:00Enllaços sobre el SARS-CoVid19 i biologia cel·lular en general<p><span style="font-family: inherit;">A l'escola xalava molt amb les classes de Biologia, i en particular amb la biologia cel·lurar i la bioquímica. Vaig tenir molt bons prefessors i m'agradava el tema. Va anar d'un pel que no estudiés Biologia a la UB. Amb la crisi del COVID19 han anat sortint interessants articles describint el codi genètic, les proteïnes i la seva funcionalitat, i he tornat a xalar i cercat més enllaços del tema. Aquí en deixo uns quants:</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Coronavirus: coneixent l'enemic. (març 2020, Ismael Mingarro)<br /><a href="https://metode.cat/noticies/coronavirus-humans-coneixent-enemic.html">https://metode.cat/noticies/coronavirus-humans-coneixent-enemic.html</a></span></p><p><span style="font-family: inherit;">Lluís Montoliu - BioTente vídeos sobre CRISPR, proves PCR, epigenètica, ...<br /></span><a href="https://www.youtube.com/playlist?list=PL2ulhgu9dpGdKf9OJbUmdh8iJQyH1YcCb" style="font-family: inherit;">https://www.youtube.com/playlist?list=PL2ulhgu9dpGdKf9OJbUmdh8iJQyH1YcCb</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Bad news wrapped in a protein: inside the coronavirus genome. (abril 2020, Jonathan Corum and Carl Zimmer)<br /></span><a href="https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/03/science/coronavirus-genome-bad-news-wrapped-in-protein.html" style="font-family: inherit;">https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/03/science/coronavirus-genome-bad-news-wrapped-in-protein.html</a></p><p><span style="font-family: inherit;">How corona virus mutates and spreads. (abril 2020, Jonathan Corum and Carl Zimmer)<br /></span><a href="https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/30/science/coronavirus-mutations.html" style="font-family: inherit;">https://www.nytimes.com/interactive/2020/04/30/science/coronavirus-mutations.html</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Coronavirus: la lluita des del nanomon. (abril 2020, Jordi Diaz-Marcos)<br /></span><a href="https://www.enciclopedia.cat/divulcat/coronavirus-la-lluita-des-del-nanomon" style="font-family: inherit;">https://www.enciclopedia.cat/divulcat/coronavirus-la-lluita-des-del-nanomon</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Esto es lo que los virólogos sabemos hasta hoy sobre el coronavirus SARS-CoV-2. (abril, Albert Bosch) <br /></span><a href="https://theconversation.com/esto-es-lo-que-los-virologos-sabemos-hasta-hoy-sobre-el-coronavirus-sars-cov-2-137274" style="font-family: inherit;">https://theconversation.com/esto-es-lo-que-los-virologos-sabemos-hasta-hoy-sobre-el-coronavirus-sars-cov-2-137274</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Good news on the human immune response to the Coronavirus. (maig 2020, Derek Lowe)<br /></span><a href="https://blogs.sciencemag.org/pipeline/archives/2020/05/15/good-news-on-the-human-immune-response-to-the-coronavirus" style="font-family: inherit;">https://blogs.sciencemag.org/pipeline/archives/2020/05/15/good-news-on-the-human-immune-response-to-the-coronavirus</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Our amazing immune system. (abril 2020, Bert Hubert)<br /></span><a href="https://berthub.eu/articles/posts/immune-system/" style="font-family: inherit;">https://berthub.eu/articles/posts/immune-system/</a></p><p><span style="font-family: inherit;">COVID-19: The T cell story (juny 2020, Bert Hubert)<br /></span><a href="https://berthub.eu/articles/posts/covid-19-t-cells/" style="font-family: inherit;">https://berthub.eu/articles/posts/covid-19-t-cells/</a></p><p><span style="font-family: inherit;">DNA: The Code of Life. (2017, Bert Hubert) amb un parell de vídeos de la seva presentació al SHA2017.<br /></span><a href="https://berthub.eu/articles/posts/dna-the-code-of-life/" style="font-family: inherit;">https://berthub.eu/articles/posts/dna-the-code-of-life/</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Aquí un que va a cercar el codi genètic del virus a un reposiroti i cerca similituds entre les seves variants. En bash!<br /></span><a href="https://jameshfisher.com/2020/02/09/diffing-coronaviruses/" style="font-family: inherit;">https://jameshfisher.com/2020/02/09/diffing-coronaviruses/</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Un molt bon curs a EdX sobre el sistema immunitari de la Universitat de Tel Aviv i el professor Jonathan Gershoni. Assequible amb els coneixements de Biologia de batxillerat. "Viruses & How to Beat Them: Cells, Immunity, Vaccines".<br /></span><a href="https://www.edx.org/course/viruses-how-to-beat-them-cells-immunity-vaccines" style="font-family: inherit;">https://www.edx.org/course/viruses-how-to-beat-them-cells-immunity-vaccines</a></p><p><span style="font-family: inherit;">Aquests enllaços em porten a d'altres amb animacions fetes amb ordinadors, basades en el coneixement actual de l'activitat cel·lular. Llàstima no haver tingut aixo quan ho estudiava!</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Animacions del WEHI (Walter+Eliza Hall Institute) sobre funions cel·lulars. Transcripció de gens, orgànuls cel·lulars, portes del nucli, empaquetament del DNA sobre histones, etc. Aquí la playlist de les animacions.<br /></span><a href="https://www.youtube.com/playlist?list=PLD0444BD542B4D7D9" style="font-family: inherit;">https://www.youtube.com/playlist?list=PLD0444BD542B4D7D9</a></p><p><span style="font-family: inherit;">TED conference de Drew Barry sobre aniumacions de l'activitat cel·lular.<br /></span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=WFCvkkDSfIU" style="font-family: inherit;">https://www.youtube.com/watch?v=WFCvkkDSfIU</a></p><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-73541674525733042302020-06-14T17:25:00.003+00:002021-04-23T15:40:14.103+00:00DNSSEC - el .cat un cop més pioner (II)A puntCAT vam voler ser pioners en molts aspectes a fi d'oferir el millor servei als registrants i als qui visitaven dominis .cat. Era també un punt de diplomàcia pública a través del que representava el domini .cat en el món digital i els espais de la governança d'Internet. </div><div><br /></div><div>Un dels punts que després de ICANN-32 (París, juny 2008, dos anys i pocs mesos després d'arrencar el .cat) vam tenir clarissim va ser que haviem d'implementar DNSSEC i ser el primer gTLD a oferir-lo. En breu, DNSSEC xifra les comunicacions entre el vostre dispositiu i els servidors de resolució de dominis a fi d'evitar el segrest de la comunicació i que us retornin una adreça IP d'un sevirdor maliciós. A l'època, només uns pocs ccTLDs oferien DNSSEC, i cap gTLD.<br /></div><div><br /></div><div>Ens vam posar a treballar i planificar els cavis en el backend per a tenir-ho llest ben ràpidament. Però no era només un tema tècnic. Haviem de tenir el vist i plau d'ICANN a fi de modificar el contracte pel qual atorga a la Fundació puntCAT la gestió del domini .cat. </div><div><br /></div><div>Aquí el document (<a href="https://www.icann.org/en/system/files/files/puntcat-dnssec-request-23feb10-en.pdf" target="_blank">PDF</a>) del 17 de febrer de 2010 que CORE, el proveïdor d'infraestructura del registre .cat va presentar a ICANN en nom de puntCAT.</div><div><br /></div><div>Missatges amunt i avall, vam haver d'esperar fins a ICANN-38, del 20 al 25 de juny a Brussel·les, per a que ICANN signés l'acord (<a href="https://www.icann.org/resources/unthemed-pages/amendment-1-2010-06-24-en" target="_blank">modificació del contracte</a>) pel qual ens deixaven oferir aquesta tecnologia. Però ens ho van fer signar, sense dir-nos res, una estona després de que el .org ho presentés en públic.<br /></div><div></div><div><br /></div><div>No en tenim més proves que la sospita d'una tan llarga espera i el fet d'una signatura minuts després de la presentació e la implementació de DNSSEC feta pel .org. Però tot indica que no volien que un petit i nou TLD passes la mà per la cara als grans, i menys al .org, delegat a la Internet Society.<br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-66549980992836378402020-03-10T18:09:00.021+00:002020-06-24T17:47:11.810+00:00Altra Ràdio - Què podem fer contra el ciber-assetjament<div>
Guió de la intervenció al programa l'Altra Ràdio (Ràdio4). <br /></div><div><br /></div><div>El 8 de març ja ha passat però no per això hem d’oblidar el que hi reivindiquem. Així que avui voldria recomanar una xerrada TED de n’Eva Galperin (twitter <a href="https://twitter.com/evacide" target="_blank">@evacide</a>) – investigadora en seguretat informàtica i cap de ciberseguretat de la <a href="https://www.eff.org" target="_blank">Electronic Frontier Fundation</a>, entitat estatunidenca reconeguda arreu del món per la defensa de les llibertats individuals en l’àmbit digital. <br /></div><div><br /></div><div>Parla sobre el “<i>stalkerware</i>”, és a dir, el programari que es fa servir per a seguir les activitats en línia d’altres, d’amagat, normalment per a assetjar-les o extorsionar-les.
D’una banda, la nostra vida digital va deixant rastres per tot arreu. Ens etiqueten en fotografies o anem dient què fem i on som. Aquí cadascú sap el que fa però sovint no pot controlar a 3rs, per propers que aquests siguin.</div><p>
D’altra, en algunes parelles hi ha el risc de compartir paraules de pas o de que l’altra persona sàpiga les respostes a les típiques preguntes per a recuperar les paraules de pas (eg. “la teva primera mascota”, etc) i pugui segrestar el compte. <br /></p><p>Per a evitar-ho, canviar sempre els codis, paraules de pas i respostes de recuperació de tots els teus comptes després (o millor just abans) d’un trencament. A les típiques preguntes de recuperació podem respondre sempre una poca-soltada com “a mi no m’agrada el pebrot” que, evidentment, no és ni el nom de la teva mascota ni del lloc on vas néixer, però és una resposta vàlida i difícil d’encertar.
</p><p>
Però els assetjadors poden preparar programari maliciós (<i>malware</i>) que es descarregui de webs trampejades, o en el cas de possibles assetjadors
propers, aprofitar el fet de conèixer les paraules o codis d’accés als dispositius per a instal·lar-hi aquest <i>malware</i> que, d’amagat,
els donarà accés a fotografies, geolocalització, accés a la càmera i el micròfon, trucades, missatges, etc. de la víctima. </p><p></p>
Malauradament, no tots els antivirus reconeixen el programari assetjador (<i>stalkerware</i>) com a maliciós, sigui per acció o per omissió. Una
empresa d’antivirus que s’hi fixa n’ha detectat uns 2500, d’aquests programes. <p>
N’Eva impulsa la “<b><a href="https://stopstalkerware.org/" target="_blank">Coalition Against Stalkerware</a></b>” per a educar als
usuaris i convèncer a les empreses d’antivirus per a detectar aquests programes, i poc a poc va aconseguint resultats. Esperem i
ajudem-la per a que ho aconsegueixi. El seu èxit és el nostre.
</p><p>Podeu trobar el vídeo a TED o via l’escurçador: <a href="https://ja.cat/evated">https://ja.cat/evated</a>
o, per si mai desapareix:
<a href="https://www.ted.com/talks/eva_galperin_what_you_need_to_know_about_stalkerware/transcript#t-759625">https://www.ted.com/talks/eva_galperin_what_you_need_to_know_about_stalkerware/transcript#t-759625</a>
</p><p>Més informació:<br /></p><p><a href="https://www.wired.com/story/eva-galperin-stalkerware-kaspersky-antivirus/"><span lang="">https://www.wired.com/story/eva-galperin-stalkerware-kaspersky-antivirus/
</span></a></p><p><a href="https://stopstalkerware.org/">https://stopstalkerware.org/</a></p><p><br />
</p><p>
</p><p></p><p></p><p></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-8892234360616561182020-01-07T18:23:00.019+00:002020-06-24T17:56:10.935+00:00Altra Ràdio - No cal donar sempre les dades bones
Guió de la intervenció al programa l'altra Ràdio (Ràdio4)
<p>
Potser recordeu que fa uns anys, el 2015, es va fer pública la base de dades dels usuaris d’una web de trobades anomenada Ashley Madison.
Una pífia de seguretat i una base de dades mal protegida.
</p><p>
O els <a href="https://www.theguardian.com/technology/2019/jan/17/breached-data-largest-collection-ever-seen-email-password-hacking" target="_blank">tres de LinkedIn</a>, el 2012, el 2017 i el 2019, amb 6, 117 i 770 milions de comptes, petits davant <a href="https://eu.usatoday.com/story/money/business/2018/11/30/marriott-data-breach-may-affect-500-million-starwood-hotel-guest/2159962002/" target="_blank">el cas de Marriott</a> de 2018; allí van poder
accedir, i també publicar a Internet, la base de dades d’aquesta cadena d’hotels, amb més de 500 milions de clients. Sí, 500 milions, equivalent a tota la població europea sense comptar l’ex Unió Soviètica.
</p><p>
I altres com <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Yahoo!_data_breaches" target="_blank">l’atac a Yahoo</a>, primer minimitzat i dissimulat per la companyia
que després, el 2017, va admetre la captura de 3 mil milions de
comptes, sí, 3 mil milions.
</p><p>
Aquests fitxers podien estar xifrats, però segons com s'haguessin protegit les dades amb el hash o el xifrat, podrien ser susceptibles
a atacs per a recuperar part de la informació personal.
