"I visited the Mothership" before the motehrship

Fa una bona pila d'anys vaig anar a les oficines de Hewlett Packard de Cupertino per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!

 

 

Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie

Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el Apple Park o "The Spaceship".

Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven google.cat, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a 1 Infinite Loop, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "I visited the mothership". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment.

Apple to build 'spaceship' HQ on old Hewlett Packard site. (The Journal.ie)

Només depèn de nosaltres

La setmana passada vaig estar a la 54ena reunió d'ICANN a Dublin, l'entitat i comunitat que gestiona el DNS i els noms de domini a Internet. Durant els aproximadament 7 anys que vaig dirigir el .cat vaig conèixer a molta gent d'arreu del món. Al principi això dels catalans els era totalment estrany. El mite fundacional explica que es pensaven que el .cat es demanava pels amants dels gats a Internet. El tema dels gats ens pot fer gràcia però, coneixem nosaltres els noms de les Primeres Nacions d'Amèrica? O situar correctament Zuric, Tòquio o Calcuta en un mapa?

La internacionalització i la visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de reblar el clau.

Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil, Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia, Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és: quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res, directament quan. Només depèn de nosaltres.

El .cat fa 10 anys

El 16 de setembre celebrem l'aniversari de l'aprovació formal del domini .cat per part del Consell Directiu d'ICANN (i contracte signat el 23 de setembre). El procés ja ha estat descrit en diferents llibres (*) i aquí vull parlar de les línies mestres que van inspirar el seu creixement durant els primers 7 anys (2006-2013) en el que vaig tenir l'honor de dirigir-lo.

I com recordava el DG Jordi Puigneró, amb el .cat vam assolir la independència digital; Guanyar-la va ser molt important, i cuidar-la, fer-la créixer i fer-la gran va ser la nostra feina. Com en un país que vol tornar a ser, vam començar literalment del no res però amb molta empenta, ganes i uns principis molt clars que haurien de guiar la nostra feina des de llavors.

Seny: El .cat no podia fracassar. Tot i suposar-ne una bona acollida, no sabíem quants dominis es registrarien durant el primer any. Les despeses d'infraestructura eren molt elevades i calia no estirar més el braç que la màniga. Vam aconseguir beneficis des del primer trimestre i un creixement financerament molt sòlid, posant unes bones bases pel creixement futur.

Responsabilitat: estàvem gestionant un bé comú, un empriu, que ens representa a tots a la Xarxa i fora. Estàvem desenvolupant la marca país molt abans de que se'n comencés a parlar.

Visibilitat: El .cat ens feia visibles a tot el món. Ens treia de la invisibilitat digital i històrica però també ens feia visibles en la quotidianitat al veure un .cat en una furgoneta, una tarja de visita o a la TV. I ens permetia participar en els fòrums i la indústria dels TLD com un més i en igualtat de condicions.

Qualitat: sempre per davant de la quantitat. Com un arbre que creix, un mal inici comportava un mal creixement.

Servei. Vam ser dels primers dominis en incorporar les darreres millores tecnològiques a fi d'oferir a tothom el millor servei possible, des del punt de vista d'atenció als usuaris com en el funcionament. Vam voler oferir sempre el millor servei, el que com usuaris ens agradaria rebre.

Lideratge: lligat amb punts anteriors, havíem de donar exemple i buscar noves maneres de fer les coses. Vam introduir els Ajuts puntCAT, una mesura de RSC que la nova direcció no ha continuat però copiada posteriorment per altres dominis del món. I engegat campanyes com ara "Navega en català" o per acostar Internet a les escoles amb Webs al punt.cat. En l'àmbit tecnològic vam voler liderar transformacions que són invisibles pels usuaris però que ajuden a l'ecosistema Internet del país.

Il·lusió: conscients d'ajudar a fer realitat, a través d'un símbol, els anhels de moltes persones. El .cat com imatge del que volíem i podíem ser quan se'ns deixa fer les coses sols.

Crec que vam plantar bé aquestes llavors. Van fructificar durant els primers anys i esdevenir unes arrels i un tronc prou sòlid per a contrarestar el mal temps. Una bona base per a que fàcilment es pogués créixer més i millor, fins i tot davant futures crisi de gestió.

Aquests principis van guiar el creixement del .cat. Sòlids, amb voluntat de servei i entenent i acceptant la responsabilitat que com equip vam acceptar. Moltes gràcies als qui ens van ajudar a fer-ho possible.

