No cal anunciar el .cat a la TV

Aquesta passada primavera el .cat ha fet una campanya de TV i ràdio. La inversió (consultors, productores, slots, hores invertides, etc) no s'ha notat gens en el creixement en dominis, vegem-ho.

Segons les dades que podem trobar a la web d'ICANN i a la web de .cat mirem els creixements entre el 31 de gener i el 31 de maig entre 2010 i 2014:


Dominis    Data

40138        31 gen 2010
42676        31 mai 2010
Creixement net de 2538 dominis

47094        31 gen 2011
50220        31 mai  2011
Creixement net de 3126 dominis

52516        31 gen 2012
53817        31 mai 2012
Creixement net de 1301 dominis


62493        31 gen 2013
66841        31 mai 2013
Creixement net de 4348 dominis

71723        31 gen 2014
73163        16 mar 2014   campanya TV de mitjans març a mitjans abril 2014
74131        03 abr 2014
74961        30 abr 2014
75123        09 mai 2014
75617        31 mai 2014
Creixement net de 3894 dominis



La rebaixa de preus en promoció aprovada el juny de 2012 i aplicada fins a final de 2012, i el fet d'aplicar els preus de promoció com a preus definitius va comportar, com era d'esperar i s'havia previst en 2012, un creixement en 2013 per sobre del que era habitual. En efecte, amb aquesta rebaixa el preu d'alta s'acostava a la mitjana dels altres competidors. Quedava però fer permanent i no excepcional la rebaixa en la renovació.

Curiosament però, tant el Patronat com la nova direcció no van seguir aquesta línia i van preferir invertir en anuncis en TV i ràdio com una aposta per arribar als 100.000 dominis a final de 2014. 

Com tothom en aquesta indústria sap, els prescriptors i compradors de dominis no es pesquen a la TV, es pesquen a Internet i amb la visibilitat al carrer del domini, tal com .cat va fer en els seus primers 7 anys de vida. I rebaixant progressivament els preus a mesura que es creixia per a assegurar la continuïtat del registre per una banda (més que assegurada en el 6è any) i per l'altre reservar els noms disponibles per a qui realment el volia fer servir i no pels especuladors.

L'aposta doncs no ha funcionat i no s'arribarà als 100.000 que van publicitar al març si no regalen els dominis (mala política, no es renovaran i caldrà seguir fent disbarats per a seguir creixent). I millor no calcular el ROI de tant "brillant" campanya.

Si el tema de TV i ràdio era invertir en mindshare segurament hagués estat molt més profitós, i impactat directament en el creixement i per tant en la visibilitat del domini, destinar aquests diners a rebaixar el preu de les renovacions, encara massa alts passats 8 anys des del sunrise.

I a banda de les queixes, propostes ? Sí:

- Fer efectiva i permanent una rebaixa en les renovacions del .cat. Ja fa temps que no té sentit seguir mantenint un alt preu de renovació. Alta i renovació han de ser iguals i alineats amb el que diu el mercat. La idea de protegir l'espai de noms dels especuladors i mercat secundari ja no s'aguanta.

- Cercar una direcció i gestió més professional i que conegui el món dels TLD i Internet i un Patronat que, des del desconeixement absolut d'aquesta indústria, deixi d'interferir i confiï la direcció a un professional que sàpiga de què va i que no rebi constants interferències..

- Obrir el patronat a altes entitats representatives de la societat que es mou a Internet i no de l'antiga societat pre-internet i els amics de sempre. Són els usuaris els qui fan .cat, i actualment molt infra-representats en el patronat, no les patums ni les institucions que es premien i s'anomenen mútuament.

En podria explicar més, però ho deixarem aquí.

Resolent per a X , una TED i Ripoll

Veig en el TL una piulada d'en Ricardo Galli (@gallir) 

Encuriosit vaig a la plana on podem escoltar un tall d'uns 4 minuts d'un programa de ràdio de la NPR (National Public Radio) dels EUA on es fa referència al tema i s'apunta a una conferència TED de març de 2002.

També altres enllaços com http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259

En Terry Moore, ponent que ho explica al TED, argumenta que el fet de que fem servir la X per a assenyalar la incògnita matemàtica ve del fet que els àrabs usaven la paraula “sheilon” (alguna cosa)  per a referir-se a la incògnita i l'abreujaven amb la seva primera lletra [shin].

Fins aquí tot correcte. Però tot seguit en Moore fa una pirueta dient que donat que l'espanyol no tenia el so [sh] van convenir en fer servir la lletra grega X [ki], i d'aquí passà al llatí i les altres llengües europees com “x”.