</p><p>
Com la festa no para, la setmana passada un <a href="https://securityaffairs.co/wordpress/96057/hacking/happyhotel-data-breach.html" target="_blank">cercador de “<i>Love hotels</i>”</a>, del Japó, va anunciar que uns desconeguts havien accedit a la seva
base de dades d’usuaris. Com aquest servei també permetia la reserva i pagament de les habitacions, sembla que han accedit a les
dades personals dels usuaris, com noms, adreces i telèfons, que van fer servir el servei.
</p><p>
S’obre aquí, com en <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ashley_Madison_data_breach" target="_blank">el cas Ashley Madison</a>, un fantàstic panorama propici a
extorsions, sorpreses, bronques i malentesos. En aquesta web atacada diuen; “Demanem sinceres disculpes pels inconvenients i ansietat que haguem pogut causar als nostres clients i altres persones”
</p><p>
Doncs res, comencem l’any disminuint l’ “ansietat” i com a propòsits d’any nou recomanar:<br /></p><ul style="text-align: left;"><li>No donem mai les vostres dades de debò si no és estrictament necessari (per exemple, per què donar l’adreça postal si no us han d’enviar res?)</li><li>Donem-nos de baixa dels serveis d’Internet que ja no fem servir.</li><li>No repetim mai les paraules de pas; una de diferent per a cada lloc. Sempre.</li><li>I si cal, creeu personalitats diferents per a llocs, diguem-ne, "compromesos”.
</li></ul>
<p>
No us desanimeu, i Bon Any! <br /></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-28901802633728991252019-12-03T18:58:00.010+00:002020-06-24T18:12:13.950+00:00AltraRàdio - Les portes del darrera faran inútil el xifratGuió per a la intervenció al programa l'Altra Ràdio (Ràdio4). <br /><br /><div>Estats i policies estan pressionant per a aconseguir trencar els xifrats, trobar-hi vulnerabilitats, o mirar com aconseguir accés privilegiat a les comunicacions xifrades. El que en diuen “<i>backdoors</i>” o portes del darrera.</div><div><br /></div><div>Com tos hem vist en mil sèries i pel·lícules, les trucades telefòniques són interceptables (les famoses punxades telefòniques); també les dels dispositius mòbils, amb el debat obert ara sobre el grau de xifrat de la telefonia 5G.</div><div><br /></div><div>El correu electrònic, si no va xifrat, circula en obert i si s’intercepta en qualsevol punt del camí entre emissor i destinatari, és llegible i fins i tot modificable. És com si enviéssim una postal. Des de 1991, amb les a vegades anomenades <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Crypto_Wars" target="_blank">Crypto Wars</a> o “guerres criptogràfiques”, en referència a la prohibició d’exportar codi de xifrat PGP, ja es va obrir el meló.</div><div><br /></div><div> Posteriorment amb sistemes com Carnivore, Echelon, el SITEL espanyol, o més modernament els revelats per e n’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Snowden" target="_blank">Edward Snowden</a> com Prism, qui més qui menys estava al cas de que tot era interceptable.</div><div><br /></div><div>Però des que el xifrat a passat a ser part integrant de les aplicacions de missatgeria i hem anat abandonant les trucades i els sms, aquestes facilitats que tenien policies, espies estatals o de secrets empresarials, investigadors privats o xafarders, han perdut pistonada. <br /></div><div><br /></div><div>Whatsapp, Telegram o Signal incorporen algun tipus de xifrat, tot i que a voltes cal forçar-lo en les configuracions de l’aplicació. Per a poder travessar aquest mur de protecció de les comunicacions, cal poder trobar alguna vulnerabilitat en els algoritmes de xifrat o colar un <i>malware</i> en el dispositiu a fi de que llegeixi els missatges abans de que es xifrin per a ser enviats. I donada la feinada que exigeixen aquestes opcions, i fins que no arribi la computació quàntica i permeti rebentar els xifrats en poc temps, és un tema recurrent que les policies i estats insisteixin en demanar “portes del darrera” (<i>backdoors</i>) al xifrat o les aplicacions de missatgeria. <br /></div><div><br /></div><div>El punt és que el xifrat, tal com el coneixem avui en dia, no ho permet. Obrir una porta del darrera de la que només la policia en tindria la clau no és possible doncs obriria en els algoritmes vulnerabilitats que més d’hora que tard serien aprofitades per tercers. A banda dels riscos de “perdre les claus” i que passessin a ser públiques, <a href="https://www.which.co.uk/news/2019/02/master-key-to-luggage-locks-leaked-thieves-can-open-your-suitcase-with-a-3d-printed-key/" target="_blank">com les claus de maletes aprovades per el Homeland Security</a> nord americà a fi de que els seus inspectors poguessin obrir qualsevol maleta; algú en va fer una foto i la va publicar a les xarxes socials. <br /></div><div><br /></div><div><b>Demanar portes del darrera o dreceres per a poder desxifrar dades o comunicacions xifrades és impossible sense debilitar, fins a fer inútil, el xifrat. </b><br /></div><div><br /></div><div>Tot i això, aquest és l’objectiu d’alguns, fer desaparèixer el xifrat de les comunicacions amb la vella però fal·laç cantarella de que si no tens res a amagar no has de tenir por de res. Però com <a href="https://en.wikiquote.org/wiki/Cardinal_Richelieu" target="_blank">sembla que va dir</a> el cardenal Richelieu (potser no el millor exemple de bona persona però sí mestre en la tergiversació de les lleis), “doneu-me sis línies escrites per la persona més honesta i hi trobaré un motiu per a penjar-lo”. <br /></div><div><br /></div><div>No ens deixem prendre drets amb la il·lusió de més seguretat, o perdrem els tots dos.</div><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-31021928354925812612019-02-23T08:21:00.002+00:002020-06-21T07:58:04.924+00:00Un desig anomenat tramviaSí, ho sento, el títol és massa obvi, però és el que hi ha, n'aprenc de la "premsa" esportiva. <br /><br />No sóc gens expert en trànsit ni obres públiques, però com a ciutadà tinc unes preguntes per als promotors del tramvia per l'avinguda Diagonal de Barcelona.<br /><br /><div>Diuen que és una inversió de <a href="https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/unio-tramvia-encarrila-tracat-diagonal-aprovacio-ple-71345/" target="_blank">200 milions d'euros</a> (estudis, desviacions de pressupost i imprevistos a banda).</div><div><br /></div>Diuen que experts de tots colors no ho veuen gens clar (Bel, Acebillo, ...), tot i que n'hi ha d'altres (Puig, Colau, ...) que sembla que sí.<br /><br />No seré jo qui els vulgui desmentir uns o altres, però com a simple ciutadà, em demano:<br /><ul><li>Un tramvia exigeix vies i catenària, i per tant obra pública. </li><li>Un tramvia, si s'espatlla o té un accident bloqueja el camí i interromp la circulació, anul·lant tota mobilitat fins que s'arregla el problema.</li><li>Un tramvia funciona amb electricitat (que pot ser d'origen renovable o no), però avui en dia també hi ha autobusos elèctrics, cosa que no teníem quan es va començar a parlar del tramvia ja fa una bona colla d'anys.</li><li>Els autobusos no necessiten obra pública per a circular, potser al límit pintar un carril Bus, però la Diagonal ja en té un en cada sentit. </li><li>Els autobusos, si n'hi ha un d'espatllat, poden sortir del seu carril, superar l'obstacle i seguir fent la seva feina sense interrompre el servei. O poden reforçar altres línies si cal. </li><li>Quants autobusos elèctrics es poden comprar amb el pressupostat en obra pública per a les vies i catenària (tramvies a banda)? <br /></li><li>Si els tramvies tenen més capacitat que els autobusos, amb l'estalvi de no fer l'obra pública es poden comprar més autobusos i augmentar les freqüències.<br /></li></ul><br />Amb les dades que tenim a l'abast la majoria dels ciutadans no sembla gens clar que es justifiqui un tramvia, ni a la Diagonal ni enlloc. Sincerament no li veig cap lògica.<br /><br /><div>Què porta doncs a desitjar tan fortament fer aquesta inversió?</div><div></div><br />Algú pot respondre aquestes preguntes, il·luminar-nos i ajudar-nos a entendre perquè és millor un tramvia que autobusos elèctrics?<br /><br />Gràcies<br /><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-5572096213430744212018-11-11T13:53:00.008+00:002020-06-20T13:23:58.317+00:00No passareu!<span style="font-family: inherit;">Coincidint amb l'aniversari de l'acabament de la Primera Guerra Mundial, recullo aquí alguns enllaços sobre la història del famós crit "No passaran!". L'origen de la seva popularitat actual sembla seguir aquesta cronologia. <br /><br /><b>1915</b>: Poema d'<a href=" https://ca.wikipedia.org/wiki/Apel%C2%B7les_Mestres_i_O%C3%B1%C3%B3s" target="_blank">Apel·les Mestres</a> en protesta contra la invasió de Bèlgica de 1914 i amb el que Mestres va guanyar l'englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona, entre d'altes, amb el poema "<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/La_can%C3%A7%C3%B3_dels_invadits" target="_blank">La cançó dels invàlids</a>" que repeteix "No passareu!". Posteriorment (1920) Mestres va ser distingit per França com a cavaller de la Legió d’Honor. El poema es va popularitzar entre els voluntaris catalans allistats amb França. (<a href="https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/efemerides/apel-es-mestre_175881_102.html" target="_blank">Referència 1</a>)<br /><br /><b>1916</b>: El general francès Robert Nivelle durant l'ofensiva alemanya sobre Verdun "<i>Ils ne passeront pas!</i>". Posteriorment hi ha</span><span style="font-family: inherit;">gué una adaptació feta per soldats romanesos a la batalla de Mărășești. (<a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/No_pasar%C3%A1n_(slogan)" target="_blank">Referència 2</a>)<br /></span><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKlKZAsHovxLNVpUzO_I0aM3IA52XQYlumhsZy99yFCN2kP6-BYd_obvDcK-HBSHn9-NED8L4UwAQDWCy9qQOqhn8TzyM9plTwm-V51YuKr6yXzRsYSbq0MDu4-HiOz__ppr8Dw/s599/436px-On_Ne_Passe_Pas_1918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Foto: Wikipedia" border="0" data-original-height="599" data-original-width="436" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKlKZAsHovxLNVpUzO_I0aM3IA52XQYlumhsZy99yFCN2kP6-BYd_obvDcK-HBSHn9-NED8L4UwAQDWCy9qQOqhn8TzyM9plTwm-V51YuKr6yXzRsYSbq0MDu4-HiOz__ppr8Dw/w146-h200/436px-On_Ne_Passe_Pas_1918.jpg" title="Foto: Wikipedia" width="146" /></a></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><b>1936</b>: Resistència republicana a Madrid, a través d'un discurs de Dolores Ibàrruri, que és potser la versió que ha quedat en l'imaginari popular i és repetida arreu. (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/They_shall_not_pass" target="_blank">Referència 3</a>)</span></div><div><span style="font-family: inherit;"></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /><b>1954</b>: Llibre de J.R.R. Tolkien publicat el 1954, "<i>The Fellowship of the Ring</i>", on Gandalf diu al Bàrlog, "<i>You cannot pass, flame of Udûn!</i>". Per casualitat o per haver-ho escoltat Tolkien a la batalla de la Somme en la que va participar. En la traducció de Francesc Parcerisas, diu "No pots passar".<br /><br />I posteriorment repetida en molts més llocs i moments. <br /><br /></span><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-46653902761305610742018-05-31T15:02:00.031+00:002020-06-14T17:10:13.039+00:00.cat i RGPD, un cop més, pioners<div><span style="font-family: inherit;">El passat 25 de maig va entrar ja en total aplicabilitat la GDPR o RGPD
(<a href="https://ec.europa.eu/info/law/law-topic/data-protection/reform/rules-business-and-organisations/principles-gdpr_en" target="_blank">General Data Protection Regulation</a>, Reglament General de Protecció
de Dades)<font color="#0563c1"><u><a href="https://ec.europa.eu/info/law/law-topic/data-protection/reform/rules-business-and-organisations/principles-gdpr_en"><span lang="ca-ES"></span></a></u></font><span lang="ca-ES">. De ben segur heu rebut una bona pila de correus electrònics
d’entitats i empreses demanant-vos que accepteu certs canvis en la
normativa d’ús i doneu consentiment explícit a seguir en la seva
base de dades. </span>
Entre
d’altres coses, el RGPD implica que el conegut servei “whois” a
través del qual qualsevol persona pot saber qui és el titular d’un
domini Internet, la seva bústia electrònica, adreça postal i
telèfon, canvia i haurà de protegir aquestes dades de l’escrutini
públic. <br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">A
.cat vàrem fer la feina molt abans. <br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Quan vam posar en marxa el .cat
(2006) vam haver d’acceptar les condicions que imposava ICANN a
tots els gTLD (dominis genèrics de primer nivell). Entre d’altres
un Whois amb totes les dades públiques i obert a tothom. Era això o
res. ICANN no entenia ni volia sentir parlar de canvis en el whois, i
menys de part d’un nou gTLD que no sabien molt bé com podria
funcionar.
Però
un mes després de començar, en una reunió de treball de gTLDs que
ICANN va organitzar a Barcelona (Hotel 1898), ja vam tornar a treure el tema; el
whois, tal com el volia ICANN, mostrant totes les dades aportades pel
titular del domini (registrant), no s’ajustava a les nostres
expectatives de privadesa ni al que l’agència de protecció de
dades podia demanar.
<br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Així
doncs vam començar un llarg però incansable procés de negociació amb ICANN qui finalment va obrir un <a href="https://www.icann.org/resources/pages/cat-whois-changes-2012-01-18-en" target="_blank">procés de discussió</a> (gener 2012) que va
culminar amb l'aprovació de la nostra demanda i la signatura del canvi (<a href="https://fundacio.cat/sites/default/files/130108.proteccio_dades_whois.pdf" target="_blank">PDF</a>) <span lang="ca-ES">a finals de l’any 2012, signat a <a href="https://archive.icann.org/en/meetings/toronto2012/" target="_blank">ICANN45</a> (Toronto). <br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuNT3HpHm7Jc7OVztngVTDqR0QJvHCmVdQJrw_1EfOXbrtI91RKEBKva1ZV1OFsn4rwlf8qcEzXfkkHgQRGwcCIeX9c62lKK8Y-rwa1KZWaTqo4MzT-CHpRzdakvvwA1cuP2cWEw/s807/CAT+whois+proposed+changes.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="807" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuNT3HpHm7Jc7OVztngVTDqR0QJvHCmVdQJrw_1EfOXbrtI91RKEBKva1ZV1OFsn4rwlf8qcEzXfkkHgQRGwcCIeX9c62lKK8Y-rwa1KZWaTqo4MzT-CHpRzdakvvwA1cuP2cWEw/s320/CAT+whois+proposed+changes.png" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: inherit;"></span><p class="western" style="line-height: 105%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"></span></span></p><div><span style="font-family: inherit;">Els registrants d’un domini .cat que es
declaraven persones físiques al registrar el domini tindrien les
seves dades personals amagades al whois, i si volien, les podien
mostrar. Per contra, els dominis .cat de persones jurídiques no
podien escollir i mostraven, com sempre s’havia fet, totes les
dades de contacte a fi de facilitar una comprovació de titularitat i
oferir més seguretat als usuaris Internet i consumidors en
general. Donat que el registre seguia rebent totes les dades de
contacte i només amagava les de les persones físiques titulars que
així ho volien, sempre hi havia la possibilitat de que qui realment
tingués dret a saber qui era el titular d’un domini .cat, ho pogués demanar al registre. <br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Tot
i aquest antecedent, sembla que ICANN no en va aprendre i que la GDPR
li ha vingut de nou; ara tot són corre-cuites i no s’ha pogut
acordar cap estàndard. <br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Val a dir però, que a ICANN s’enfronten
dues percepcions radicalment diferents de la percepció de la
privadesa. Per una banda les “constituencies” o grups d’interès
amb veu i vot que representen els usuaris (NCUC, NPOC i ALAC – de
la que <a href="http://isoc.cat" target="_blank">ISOC-CAT</a>, <font color="#0563c1"><u><a href="http://isoc.cat/"><span lang="ca-ES"></span></a></u></font><span lang="ca-ES">
patró de la Fundació puntCAT, n’és membre) que volen una bona
protecció de la privadesa dels registrants. Per l’altra, les
“constituencies” que agrupen a certes empreses, les de les forces
de seguretat i les de protecció de marques, que volen poder saber en
tot moment i en obert qui és el titular d’un domini genèric (els
de 3 o més lletres). <br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">La indefinició d’ICANN, junt amb les
diferents interpretacions que alguns registradors fan de l’aplicació
del RGPD, està començat a generar tensions que segurament portaran
cua.</span>
De
moment sembla que la legislació europea s’ha decantat aquest cop a
favor dels usuaris, de protegir el dret a la privadesa i a no ser
seguits constantment. Què pensaríem si es reproduís en el món no
digital el seguiment que patim, sense consentiment i sovint ni tan
sols saber-ho, en el món digital? En qualsevol cas, en tenim el
dret, exercim-lo.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-90855948285990133182016-09-28T17:06:00.004+00:002020-06-14T20:52:10.301+00:00Geopolítica d'Internet, canvi de "propietaris"<div>El 1 d'octubre el Departament de Comerç dels EUA, deixarà extingir el contracte que la <a href="http://www.ntia.doc.gov/" target="_blank">NTIA </a>té amb <a href="https://icann.org" target="_blank">ICANN</a> segons el qual delegava en ICANN la gestió de la funció IANA.</div><div><br /></div><a href="https://www.iana.org/" target="_blank">IANA</a> (Internet Assigned Numbers Authority) és la responsable del<br />funcionament del DNS (que tradueix els dominis a adreces IP) i tot el que està relacionat amb això: nous dominis genèrics, polítiques de les bases de dades Whois que llisten els titulars dels dominis, etc. També reparteix les adreces IP, assigna i guarda la llista de nombres dels ports i dels AS (Autonomous Systems) que permeten encaminar les connexions a la Xarxa, i manté la base de dades de les zones horàries. És a dir, gestiona i fa funcionar la sala de màquines d'Internet.<div><br /></div>El 14 de març de 2014 la NTIA <a href="http://www.ntia.doc.gov/press-release/2014/ntia-announces-intent- transition-key-internet-domain-name-functions" target="_blank">va comunicar</a> que podria deixar la supervisió de la funció IANA en mans de la comunitat d'Internet si es complien certes condicions.<br />Aquesta "generosa" acció era la resposta política al front que alguns països, com per exemple Rússia, Xina, Aràbia Saudita i d'altres, anaven desenvolupant per a aconseguir un major control governamental, i per tant tenir-hi més influència, de la infraestructura lògica d'Internet. Contra el control, més obertura i participació.<br />Des del mateix moment de l'anunci la comunitat ICANN s'organitzà en grups de treball per veure com i de quina manera podria presentar una proposta a la NTIA per continuar. Després de dos anys de feina de totes les parts implicades i interessades en la gestió del DNS, IETF, ISOC, els grups constituents d'ICANN -GAC inclòs-, etc van arribar a una <a href="https://www.icann.org/stewardship" target="_blank">proposta final</a> que va ser presentada a la<br /><div>NTIA el 10 de març de 2016. Tot plegat <a href="http://www.ntia.doc.gov/blog/2016/reviewing-iana-transition-proposal" target="_blank">s'estimen unes 26.000 hores de treball</a> dedicades a desenvolupar la proposta, i es compten més de 33.000 correus intercanviats en les llistes i més de 600 reunions i teleconferències.</div><div><br /></div><div>La NTIA <a href="http://www.ntia.doc.gov/blog/2016/update-iana-transition" target="_blank">va acceptar</a> la proposa presentada per la comunitat ICANN i en principi el nou acord ha d'entrar en vigor el 1 d'octubre. Alguns senadors dels EUA, Ted Cruz com a màxim exponent, s'hi han oposat dient que amb aquest pas els EUA donaven el control d'Internet Iran Xina i Rússia. Hi ha hagut fins i tot un "<a href="http://www.judiciary.senate.gov/meetings/protecting-internet-freedom- implications-of-ending-us-oversight-of-the-internet" target="_blank">hearing</a>" (audiència) al Senat dels EUA. El tema però és que Cruz & Co. o no saben res de res de la proposta (ho dubto) o ho han aprofitat com a arma política. La Comunitat ha respost amb contundència, per exemple <a href="http://www.circleid.com/posts/20160921_breaking_nonsense_ted_cruz_iana_transition_and_irony _of_life/" target="_blank">Kleinwächter</a> o <a href="http://www.circleid.com/posts/20160908_cruz_crusade_against_iana_transition_continues_with_senate_hearing/" target="_blank">Neylon</a> desmuntant els arguments de Cruz. Finalment el punt de bloqueig de la transició s'ha retirat i tot està llest per a la transició.</div><div><br /></div>Que la funció IANA recaigui sobre ICANN en lloc de fer-ho sobre la <a href="http://itu.int/" target="_blank">ITU</a> (International Telecomunications Union) o una agència de les Nacions Unides, les dues entitats exclusivament governamentals, és garantia de més diversitat i menys control estatal (ja molt presenti a vegades asfixiant). I encara que el GAC d'ICANN (Governmental Advisory Committee) cada cop vol ser menys "<i>advisory</i>" i més "<i>compulsory</i>", el model MSH d'ICANN és infinitament més obert i plural del que seria amb qualsevol de les altres opcions. El model de govenança MSH (Multi-stakeholder o de múltiples parts interessades) es basa en la participació d'igual a igual entre totes les parts. El debat és més llarg però els acords són molt més sòlids i acceptats per tothom. De fet, en el model MSH qualsevol de nosaltres pot participar en els grups de treball i presentar-nos per a servir i participar en els grups de treball constituents d'ICANN, individualment o per exemple a través d'entitats com <a href="http://isoc.cat" target="_blank">ISOC-CAT</a>.<br /><div><br /></div>La NTIA ha jugat hàbilment les cartes polítiques deixant anar la supervisió del govern dels EUA i per tant desmuntant el front de pressions d'alguns països. ICANN i la funció IANA es desvincula de la NTIA i passa a ser autogestionada per la comunitat que inclou a totes les parts interessades. Es pren un model de treball i pacte, el MSH, que l'allunya encara més de les pretensions de qui pressionava pel control governamental. Avui, la comunitat ICANN té ja prou vida com per haver creat un tipus de cultura i funcionament MSH que serà difícil d'alterar davant les pretensions de captura d'alguns països. Tot i així caldrà anar veien quin serà l'evolució del rol del GAC -els representants dels estats- a ICANN. Sigui com sigui ens trobem davant un moment molt important tant pel que fa a la gestió de la infraestructura lògica d'Internet com per la cultura política i el model de gestió d'un empriu global.<div><br /></div>Però la partida encara no ha acabat. Tots sabrem els esforços que els estats estan fent per a controlar què es diu a Internet i com fem servir la Xarxa. Temes com la Neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressió, la privadesa, el dret a l'honor, la delinqüència digital o la seguretat, també a través del xifrat, estant sent i seguiran sent temes molt importants en els propers ans. <br /><div><br /></div><div>Continuarà.</div><div><br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-65377395932699217232016-04-30T21:13:00.014+00:002020-06-21T21:26:16.458+00:00De refugiats a presoners al camp de Ribesaltes<div><span style="font-family: inherit;">Seguint el <a href="https://twitter.com/radioarrels" target="_blank">twitter de Ràdio Arrels</a>, emissora en català de Perpinyà, vaig anar a parar al seu Soundcloud i trobar <a href="https://soundcloud.com/search?q=camp%20de%20ribesaltes" rel="nofollow">5 petits clips de so</a> d'uns 2 o 3 minuts cadascun. Ens expliquen la història del camp de Ribesaltes, ben a tocar de l'autopista Perpinyà a Narbona, poc abans d'arribar a Salses, i lloc d'internament de molts refugiats de la guerra 1936-39.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit;">No dic res més. Val la pena dedicar 10 minuts a escoltar-los. Un camp que és part de la història del país i potser d'alguns dels nostres avantpassats; de la nostra història. <br /></span><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Per cert, ben jugat Saül (<a href="https://twitter.com/saulgordillo" target="_blank">@SaulGordillo</a>): <a href="https://twitter.com/RadioARRELS/status/710485459860856833" target="_blank">Catalunya Ràdio i Ràdio Arrels col·laboraran</a>. </span></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-87269001922170824402015-12-02T21:30:00.016+00:002020-06-14T15:00:21.799+00:00"I visited the Mothership" before the motehrshipFa una bona pila d'anys vaig anar a les <a href="https://www.openstreetmap.org/#map=16/37.3338/-122.0132" target="_blank">oficines de Hewlett Packard de Cupertino</a> per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjnwW5xPQl254drbf_4C_RQEEo5VVRScCHv0O-E5BUq-toOtrvkog5ZSOrw1acg1S9rMBJzfDtcdZZ8y5B9qmJb7j8pKuuuXucGllHAz77eHy6lpg5Y1P2tla1H628fyC_XXWeIw/s1600/hp-Campus.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" data-original-height="978" data-original-width="1216" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjnwW5xPQl254drbf_4C_RQEEo5VVRScCHv0O-E5BUq-toOtrvkog5ZSOrw1acg1S9rMBJzfDtcdZZ8y5B9qmJb7j8pKuuuXucGllHAz77eHy6lpg5Y1P2tla1H628fyC_XXWeIw/s320/hp-Campus.PNG" title="Antic HP Campus a Cupertino abans no construissin The Spaceship" width="320" /> </a></td><td style="text-align: center;"> </td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Apple_Park" target="_blank">Apple Park</a> o "The Spaceship".<br />
<br />
Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven <a href="https://www.google.cat/" target="_blank">google.cat</a>, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a <a href="https://www.openstreetmap.org/#map=16/37.3313/-122.0315" target="_blank">1 Infinite Loop</a>, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "<i>I visited the mothership</i>". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment. <br />
<br />
<br />
<br />
<div>
<span style="font-weight: normal;"><a href="https://www.thejournal.ie/apple-to-build-spaceship-hq-on-old-hewlett-packard-site-151039-Jun2011/" target="_blank">Apple to build 'spaceship' HQ on old Hewlett Packard site</a>. (The Journal.ie)</span></div>
<div>
<span style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-6967720012279376732015-11-03T17:56:00.007+00:002020-06-24T17:02:07.960+00:00Només depèn de nosaltresLa setmana passada vaig estar a la
54ena reunió d'ICANN a Dublin, l'entitat i
comunitat que gestiona el DNS i els noms de domini a Internet. Durant
els aproximadament 7 anys que vaig dirigir el .cat vaig conèixer a
molta gent d'arreu del món. Al principi això dels catalans els era
totalment estrany. El mite fundacional explica que es pensaven que el
.cat es demanava pels amants dels gats a Internet. El tema dels gats
ens pot fer gràcia però, coneixem nosaltres els noms de les
Primeres Nacions d'Amèrica? O situar correctament Zuric, Tòquio o
Calcuta en un mapa?