(*)

"Nació.cat". Gordillo, S. PMM editorial, 2007

"Sobirania.cat". Gordillo, S. Crea't edicions, 2014

"El reconeixement internacional de la Fundació puntCAT". de Montserrat, Iparraguirre, Gras; Ed. FOCIR, 2014

Maslow i Internet

Fa uns mesos circulava pel Twitter una nova versió de la piràmide de Maslow on el WiFi, Internet en general, o la bateria, eren la base de els necessitats a cobrir. Això em va fer recordar l'argument d'una nova piràmide de Maslow en l'àmbit digital que vaig presentar l'any 2010.



El setembre de 2010 els amics del COETT (Col·legi Oficial Enginyers Tècnics de Telecomunicacions) em van convidar a una de les taules de la Diada de les Telecomunicacions. Aquesta versava sobre "Noves aplicacions i serveis per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans". Era abans no es comences a parlar de les SmartCity, en Hammond i en Snowden i les aplis.

La qualitat de vida es pot mesurar, per exemple, segons si es satisfan o no els nivells de la piràmide de Maslow. Començant per la base, primers hem de satisfer les necessitats fisiològiques, després la Seguretat, Afiliació/Socialització, Reconeixement i Autorealització.

En la nostra vida a Internet aquestes necessitats s'expressen diferent, però també hi son presents i tenen una certa jerarquia. Les comentem breument i un altre dia les repassem una a una en profunditat.

1- Substituiríem a la base les necessitats bàsiques i fisiològiques per l'accés a Internet: arriba? Tenim una oferta variada de proveïdors on escollir? Com ens arriba i quin equipament ens cal?  I quin preu?  Que arribi però que sigui car, és un handicap per als usuaris. L'accés és la primera barrera, nivell o pantalla a superar. Però és una pantalla encara pendent en molts llocs del país, on a banda de pagar unes de les tarifes més altes (PDF) de l'OCDE encara tenim una cobertura mòbil o d'Internet deficient en molts pobles tot i els magnífics beneficis de les operadores.

2- Tot seguit trobaríem els serveis: És l'ús de la "content layer" (capa de continguts) d'en Lawrence Lessig ("The future of ideas" PDF) que ens permet consumir i oferir continguts a tothom. Fàcil avui en dia amb plataformes de tercers com les xarxes socials, Whatsup, o serveis com Youtube, Wikilocs, o Instagram, Flickr, Pinterest, Wordpress, Blogger, etc, etc., més difícil si volem ser nosaltres els propietaris de l'espai o servei.

Hi ha ja força espais de participació, que han passat d'espais textuals com llistes de correu, fòrums, etc a espais més visuals amb nous formats com les xarxes socials, o espais on podem comprar o fer múltiples gestions per Internet (mapes, guies, etc).

Des del 2010 es van fent més presents a la capa de continguts les aplicacions per a tauletes i mòbils, on en espais molt controlats, ens ofereixen serveis similars a canvi de primar el consum sobre la creació. En aquests dispositius més personals és més fàcil consumir tot tipus de continguts i comunicar-nos via text curt i simple, que aportar continguts complexes (música, vídeo, text complex) nous. A banda cal considerar la pèrdua del control i la privadesa que sabent-ho o no, molts d'aquests dispositius comporten.

Sense entrar per ara en més detalls i per a resumir, en general Internet ens ofereix un espai de participació amb serveis que en moltes ocasions ens oferixen el que cerquem. Això és en part degut a que tot plegat creix obre una base de protocols oberts que permeten una innovació sense demanar permís (permissionless innovation)

3- El següent nivell és la velocitat: Podem accedir a Internet i hi trobem certs serveis que ens interessen i ens faciliten la vida però cal poder fer-ho amb unes condicions de velocitat mínimes: Per exemple 1Mbs com a dret bàsic i mínim (quan escrivia aquestes ratlles l'any 2010), potser ara demanaríem uns 10Mbs i 3G com a poc. L'accés i la velocitat estan força relacionats.

4- Un nivell més amunt tindríem un entorn segur en el que poder ser a la Xarxa. Passivament, amb elements tecnològics que ens avisin i ens ofereixin garanties, i activament, a través de la formació

5- El darrer nivell, un cop assolits els anteriors, és poder ser un agent actiu, creant xarxa tot desenvolupant les capes "Physical" i "Code" (Física i de Codi o programació) proposades per Lessig (1) on esdevenir un actor en el propi desenvolupament de la xarxa, per exemple estenent nodes Guifi.net o desenvolupant aplicacions, protocols o nous serveis.

