Participació a Catalunya Digital

El 16 de gener de 2015, en Josep Pastells, corresponsal de l'ARA a Girona m'escriu per a preparar un article pel suplement gironí del 23 d gener al voltant del debat "Catalunya Digital", organitzat pel diari ARA a Girona. El debat es va fer al teatre del Centre Fraternal de Palafrugell amb n'Anna Codina, en Toni Hermoso, na Cristina Ribas, i jo mateix, moderats per en Carles Capdevila.

Deixo aquí les seves preguntes i les meves respostes.

> Quins creus que són els principals reptes que afronta el món digital català?

Infraestructures: millorar l'accessibilitat (últim km i preus). Per a donar les mateixes oportunitats a tothom i vertebrar millor el país cal que també les poblacions de muntanya o llocs poc poblats en general, per pocs habitants que puguin tenir, tinguin accés a altes velocitats d'accés a la xarxa fixe i mòbil. També els polígons industrials. Rebaixar els preus d'entrada i facilitar l'entrada d'altres operadors europeus, l'oligopoli actual ens ofereix uns dels preus més alts de la OCDE en €/Mb.
 

Educació: la informàtica a l'escola, si més no en els primers anys, es centra a l'ofimàtica. Cal que esdevingui part del temari general afegir nocions de programació (Scratch per exemple). Com deia en Mitch Resnick del MIT:

"De la mateixa manera que ensenyem a escriure i llegir perquè serà útil a tothom però no tothom serà escriptor professional, la programació bàsica dóna unes habilitats que també seran molt útils a tothom sense haver d'esdevenir programador professional."

Ens calen molts més professionals dels àmbits tècnics i només amb una alfabetització digital com cal, des dels primers anys, podrem revertir la tendència i oferir millors expectatives laborals i socials en general en un món cada cop més digital. Es difícil viure sense carnet de conduir en un món que depèn del cotxe.

Educació 2: i entendre com funciona Internet per a entendre temes com la privadesa de dades, petjada digital, etc que tenen un impacte en la nostra vida present i futura en els àmbits digital i presencial. Un navegador fa molt més que només visitar una plana web i mostrar-la al nostre ordinador. Si no sabem què fa, si no entenem la tecnologia, estem a les mans dels qui si l'entenen i la fan servir al seu favor (p.ex. mal ús de les cookies, injecció de codi maliciós, ...).

El món post-Snowden: Preparar les administracions, empreses i les infraestructures crítiques, també les privades, al nou paradigma d'atacs, vandalisme o espionatge informàtic. Si abans ja era important, ara és ja crític.

Més presència internacional: Cal més presència coordinada en els àmbits on es debat la governança d'Internet.

Legislacions que facilitin l'emprenedoria en general, i la digital en particular. No pot ser que algú que comença aquí ho tingui més difícil que a altres països de la UE en temes d'impostos, burocràcia, etc. 



> Com està funcionant el domini .CAT?

Ja no treballo a .cat des de gener del 2013. Dit això i des de fora tinc la impressió que ha perdut una mica l'esperit de servei a la comunitat a la que es deu i representa.

• Té un bon creixement des de la rebaixa de preus de 2012
• Segueix sent força visible "al carrer"
• Caldria una rebaixa dels preus de renovació per a igualar-los als d'alta
• Caldria tornar a reinvertir beneficis en projectes TIC sorgits de la comunitat, una manera de tornar a la societat els beneficis d'operar el domini de tots i tornar a liderar aquesta representativitat
• Ara que el domini ja està consolidat, ser present i créixer fora del Principat

> En quina situació es troba el nostre país, ara mateix, en aquest aspecte en l'àmbit europeu i mundial?

Sobre els reptes indicats més amunt: Encara hi ha molt camp per córrer si realment ens volem comparar amb els millors. Certament poc es pot fer des de les administracions en època de crisi, però si es pot ajudar als qui ja estan fent coses i amb el poder de compra que tenen les administracions.

Mirar de fugir del paradigma de la piràmide. A tothom li agrada inaugurar un projecte de tangibles i que es vegi i llueixi (tallar la cinta o mostrar la placa), però molt sovint un canvi en els intangibles (un procés, una llei, rebaixar un impost, oferir continguts lliures, ...) no són gens vistosos però tenen molt més impacte fins i tot a llarg termini.

No ens podem adormir, és una cursa contra tots els països del món. Cal anar de pressa però saber per on i com anar-hi.
 

> Què és el que s'ha fet bé i què es pot millorar? Posa exemples concrets, si és possible.

En el camp de les possibles millores ja està més o menys esbossat més amunt. N'hi ha més però no m'estendré per enviar-te això ràpidament.

