- Ofereix igualtat d'oportunitats
- Vertebra un país o territori
- Permet desenvolupar noves iniciatives des de qualsevol lloc i per tant desenvolupar l'economia i millorar la qualitat de vida a tot arreu.
La xarxa és un vector que facilita que el virus d'Internet, aquesta nova manera de fer i ser que permet accedir a més informació, opinar, contrastar, saber de primera mà què passa a l'altra banda del món i participar com mai en la seva pròpia construcció (IETF, per exemple), s'escampi per tot arreu.
Es doncs una prioritat fer possible que la banda ampla arribi a tot arreu; això són les carreteres que ens permeten accedir a aquesta esfera virtual de comunicació i coneixement.
Però cal que es faci a preus assequibles (no diré competitius perquè no tenim competència real en un oligopoli) que no ens posin en clar desavantatge davant altres països. Cal tenir la possibilitat d'anar-hi però no poder superar la barrera del preu és només mitja feina. Per exemple ara Telefònica/Movistar et puja 5€, t'agradi o no, el preu mensual a canvi de més velocitat -allí on es pugui. Eliminar per exemple les barreres del roaming és ja un gran pas però aquí encara paguem un accés a banda ampla dels més cars del món occidental.
Personalment m'inclino per un model similar a com funciona la Ciència:
Amb tecnologies obertes que, com el coneixement científic, poden ser construïdes pas a pas amb les contribucions de tots els qui vulguin participar-hi. Si en Ciència es diu "publish or perish" a la xarxa hauria de ser "obert o oblidat". I obertes per a que no passi com en la darrera epidèmia d'Ebola, de la qual sembla que ja se n'havia començat a parlar i publicar però era en publicacions tancades darrera paywalls.
Aquí el rol de la IETF i de tota la gent que treballa en els estàndards oberts em sembla cabdal davant les tecnologies propietàries o jardins tancats (Walled gardens), que poden tenir la seva lògica empresarial a curt termini, però no a llarg ni pel benefici social.
Tecnologies i entorn legal que permetin innovar sense permís (permissionless innovation) de la mateixa manera en que la Ciència progressa.
Com passa normalment en l'àmbit científic, cal una governança d'Internet seguint el model que anomenem com "multistakeholder", que no és més que la participació oberta contraposada a la jerarquia, i on participen en igualtat de condicions tots els interessats. El model, si bé pot semblar estrany inicialment per no ser emprat habitualment en els entorns "menys internet", funciona i proporciona uns acords millor pactats entre les parts, molt més acceptats i de llarga durada.
És també la manera d'evitar que, com a vegades passa en la Ciència, aquesta només avanci en els enterraments o jubilacions, quan algunes "patums" deixen pas a noves generacions i s'obre camí a nous paradigmes. O que les noves idees hagin de córrer el risc de marxar i veure si en un altre entorn poden fructificar.
Com passa en l'entorn científic, la informació ha de circular lliurement (llibertat d'expressió) i en igualtat de condicions (net-neutrality o neutralitat de la xarxa). El mateix passa avui amb l'accelerada des-intermediació de les publicacions científiques (Uruguai les ofereix ara en obert a tots els seus ciutadans). El mateix ha de seguir passant a Internet. Cal insistir en la Neutralitat de la xarxa, tots els bits són iguals i com iguals han de circular per la xarxa.
La Ciència i la Tècnica ens han portat el coneixement del Món, el progrés; aprofitem el que hem aprés durant tots aquests segles sobre el seu funcionament, els seus valors i el Mètode Científic per adoptar el millor d'aquests Sistemes o de la Cultura Científica, per integrar-ho en un entorn que ha de definir la Cultura de l'univers Internet, des de la capa física fins als usuaris, des dels estàndards tècnics fins a com aplicar les lleis humanes i la definició del model de governança de la xarxa. Ens seran de gran ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada