/* */ Derrapades neuronals

Pàgines

dijous, 31 de maig del 2018

.cat i RGPD, un cop més, pioners

El passat 25 de maig va entrar ja en total aplicabilitat la GDPR o RGPD (General Data Protection Regulation, Reglament General de Protecció de Dades). De ben segur heu rebut una bona pila de correus electrònics d’entitats i empreses demanant-vos que accepteu certs canvis en la normativa d’ús i doneu consentiment explícit a seguir en la seva base de dades. Entre d’altres coses, el RGPD implica que el conegut servei “whois” a través del qual qualsevol persona pot saber qui és el titular d’un domini Internet, la seva bústia electrònica, adreça postal i telèfon, canvia i haurà de protegir aquestes dades de l’escrutini públic.

A .cat vàrem fer la feina molt abans.

Quan vam posar en marxa el .cat (2006) vam haver d’acceptar les condicions que imposava ICANN a tots els gTLD (dominis genèrics de primer nivell). Entre d’altres un Whois amb totes les dades públiques i obert a tothom. Era això o res. ICANN no entenia ni volia sentir parlar de canvis en el whois, i menys de part d’un nou gTLD que no sabien molt bé com podria funcionar. Però un mes després de començar, en una reunió de treball de gTLDs que ICANN va organitzar a Barcelona (Hotel 1898), ja vam tornar a treure el tema; el whois, tal com el volia ICANN, mostrant totes les dades aportades pel titular del domini (registrant), no s’ajustava a les nostres expectatives de privadesa ni al que l’agència de protecció de dades podia demanar.

Així doncs vam començar un llarg però incansable procés de negociació amb ICANN qui finalment va obrir un procés de discussió (gener 2012) que va culminar amb l'aprovació de la nostra demanda i la signatura del canvi (PDF) a finals de l’any 2012, signat a ICANN45 (Toronto).

Els registrants d’un domini .cat que es declaraven persones físiques al registrar el domini tindrien les seves dades personals amagades al whois, i si volien, les podien mostrar. Per contra, els dominis .cat de persones jurídiques no podien escollir i mostraven, com sempre s’havia fet, totes les dades de contacte a fi de facilitar una comprovació de titularitat i oferir més seguretat als usuaris Internet i consumidors en general. Donat que el registre seguia rebent totes les dades de contacte i només amagava les de les persones físiques titulars que així ho volien, sempre hi havia la possibilitat de que qui realment tingués dret a saber qui era el titular d’un domini .cat, ho pogués demanar al registre.

Tot i aquest antecedent, sembla que ICANN no en va aprendre i que la GDPR li ha vingut de nou; ara tot són corre-cuites i no s’ha pogut acordar cap estàndard.

Val a dir però, que a ICANN s’enfronten dues percepcions radicalment diferents de la percepció de la privadesa. Per una banda les “constituencies” o grups d’interès amb veu i vot que representen els usuaris (NCUC, NPOC i ALAC – de la que ISOC-CAT, patró de la Fundació puntCAT, n’és membre) que volen una bona protecció de la privadesa dels registrants. Per l’altra, les “constituencies” que agrupen a certes empreses, les de les forces de seguretat i les de protecció de marques, que volen poder saber en tot moment i en obert qui és el titular d’un domini genèric (els de 3 o més lletres).

La indefinició d’ICANN, junt amb les diferents interpretacions que alguns registradors fan de l’aplicació del RGPD, està començat a generar tensions que segurament portaran cua. De moment sembla que la legislació europea s’ha decantat aquest cop a favor dels usuaris, de protegir el dret a la privadesa i a no ser seguits constantment. Què pensaríem si es reproduís en el món no digital el seguiment que patim, sense consentiment i sovint ni tan sols saber-ho, en el món digital? En qualsevol cas, en tenim el dret, exercim-lo.

dimecres, 28 de setembre del 2016

Geopolítica d'Internet, canvi de "propietaris"

El 1 d'octubre el Departament de Comerç dels EUA, deixarà extingir el contracte que la NTIA té amb ICANN segons el qual delegava en ICANN la gestió de la funció IANA.

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és la responsable del
funcionament del DNS (que tradueix els dominis a adreces IP) i tot el que està relacionat amb això: nous dominis genèrics, polítiques de les bases de dades Whois que llisten els titulars dels dominis, etc. També reparteix les adreces IP, assigna i guarda la llista de nombres dels ports i dels AS (Autonomous Systems) que permeten encaminar les connexions a la Xarxa, i manté la base de dades de les zones horàries. És a dir, gestiona i fa funcionar la sala de màquines d'Internet.

El 14 de març de 2014 la NTIA va comunicar que podria deixar la supervisió de la funció IANA en mans de la comunitat d'Internet si es complien certes condicions.
Aquesta "generosa" acció era la resposta política al front que alguns països, com per exemple Rússia, Xina, Aràbia Saudita i d'altres, anaven desenvolupant per a aconseguir un major control governamental, i per tant tenir-hi més influència, de la infraestructura lògica d'Internet. Contra el control, més obertura i participació.
Des del mateix moment de l'anunci la comunitat ICANN s'organitzà en grups de treball per veure com i de quina manera podria presentar una proposta a la NTIA per continuar. Després de dos anys de feina de totes les parts implicades i interessades en la gestió del DNS, IETF, ISOC, els grups constituents d'ICANN -GAC inclòs-, etc van arribar a una proposta final que va ser presentada a la
NTIA el 10 de març de 2016. Tot plegat s'estimen unes 26.000 hores de treball dedicades a desenvolupar la proposta, i es compten més de 33.000 correus intercanviats en les llistes i més de 600 reunions i teleconferències.