Que s'ha fet bé o està en bon camí:

• L'obertura de dades públiques (que de fet són de tots)
• La digitalització de continguts (llibres, documents, arxius, etc). -hauria de desgravar!
• Facilitar les accions de la Viquipèdia en el món escolar i els museus.
• La finestreta digital de les administracions (hi ha camp per córrer però es va avançant)
• Seguir potenciant els telecentres i Internet a les biblioteques i escoles, els ateneus de fabricació i tot el que acosti les TIC i el món digital a tothom.
• Potenciar a grups que ja estan fent coses. (escolat-los i ajudar-los, més que oferir-los solucions de pensades des de "dalt" pels de "baix")
  

> Quin escenari preveus en els pròxims anys?

Neutralitat de la xarxa (els bits circulen per la xarxa sense cap privilegi pel que fa a velocitat, etc): la pressió de les operadores per capitalitzar sobre la informació que transporten (i que puntualment pot congestionar la xarxa) és disparar-nos al peu. La circulació lliure de la informació i sense privilegis garanteix que Internet seguirà sent un espai d'innovació sobre el que nous serveis millors i més competitius poden fer fora als actuals si aquests no ho fan prou bé.

Privadesa: des de ja fa temps l'equilibri basat en la confiança entre els estats i els ciutadans s'ha anat escardant i amb les revelacions de l'Edward Snowden ha accelerat el trencament. El xifrat de les comunicacions esdevindrà cada cop més un punt central del debat.

Legislacions obsoletes: com estem veient, persones que no entenen la xarxa ni les seves dinàmiques s'obsessionen a legislar sobre què es pot fer i què no a Internet. Els governs s'obsessionen en controlar i prohibir el que no entenen o el que sembla més fàcil, i sovint ataquen els símptomes però no les causes del problema. Lleis com el cànon AEDE o voler prohibir el xifrat en són un bon exemple.

Més transparència: tot i la gran resistència en contra que oposaran les administracions i empreses, la lliure circulació de la informació, si no arribem a nivells de censura o auto cesura de països totalitaris, han de comportar un canvi en la relació entre clients i proveïdors, entre administracions i administrats. Amb els seus defectes i virtuts, el tracte de les empreses als clients i ciutadans, sigui un excel·lent o mal servei, una acció que no respecti la RSC -responsabilitat social corporativa- (però també una calumnia!), etc, és avui en pocs minuts a l'abast de molts més possibles clients. Hi ha encara molt per córrer, però la reacció vista després de l'emissió del reportatge "Ciutat Morta" n'és un exemple. 


> Al debat de Palafrugell parlareu de llengua i xarxa, de ciberseguretat, bigdata, neutralitat, transparència... Em podries avançar algunes de les teves idees o pensaments sobre aquestes qüestions o sobre qualsevol altra que consideris pertinent comentar?

Algunes ja estan descrites una mica en respostes anteriors. 


> Quins són els temes més polèmics o que més et preocupen en aquesta matèria?

Bàsicament els que he escrit més amunt. N'hi ha molts d'interessants però per no allargar-me messa i poder enviar les respostes tan ràpidament com puc em quedo amb aquestes.

Com conviuran el .ct i el .cat ?

Preparant els temes pel #DebatCatDigital organitzat pel diari Ara el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (@unjoanqualsevol) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.

Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct

Assolida la independència caldrà demanar a la ISO (International Standards Organization) que incloguin els codis  de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista ISO 3166-1 alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).

Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a ICANN la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al ccNSO (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel NomCom (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.

Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ?  Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)?  Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?

Durant el període de sunrise (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (Landrush).

A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.

En Peter Gerrand, professor a la Swinburne University of Technology i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA.

Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

I aquí els enllaços a les planes del TJA i el TelSoc per si mai es decideixen a alliberar l'article.

Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012 vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat, mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero, ...) no farien gaire res.

Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat.

Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.

Detectant avions des del balcó de casa

Podem detectar els missatges ADB-S (Automatic Dependent Broadcast-Surveillance) que emeten els avions només amb una RaspberryPi i una antena receptora del senyal TDT amb connexió USB.

Vaig seguir les indicacions pas a pas de la web SatSignal.eu , instruccions molt clares i fàcils a seguir, fins i tot si no domineu Unix.

Coses a tenir en compte:

• Assegureu-vos que l'antena té el xip RTL2832 que indiquen les instruccions.
  
• Per a evitar problemes a la RasPi deguts al consum excessiu dels USB amb  teclat, WiFi i antena, i disposar d'un sistema simple a posar al balcó, vaig habilitar accés a la RasPi per ssh via LAN, actualitzar el SO, i preparar la connexió WiFi (indicacions a AdaFruit o a altres llocs a Internet) fent que les IP obtingudes del router fossin fixes (ie. sense DHCP).

Amb la Wifi funcionant i comprovant que podia connectar-me a la RasPi via ssh a través de la Wifi, vaig deconnectar la LAN i seguir les indicacions de la plana web de SatSignal.eu.