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">La internacionalització i la
visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era
força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se
i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels
darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de
reblar el clau.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants
dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim
creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica
per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les
preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem
independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del
Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil,
Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia,
Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual
situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no
els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els
seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les
negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no
haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els
resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és:
quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res,
directament quan. Només depèn de nosaltres.</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-1201947634379707682015-09-14T14:06:00.020+00:002020-06-14T14:46:18.341+00:00El .cat fa 10 anys El 16 de setembre celebrem l'aniversari
de l'<a href="https://www.icann.org/resources/board-material/resolutions-2005-09-15-en" target="_blank">aprovació formal</a> del domini .cat per part del Consell Directiu
d'<a href="https:icann.org" target="_blank">ICANN</a> (i <a href="https://www.icann.org/resources/unthemed-pages/cat-2012-02-25-en" target="_blank">contracte signat</a> el 23 de setembre). El procés ja ha estat descrit en diferents llibres (*) i
aquí vull parlar de les línies mestres que van inspirar el seu
creixement durant els primers 7 anys (2006-2013) en el que vaig tenir
l'honor de dirigir-lo.
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">I com recordava el DG <a href="https://twitter.com/jordiPuignero">Jordi
Puigneró</a>, <a href="http://www.totsantcugat.cat/opinio/santcugat-cat-i-els-10-anys-d-independencia-digital-55307102.html">amb
el .cat vam assolir la independència digital</a>; Guanyar-la va ser
molt important, i cuidar-la, fer-la créixer i fer-la gran va ser la
nostra feina. Com en un país que vol tornar a ser, vam començar
literalment del no res però amb molta empenta, ganes i uns principis
molt clars que haurien de guiar la nostra feina des de llavors.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Seny</b>: El .cat no podia fracassar. Tot i
suposar-ne una bona acollida, no sabíem quants dominis es
registrarien durant el primer any. Les despeses d'infraestructura
eren molt elevades i calia no estirar més el braç que la màniga.
Vam aconseguir beneficis des del primer trimestre i un creixement
financerament molt sòlid, posant unes bones bases pel creixement
futur.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Responsabilitat</b>: estàvem gestionant un
bé comú, un empriu, que ens representa a tots a la Xarxa i fora.
Estàvem desenvolupant la marca país molt abans de que se'n comencés
a parlar.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Visibilitat</b>: El .cat ens feia visibles
a tot el món. Ens treia de la invisibilitat digital i històrica
però també ens feia visibles en la quotidianitat al veure un .cat
en una furgoneta, una tarja de visita o a la TV. I ens permetia
participar en els fòrums i la indústria dels TLD com un més i en
igualtat de condicions.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Qualitat</b>: sempre per davant de la
quantitat. Com un arbre que creix, un mal inici comportava un mal
creixement.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Servei</b>. Vam ser dels primers dominis en
incorporar les darreres millores tecnològiques a fi d'oferir a
tothom el millor servei possible, des del punt de vista d'atenció
als usuaris com en el funcionament. Vam voler oferir sempre el millor
servei, el que com usuaris ens agradaria rebre.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Lideratge</b>: lligat amb punts anteriors,
havíem de donar exemple i buscar noves maneres de fer les coses. Vam
introduir els Ajuts puntCAT, una mesura de RSC que la nova direcció
no ha continuat però copiada posteriorment per altres dominis del
món. I engegat campanyes com ara "<a href="http://navegaencatala.cat/" target="_blank">Navega en català</a>" o per
acostar Internet a les escoles amb <a href="websalpunt.cat" target="_blank">Webs al punt.cat</a>. En l'àmbit tecnològic vam voler
liderar transformacions que són invisibles pels usuaris però que
ajuden a l'ecosistema Internet del país.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Il·lusió</b>: conscients d'ajudar a fer
realitat, a través d'un símbol, els anhels de moltes persones. El
.cat com imatge del que volíem i podíem ser quan se'ns deixa fer
les coses sols.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Crec que vam plantar bé aquestes
llavors. Van fructificar durant els primers anys i esdevenir unes
arrels i un tronc prou sòlid per a contrarestar el mal temps. Una
bona base per a que fàcilment es pogués créixer més i millor, fins i tot davant futures crisi de gestió.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Aquests principis van guiar el
creixement del .cat. Sòlids, amb voluntat de servei i entenent i
acceptant la responsabilitat que com equip vam acceptar. Moltes gràcies als
qui ens van ajudar a fer-ho possible.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">(*)
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">"<a href="http://www.saul.cat/llibre/3261/saul-gordillo-nacio.cat" target="_blank">Nació.cat</a>". Gordillo, S.
PMM editorial, 2007
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">"<a href="http://www.saul.cat/sobirania.cat/" target="_blank">Sobirania.cat</a>". Gordillo, S.
Crea't edicions, 2014
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">"<a href="http://focir.cat/ca/llibres/el-reconeixement-internacional-de-la-fundacio-puntcat/" target="_blank">El reconeixement internacional de la Fundació puntCAT</a>". de Montserrat, Iparraguirre, Gras; Ed. FOCIR, 2014 <br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }</style>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-83827651742986701122015-05-15T15:58:00.020+00:002020-06-14T16:22:16.167+00:00Maslow i InternetFa uns mesos circulava pel Twitter una <a href="http://boingboing.net/2014/09/03/addendum-to-the-modified-maslo.html" target="_blank">nova versió de la piràmide de Maslow</a> on el WiFi, Internet en general, o la bateria, eren la base de els necessitats a cobrir. Això em va fer recordar l'argument d'una nova piràmide de Maslow en l'àmbit digital que vaig presentar l'any 2010.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2zNyVquhqR0p78GGb2TzPd-EpXT8IT8FAQ1s9ov0PY_hUjJXkBNlQXi_kNU6XtQvMc7ptEWLFVvjlqe2bA0oY9qGb-V2Mf6KMQ0Khvpg7XeCLX56HRTBnqn5wTym_g-HkU1QSg/s927/Addendum-Maslow-Hierarchy-SamWiss.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="927" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2zNyVquhqR0p78GGb2TzPd-EpXT8IT8FAQ1s9ov0PY_hUjJXkBNlQXi_kNU6XtQvMc7ptEWLFVvjlqe2bA0oY9qGb-V2Mf6KMQ0Khvpg7XeCLX56HRTBnqn5wTym_g-HkU1QSg/s320/Addendum-Maslow-Hierarchy-SamWiss.png" width="320" /></a><br /><br />El setembre de 2010 els amics del COETT (Col·legi Oficial Enginyers Tècnics de Telecomunicacions) em van convidar a una de les taules de la Diada de les Telecomunicacions. Aquesta versava sobre "<a href="http://www.coettc.com/docs/revista_enginy/REVISTA_CONNECTTAT_21.pdf" target="_blank">Noves aplicacions i serveis per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans</a>". Era abans no es comences a parlar de les SmartCity, en Hammond i en Snowden i les aplis.<br /><br />La qualitat de vida es pot mesurar, per exemple, segons si es satisfan o no els nivells de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mide_de_Maslow" target="_blank">piràmide de Maslow</a>. Començant per la base, primers hem de satisfer les necessitats fisiològiques, després la Seguretat, Afiliació/Socialització, Reconeixement i Autorealització. <br /><br />En la nostra vida a Internet aquestes necessitats s'expressen diferent, però també hi son presents i tenen una certa jerarquia. Les comentem breument i un altre dia les repassem una a una en profunditat. <br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaFCSZbvQbnaJI7y5HWrVmbEz5f8Ekr2Ei_8UeaG_zOVT5xNX9mPkonAv0TWjqeds-uFkQ6DxuERjPMrh73LLwCGMV0oIoaKPE1RftzGlIMSyMNlSLDfCjXU2qk8TOteaB1ro9w/s1148/21-9-2010+Diada+Telecom.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1124" data-original-width="1148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaFCSZbvQbnaJI7y5HWrVmbEz5f8Ekr2Ei_8UeaG_zOVT5xNX9mPkonAv0TWjqeds-uFkQ6DxuERjPMrh73LLwCGMV0oIoaKPE1RftzGlIMSyMNlSLDfCjXU2qk8TOteaB1ro9w/s320/21-9-2010+Diada+Telecom.png" width="320" /></a></div><div><br /></div><div></div>1- Substituiríem a la base les necessitats bàsiques i fisiològiques per l'<b>accés a Internet</b>: arriba? Tenim una oferta variada de proveïdors on escollir? Com ens arriba i quin equipament ens cal? I quin preu? Que arribi però que sigui car, és un handicap per als usuaris. L'accés és la primera barrera, nivell o pantalla a superar. Però és una pantalla encara pendent en molts llocs del país, on a banda de pagar unes de l<a href="http://www.ub.edu/irea/working_papers/2013/201309.pdf" target="_blank">es tarifes més altes</a> (PDF) de l'OCDE encara tenim una cobertura mòbil o d'Internet deficient en molts pobles tot i els magnífics beneficis de les operadores.<br /><br />2- Tot seguit trobaríem els <b>serveis</b>: És l'ús de la "<i>content layer</i>" (capa de continguts) d'en Lawrence Lessig ("<i>The future of ideas</i>" <a href="http://www.the-future-of-ideas.com/download/lessig_FOI.pdf" target="_blank">PDF</a>) que ens permet consumir i oferir continguts a tothom. Fàcil avui en dia amb plataformes de tercers com les xarxes socials, Whatsup, o serveis com Youtube, Wikilocs, o Instagram, Flickr, Pinterest, Wordpress, Blogger, etc, etc., més difícil si volem ser nosaltres els propietaris de l'espai o servei. <br /><br />Hi ha ja força espais de participació, que han passat d'espais textuals com llistes de correu, fòrums, etc a espais més visuals amb nous formats com les xarxes socials, o espais on podem comprar o fer múltiples gestions per Internet (mapes, guies, etc).<br /><br />Des del 2010 es van fent més presents a la capa de continguts les aplicacions per a tauletes i mòbils, on en espais molt controlats, ens ofereixen serveis similars a canvi de primar el consum sobre la creació. En aquests dispositius més personals és més fàcil consumir tot tipus de continguts i comunicar-nos via text curt i simple, que aportar continguts complexes (música, vídeo, text complex) nous. A banda cal considerar la pèrdua del control i la privadesa que sabent-ho o no, molts d'aquests dispositius comporten. <br /><br />Sense entrar per ara en més detalls i per a resumir, en general Internet ens ofereix un espai de participació amb serveis que en moltes ocasions ens oferixen el que cerquem. Això és en part degut a que tot plegat creix obre una base de protocols oberts que permeten una innovació sense demanar permís (<a href="https://www.internetsociety.org/resources/doc/2015/permissionless-innovation-cornerstone-of-a-successful-internet/" target="_blank"><i>permissionless innovation</i></a>)<br /><br />3- El següent nivell és la <b>velocitat</b>: Podem accedir a Internet i hi trobem certs serveis que ens interessen i ens faciliten la vida però cal poder fer-ho amb unes condicions de velocitat mínimes: Per exemple 1Mbs com a dret bàsic i mínim (quan escrivia aquestes ratlles l'any 2010), potser ara demanaríem uns 10Mbs i 3G com a poc. L'accés i la velocitat estan força relacionats. <br /><br />4- Un nivell més amunt tindríem un <b>entorn segur</b> en el que poder ser a la Xarxa. Passivament, amb elements tecnològics que ens avisin i ens ofereixin garanties, i activament, a través de la formació<br /><br />5- El darrer nivell, un cop assolits els anteriors, és <b>poder ser un agent actiu</b>, creant xarxa tot desenvolupant les capes "Physical" i "Code" (Física i de Codi o programació) proposades per Lessig (1) on esdevenir un actor en el propi desenvolupament de la xarxa, per exemple estenent nodes <a href="https://guifi.net/" target="_blank">Guifi.net</a> o desenvolupant aplicacions, protocols o nous serveis. <br /><br /><br /><div>Referent al nivell 4, avui potser molt més popular pels abusos de governs i empreses de marketing online, la seguretat o un entorn segur, no és un debat conservador, classista o de la vella guàrdia defensant que abans les coses eren millors i que Internet ja no és el que era. Tot al contrari, és un debat al que arribem en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i els altres debats, si no s'han solucionat o n'estan en vies, com a mínim ja s'han posat sobre la taula. Es un debat que apareix quan un bon percentatge dels Internautes ja tenen, més o menys, cobertes les necessitats dels altres nivells de la piràmide. I és quan es comença a comparar la vida dins i fora d'Internet i anem lligant caps. Passaports biomètrics, càmeres de seguretat, big data, reconeixement facial, etc.</div><div><br /></div><div style="margin-left: 80px; text-align: left;"><b><span style="font-family: times;">Parlar de seguretat i privadesa no és un debat conservador ni de "temps passats eren millors". Arriba en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i debats al voltant de les capes més bàsiques de la piràmide estan solucionats o en vies de ser-ho per a una gran majoria de ciutadans.</span></b><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>En el tema de les aplicacions i serveis, nus de la taula en la que participava, aquestes han de ser respectuoses amb la privadesa i la seguretat personal. Comencen, o començaven a aparèixer quan vaig preparar el guió de la ponència, alternatives als clàssics que avui tots coneixem. Diàspora vs. Facebook, Identica vs. Twitter, Tor, modes de navegació anònima en els navegadors, etc. <br /><br />Els usuaris són cada cop més sensibles i google, ja llavors, es deixava de veure com innocent, i començaven a sortir productes i serveis "1984-free" (ie. respectuosos amb la privadesa i la seguretat dels usuaris). S'obria un petit mercat al que encara avui li costa obri-se camí<br /><br />Les aplicacions i serveis, si més no els proposats per o des de les administracions ,cal que respectin i ofereixin, si més no, l'opció a la privadesa i un ús sense restriccions de la xarxa. <br /><br /><br /><div>La banda sonora d'aquest text és "<a href="https://youtube.com/watch?v=TH_YbBHVF4g" target="_blank">Every breath you take</a>" de "The Police"; que n'és d'encertada la combinació del títol de la cançó amb el nom del grup! (tot i que <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Every_Breath_You_Take#Origins_and_songwriting" target="_blank">la lletra es pugui interpretar</a> de manera equívoca amor-assetjament). "<i>Every move you make, every step you take, ... I'll be watching you</i>".</div><div><br /></div><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-56916551752025623322015-04-13T13:32:00.001+00:002020-04-29T17:50:29.784+00:00Governança, geopolítica i Internet: Què passa a ICANN?<div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }</style><a href="https://icann.org/" target="_blank">ICANN</a>, l'entitat que gestiona el "middleware"
d'Internet, és a dir, la gestió del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Domain_Name_System" target="_blank">DNS</a> (Domain Name System) i les
adreces IP, és a dir, la capa que es situa entre el canal de
comunicació, (ones, cables, etc) i els serveis (web, correu, xat,
etc) i que fa funcionar Internet, està entrant en la fase final d'un
possible canvi de grans proporcions i que ens afectarà a tots. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins l'any passat tota l'atenció estava focalitzada en el procés
de creació de nous dominis (nous TLD -Top Level Domains) que poc a
poc estan entrant en funcionament. I des de l'any passat s'està
gestant un possible canvi en la supervisió de les funcions que fan
funcionar a la xarxa, o tècnicament “la funció IANA”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
És un tema on hi ha molt més en joc del que sembla i on hi ha