Em sorprèn perquè en Moore cau el típic error (península ibèrica = Espanya = espanyol = castellà) i perquè en català sí tenim aquest so “x” com “sh” a principi de paraula. Buscant una mica fàcilment podem trobar que:

• el so “x” [sh] de la paraula àrab “sheilon” (alguna cosa) sí existia en castellà antic, també a inici de paraula. Tot i que a partir del segle XVI la “x” passa a pronunciar-se “j”. Per tant no havien de convenir res.
  http://lema.rae.es/dpd/?key=x
  http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=genTPtyahD6kw8AJ2P
  http://www.fundeu.es/recomendacion/pronunciacion-de-la-letra-x-1031/
  
  
• També el gallec i em sembla entendre que el lleonès
  https://en.wikipedia.org/wiki/X
  
  
• i també en català.

Trobem doncs dos errors:

El primer, ja indicat més amunt i molt habitual, és confondre la península ibèrica amb Espanya i d'aquí amb l'espanyol o castellà. Al segle XI i XII no existia Espanya com a estat ni l'espanyol com a llengua, i pel cap baix a la península s'hi parlaven 8 llengües (gallec, lleonès, castellà, basc, aragonès, català, hebreu i àrab).

El segon és que sí existia el so “sh” a principi de paraula en castellà, però també en català i segurament també en les altres llengües peninsulars.

Per tant l'explicació de la TED segons la qual la X ve a través del castellà i que aquest no tenia el so [sh] queda invalidada. 

I donada la importància dels monestirs catalans en la traducció i disseminació de textos àrabs i grecs, no es gens descartable que la “shin” àrab de la incògnita fos transcrita per una “x” en algun dels monestirs del Pirineu català. A través del monestir de Ripoll, el scriptorium més important i amb una de les més grans biblioteques d'Europa, el futur Papa Silvestre II introduí el zero i l'àbac decimal a Occident.

Bé, acabat d'escriure això veig que el matemàtic Steven Strogatz dóna un enllaç on diu que segons A History of Mathematical Notations de Florian Cajori, l'explicació medieval no és correcta, i cal atribuir-ho a René Descates, qui en el llibre La géometrie (1637) va començar a emprar les lletres x,y,z per a les incògnites.

L'explicació d'en Moore té unes quantes errades, potser la de l'origen de X també ho sigui fins que puguem saber en quina documentació es basa per afirmar-ho (no l'he sabut trobar en els enllaços que he seguit per a escriure aquesta entrada). Se non è vero, è ben trovato.

Participació a Catalunya Digital

El 16 de gener de 2015, en Josep Pastells, corresponsal de l'ARA a Girona m'escriu per a preparar un article pel suplement gironí del 23 d gener al voltant del debat "Catalunya Digital", organitzat pel diari ARA a Girona. El debat es va fer al teatre del Centre Fraternal de Palafrugell amb n'Anna Codina, en Toni Hermoso, na Cristina Ribas, i jo mateix, moderats per en Carles Capdevila.

Deixo aquí les seves preguntes i les meves respostes.

> Quins creus que són els principals reptes que afronta el món digital català?

Infraestructures: millorar l'accessibilitat (últim km i preus). Per a donar les mateixes oportunitats a tothom i vertebrar millor el país cal que també les poblacions de muntanya o llocs poc poblats en general, per pocs habitants que puguin tenir, tinguin accés a altes velocitats d'accés a la xarxa fixe i mòbil. També els polígons industrials. Rebaixar els preus d'entrada i facilitar l'entrada d'altres operadors europeus, l'oligopoli actual ens ofereix uns dels preus més alts de la OCDE en €/Mb.
 

Educació: la informàtica a l'escola, si més no en els primers anys, es centra a l'ofimàtica. Cal que esdevingui part del temari general afegir nocions de programació (Scratch per exemple). Com deia en Mitch Resnick del MIT:

"De la mateixa manera que ensenyem a escriure i llegir perquè serà útil a tothom però no tothom serà escriptor professional, la programació bàsica dóna unes habilitats que també seran molt útils a tothom sense haver d'esdevenir programador professional."

Ens calen molts més professionals dels àmbits tècnics i només amb una alfabetització digital com cal, des dels primers anys, podrem revertir la tendència i oferir millors expectatives laborals i socials en general en un món cada cop més digital. Es difícil viure sense carnet de conduir en un món que depèn del cotxe.

Educació 2: i entendre com funciona Internet per a entendre temes com la privadesa de dades, petjada digital, etc que tenen un impacte en la nostra vida present i futura en els àmbits digital i presencial. Un navegador fa molt més que només visitar una plana web i mostrar-la al nostre ordinador. Si no sabem què fa, si no entenem la tecnologia, estem a les mans dels qui si l'entenen i la fan servir al seu favor (p.ex. mal ús de les cookies, injecció de codi maliciós, ...).