Referent al nivell 4, avui potser molt més popular pels abusos de governs i empreses de marketing online, la seguretat o un entorn segur, no és un debat conservador, classista o de la vella guàrdia defensant que abans les coses eren millors i que Internet ja no és el que era. Tot al contrari, és un debat al que arribem en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i els altres debats, si no s'han solucionat o n'estan en vies, com a mínim ja s'han posat sobre la taula. Es un debat que apareix quan un bon percentatge dels Internautes ja tenen, més o menys, cobertes les necessitats dels altres nivells de la piràmide. I és quan es comença a comparar la vida dins i fora d'Internet i anem lligant caps. Passaports biomètrics, càmeres de seguretat, big data, reconeixement facial, etc.

Parlar de seguretat i privadesa no és un debat conservador ni de "temps passats eren millors". Arriba en societats on l'ús de la xarxa és més desenvolupat i debats al voltant de les capes més bàsiques de la piràmide estan solucionats o en vies de ser-ho per a una gran majoria de ciutadans.

En el tema de les aplicacions i serveis, nus de la taula en la que participava, aquestes han de ser respectuoses amb la privadesa i la seguretat personal. Comencen, o començaven a aparèixer quan vaig preparar el guió de la ponència, alternatives als clàssics que avui tots coneixem. Diàspora vs. Facebook, Identica vs. Twitter, Tor, modes de navegació anònima en els navegadors, etc.

Els usuaris són cada cop més sensibles i google, ja llavors, es deixava de veure com innocent, i començaven a sortir productes i serveis "1984-free" (ie. respectuosos amb la privadesa i la seguretat dels usuaris). S'obria un petit mercat al que encara avui li costa obri-se camí

Les aplicacions i serveis, si més no els proposats per o des de les administracions ,cal que respectin i ofereixin, si més no, l'opció a la privadesa i un ús sense restriccions de la xarxa.

La banda sonora d'aquest text és "Every breath you take" de "The Police"; que n'és d'encertada la combinació del títol de la cançó amb el nom del grup! (tot i que la lletra es pugui interpretar de manera equívoca amor-assetjament). "Every move you make, every step you take, ... I'll be watching you".

Governança, geopolítica i Internet: Què passa a ICANN?

ICANN, l'entitat que gestiona el "middleware" d'Internet, és a dir, la gestió del DNS (Domain Name System) i les adreces IP, és a dir, la capa que es situa entre el canal de comunicació, (ones, cables, etc) i els serveis (web, correu, xat, etc) i que fa funcionar Internet, està entrant en la fase final d'un possible canvi de grans proporcions i que ens afectarà a tots. 

Fins l'any passat tota l'atenció estava focalitzada en el procés de creació de nous dominis (nous TLD -Top Level Domains) que poc a poc estan entrant en funcionament. I des de l'any passat s'està gestant un possible canvi en la supervisió de les funcions que fan funcionar a la xarxa, o tècnicament “la funció IANA”. 

És un tema on hi ha molt més en joc del que sembla i on hi ha molts matisos. Per començar, amb el mateix nom del canvi. Molts l'anomenen “IANA transition” però de fet IANA no canviarà la seva funció, el que potser canviï és el “IANA oversight”, és a dir, qui controla el desenvolupament de la funció IANA.

Què és i què fa IANA?

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és una entitat creada a l'origen d'Internet (1988) que, per delegació de la NTIA del Departament de Comerç dels EUA, assegura el bon funcionament d'Internet. La funció de IANA es descriu fàcilment. És una oficina tècnica que entre d'altres executa els canvis en l'arrel del DNS (per exemple afegir un nou domini), n'assegura el seu bon funcionament i disponibilitat (converteix noms de domini a adreces IP que fem servir constantment tots els usuaris d'Internet), i reparteix les adreces IP. Sense aquesta tasca Internet no funciona. El que ho complica tot és qui controla aquesta oficina i qui en determina els canvis que ha d'executar.

Qui controla què i el model de governança

Fins ara la NTIA delegava la seva supervisió d'IANA a ICANN via un contracte i una més recent (2009) AoC (Affirmation of Commitments). Amb l'AoC, els estats, via el GAC (Governemtal Advisory Committee d'ICANN) van aconseguir més control sobre el que fa ICANN. Va ser la resposta de la NTIA a les pressions, entre d'altres de la ITU (International Telecommunications Union) a les queixes de “Internet és massa nord-americana” expressades inisitentment per varis països. El GAC, inicialment creat com un “advisory” (consell, és a dir, no defineix polítiques ni processos) actua cada cop més com un organisme de control de les normatives que fa la comunitat ICANN, trencant amb freqüència el consens i la participació com iguals de totes les parts interessades (model de governança “multistakeholderism”). Com anècdota recordar l'èpica samarreta que van fer-se i vestir alguns membres del GAC durant ICANN33 (2008) a El Caire , amb un visible “Mind the GAC” imprès sobre el símbol del metro de Londres, un gest simple però ple de significat.

