Geopolítica d'Internet, canvi de "propietaris"

El 1 d'octubre el Departament de Comerç dels EUA, deixarà extingir el contracte que la NTIA té amb ICANN segons el qual delegava en ICANN la gestió de la funció IANA.

IANA (Internet Assigned Numbers Authority) és la responsable del
funcionament del DNS (que tradueix els dominis a adreces IP) i tot el que està relacionat amb això: nous dominis genèrics, polítiques de les bases de dades Whois que llisten els titulars dels dominis, etc. També reparteix les adreces IP, assigna i guarda la llista de nombres dels ports i dels AS (Autonomous Systems) que permeten encaminar les connexions a la Xarxa, i manté la base de dades de les zones horàries. És a dir, gestiona i fa funcionar la sala de màquines d'Internet.

El 14 de març de 2014 la NTIA va comunicar que podria deixar la supervisió de la funció IANA en mans de la comunitat d'Internet si es complien certes condicions.
Aquesta "generosa" acció era la resposta política al front que alguns països, com per exemple Rússia, Xina, Aràbia Saudita i d'altres, anaven desenvolupant per a aconseguir un major control governamental, i per tant tenir-hi més influència, de la infraestructura lògica d'Internet. Contra el control, més obertura i participació.
Des del mateix moment de l'anunci la comunitat ICANN s'organitzà en grups de treball per veure com i de quina manera podria presentar una proposta a la NTIA per continuar. Després de dos anys de feina de totes les parts implicades i interessades en la gestió del DNS, IETF, ISOC, els grups constituents d'ICANN -GAC inclòs-, etc van arribar a una proposta final que va ser presentada a la

NTIA el 10 de març de 2016. Tot plegat s'estimen unes 26.000 hores de treball dedicades a desenvolupar la proposta, i es compten més de 33.000 correus intercanviats en les llistes i més de 600 reunions i teleconferències.

La NTIA va acceptar la proposa presentada per la comunitat ICANN i en principi el nou acord ha d'entrar en vigor el 1 d'octubre. Alguns senadors dels EUA, Ted Cruz com a màxim exponent, s'hi han oposat dient que amb aquest pas els EUA donaven el control d'Internet Iran Xina i Rússia. Hi ha hagut fins i tot un "hearing" (audiència) al Senat dels EUA. El tema però és que Cruz & Co. o no saben res de res de la proposta (ho dubto) o ho han aprofitat com a arma política. La Comunitat ha respost amb contundència, per exemple Kleinwächter o Neylon desmuntant els arguments de Cruz. Finalment el punt de bloqueig de la transició s'ha retirat i tot està llest per a la transició.

Que la funció IANA recaigui sobre ICANN en lloc de fer-ho sobre la ITU (International Telecomunications Union) o una agència de les Nacions Unides, les dues entitats exclusivament governamentals, és garantia de més diversitat i menys control estatal (ja molt presenti a vegades asfixiant). I encara que el GAC d'ICANN (Governmental Advisory Committee) cada cop vol ser menys "advisory" i més "compulsory", el model MSH d'ICANN és infinitament més obert i plural del que seria amb qualsevol de les altres opcions. El model de govenança MSH (Multi-stakeholder o de múltiples parts interessades) es basa en la participació d'igual a igual entre totes les parts. El debat és més llarg però els acords són molt més sòlids i acceptats per tothom. De fet, en el model MSH qualsevol de nosaltres pot participar en els grups de treball i presentar-nos per a servir i participar en els grups de treball constituents d'ICANN, individualment o per exemple a través d'entitats com ISOC-CAT.

La NTIA ha jugat hàbilment les cartes polítiques deixant anar la supervisió del govern dels EUA i per tant desmuntant el front de pressions d'alguns països. ICANN i la funció IANA es desvincula de la NTIA i passa a ser autogestionada per la comunitat que inclou a totes les parts interessades. Es pren un model de treball i pacte, el MSH, que l'allunya encara més de les pretensions de qui pressionava pel control governamental. Avui, la comunitat ICANN té ja prou vida com per haver creat un tipus de cultura i funcionament MSH que serà difícil d'alterar davant les pretensions de captura d'alguns països. Tot i així caldrà anar veien quin serà l'evolució del rol del GAC -els representants dels estats- a ICANN. Sigui com sigui ens trobem davant un moment molt important tant pel que fa a la gestió de la infraestructura lògica d'Internet com per la cultura política i el model de gestió d'un empriu global.

Però la partida encara no ha acabat. Tots sabrem els esforços que els estats estan fent per a controlar què es diu a Internet i com fem servir la Xarxa. Temes com la Neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressió, la privadesa, el dret a l'honor, la delinqüència digital o la seguretat, també a través del xifrat, estant sent i seguiran sent temes molt importants en els propers ans.

Continuarà.

De refugiats a presoners al camp de Ribesaltes

Seguint el twitter de Ràdio Arrels, emissora en català de Perpinyà, vaig anar a parar al seu Soundcloud i trobar 5 petits clips de so d'uns 2 o 3 minuts cadascun. Ens expliquen la història del camp de Ribesaltes, ben a tocar de l'autopista Perpinyà a Narbona, poc abans d'arribar a Salses, i lloc d'internament de molts refugiats de la guerra 1936-39.

No dic res més. Val la pena dedicar 10 minuts a escoltar-los. Un camp que és part de la història del país i potser d'alguns dels nostres avantpassats; de la nostra història.

Per cert, ben jugat Saül (@SaulGordillo): Catalunya Ràdio i Ràdio Arrels col·laboraran.

"I visited the Mothership" before the motehrship

Fa una bona pila d'anys vaig anar a les oficines de Hewlett Packard de Cupertino per a rebre un curs sobre les novetats del sistema HP-UX 9.0, el sistema Unix de HP. A Wolfe road, i comptant els carrers des del Camino Real, abans del GPS, per a no saltar-me l'entrada: El Camino, Inverness, Homestead ... Wolfe!

 

 

Antic Campus HP a Cupertino (dalt,dreta). Foto The Journal.ie

Aquelles instal·lacions ja fa força temps que no existeixen. El 2010 Apple va comprar els terrenys a HP i a uns quants més per a construir-hi les seves noves oficines centrals, el Apple Park o "The Spaceship".

Anys després d'aquella primera visita, després de la reunió d'ICANN30, a Los Angeles, el 2007, quan vam aprofitar per a visitar Google i veure perquè no activaven google.cat, vaig tornar per la zona. Passant per la seu central d'Apple a 1 Infinite Loop, vaig comprar una samarreta a la botiga que deia: "I visited the mothership". Curiosament puc dir que vaig ser on ara hi ha The Spaceship, the mothership, abans no hi fos realment.

Apple to build 'spaceship' HQ on old Hewlett Packard site. (The Journal.ie)

Només depèn de nosaltres

La setmana passada vaig estar a la 54ena reunió d'ICANN a Dublin, l'entitat i comunitat que gestiona el DNS i els noms de domini a Internet. Durant els aproximadament 7 anys que vaig dirigir el .cat vaig conèixer a molta gent d'arreu del món. Al principi això dels catalans els era totalment estrany. El mite fundacional explica que es pensaven que el .cat es demanava pels amants dels gats a Internet. El tema dels gats ens pot fer gràcia però, coneixem nosaltres els noms de les Primeres Nacions d'Amèrica? O situar correctament Zuric, Tòquio o Calcuta en un mapa?

La internacionalització i la visibilitat del català i el coneixement de la seva situació era força escàs fa només 10 anys. Però els país ha sabut explicar-se i mostrar-se al món molt bé, i les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre, amb un gran impacte mediàtic, han acabat de reblar el clau.

Fa 8 o 9 anys em preguntàvem quants dominis havíem registrat i els sorprenia gratament que anéssim creixent any rere any. I això els portava a interessar-se una mica per nosaltres. Satisfeta la primera curiositat, l'època de les preguntes va passar. Però avui em pregunten directament quan serem independents. Sí, així, directe i sense embuts. Companys del Canadà, Estats Units, Mèxic, Cuba, Haití, Colòmbia, Brasil, Argentina o Xile. De Noruega, Finlàndia, Alemanya, França, Grècia, Croàcia, Israel o Suïssa. L'existència de Catalunya i l'actual situació política, llunyana dels seus interessos personals, ja no els és estranya, i els és molt més propera. Se n'ha parlat els seus països i coneixen la situació. Els sorprenen molt les negatives del govern espanyol i el fet de no haver acceptat res, no haver proposat alternatives o no voler ni parlar-ne. I amb els resultats de les darreres eleccions, la pregunta que m'han fet és: quan? Ni per què, ni si hi ha majoria, ni de quin color ni res, directament quan. Només depèn de nosaltres.

El .cat fa 10 anys

El 16 de setembre celebrem l'aniversari de l'aprovació formal del domini .cat per part del Consell Directiu d'ICANN (i contracte signat el 23 de setembre). El procés ja ha estat descrit en diferents llibres (*) i aquí vull parlar de les línies mestres que van inspirar el seu creixement durant els primers 7 anys (2006-2013) en el que vaig tenir l'honor de dirigir-lo.

I com recordava el DG Jordi Puigneró, amb el .cat vam assolir la independència digital; Guanyar-la va ser molt important, i cuidar-la, fer-la créixer i fer-la gran va ser la nostra feina. Com en un país que vol tornar a ser, vam començar literalment del no res però amb molta empenta, ganes i uns principis molt clars que haurien de guiar la nostra feina des de llavors.

Seny: El .cat no podia fracassar. Tot i suposar-ne una bona acollida, no sabíem quants dominis es registrarien durant el primer any. Les despeses d'infraestructura eren molt elevades i calia no estirar més el braç que la màniga. Vam aconseguir beneficis des del primer trimestre i un creixement financerament molt sòlid, posant unes bones bases pel creixement futur.

Responsabilitat: estàvem gestionant un bé comú, un empriu, que ens representa a tots a la Xarxa i fora. Estàvem desenvolupant la marca país molt abans de que se'n comencés a parlar.

Visibilitat: El .cat ens feia visibles a tot el món. Ens treia de la invisibilitat digital i històrica però també ens feia visibles en la quotidianitat al veure un .cat en una furgoneta, una tarja de visita o a la TV. I ens permetia participar en els fòrums i la indústria dels TLD com un més i en igualtat de condicions.

Qualitat: sempre per davant de la quantitat. Com un arbre que creix, un mal inici comportava un mal creixement.

Servei. Vam ser dels primers dominis en incorporar les darreres millores tecnològiques a fi d'oferir a tothom el millor servei possible, des del punt de vista d'atenció als usuaris com en el funcionament. Vam voler oferir sempre el millor servei, el que com usuaris ens agradaria rebre.

Lideratge: lligat amb punts anteriors, havíem de donar exemple i buscar noves maneres de fer les coses. Vam introduir els Ajuts puntCAT, una mesura de RSC que la nova direcció no ha continuat però copiada posteriorment per altres dominis del món. I engegat campanyes com ara "Navega en català" o per acostar Internet a les escoles amb Webs al punt.cat. En l'àmbit tecnològic vam voler liderar transformacions que són invisibles pels usuaris però que ajuden a l'ecosistema Internet del país.

Il·lusió: conscients d'ajudar a fer realitat, a través d'un símbol, els anhels de moltes persones. El .cat com imatge del que volíem i podíem ser quan se'ns deixa fer les coses sols.

Crec que vam plantar bé aquestes llavors. Van fructificar durant els primers anys i esdevenir unes arrels i un tronc prou sòlid per a contrarestar el mal temps. Una bona base per a que fàcilment es pogués créixer més i millor, fins i tot davant futures crisi de gestió.

Aquests principis van guiar el creixement del .cat. Sòlids, amb voluntat de servei i entenent i acceptant la responsabilitat que com equip vam acceptar. Moltes gràcies als qui ens van ajudar a fer-ho possible.

(*)

"Nació.cat". Gordillo, S. PMM editorial, 2007

"Sobirania.cat". Gordillo, S. Crea't edicions, 2014

"El reconeixement internacional de la Fundació puntCAT". de Montserrat, Iparraguirre, Gras; Ed. FOCIR, 2014