El món post-Snowden: Preparar les administracions, empreses i les infraestructures crítiques, també les privades, al nou paradigma d'atacs, vandalisme o espionatge informàtic. Si abans ja era important, ara és ja crític.

Més presència internacional: Cal més presència coordinada en els àmbits on es debat la governança d'Internet.

Legislacions que facilitin l'emprenedoria en general, i la digital en particular. No pot ser que algú que comença aquí ho tingui més difícil que a altres països de la UE en temes d'impostos, burocràcia, etc. 



> Com està funcionant el domini .CAT?

Ja no treballo a .cat des de gener del 2013. Dit això i des de fora tinc la impressió que ha perdut una mica l'esperit de servei a la comunitat a la que es deu i representa.

• Té un bon creixement des de la rebaixa de preus de 2012
• Segueix sent força visible "al carrer"
• Caldria una rebaixa dels preus de renovació per a igualar-los als d'alta
• Caldria tornar a reinvertir beneficis en projectes TIC sorgits de la comunitat, una manera de tornar a la societat els beneficis d'operar el domini de tots i tornar a liderar aquesta representativitat
• Ara que el domini ja està consolidat, ser present i créixer fora del Principat

> En quina situació es troba el nostre país, ara mateix, en aquest aspecte en l'àmbit europeu i mundial?

Sobre els reptes indicats més amunt: Encara hi ha molt camp per córrer si realment ens volem comparar amb els millors. Certament poc es pot fer des de les administracions en època de crisi, però si es pot ajudar als qui ja estan fent coses i amb el poder de compra que tenen les administracions.

Mirar de fugir del paradigma de la piràmide. A tothom li agrada inaugurar un projecte de tangibles i que es vegi i llueixi (tallar la cinta o mostrar la placa), però molt sovint un canvi en els intangibles (un procés, una llei, rebaixar un impost, oferir continguts lliures, ...) no són gens vistosos però tenen molt més impacte fins i tot a llarg termini.

No ens podem adormir, és una cursa contra tots els països del món. Cal anar de pressa però saber per on i com anar-hi.
 

> Què és el que s'ha fet bé i què es pot millorar? Posa exemples concrets, si és possible.

En el camp de les possibles millores ja està més o menys esbossat més amunt. N'hi ha més però no m'estendré per enviar-te això ràpidament.

Que s'ha fet bé o està en bon camí:

• L'obertura de dades públiques (que de fet són de tots)
• La digitalització de continguts (llibres, documents, arxius, etc). -hauria de desgravar!
• Facilitar les accions de la Viquipèdia en el món escolar i els museus.
• La finestreta digital de les administracions (hi ha camp per córrer però es va avançant)
• Seguir potenciant els telecentres i Internet a les biblioteques i escoles, els ateneus de fabricació i tot el que acosti les TIC i el món digital a tothom.
• Potenciar a grups que ja estan fent coses. (escolat-los i ajudar-los, més que oferir-los solucions de pensades des de "dalt" pels de "baix")
  

> Quin escenari preveus en els pròxims anys?

Neutralitat de la xarxa (els bits circulen per la xarxa sense cap privilegi pel que fa a velocitat, etc): la pressió de les operadores per capitalitzar sobre la informació que transporten (i que puntualment pot congestionar la xarxa) és disparar-nos al peu. La circulació lliure de la informació i sense privilegis garanteix que Internet seguirà sent un espai d'innovació sobre el que nous serveis millors i més competitius poden fer fora als actuals si aquests no ho fan prou bé.

Privadesa: des de ja fa temps l'equilibri basat en la confiança entre els estats i els ciutadans s'ha anat escardant i amb les revelacions de l'Edward Snowden ha accelerat el trencament. El xifrat de les comunicacions esdevindrà cada cop més un punt central del debat.

Legislacions obsoletes: com estem veient, persones que no entenen la xarxa ni les seves dinàmiques s'obsessionen a legislar sobre què es pot fer i què no a Internet. Els governs s'obsessionen en controlar i prohibir el que no entenen o el que sembla més fàcil, i sovint ataquen els símptomes però no les causes del problema. Lleis com el cànon AEDE o voler prohibir el xifrat en són un bon exemple.

Més transparència: tot i la gran resistència en contra que oposaran les administracions i empreses, la lliure circulació de la informació, si no arribem a nivells de censura o auto cesura de països totalitaris, han de comportar un canvi en la relació entre clients i proveïdors, entre administracions i administrats. Amb els seus defectes i virtuts, el tracte de les empreses als clients i ciutadans, sigui un excel·lent o mal servei, una acció que no respecti la RSC -responsabilitat social corporativa- (però també una calumnia!), etc, és avui en pocs minuts a l'abast de molts més possibles clients. Hi ha encara molt per córrer, però la reacció vista després de l'emissió del reportatge "Ciutat Morta" n'és un exemple. 