Amb processos de governança “multi-parts-interessades” no és fàcil arribar a acordar decisions acceptades i acordades per totes les parts participants. Però precisament per aquest punt són molt més duradores, respectades i estables.

Si bé és cert que la NTIA sempre ha tingut en el radar o a la màniga el tema de la delegació de la funció IANA a la “comunitat”, també ho és que no en té cap pressa. I si ho fa serà conservant tan com pugui la seva influència. Per exemple, en les condicions quela NTIA posa per a la delegació. 

ICANN és un bon exemple d'auto-regulació d'una industria a través de la participació de totes les parts interessades (multistakeholder), i sí, també inclou als usuaris a través de grups com el NCUC (Non-Commercial-Users-Constitiuency) o l'ALAC (At Large Advisory Committe), on per exemple hi ha ISOC-CAT (capítol català de la Internet Society) com a membre fundador i actualment en el consell d'EURALO (la branca europea d'ALAC).

Des de que va començar el proces del canvi en la supervisió de la funció IANA el març de 2014, hi ha una certa pressa en tancar la proposta a enviar a ICANN abans del 15 de setembre de 2015. L'objectiu és no entrar en el debat electoral i possible canvi de govern als EUA d'aquesta tardor. En efecte els Republicans s'han mostrat força contraris a “cedir el control d'Internet a potències estrangeres”.

Quin model es proposa per a demanar la supervisió de la funció IANA ?

D'un costat ICANN com entitat, amb el seu CEO i equip, estan més inclinats a que la funció IANA es quedi i passi a desenvolupar-se dins d'ICANN.

De l'altre, alguns sectors d'ICANN (no els empleats, sinó la Comunitat que fa ICANN, com per exemple els ccTLD -dominis territorials) estan més per un model amb dues entitats. Una la pròpia IANA que executa la seva feina com ha estat fent sempre, i de l'altra una altra entitat (per exemple la mateixa ICANN en un principi) que en supervisaria la funció, en defineix la polítiques de funcionament i es faria responsable del seu bon funcionament. Si ICANN no ho fes bé, la Comunitat (és a dir els stakeholders o parts interessades que participem a ICANN) podrien decidir donar aquesta responsabilitat a una altra entitat.

Les propostes encara s'estan discutint i entre maig i juny 2015 es veurà més clarament el model que hauria de ser aprovat a ICANN53 a Buenos Aires per a ser presentat a la NTIA.

Què provoca aquesta divisió d'opinions dins la mateixa ICANN ?

A banda dels propis interessos de continuïtat en la feina, el poder i el control, hi ha el tema de la rendició de comptes ("accountability") d'ICANN com entitat. Es una tema que porta cuejant uns quants anys, més a mesura que ICANN creix en recursos, empleats i visibilitat. La comunitat que forma ICANN demana a l'entitat legal que fa la feina més transparència en tots els aspectes. Sobretot quan alguns CEO d'ICANN han estat més dedicats a construir-se un petit “imperi” plataforma des del que saltar després a altres feines encara més ben pagades que a servir a la comunitat que els escull i paga.

Un sector molt crític amb la (poca) transparència i rendició de comptes d'ICANN són els dominis territorials, agrupats a ICANN en el ccNSO. Val a dir que els ccTLDs són anteriors a ICANN (directament delegats per Jon Postel a partir del 1985) i accepten participar a ICANN d'igual a igual i dictant la seva pròpia normativa, que pot, o no, coincidir amb la dels gTLD que es determina a ICANN.

Qui en sortirà guanyant ?

Tot i que ara sembla que el vent bufa a favor del model de dues entitats, la NTIA en té tots els números per guanyar passi el que passi. Per una banda ja “ha quedat bé” mostrant la voluntat de cedir el control i supervisió, i passar-lo a la comunitat acceptant propostes de com gestionar-ho. Més encara proposant-ho amb poc temps abans d'un possible canvi de govern als EUA i coneixent la dinàmica dels processos i els diferents interessos d'ICANN. Si no s'arriba a temps o no hi ha acord ni proposta, la NTIA tindrà el motiu per a no delegar.

I d'altra banda la NTIA no delegarà la supervisió a qualsevol i s'assegurarà molt (veure les condicions que han de complir les propostes de delegació) de que es segueixen els principis, idees i “cultura” en la que ICANN ha crescut.

En definitiva, un apassionant joc de governança, geopolítica i interessos que s'està jugant ara mateix.