molts matisos. Per començar, amb el mateix nom del canvi. Molts
l'anomenen “IANA transition” però de fet IANA no canviarà la
seva funció, el que potser canviï és el “IANA oversight”, és
a dir, qui controla el desenvolupament de la funció IANA.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què és i què fa IANA?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://iana.org/" target="_blank">IANA</a> (Internet Assigned Numbers Authority) és
una entitat creada a l'origen d'Internet (1988) que, per delegació
de la <a href="http://www.ntia.doc.gov/" target="_blank">NTIA</a> del Departament de Comerç dels EUA, assegura el bon funcionament
d'Internet. La funció de IANA es descriu fàcilment. És una oficina
tècnica que entre d'altres executa els canvis en l'arrel del DNS
(per exemple afegir un nou domini), n'assegura el seu bon
funcionament i disponibilitat (converteix noms de domini a adreces IP
que fem servir constantment tots els usuaris d'Internet), i reparteix
les adreces IP. Sense aquesta tasca Internet no funciona. El que ho
complica tot és qui controla aquesta oficina i qui en determina els
canvis que ha d'executar.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Qui controla què i el model de governança </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins ara la NTIA delegava la seva supervisió d'IANA a ICANN via
un contracte i una més recent (2009) AoC (Affirmation of
Commitments). Amb l'AoC, els estats, via el <a href="https://gacweb.icann.org/display/gacweb/About+The+GAC" target="_blank">GAC</a> (Governemtal Advisory
Committee d'ICANN) van
aconseguir més control sobre el que fa ICANN. Va ser la resposta de
la NTIA a les pressions, entre d'altres de la ITU (International
Telecommunications Union) a les queixes de “Internet és massa
nord-americana” expressades inisitentment per varis països. El
GAC, inicialment creat com un “advisory” (consell, és a dir, no
defineix polítiques ni processos) actua cada cop més com un
organisme de control de les normatives que fa la comunitat ICANN,
trencant amb freqüència el consens i la participació com iguals de
totes les parts interessades (model de governança
“multistakeholderism”). Com anècdota recordar l'èpica samarreta
que van fer-se i vestir alguns membres del GAC durant ICANN33 (2008)
a El Caire , amb un visible “Mind the GAC” imprès sobre el
símbol del metro de Londres, un gest simple però ple de significat.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb processos de governança “multi-parts-interessades” no és
fàcil arribar a acordar decisions acceptades i acordades per totes
les parts participants. Però precisament per aquest punt són molt
més duradores, respectades i estables.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si bé és cert que la NTIA sempre ha tingut en el radar o a la
màniga el tema de la delegació de la funció IANA a la “comunitat”,
també ho és que no en té cap pressa. I si ho fa serà conservant
tan com pugui la seva influència. Per exemple, en <a href="http://www.ntia.doc.gov/press-release/2014/ntia-announces-intent-transition-key-internet-domain-name-functions" target="_blank">les condicions quela NTIA posa per a la delegació</a>.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ICANN és un bon exemple d'auto-regulació d'una industria a
través de la participació de totes les parts interessades
(multistakeholder), i sí, també inclou als usuaris a través de
grups com el NCUC (Non-Commercial-Users-Constitiuency) o l'ALAC (At
Large Advisory Committe), on per exemple hi ha ISOC-CAT (capítol
català de la Internet Society) com a membre fundador i actualment en
el consell d'EURALO (la branca europea d'ALAC).
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de que va començar el proces del canvi en la supervisió de
la funció IANA el març de 2014, hi ha una certa pressa en tancar la
proposta a enviar a ICANN abans del 15 de setembre de 2015.
L'objectiu és no entrar en el debat electoral i possible canvi de
govern als EUA d'aquesta tardor. En efecte els Republicans s'han
mostrat força contraris a “cedir el control d'Internet a potències
estrangeres”.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Quin model es proposa per a demanar la supervisió de la
funció IANA ?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
D'un costat ICANN com entitat, amb el seu CEO i equip, estan més
inclinats a que la funció IANA es quedi i passi a desenvolupar-se
<u>dins</u> d'ICANN.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De l'altre, alguns sectors d'ICANN (no els empleats, sinó la
Comunitat que fa ICANN, com per exemple els ccTLD -dominis
territorials) estan més per un model amb dues entitats. Una la
pròpia IANA que executa la seva feina com ha estat fent sempre, i de
l'altra una altra entitat (per exemple la mateixa ICANN en un
principi) que en supervisaria la funció, en defineix la polítiques
de funcionament i es faria responsable del seu bon funcionament. Si
ICANN no ho fes bé, la Comunitat (és a dir els stakeholders o parts
interessades que participem a ICANN) podrien decidir donar aquesta
responsabilitat a una altra entitat.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les propostes encara s'estan discutint i entre maig i juny 2015 es
veurà més clarament el model que hauria de ser aprovat a ICANN53 a
Buenos Aires per a ser presentat a la NTIA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què provoca aquesta divisió d'opinions dins la mateixa ICANN ?
</b></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda dels propis interessos de continuïtat en la feina, el
poder i el control, hi ha el tema de la rendició de comptes
("accountability") d'ICANN com entitat. Es una tema que
porta cuejant uns quants anys, més a mesura que ICANN creix en
recursos, empleats i visibilitat. La comunitat que forma ICANN demana
a l'entitat legal que fa la feina més transparència en tots els
aspectes. Sobretot quan alguns CEO d'ICANN han estat més dedicats a
construir-se un petit “imperi” plataforma des del que saltar
després a altres feines encara més ben pagades que a servir a la
comunitat que els escull i paga.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un sector molt crític amb la (poca) transparència i rendició de
comptes d'ICANN són els dominis territorials, agrupats a ICANN en el
ccNSO. Val a dir que els ccTLDs són anteriors a ICANN (directament
delegats per Jon Postel a partir del 1985) i accepten participar a
ICANN d'igual a igual i dictant la seva pròpia normativa, que pot, o
no, coincidir amb la dels gTLD que es determina a ICANN.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Qui en sortirà guanyant ?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que ara sembla que el vent bufa a favor del model de dues entitats, la NTIA en té tots els números per guanyar passi el que passi. Per una banda ja “ha quedat
bé” mostrant la voluntat de cedir el control i supervisió, i
passar-lo a la comunitat acceptant propostes de com gestionar-ho. Més
encara proposant-ho amb poc temps abans d'un possible canvi de govern
als EUA i coneixent la dinàmica dels processos i els diferents
interessos d'ICANN. Si no s'arriba a temps o no hi ha acord ni
proposta, la NTIA tindrà el motiu per a no delegar.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I d'altra banda la NTIA no delegarà la supervisió a qualsevol i
s'assegurarà molt (veure les condicions que han de complir les
propostes de delegació) de que es segueixen els principis, idees i
“cultura” en la que ICANN ha crescut.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
En definitiva, un apassionant joc de
governança, geopolítica i interessos que s'està jugant ara mateix.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-84080784115279603152015-03-30T17:58:00.000+00:002020-04-29T18:09:39.178+00:00No cal anunciar el .cat a la TV<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquesta passada primavera el .cat ha fet una campanya de TV i ràdio. La inversió (consultors, productores, slots, hores invertides, etc) no s'ha notat gens en el creixement en dominis, vegem-ho.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Segons les dades que podem trobar a la web d'ICANN i a la web de .cat mirem els creixements entre el 31 de gener i el 31 de maig entre 2010 i 2014: </span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<span style="font-family: inherit;"><b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dominis Data</span></b></span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">40138 31 gen 2010</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">42676 31 mai 2010<br />Creixement net de 2538 dominis <br /><br />47094 31 gen 2011</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">50220 31 mai 2011</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creixement net de 3126 dominis</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">52516 31 gen 2012</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">53817 31 mai 2012</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creixement net de 1301 dominis</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">62493 31 gen 2013</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">66841 31 mai 2013</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creixement net de 4348 dominis</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">71723 31 gen 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">73163 16 mar 2014 campanya TV de mitjans març a mitjans abril 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">74131 03 abr 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">74961 30 abr 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">75123 09 mai 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">75617 31 mai 2014</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creixement net de 3894 dominis</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<br />
La rebaixa de preus en promoció aprovada el juny de 2012 i aplicada fins a final de 2012, i el fet d'aplicar els preus de promoció com a preus definitius va comportar, com era d'esperar i s'havia previst en 2012, un creixement en 2013 per sobre del que era habitual. En efecte, amb aquesta rebaixa el preu d'alta s'acostava a la mitjana dels altres competidors. Quedava però fer permanent i no excepcional la rebaixa en la renovació. <br />
<br />
Curiosament però, tant el Patronat com la nova direcció no van seguir aquesta línia i van preferir invertir en anuncis en TV i ràdio com una aposta per arribar als 100.000 dominis a final de 2014. <br />
<br />
Com tothom en aquesta indústria sap, els prescriptors i compradors de dominis no es pesquen a la TV, es pesquen a Internet i amb la visibilitat al carrer del domini, tal com .cat va fer en els seus primers 7 anys de vida. I rebaixant progressivament els preus a mesura que es creixia per a assegurar la continuïtat del registre per una banda (més que assegurada en el 6è any) i per l'altre reservar els noms disponibles per a qui realment el volia fer servir i no pels especuladors.<br />
<br />
L'aposta doncs no ha funcionat i no s'arribarà als 100.000 que van publicitar al març si no regalen els dominis (mala política, no es renovaran i caldrà seguir fent disbarats per a seguir creixent). I millor no calcular el ROI de tant "brillant" campanya. <br />
<br />
Si el tema de TV i ràdio era invertir en <i>mindshare</i> segurament hagués estat molt més profitós, i impactat directament en el creixement i per tant en la visibilitat del domini, destinar aquests diners a rebaixar el preu de les renovacions, encara massa alts passats 8 anys des del <i>sunrise</i>.<br />
<br />
I a banda de les queixes, propostes ? Sí:<br />
<br />
- Fer efectiva i permanent una rebaixa en les renovacions del .cat. Ja fa temps que no té sentit seguir mantenint un alt preu de renovació. Alta i renovació han de ser iguals i alineats amb el que diu el mercat. La idea de protegir l'espai de noms dels especuladors i mercat secundari ja no s'aguanta. <br />
<br />
- Cercar una direcció i gestió més professional i que conegui el món dels TLD i Internet i un Patronat que, des del desconeixement absolut d'aquesta indústria, deixi d'interferir i confiï la direcció a un professional que sàpiga de què va i que no rebi constants interferències.. <br />
<br />
- Obrir el patronat a altes entitats representatives de la societat que es mou a Internet i no de l'antiga societat pre-internet i els amics de sempre. Són els usuaris els qui fan .cat, i actualment molt infra-representats en el patronat, no les patums ni les institucions que es premien i s'anomenen mútuament. <br />
<br />
En podria explicar més, però ho deixarem aquí.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-8343373284548186282015-03-08T19:45:00.002+00:002020-06-07T11:28:18.816+00:00Resolent per a X , una TED i Ripoll<style type="text/css">P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Veig en el TL una piulada d'en Ricardo
Galli (<a href="https://twitter.com/gallir" target="_blank">@gallir</a>) </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://twitter.com/gallir/status/574179540114743296" target="_blank"><img alt="https://twitter.com/gallir/status/574179540114743296" border="0" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQCw2ZY-LtHf7GWd81m07n0X6VOCA1Ma6pnJzGNS-HqABCGwUd2_7Eb1_szwPQ71rqhJtqhFMhlBFRrPSi38yDC6sRP42VyeOzjPlhOp9Vb44sr8jQMubLDLfZB1tqifogGJMRdA/w400-h121/SolvingForX.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Encuriosit vaig a la <a href="http://pca.st/UQlk" target="_blank">plana</a> on podem
escoltar <a href="http://www.npr.org/2015/03/06/388518850/why-do-we-solve-for-x" target="_blank">un tall d'uns 4 minuts</a> d'un programa de ràdio de la NPR (National
Public Radio) dels EUA on es fa referència al tema i s'apunta a <a href="http://blog.ted.com/solving-for-x-terry-moore-at-ted2012/" target="_blank">una conferència TED</a> de març de 2002.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
També altres enllaços com <a href="http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259">http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259</a>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
En Terry Moore, ponent que ho explica
al TED, argumenta que el fet de que fem servir la X per a assenyalar
la incògnita matemàtica ve del fet que els àrabs usaven la paraula
<a href="https://translate.google.com/#en/ar/something" target="_blank">“sheilon” (alguna cosa)</a>
per a referir-se a la incògnita i l'abreujaven amb la seva primera
lletra [<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Shin_%28letter%29#Arabic_.C5.A1.C4.ABn.2Fs.C4.ABn" target="_blank">shin</a>].</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Fins aquí tot correcte. Però tot
seguit en Moore fa una pirueta dient que donat que l'espanyol no
tenia el so [sh] van <i>convenir</i> en fer servir la lletra grega X
[ki], i d'aquí passà al llatí i les altres llengües europees com
“x”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Em sorprèn perquè en Moore cau el típic error (península ibèrica =
Espanya = espanyol = castellà) i perquè en català sí tenim aquest
so “x” com “sh” a principi de paraula. Buscant una mica
fàcilment podem trobar que:
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
el so “x” [sh] de la paraula
àrab “sheilon” (alguna cosa) sí existia en castellà antic,
també a inici de paraula. Tot i que a partir del segle XVI la “x”
passa a pronunciar-se
“j”. Per tant no havien de <i>convenir</i> res. <br />
<a href="http://lema.rae.es/dpd/?key=x">http://lema.rae.es/dpd/?key=x</a><br />
<a href="http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=genTPtyahD6kw8AJ2P">http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=genTPtyahD6kw8AJ2P</a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.fundeu.es/recomendacion/pronunciacion-de-la-letra-x-1031/">http://www.fundeu.es/recomendacion/pronunciacion-de-la-letra-x-1031/</a><br />
<br /></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
També el gallec i em sembla
entendre que el lleonès <br />
<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/X">https://en.wikipedia.org/wiki/X</a><br />
<br /></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
i també en català.</div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Trobem doncs dos errors:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El primer, ja indicat més amunt i molt
habitual, és confondre la península ibèrica amb Espanya i d'aquí
amb l'espanyol o castellà. Al segle XI i XII no existia Espanya com
a estat ni l'espanyol com a llengua, i pel cap baix a la península
s'hi parlaven 8 llengües (gallec, lleonès, castellà, basc, aragonès,
català, hebreu i àrab).