> Al debat de Palafrugell parlareu de llengua i xarxa, de ciberseguretat, bigdata, neutralitat, transparència... Em podries avançar algunes de les teves idees o pensaments sobre aquestes qüestions o sobre qualsevol altra que consideris pertinent comentar?

Algunes ja estan descrites una mica en respostes anteriors. 


> Quins són els temes més polèmics o que més et preocupen en aquesta matèria?

Bàsicament els que he escrit més amunt. N'hi ha molts d'interessants però per no allargar-me messa i poder enviar les respostes tan ràpidament com puc em quedo amb aquestes.

Com conviuran el .ct i el .cat ?

Preparant els temes pel #DebatCatDigital organitzat pel diari Ara el proper divendres 23 de gener a Palafrugell, en Joan Montané (@unjoanqualsevol) em pregunta via twitter si es podria fer un àlies de manera que tot .cat fos un .ct o si conviurien els dos TLD quan Catalunya sigui independent.

Tot dependrà de com el Govern de Catalunya vulgui gestionar el .ct

Assolida la independència caldrà demanar a la ISO (International Standards Organization) que incloguin els codis  de país així com regions i ciutats en les llistes ISO corresponents. En particular en la llista ISO 3166-1 alpha 2 (ct) i alpha 3 (cat).

Un cop dins la llista ISO la Generalitat haurà de crear un petit equip que desenvolupi les funcions de Registre del TLD i demanar a ICANN la delegació del ccTLD (Country Code Top Level Domain -domini de primer nivell territorial) corresponent als caràcters de la lista ISO 3611-1 alpha 2. I optativament però molt recomanable, associar-se al ccNSO (Country Codes Names Supportinmg Organization) d'ICANN (on actualment serveixo voluntàriament, escollit pel NomCom (Nomination Committee) d'ICANN, per un termini de dos anys com a membre del Board) a fi de poder participar en la definició de les polítiques i governança del DNS a nivell mundial.

Delegat el ccTLD o en paral·lel a la petició a ICANN, caldrà establir les normatives. Qui té dret a registrar un .ct ?  Només empreses (com fins fa poc passava a Noruega)?  Només els residents al país (com passa en altres TLDs)? O bé obert a tothom?

Durant el període de sunrise (uns mesos inicials en els que no tothom pot registrar un domini i es donen certes prioritats de registre), es podria, si així es volgués, donar una certa prioritat als titulars de .cat i del .barcelona (del qual ara s'està assignant qui en portarà la gestió en nom de l'ajuntament de Barcelona) abans no s'obrís el registre a tothom (Landrush).

A banda queda determinar qui i com es porta el TLD. Es podria fer com l'Ajuntament de Barcelona que tot i mantenir-ne el control subcontracta la seva gestió. O fer com el .cat que té subcontractat el funcionament de tot el back-office de hardware, software del registre i DNS. O potser millor es podria decidir desenvolupar localment el know-how. De fet, portar un registre no és gens complicat; no només hi ha empreses, algunes de TLDs, també hi ha fins hi tot un software lliure per a portar un registre.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

S'ha acabat l'embargament de l'article sobre el .cat que vaig escriure al Telecommunications Journal of Australia (TJA) ara fa un any.

En Peter Gerrand, professor a la Swinburne University of Technology i bon coneixedor de Catalunya (parla molt bé el català) i també del procés inicial del .cat em va proposar escriure un article al TJA.

Tot seguit l'enllaç al PDF en anglès, va ser publicat en el darrer volum del TJA, número 3 (havia d'anar al 2 com consta en el PDF però el van passar al 3), volum 63, any 2013.

Elements for a successful gTLD: Lessons from the .cat experience for new community gTLDs

I aquí els enllaços a les planes del TJA i el TelSoc per si mai es decideixen a alliberar l'article.

Donat que el .cat va ser un exemple per molts dels gTLD que es van presentar en la finestra oberta per ICANN el 2012 vaig orientar l'article explicant el perquè del creixement del .cat, mirant d'explicar que no era extrapolable, que calia estar molt segur que darrera hi havia una comunitat i que les comunitats es creen de baix a dalt, que comunitats inventades o sense demanda real (.travel, .aero, ...) no farien gaire res.

Proposo que hi ha moltes maneres de mesurar l'èxit d'un gTLD (Generic Top Level Domain o domini genèric de primer nivell --> els de més de dues lletres) però que el creixement, i sobretot la solidesa del creixement, del .cat es basaven en una clara demanda social i en un model que va primar la qualitat davant la quantitat; no ens importava ser el primer en número de dominis, ans el servei que aquest gTLD podia oferir a la nostra comunitat.

Si llegiu l'article us agrairé els vostres comentaris.