D’altra, en algunes parelles hi ha el risc de compartir paraules de pas o de que l’altra persona sàpiga les respostes a les típiques preguntes per a recuperar les paraules de pas (eg. “la teva primera mascota”, etc) i pugui segrestar el compte.
Per a evitar-ho, canviar sempre els codis, paraules de pas i respostes de recuperació de tots els teus comptes després (o millor just abans) d’un trencament. A les típiques preguntes de recuperació podem respondre sempre una poca-soltada com “a mi no m’agrada el pebrot” que, evidentment, no és ni el nom de la teva mascota ni del lloc on vas néixer, però és una resposta vàlida i difícil d’encertar.
Però els assetjadors poden preparar programari maliciós (malware) que es descarregui de webs trampejades, o en el cas de possibles assetjadors propers, aprofitar el fet de conèixer les paraules o codis d’accés als dispositius per a instal·lar-hi aquest malware que, d’amagat, els donarà accés a fotografies, geolocalització, accés a la càmera i el micròfon, trucades, missatges, etc. de la víctima.
Malauradament, no tots els antivirus reconeixen el programari assetjador (stalkerware) com a maliciós, sigui per acció o per omissió. Una empresa d’antivirus que s’hi fixa n’ha detectat uns 2500, d’aquests programes.N’Eva impulsa la “Coalition Against Stalkerware” per a educar als usuaris i convèncer a les empreses d’antivirus per a detectar aquests programes, i poc a poc va aconseguint resultats. Esperem i ajudem-la per a que ho aconsegueixi. El seu èxit és el nostre.
Podeu trobar el vídeo a TED o via l’escurçador: https://ja.cat/evated o, per si mai desapareix: https://www.ted.com/talks/eva_galperin_what_you_need_to_know_about_stalkerware/transcript#t-759625
Més informació:
https://www.wired.com/story/eva-galperin-stalkerware-kaspersky-antivirus/