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El segon és que sí existia el so “sh”
a principi de paraula en castellà, però també en català i
segurament també en les altres llengües peninsulars.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Per tant l'explicació de la TED segons
la qual la X ve a través del castellà i que aquest no tenia el so
[sh] queda invalidada. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I donada la importància dels monestirs
catalans en la traducció i disseminació de textos àrabs i grecs,
no es gens descartable que la “shin” àrab de la incògnita fos
transcrita per una “x” en algun dels monestirs del Pirineu
català. A través del monestir de Ripoll, el <i>scriptorium</i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
més important i amb una de les més grans biblioteques d'Europa, el
futur Papa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa_Silvestre_II" target="_blank">Silvestre II introduí el zero i l'àbac decimal a Occident</a>.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Bé, acabat d'escriure això veig que el matemàtic <a href="https://twitter.com/stevenstrogatz" target="_blank">Steven Strogatz</a> dóna un <a href="http://jeff560.tripod.com/variables.html" target="_blank">enllaç on diu</a> que segons </span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><i>A History of Mathematical Notations</i> de <a href="http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/%7Ehistory/Biographies/Cajori.html">Florian Cajori</a>,
l'explicació medieval no és correcta, i cal atribuir-ho a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Descartes" target="_blank">René Descates</a>, qui en el llibre </span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><a href="http://www.gutenberg.org/ebooks/26400" target="_blank"><i>La géometrie</i></a> (1637) va començar a emprar les lletres x,y,z per a les incògnites.</span></span><br />
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://twitter.com/stevenstrogatz/status/574675975503482880" target="_blank"><img alt="https://twitter.com/stevenstrogatz/status/574675975503482880" border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_2X6DnQGZMrSqYO3PfG98pRv_UZ3EUfJwJQyoKsBEU7qS2CYuuuXfttmIu114PpH38uENUP7rHk4PMOxKANxIoI1nx1LZTN1cHmeCFdv3yBH2LEQs4ctk7Cw_FNih03rmPfGRSQ/w400-h181/Strogatz.png" width="400" /></a></div>
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span>
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"></span></span>
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L'explicació d'en Moore té unes quantes errades, potser la de l'origen de X també ho sigui fins que puguem saber en quina documentació es basa per afirmar-ho (no l'he sabut trobar en els enllaços que he seguit per a escriure aquesta entrada). <i>S</i></span></span><i>e <span style="color: #2d4038;">non</span> è <span style="color: #2d4038;">vero</span>, è ben trovato.</i><br />
<br />
<span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-10978121284381526282015-01-31T21:50:00.002+00:002020-08-17T17:28:37.685+00:00Participació a Catalunya Digital <div>El 16 de gener de 2015, en Josep Pastells, corresponsal de l'<a href="https://www.ara.cat/" target="_blank">ARA</a> a Girona m'escriu per a preparar un article pel suplement gironí del 23 d gener al voltant del debat "Catalunya Digital", organitzat pel diari ARA a Girona. El debat es va fer al teatre del <a href="http://centrefraternal.cat/" target="_blank">Centre Fraternal</a> de Palafrugell amb n'Anna Codina, en Toni Hermoso, na Cristina Ribas, i jo mateix, moderats per en Carles Capdevila. <br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3cOYl9SuxXcl3-q9bGKNUC0WxqcmItG6j8veDE-hXUhigx4P87yV6QeyiJ5of5EZ3w9yAeLmGy_gS16m4_qKFdW4mByBp1hHyicXtpEnZZrIWfIv4EfHkxYnM5D8Nep-1kaklA/s640/640px-Confer%25C3%25A8ncia_sobre_Internet_a_Palafrugell.jpg_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="640" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3cOYl9SuxXcl3-q9bGKNUC0WxqcmItG6j8veDE-hXUhigx4P87yV6QeyiJ5of5EZ3w9yAeLmGy_gS16m4_qKFdW4mByBp1hHyicXtpEnZZrIWfIv4EfHkxYnM5D8Nep-1kaklA/w320-h239/640px-Confer%25C3%25A8ncia_sobre_Internet_a_Palafrugell.jpg_2.jpg" title="Foto: David Parreño - Viquipèdia" width="320" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Deixo aquí les seves preguntes i les meves respostes.</div><div><br /></div><div><b>> Quins creus que són els principals reptes que afronta el món digital català?</b></div><br /><b>Infraestructures</b>: millorar l'accessibilitat (últim km i preus). Per a donar les mateixes oportunitats a tothom i vertebrar millor el país cal que també les poblacions de muntanya o llocs poc poblats en general, per pocs habitants que puguin tenir, tinguin accés a altes velocitats d'accés a la xarxa fixe i mòbil. També els polígons industrials. Rebaixar els preus d'entrada i facilitar l'entrada d'altres operadors europeus, l'oligopoli actual ens ofereix uns dels preus més alts de la OCDE en €/Mb.<br /> <br /><div><b>Educació</b>: la informàtica a l'escola, si més no en els primers anys, es centra a l'ofimàtica. Cal que esdevingui part del temari general afegir nocions de programació (<a href="https://scratch.mit.edu/" target="_blank">Scratch</a> per exemple). Com deia en Mitch Resnick del MIT:</div><div><br /></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i>"De la mateixa manera que ensenyem a escriure i llegir perquè serà útil a tothom però no tothom serà escriptor professional, la programació bàsica dóna unes habilitats que també seran molt útils a tothom sense haver d'esdevenir programador professional."</i><br /></div><div><br /></div><div>Ens calen molts més professionals dels àmbits tècnics i només amb una alfabetització digital com cal, des dels primers anys, podrem revertir la tendència i oferir millors expectatives laborals i socials en general en un món cada cop més digital. Es difícil viure sense carnet de conduir en un món que depèn del cotxe.</div><br /><b>Educació 2</b>: i entendre com funciona Internet per a entendre temes com la privadesa de dades, petjada digital, etc que tenen un impacte en la nostra vida present i futura en els àmbits digital i presencial. Un navegador fa molt més que només visitar una plana web i mostrar-la al nostre ordinador. Si no sabem què fa, si no entenem la tecnologia, estem a les mans dels qui si l'entenen i la fan servir al seu favor (p.ex. mal ús de les cookies, injecció de codi maliciós, ...).<br /><br /><b>El món post-Snowden</b>: Preparar les administracions, empreses i les infraestructures crítiques, també les privades, al nou paradigma d'atacs, vandalisme o espionatge informàtic. Si abans ja era important, ara és ja crític. <br /><br /><b>Més presència internacional</b>: Cal més presència coordinada en els àmbits on es debat la governança d'Internet. <br /><br /><b>Legislacions que facilitin l'emprenedoria en general, i la digital en particular</b>. No pot ser que algú que comença aquí ho tingui més difícil que a altres països de la UE en temes d'impostos, burocràcia, etc. <br /><br /><br /><br /><b>> Com està funcionant el domini .CAT?<br /></b><br />Ja no treballo a .cat des de gener del 2013. Dit això i des de fora tinc la impressió que ha perdut una mica l'esperit de servei a la comunitat a la que es deu i representa. <br /><ul style="text-align: left;"><li>Té un bon creixement des de la rebaixa de preus de 2012</li><li>Segueix sent força visible "al carrer"</li><li>Caldria una rebaixa dels preus de renovació per a igualar-los als d'alta</li><li>Caldria tornar a reinvertir beneficis en projectes TIC sorgits de la comunitat, una manera de tornar a la societat els beneficis d'operar el domini de tots i tornar a liderar aquesta representativitat</li><li>Ara que el domini ja està consolidat, ser present i créixer fora del Principat </li></ul><br /><br /><b>> En quina situació es troba el nostre país, ara mateix, en aquest aspecte en l'àmbit europeu i mundial?</b> <br /><br />Sobre els reptes indicats més amunt: Encara hi ha molt camp per córrer si realment ens volem comparar amb els millors. Certament poc es pot fer des de les administracions en època de crisi, però si es pot ajudar als qui ja estan fent coses i amb el poder de compra que tenen les administracions. <br /><br />Mirar de fugir del paradigma de la piràmide. A tothom li agrada inaugurar un projecte de tangibles i que es vegi i llueixi (tallar la cinta o mostrar la placa), però molt sovint un canvi en els intangibles (un procés, una llei, rebaixar un impost, oferir continguts lliures, ...) no són gens vistosos però tenen molt més impacte fins i tot a llarg termini. <br /><br />No ens podem adormir, és una cursa contra tots els països del món. Cal anar de pressa però saber per on i com anar-hi.<br /> <br /><br /><b>> Què és el que s'ha fet bé i què es pot millorar? Posa exemples concrets, si és possible. <br /></b><br />En el camp de les possibles millores ja està més o menys esbossat més amunt. N'hi ha més però no m'estendré per enviar-te això ràpidament. <br /><br />Que s'ha fet bé o està en bon camí:<br /><ul style="text-align: left;"><li>L'obertura de dades públiques (que de fet són de tots) </li><li>La digitalització de continguts (llibres, documents, arxius, etc). -hauria de desgravar!</li><li>Facilitar les accions de la Viquipèdia en el món escolar i els museus.</li><li>La finestreta digital de les administracions (hi ha camp per córrer però es va avançant)</li><li>Seguir potenciant els telecentres i Internet a les biblioteques i escoles, els ateneus de fabricació i tot el que acosti les TIC i el món digital a tothom.</li><li>Potenciar a grups que ja estan fent coses. (escolat-los i ajudar-los, més que oferir-los solucions de pensades des de "dalt" pels de "baix") <br /></li></ul><b><br />> Quin escenari preveus en els pròxims anys?</b><br /><br /><b>Neutralitat de la xarxa</b> (els bits circulen per la xarxa sense cap privilegi pel que fa a velocitat, etc): la pressió de les operadores per capitalitzar sobre la informació que transporten (i que puntualment pot congestionar la xarxa) és disparar-nos al peu. La circulació lliure de la informació i sense privilegis garanteix que Internet seguirà sent un espai d'innovació sobre el que nous serveis millors i més competitius poden fer fora als actuals si aquests no ho fan prou bé. <br /><br /><b>Privadesa</b>: des de ja fa temps l'equilibri basat en la confiança entre els estats i els ciutadans s'ha anat escardant i amb les revelacions de l'Edward Snowden ha accelerat el trencament. El xifrat de les comunicacions esdevindrà cada cop més un punt central del debat. <br /><br /><b>Legislacions obsoletes</b>: com estem veient, persones que no entenen la xarxa ni les seves dinàmiques s'obsessionen a legislar sobre què es pot fer i què no a Internet. Els governs s'obsessionen en controlar i prohibir el que no entenen o el que sembla més fàcil, i sovint ataquen els símptomes però no les causes del problema. Lleis com el cànon AEDE o voler prohibir el xifrat en són un bon exemple. <br /><br /><b>Més transparència</b>: tot i la gran resistència en contra que oposaran les administracions i empreses, la lliure circulació de la informació, si no arribem a nivells de censura o auto cesura de països totalitaris, han de comportar un canvi en la relació entre clients i proveïdors, entre administracions i administrats. Amb els seus defectes i virtuts, el tracte de les empreses als clients i ciutadans, sigui un excel·lent o mal servei, una acció que no respecti la RSC -responsabilitat social corporativa- (però també una calumnia!), etc, és avui en pocs minuts a l'abast de molts més possibles clients. Hi ha encara molt per córrer, però la reacció vista després de l'emissió del reportatge "Ciutat Morta" n'és un exemple. <br /><br /><br /><b>> Al debat de Palafrugell parlareu de llengua i xarxa, de ciberseguretat, bigdata, neutralitat, transparència... Em podries avançar algunes de les teves idees o pensaments sobre aquestes qüestions o sobre qualsevol altra que consideris pertinent comentar?</b><br /><br />Algunes ja estan descrites una mica en respostes anteriors. <br /><br /><br /><b>> Quins són els temes més polèmics o que més et preocupen en aquesta matèria?<br /></b><br />Bàsicament els que he escrit més amunt. N'hi ha molts d'interessants però per no allargar-me messa i poder enviar les respostes tan ràpidament com puc em quedo amb aquestes.<br /><br /><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-11341661562781140982015-01-19T16:08:00.002+00:002015-01-19T16:08:42.005+00:00Com conviuran el .ct i el .cat ?<div style="text-align: justify;">
Preparant els temes pel <a href="https://twitter.com/hashtag/DebatCatDigital" target="_blank">#DebatCatDigital</a> organitzat pel <a href="http://www.ara.cat/comarquesgironines/Carles-Capdevila-Catalunya-Digital-Palafrugell_0_1285071662.html" target="_blank">diari Ara</a> el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (<a href="https://twitter.com/unjoanqualsevol" target="_blank">@unjoanqualsevol</a>) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.<br /><br />Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct<br /><br />Assolida la independència caldrà demanar a la <a href="http://www.iso.org/" target="_blank">ISO</a> (International Standards Organization) que incloguin els codis de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista <a href="http://www.iso.org/iso/country_codes.htm" target="_blank">ISO 3166-1</a> alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).<br /><br />Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a <a href="https://icann.org/" target="_blank">ICANN</a> la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al <a href="http://ccnso.icann.org/" target="_blank">ccNSO</a> (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel <a href="https://nomcom.icann.org/" target="_blank">NomCom</a> (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.<br /><br />Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ? Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)? Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?<br /><br />Durant el període de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sunrise_period" target="_blank">sunrise</a> (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Landrush_period" target="_blank">Landrush</a>).<br /><br />A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-27209211079724663902014-07-01T21:04:00.004+00:002014-07-01T21:04:41.020+00:00Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs<div style="text-align: justify;">
S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Peter Gerrand, professor a la <a class="ext" href="http://www.swinburne.edu.au/" rel="nofollow" target="_blank">Swinburne University of Technology</a> i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
<b><a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/1145958/iparraguirre_tja_v63_n3_2013.pdf" target="_blank"><i>Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs</i></a></b></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
I aquí els enllaços a les planes del <a href="http://www.swinburne.edu.au/lib/ir/onlinejournals/tja/" target="_blank">TJA</a> i el <a href="http://telsoc.org/tja/2013-06-v63-n3/a426" target="_blank">TelSoc</a> per si mai es decideixen a alliberar l'article.</div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012
vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat,
mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur
que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix
a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero,
...) no farien gaire res.</div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat. </div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="page-title" style="text-align: justify;">
Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.</div>
<div id="page-title">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-52365614216792499092014-05-31T10:57:00.001+00:002020-06-14T20:38:55.646+00:00Detectant avions des del balcó de casaPodem detectar els missatges ADB-S (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Automatic_dependent_surveillance-broadcast" target="_blank">Automatic Dependent Broadcast-Surveillance</a>) que emeten els avions només amb una RaspberryPi i una antena receptora del senyal TDT amb connexió USB.<br /><br />Vaig seguir les indicacions pas a pas de la web <a href="http://www.satsignal.eu/raspberry-pi/dump1090.html" target="_blank">SatSignal.eu</a> , instruccions molt clares i fàcils a seguir, fins i tot si no domineu Unix.<br /><br />Coses a tenir en compte:<br />
<ul>
<li>Assegureu-vos que l'antena té el xip RTL2832 que indiquen les instruccions.<br /></li>
<li>Per a evitar problemes a la RasPi deguts al consum excessiu dels USB amb teclat, WiFi i antena, i disposar d'un sistema simple a posar al balcó, vaig habilitar accés a la RasPi per ssh via LAN, actualitzar el SO, i preparar la connexió WiFi (indicacions a <a href="https://learn.adafruit.com/adafruits-raspberry-pi-lesson-3-network-setup/setting-up-wifi-with-occidentalis" target="_blank">AdaFruit</a> o a altres llocs a Internet) fent que les IP obtingudes del router fossin fixes (ie. sense DHCP).</li>
</ul>
<br />
Amb la Wifi funcionant i comprovant que podia connectar-me a la RasPi via ssh a través de la Wifi, vaig deconnectar la LAN i seguir les indicacions de la plana web de <a href="http://www.satsignal.eu/raspberry-pi/dump1090.html" target="_blank">SatSignal.eu</a>.<br /><br />
En el meu cas, seguint les indicacions de la web no vaig trobar cap problema. Tal com també preveu la recepta a seguir, em va donar l'error al picar la comanda <span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">rtl_test -t </span> però seguint també les indicacions de la plana a la que et remet, no vaig trobar cap problema per seguir avançant.<br /><br />A fi d'automatitzar l'arrancada del procés quan rebota la RasPi, no oblideu el pas de crear el script <span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">dump1090.sh</span> tal com indica la plana web.<br /><br />Acabat aquest procés podeu rebotar el sistema i des d'un altre ordinador connectar-vos a la IP-de-la-RasPi:8080 (la IP fixa definida abans) i veureu una plana web on veureu sobre un map de Gmaps i una taula (vegeu imatge tot seguit) els avions detectats per la vostra antena. Tinc la meva a l'exterior tocant la paret i em detecta avions força llunyans, sent el record fins ara unes 170mn (= uns 300Km), al bell mig del golf de Lleó.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXl9QrwEIUX5HE_y9dKGmL0EzLdcVWRIJwD4y9DceacIXxS4xWvho3nwxkLeInSaJMvh2aFJc7Eo_HO8yit5pMadkNFsHX8_d80mTbwbxWirh2kjL8oVbssHyzVMTiJwquoRXVxQ/s1600/web-dump1090.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXl9QrwEIUX5HE_y9dKGmL0EzLdcVWRIJwD4y9DceacIXxS4xWvho3nwxkLeInSaJMvh2aFJc7Eo_HO8yit5pMadkNFsHX8_d80mTbwbxWirh2kjL8oVbssHyzVMTiJwquoRXVxQ/w400-h215/web-dump1090.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><font size="2">dump1090 funcionant i mostrant resultats via web (IP-RasPi:8080)</font></td></tr>
</tbody></table>
<br />La vostra capacitat de deteccio dependrà molt del cel visible que tingueu allí on poseu l'antena.<br />
<br /><b>Segon pas.</b><br />Ara ja funciona tot el muntatge però ve la part divertida de compartir les dades recollides, en aquest cas via un servei com la web <a href="http://flightradar24.com/">FlightRadar24.com</a> a canvi de poder accedir als serveis Preimum d'aquesta web. <br /><br />Aneu a <a href="http://www.flightradar24.com/software">http://www.flightradar24.com/software</a> i descarregueu el programa de Windows. A través del programa us doneu d'alta amb un email i una bona aproximació a la vostra latitud i longitud expressada en decimal (podeu fer servir <a href="https://www.google.com/maps/" target="_blank">Google maps</a> tot seleccionant el lloc i mirant la URL on hi trobaure la LAT/LONG en decimal). Al camp "data source" hi poseu la IP de la RasPi (la que feu servir per a veure la plana web d'abans, però posant el port 30003 en lloc del 8080). Accepteu i obtindreu una clau, apunteu-la.<br /><br /><br />Posteriorment aneu a <a href="http://forum.flightradar24.com/threads/4270-Linux-feeder-software-for-Flightradar24">http://forum.flightradar24.com/threads/4270-Linux-feeder-software-for-Flightradar24</a> i descarregueu el programa per a connectar la RasPi a FlightRadar. <br /><br />Un cop baixat, desempaquetat a la RasPi (directori home --><span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;"> cd ~</span>) i llest per funcionar executeu, des del directori on teniu aquest programa, la comanda:<br /><br /><span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">./fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY</span><br /><br />on <span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">YOUR-SHARING-KEY</span> és el codi obtingut amb el programet de Windows fet servir per donar-vos d'alta a FlightRadar24.<br /><br />Per a comprovar que funciona, aneu a <a href="http://premium.flightradar24.com/">http://premium.flightradar24.com</a> i obriu-vos un compte amb el mail usat per a obtenir el codi. Un cop dins veureu si FlightRadar24 accepta ja les vostres dades. <br /><br />Per acabar d'automatitzar-ho tot, cal afegir la línia de codi <span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;"><br />fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY </span><br /><br />dins el script <span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">dump1090.sh</span> dins el bloc de la funció start(), potser després de la línia touch $PIDFILE<br />
<br />
~/<span style="font-family: "courier new", "courier", monospace;">fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY 2>&1 > /dev/null &</span><br />
<br />
<br />Amb això hauríeu de tenir ja una RasPi que automàticament al rebotar executi el dump1090 per a llegir els missatges rebuts a l'antena i mostrar-ho tot un cop processat a la plana web de l'adreça de la RasPi:8080. A més a més amb les dades recollides per dump1090 alimenta FlightRadar i us dona accés als serveis Premium de manera gratuïta.<br />
<br />
Ara a jugar i provar de fotografiar avions des de casa. Ja em direu si us funciona i fins on arribeu a detectar avions.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-30475889621314620022014-05-16T16:25:00.027+00:002020-06-14T20:55:13.368+00:00La Governança d'Internet i el Mètode CientíficDeixo aquí l'ampliació del que vaig dir en motiu de la <a href="http://enginyeriainformatica.cat/?p=12218" target="_blank">Diada de les Telecomunicacions</a> organitzada pel <a href="http://enginyeriainformatica.cat/" target="_blank">COEINF</a> i Telecos.cat el 16 de maig de 2014.<br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHwm1qJ01PJmc00swuYaKnEq-v-cdHAysuox9aBRzjBevGbrf40Zr5EbEGIaPLp_heJip-_uutN1hwyQ5QsRyG6ITVOvcdHHP4xCdR2E50Y-Cq8yR_oILecX6hF9ZKucEvfAkbQg/s580/DMTISI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="580" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHwm1qJ01PJmc00swuYaKnEq-v-cdHAysuox9aBRzjBevGbrf40Zr5EbEGIaPLp_heJip-_uutN1hwyQ5QsRyG6ITVOvcdHHP4xCdR2E50Y-Cq8yR_oILecX6hF9ZKucEvfAkbQg/s320/DMTISI.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div>Tots estem d'acord i molts estudis indiquen que fer arribar la banda ampla a tot arreu és un impulsor clar del desenvolupament: <br /><ul><li>Ofereix igualtat d'oportunitats </li><li>Vertebra un país o territori </li><li>Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu. </li></ul><br />La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (<a href="https://ietf.org" target="_blank">IETF</a>, per exemple), s'escampi per tot arreu. <br /><br />Es doncs una prioritat fer possible <b>que la banda ampla arribi a tot arreu</b>; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement. <br /><br />Però cal que es faci a <b>preus assequibles</b> (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del <i>roaming</i> és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental. <br /><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Suposant doncs que primer ens arriba el camí i després que aquest passa a un preu competitiu, com podem usar aquesta infraestructura, aquests camins ? <br /><br />Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència: <br /><br /><b>Amb tecnologies obertes</b> que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "<i>publish or perish</i>" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en <a href="https://www.nytimes.com/2015/04/08/opinion/yes-we-were-warned-about-ebola.html" target="_blank">publicacions tancades darrera <i>paywalls</i></a>. <br /><br />Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social. <br /><br />Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (<a href="https://www.internetsociety.org/blog/2014/04/permissionless-innovation-openness-not-anarchy/" target="_blank"><b><i>permissionless innovation</i></b></a>) de la mateixa manera en que la Ciència progressa. <br /><br />Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una <b>governança d'Internet</b> seguint el model que anomenem com "<b><i>multistakeholder</i></b>", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada. <br /><br />És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Traitorous_eight" target="_blank">noves idees hagin de córrer el risc de marxar</a> i veure si en un altre entorn poden fructificar. <br /><br />Com passa en l'entorn científic, la <b>informació ha de circular lliurement</b> (llibertat d'expressió) <b>i en igualtat de condicions</b> (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa. <br /><br />La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda. <br /><br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-62038720305422405182014-03-26T05:11:00.002+00:002014-03-26T05:13:15.724+00:00ICANN 2.0, cap a la globalització de la gestió d'Internet<br />
Aprofitant que aquests dies sóc a Singapur assistint a les reunions d'<a href="http://icann.org/" target="_blank">ICANN</a> en qualitat de membre del board del <a href="http://ccnso.icann.org/" target="_blank">ccNSO</a> (consell de dominis territorials) aprofitaré per donar una versió de primera mà de la situació de canvi en la gestió d'Internet que s'està donant i com es viu aquí.<br />
<br />
La reunió té lloc pocs dies després que la <a href="http://www.ntia.doc.gov/" target="_blank">NTIA</a> (National Telecommunications and Information Administration) (<a href="https://twitter.com/ntiagov" target="_blank">@NTIAgov</a>), agència del Departament de Comerç (DoC) del govern dels Estats Units que porta aquests temes i la regulació de la indústria de les telecomunicacions, <a href="http://www.ntia.doc.gov/press-release/2014/ntia-announces-intent-transition-key-internet-domain-name-functions" target="_blank">anunciés que té la intenció de delegar la funció de supervisió de IANA a la comunitat</a>. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNnVMxqVX8UebYP1mTpvgHOxOhgTHfKX8obHGGjFlXCBLE-2S2JoXGaR9PUIZL31-PYAWDZdJ-ws9L8U-31qECe_4gUzgMMA2z4A-X89IS_rVf2UYyj8J8lirkkNv76EoWgD876A/s1600/2014-03-25+04.52.27.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNnVMxqVX8UebYP1mTpvgHOxOhgTHfKX8obHGGjFlXCBLE-2S2JoXGaR9PUIZL31-PYAWDZdJ-ws9L8U-31qECe_4gUzgMMA2z4A-X89IS_rVf2UYyj8J8lirkkNv76EoWgD876A/s1600/2014-03-25+04.52.27.jpg" height="240" width="320" /></a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet_Assigned_Numbers_Authority" target="_blank">IANA</a> es l'entitat que actualment i sota el paraigües d'ICANN a través d'un <a href="http://www.ntia.doc.gov/page/iana-functions-purchase-order" target="_blank">contracte amb el DoC</a>, gestiona les funcions bàsiques d'Internet com l'assignació dels noms de domini, la distribució de les adreces IP i els sistemes autònoms i els protocols que fan funcionar Internet. <br />
<br />
L'anunci de la NTIA ha passat a alguns mitjans de comunicació, blogs i comentaris a la xarxa com que el govern dels Estats Units es desentenia de la supervisió d'Internet i aquesta podria o bé passar a ser o la selva,o una Arcàdia de la llibertat o passar a ser controlada per algun organisme de la ONU, la ITU o amb el risc de caure sota el control de països amb idees tan radicalment diferents, com a mínim pel que fa a la llibertat d'expressió, com l'Aràbia Saudita, Rússia o la Xina (i cada cop més també pels occidentals). És també un tema del que els Republicans nordamericans han fet un tema polític per poder atacar al President dels EUA.<br />
<br />
Alguns exemples del <a href="http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702303563304579447362610955656" target="_blank">Washington Post</a>, <a href="http://www.businessinsider.com/ntia-icann-and-us-control-of-the-internet-2014-3" target="_blank">Business Insider</a> o <a href="http://www.onecitizenspeaking.com/2014/03/as-stupid-as-giving-up-the-panama-canal-obamacons-give-up-us-control-over-the-internet.html" target="_blank">One citizen speaking</a>.<br />
<br />
<br />
<b>Però de què s'està parlant realment?</b> S'ha tornat boig o altruista el govern dels EUA i deixa el control d'Internet?<br />
<br />
Llegint la <a href="http://www.ntia.doc.gov/press-release/2014/ntia-announces-intent-transition-key-internet-domain-name-functions" target="_blank">declaració de la NTIA</a> veiem que la NTIA obre un procés, que encarrega a ICANN, per a que convidant a totes les parts en un entorn de governança "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Multistakeholder_governance_model" target="_blank">multistakeholder</a>" es faci una proposta per a la gestió de les funcions d'IANA que permeti a la NTIA passar el control a la comunitat, En resum, la globalització de la supervisió de les funcions d'IANA, <br />
<br />
En definitiva, el govern del EUA no "allibera" la supervisió d'Internet ni la deixa a disposició de la Xina o Rússia com alguns articles han indicat i altres molt raonablement han explicat a <a href="http://www.newrepublic.com/article/117093/us-withdraws-icann-why-its-no-big-deal" target="_blank">New Republic</a> o el mateix <a href="https://blog.icann.org/2014/03/important-corrections-to-general-inaccuracies-and-misconceptions-regarding-u-s-announcement-and-iana-functions/" target="_blank">blog d'ICANN</a>.<br />
<br />
I més a més aquest traspàs no es farà de qualsevol manera, la NTIA demana explícitament que:<br />
<br />
<ol>
<li>El procés i l'organització de la comunitat ha de ser "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Multistakeholder_governance_model" target="_blank">multistakeholder</a>" (MSH), és a dir amb la participació d'igual a igual de tots els agents involucrats i interessats. </li>
<li>Ha de preservar la seguretat, estabilitat i resiliència d'Internet</li>
<li>Ha de garantir una Internet lliure i oberta</li>
<li>Ha de satisfer les necessitats els usuaris (i en paraules d'en Lawrence Strickling, l'adminitrador de la NTIA i Assistant Secretary of Commerce present a la reunió amb el ccNSO, un procés consensuat entre totes les parts interessades asseguraria aquest punt).</li>
</ol>
i afegeix tot seguit que la NTIA no acceptarà cap proposta que substitueixi el rol de la NTIA per cap organització intergovernamental o que estigui liderada per cap govern.<br />
<br />
<br />
És a dir, no serà del govern dels EUA però tampoc de cap altre govern i aquests s'hauran de conformar en participar, com ja passa ara a ICANN, en entrar a jugar amb els altres partícips i parts interessades (per tant un entorn i model de governança <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Multistakeholder_governance_model" target="_blank">multistakeholder</a>)<br />
<br />
Tot i que l'acord amb ICANN per a desenvolupar les funcions d'IANA acaba el proper 30 de setembre de 2015, el Secretari Strickling subratlla que aquesta data no és cap limitació pel desenvolupament del procés. Tot i això cal tenir en compte que poc després hi haurà les eleccions a la presidència dels EUA i que un canvi de partit o fins i tot un nou president del partit demòcrata podrien fer canviar la situació. <br />
<br />
Fins aquí l'explicació del que significa aquest traspàs de les funcions d'IANA.<br />
<br />
<b>Ara les preguntes que sorgeixen, que són moltes tot i la aparentment simple concepte de traspassar unes funcions merament tècniques. </b><br />
<br />
Quan es parla de delegar la "stewardship" (responsabilitat de la gestió) d'IANA, de quin tipus de responsabilitat parlem exactament?<br />
Només operacional o total?<br />
<br />
De fet tal com funciona ara, quan s'ha d'afegir un nou TLD a l'arrel, ICANN ho passa a IANA qui, un cop obtingut el vistiplau de la NTIA, ho passa a <a href="hppt://verisign.com" target="_blank">Verisign</a> (el Registre del .com entre d'altes i mantenidor de l'arrel (root zone), llista on hi ha
tots els TLD aprovats eg. com, .net, .org, .cat, .ad, etc, la llista
que indica quins són els dominis vàlids i permet que aquests funcionin a
Internet per a que ho entri al fitxer arrel.<br />
<br />
Però si la NTIA desapareix del procés, quina és la separació de poders entre qui estableix les polítiques i processos i qui els executa? Qui és el reposnsable en cas de problemes?<br />
<br />
<br />
<b>Veiem què diuen els ponents de la taula rodona organitzada pel ccNSO</b> al voltant d'aquest tema.<br />
<br />
Pat Kane, Senior VP de <a href="hppt://verisign.com" target="_blank">Verisign</a> remarca que és important ressaltar la importància en la gestió de l'arrel i que qui ho faci en el futur sigui tan bo com ho ha fet Verisign. A banda remarca la nmecessitat de tenir clar qui assumeix responsabilitats si la NTIA desapareix del procés. LA NTIA sempre va deixar clar que podria canviar a l'administrador de l'arrel i que estan preparats. Va ser una mica
alarmista remarcant que amb les nous TLD caldrà fer moltes més
actualitzacions a l'arrel incrementant-se le risc d'introduir problemes
(però cal tenir en compte que qualsevol TLD fa molts més canvis cada dia
i no passa res)<br />
<br />
<a href="https://www.linkedin.com/pub/keith-davidson/5/45a/567" target="_blank">Keith Davidson</a> (Director internacional del .nz) es pregunta què passarà amb els contractes que molts ccTLDs tenen amb IANA (alguns des d'abans de la creació d'ICANN) i com afectarà al procés de delegació, redelegació i revocació de la gestió dels ccTLD.<br />
<br />
Jari Arkko, (<a href="https://twitter.com/jariarkko" target="_blank">@JariArkko</a>, chair de la <a href="http://ietf.org/" target="_blank">Internet Engineeering Task Force</a>) la globalització de les funcions d'IANA és una evolució, no una revolució i no és el primer cop que ho vivim. La comunitat tècnica és capaç i està preparada pel canvi i aprofitar-ho per a millorar el sistema. Cal però una clara separacio de poders entre l'establiment de les polítiques, les operacions i la supervisió.<br />
<br />
Milton Mueller (<a href="https://twitter.com/miltonmueller" target="_blank">@MiltonMueller</a>, Non Commercial Users Constituency a ICANN i Universitat de Syracuse) remarca que és un canvi el el procés d'autorització, no del procés tècnic ni el de supervisió. Si amb el canvi ja no caldrà l'autorització del govern dels EUA cal definir un nou marc de responsabilitat i autoritat.<br />
<br />
Sembla clar doncs que des del punt de vista tècnic i per a l'usuari final no hi haurà cap canvi. L'esforç i les discussions es centraran en la separació de poders entre l'execució i la supervisió del procés de globalització de la gestió de la funció d'IANA, i de retruc en el funcionament d'Intenet en un marc de governança "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Multistakeholder_governance_model" target="_blank">multistakeholder</a>". Un escenari no gaire diferent del funcionament actual d'ICANN però en el que caldrà seguir el creixent rol que van prenent els estats.<br />
<br />
<br />
D'alguna manera entrem al que serà ICANN 2.0<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7579615.post-430107900487141532013-11-12T05:30:00.001+00:002020-06-14T20:57:10.838+00:00NomCom appointee to the ccNSO. Què és això ?<a href="https://icann.org/" target="_blank">ICANN</a> (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) és una entitat sense ànim de lucre establerta a Califòrnia per, com el seu nom indica, assignar i repartir els nombres i noms que fan funcionar Internet segons un acord de delegació del Departament de Comerç dels EUA.<br />
<br />
Es a dir ICANN és la responsable de que la capa d'Internet entre les connexions (cables, fibra, ràdio, etc) i les aplicacions (web, mail, etc) funcioni. Es la capa que, donat un (o uan combinació de diferents) medi de transmissió que connecta dos o més ordinadors (xarxa), mou la informació d'un ordinador a un altre permetenr l'intercanvi de dades que . Per a fer-ho assigna les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Adre%C3%A7a_IP" target="_blank">adreces IP</a> (a través dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Registre_Regional_d%27Internet" target="_blank">RIR - Regional Internet Registries</a>) determina quins noms de domini són válids i quins no, coordina el funcionament dels DNS (Domain Name Servers) arrel<br />
<br />
<a href="https://www.icann.org/en/groups/chart" target="_blank">ICANN està organitzada</a> en diferents estructures en el que s'anomena un <a href="https://www.icann.org/sites/default/files/assets/ecosystem-2500x1622-21mar13-en.png">model "multistakeholder"</a> (multiparticipatiu ?) on el sistema s'autoorganitza acceptant la participació de totes <a href="https://www.icann.org/sites/default/files/assets/governance-2500x1664-21mar13-en.png" target="_blank">les parts interessades</a>.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.icann.org/sites/default/files/assets/org-chart-680x398-14mar11.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://www.icann.org/sites/default/files/assets/org-chart-680x398-14mar11.png" width="400" /></a></div>
<br />
Per exemple <a href="http://isoc.cat/" target="_blank">ISOC-CAT</a>, el capítol català de la Internet Society, com a entitat que agrupa als usuaris i interessats en el desenvolupament d'Internet, és membre (fundador) d'<a href="http://euralo.org/">EURALO</a>, l'estructura europea de l'ALAC. O el registre de dominis <a href="http://domini.cat/">.cat</a> ho és GNSO a través del grup format pels registres genèrics (gTLDs). O els registradors on aneu per tenir el vostre domini i hosting, que poden estar representats en el GNSO a través del grup dels Registradors.<br />
<br />
El <a href="http://nomcom.icann.org/">NomCom </a>o Nominating Committee és una estructura especial. Tot i estar formada per membres de les diferents "constituencies" o grups d'interès d'ICANN, els seus membres no estan lligats a les decisions del seu grup i han de decidir i treballar pel bon funcionament d'Internet. Un altre punt interessant del NomCom és que nomena representants a diferents estructures d'ICANN, en particular el Board, i anualment renova a les persones que han arribat al límit de la seva prestació, permetent a qualsevol persona amb interès en els temes de la Governança d'Internet a presentar-se per substituir a càrrecs cessants. Això permet airejar ICANN i que vagin entrant cares i idees noves en les diferents àrees on el NomCom selecciona representants.<br />
<br />
Si bé per a la indústria dels dominis (Registres, Registradors, BackOffice, etc) i altres que viuen del tema (Protecció de Marques, Empreses, Telcos, ...) les hores dedicades a ICANN són part de la feina com empeats de les seves respectives empreses, n'hi ha molts d'altres (ALAC i reps del NomCom per exemple) que ho fem voluntàriament i sense remuneració, pagant-nos però ICANN els viatges a les reunions d'ICANN.<br />
<br />
<b>Quin és el procés per ser representant del NomCom ?</b><br />
En el meu cas em vaig presentar a la <a href="http://nomcom.icann.org/nomcom-flyer-2013-en.pdf" target="_blank">petició oberta pel NomCom</a> per a escollir representants a les diferents estructures d'ICANN. En aquesta ocasió es van presentar més d'un centenar de candidats i després d'un llarg procés de selecció (maig-agost) per determinar la idoneitat i experiència dels candidats, i que inclou verificació d'antecedents (background checks), just ara han anunciat els resultats.<br />
<br />
Si esteu interessats en l'àmbit de la Governança d'Internet i en particular el dels noms de domini, aneu seguint el que es fa a ICANN i esteu atents a les properes crides del NomCom. També a través d'<a href="http://isoc.cat/" target="_blank">ISOC-CAT</a> (entitat que agrupa a usuaris, interessats en la Governança o tècnics que volen participar en la definició dels estàndards) podeu seguir de més aprop aquest món.<br />
<br />
<br />
<b>Quin serà el meu rol en el <a href="http://ccnso.icann.org/about/council.htm" target="_blank">ccNSO council</a> ?</b><br />
Doncs tal com diuen els estatuts contribuir en el desenvolupament de les polítiques que definieixen el funcionament d'Internet i en general ajudar a la cooperació entre els ccTLD i a cooperar en el desenvolupament de la missió d'ICANN de coordinar un funcionament estable i segur d'Interent en el camp dels seus identificadors i en particular del DNS que fa funcionar la Xarxa.<br />
<br />
<br /><br />Unknownnoreply@blogger.com0