La NTIA va acceptar la proposa presentada per la comunitat ICANN i en principi el nou acord ha d'entrar en vigor el 1 d'octubre. Alguns senadors dels EUA, Ted Cruz com a màxim exponent, s'hi han oposat dient que amb aquest pas els EUA donaven el control d'Internet Iran Xina i Rússia. Hi ha hagut fins i tot un "hearing" (audiència) al Senat dels EUA. El tema però és que Cruz & Co. o no saben res de res de la proposta (ho dubto) o ho han aprofitat com a arma política. La Comunitat ha respost amb contundència, per exemple Kleinwächter o Neylon desmuntant els arguments de Cruz. Finalment el punt de bloqueig de la transició s'ha retirat i tot està llest per a la transició.

Que la funció IANA recaigui sobre ICANN en lloc de fer-ho sobre la ITU (International Telecomunications Union) o una agència de les Nacions Unides, les dues entitats exclusivament governamentals, és garantia de més diversitat i menys control estatal (ja molt presenti a vegades asfixiant). I encara que el GAC d'ICANN (Governmental Advisory Committee) cada cop vol ser menys "advisory" i més "compulsory", el model MSH d'ICANN és infinitament més obert i plural del que seria amb qualsevol de les altres opcions. El model de govenança MSH (Multi-stakeholder o de múltiples parts interessades) es basa en la participació d'igual a igual entre totes les parts. El debat és més llarg però els acords són molt més sòlids i acceptats per tothom. De fet, en el model MSH qualsevol de nosaltres pot participar en els grups de treball i presentar-nos per a servir i participar en els grups de treball constituents d'ICANN, individualment o per exemple a través d'entitats com ISOC-CAT.

La NTIA ha jugat hàbilment les cartes polítiques deixant anar la supervisió del govern dels EUA i per tant desmuntant el front de pressions d'alguns països. ICANN i la funció IANA es desvincula de la NTIA i passa a ser autogestionada per la comunitat que inclou a totes les parts interessades. Es pren un model de treball i pacte, el MSH, que l'allunya encara més de les pretensions de qui pressionava pel control governamental. Avui, la comunitat ICANN té ja prou vida com per haver creat un tipus de cultura i funcionament MSH que serà difícil d'alterar davant les pretensions de captura d'alguns països. Tot i així caldrà anar veien quin serà l'evolució del rol del GAC -els representants dels estats- a ICANN. Sigui com sigui ens trobem davant un moment molt important tant pel que fa a la gestió de la infraestructura lògica d'Internet com per la cultura política i el model de gestió d'un empriu global.

Però la partida encara no ha acabat. Tots sabrem els esforços que els estats estan fent per a controlar què es diu a Internet i com fem servir la Xarxa. Temes com la Neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressió, la privadesa, el dret a l'honor, la delinqüència digital o la seguretat, també a través del xifrat, estant sent i seguiran sent temes molt importants en els propers ans.

Continuarà.


dissabte, 30 d’abril del 2016

De refugiats a presoners al camp de Ribesaltes

Seguint el twitter de Ràdio Arrels, emissora en català de Perpinyà, vaig anar a parar al seu Soundcloud i trobar 5 petits clips de so d'uns 2 o 3 minuts cadascun. Ens expliquen la història del camp de Ribesaltes, ben a tocar de l'autopista Perpinyà a Narbona, poc abans d'arribar a Salses, i lloc d'internament de molts refugiats de la guerra 1936-39.

No dic res més. Val la pena dedicar 10 minuts a escoltar-los. Un camp que és part de la història del país i potser d'alguns dels nostres avantpassats; de la nostra història.



dimecres, 2 de desembre del 2015

"I visited the Mothership" before the motehrship

Fa una bona pila d'anys vaig anar a les oficines de Hewlett Packard de Cupertino per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!

  
Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie

Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el Apple Park o "The Spaceship".

Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven google.cat, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a 1 Infinite Loop, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "I visited the mothership". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment.





dimarts, 3 de novembre del 2015

Només depèn de nosaltres

La setmana passada vaig estar a la 54ena reunió d'ICANN a Dublin, l'entitat i comunitat que gestiona el DNS i els noms de domini a Internet. Durant els aproximadament 7 anys que vaig dirigir el .cat vaig conèixer a molta gent d'arreu del món. Al principi això dels catalans els era totalment estrany. El mite fundacional explica que es pensaven que el .cat es demanava pels amants dels gats a Internet. El tema dels gats ens pot fer gràcia però, coneixem nosaltres els noms de les Primeres Nacions d'Amèrica? O situar correctament Zuric, Tòquio o Calcuta en un mapa?

La internacionalització i la visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de reblar el clau.

Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil, Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia, Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és: quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res, directament quan. Només depèn de nosaltres.