En el meu cas, seguint les indicacions de la web no vaig trobar cap problema. Tal com també preveu la recepta a seguir, em va donar l'error al picar la comanda   rtl_test -t     però seguint també les indicacions de la plana a la que et remet, no vaig trobar cap problema per seguir avançant.

A fi d'automatitzar l'arrancada del procés quan rebota la RasPi, no oblideu el pas de crear el script dump1090.sh tal com indica la plana web.

Acabat aquest procés podeu rebotar el sistema i des d'un altre ordinador connectar-vos a la IP-de-la-RasPi:8080 (la IP fixa definida abans) i veureu una plana web on veureu sobre un map de Gmaps i una taula (vegeu imatge tot seguit) els avions detectats per la vostra antena. Tinc la meva a l'exterior tocant la paret i em detecta avions força llunyans, sent el record fins ara unes 170mn (= uns 300Km), al bell mig del golf de Lleó.

dump1090 funcionant i mostrant resultats via web (IP-RasPi:8080)

La vostra capacitat de deteccio dependrà molt del cel visible que tingueu allí on poseu l'antena.

Segon pas.
Ara ja funciona tot el muntatge però ve la part divertida de compartir les dades recollides, en aquest cas via un servei com la web FlightRadar24.com a canvi de poder accedir als serveis Preimum d'aquesta web.

Aneu a  http://www.flightradar24.com/software i descarregueu el programa de Windows. A través del programa us doneu d'alta amb un email i una bona aproximació a la vostra latitud i longitud expressada en decimal (podeu fer servir Google maps tot seleccionant el lloc i mirant la URL on hi trobaure la LAT/LONG en decimal). Al camp "data source" hi poseu la IP de la RasPi (la que feu servir per a veure la plana web d'abans, però posant el port 30003 en lloc del 8080). Accepteu i obtindreu una clau, apunteu-la.


Posteriorment aneu a http://forum.flightradar24.com/threads/4270-Linux-feeder-software-for-Flightradar24 i descarregueu el programa per a connectar la RasPi a FlightRadar.

Un cop baixat, desempaquetat a la RasPi (directori home --> cd ~) i llest per funcionar executeu, des del directori on teniu aquest programa, la comanda:

./fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY

on YOUR-SHARING-KEY és el codi obtingut amb el programet de Windows fet servir per donar-vos d'alta a FlightRadar24.

Per a comprovar que funciona, aneu a http://premium.flightradar24.com i obriu-vos un compte amb el mail usat per a obtenir el codi. Un cop dins veureu si FlightRadar24 accepta ja les vostres dades.

Per acabar d'automatitzar-ho tot, cal afegir la línia de codi
fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY

dins el script dump1090.sh dins el bloc de la funció start(), potser després de la línia touch $PIDFILE

 ~/fr24feed_arm-rpi_242 --fr24key=YOUR_SHARING_KEY 2>&1 > /dev/null &


Amb això hauríeu de tenir ja una RasPi que automàticament al rebotar executi el dump1090 per a llegir els missatges rebuts a l'antena i mostrar-ho tot un cop processat a la plana web de l'adreça de la RasPi:8080. A més a més amb les dades recollides per dump1090 alimenta FlightRadar i us dona accés als serveis Premium de manera gratuïta.

Ara a jugar i provar de fotografiar avions des de casa. Ja em direu si us funciona i fins on arribeu a detectar avions.

La Governança d'Internet i el Mètode Científic

Deixo aquí l'ampliació del que vaig dir en motiu de la Diada de les Telecomunicacions organitzada pel COEINF i Telecos.cat el 16 de maig de 2014.

Tots estem d'acord i molts estudis indiquen que fer arribar la banda ampla a tot arreu és un impulsor clar del desenvolupament:

• Ofereix igualtat d'oportunitats
• Vertebra un país o territori
• Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu.

La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (IETF, per exemple), s'escampi per tot arreu.

Es doncs una prioritat fer possible que la banda ampla arribi a tot arreu; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement.

Però cal que es faci a preus assequibles (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del roaming és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental. 

Suposant doncs que primer ens arriba el camí i després que aquest passa a un preu competitiu, com podem usar aquesta infraestructura, aquests camins ?

Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència:

Amb tecnologies obertes que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "publish or perish" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en publicacions tancades darrera paywalls.

Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social.

Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (permissionless innovation) de la mateixa manera en que la Ciència progressa.

Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una governança d'Internet seguint el model que anomenem com "multistakeholder", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada.

És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les noves idees hagin de córrer el risc de marxar i veure si en un altre entorn poden fructificar.

Com passa en l'entorn científic, la informació ha de circular lliurement (llibertat d'expressió) i en igualtat de condicions (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa.

La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda.