diumenge, febrer 26, 2006
Generositat ejpanyola
El Consell de Ministres del Regne d'Espanya va aprovar divendres passat el que ells entenen per cessió del Castell de Montjuich, de manera se suposa que definitiva després de 2 "cessions" anteriors, a la Ciutat de Barcelona.
El ministre Bono però, fa incloure una sèrie de condicions entre les que figura la presència, amb dret a veto, del Ministeri de Defensa, la continuitat del destacament i ús militar d'algunes parts del castell, i una sobre senyeres exigint la presència de la bandaera espanyola (i la europea perquè no ?) mentre els seus funcionaris incompleixen la llei de banderes uns metres més avall, davant En Colom.
Busco "cessió" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC): Transmissió que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé a favor d'una altra (cessionari). I del verb: Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.
I busco també "cesión" en castellà, no fos cas ens trobessim devant un altre "false friend". Miro a www.diccinarios.com i oh sorpresa !
"El término cesión no se ha encontrado en el Diccionario Ideológico de la Lengua Española"
Comencem bé ! Si no tenen aquesta paraula, malament ens podem entendre i posar d'acord. Afortunadament el "Diccionario del uso del español" sí té una entrada per a aquesta veu:
1 Renuncia voluntaria que se hace de una cosa, acción o derecho en favor de otra persona: todo heredero puede pagar sus derechos de sucesión mediante la cesión de obras de arte, de libros o de objetos de colección.
També el de sinònims diu alguna cosa:
cesión
sustantivo femenino
1 renuncia ,entrega ,donación ,abandono *,traspaso ,abdicación *,transferencia
Queda clar doncs que la proposta d'en Bono és qualsevol cosa menys una cessió. Potser un contracte, un acord o un lloguer, però no una cessió. Es potser un exemple de la generositat ejpanyola ? Està aquest concepte de cessio lligat al que ell entén per solidaritat o equilibri fiscal ?
I parlant de Montjuïc, llegeixo que avui fa 365 anys de la batalla de Montjuïc (1641) en la que les tropes de la República catalana sota el comandament de Pau Claris guanyaren a les tropes castellanes de Felip IV.
El ministre Bono però, fa incloure una sèrie de condicions entre les que figura la presència, amb dret a veto, del Ministeri de Defensa, la continuitat del destacament i ús militar d'algunes parts del castell, i una sobre senyeres exigint la presència de la bandaera espanyola (i la europea perquè no ?) mentre els seus funcionaris incompleixen la llei de banderes uns metres més avall, davant En Colom.
Busco "cessió" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC): Transmissió que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé a favor d'una altra (cessionari). I del verb: Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.
I busco també "cesión" en castellà, no fos cas ens trobessim devant un altre "false friend". Miro a www.diccinarios.com i oh sorpresa !
"El término cesión no se ha encontrado en el Diccionario Ideológico de la Lengua Española"
Comencem bé ! Si no tenen aquesta paraula, malament ens podem entendre i posar d'acord. Afortunadament el "Diccionario del uso del español" sí té una entrada per a aquesta veu:
1 Renuncia voluntaria que se hace de una cosa, acción o derecho en favor de otra persona: todo heredero puede pagar sus derechos de sucesión mediante la cesión de obras de arte, de libros o de objetos de colección.
També el de sinònims diu alguna cosa:
cesión
sustantivo femenino
1 renuncia ,entrega ,donación ,abandono *,traspaso ,abdicación *,transferencia
Queda clar doncs que la proposta d'en Bono és qualsevol cosa menys una cessió. Potser un contracte, un acord o un lloguer, però no una cessió. Es potser un exemple de la generositat ejpanyola ? Està aquest concepte de cessio lligat al que ell entén per solidaritat o equilibri fiscal ?
I parlant de Montjuïc, llegeixo que avui fa 365 anys de la batalla de Montjuïc (1641) en la que les tropes de la República catalana sota el comandament de Pau Claris guanyaren a les tropes castellanes de Felip IV.
dilluns, gener 02, 2006
Kath'Hellenas i catalans, cosins germans
Quin és l'orígen de la paraula Catalunya i què significa ?
En Joan Cavaller, filòsof, ens proposa que l'etimologia de la paraula Catalunya, o Cathalonia, ve del grec "kath'hellenas", que vol dir, "semblant als grecs" o "com els grecs", concepte que adoptarien els íbers hel.lenitzats davant l'apiconadora de la diversitat cultural que portà l'imperi romà. Potser us sembli una explicació fora de lloc, però sincerament, comparat amb les altres propostes i despres de llegir els seus arguments, em sembla, de lluny, l'explicació més plausible.
I si no esteu d'acord amb la proposta o no us ha picat la curiositat, recomano la lectura del llibre ni que sigui com a introducció a la filosofia grega, el duel socràtics-sofistes i les diferents visions del món (filosòfica o política), i com un repàs a la historia antiga dels nostres països.
Després d'un capítol introductori, Cavaller enceta uns quants capítols una mica aixuts pels de ciències, però que cal, per poc que pogueu, llegir en diagonal com a mínim. Allí ens planteja la dicotomia entre el món de Sócrates, i el de Plató i Aristòtil, i com la visió imperant d'aquests dos últims ha modificat la nostra percepció del món, donant preeminència a la política per sobre la filosofia, fet que implica que donem més importància a les vides dels reis i els fets dels imperis (i per tant, posa el començament de Catalunya amb Guifré) i oblidem la resta de fets i punts de vista no-jeràrquics. Aquest raonament és important per a entendre el nou enfoc i raonament que desgrana en Cavaller.
Seguidament fa la proposta etimològica i passa a argumentar-la en els capítols restants. Un repàs a la història antiga, el procés d'helenització del litoral de Marselha a Alacant, les guerres púniques, el rol dels íbers, i el dels romans. I una explicació de com el metallenguatge i el meta-metallenguatge portàren a la superioritat civilitzadora dels jònics i com aquests la portaren fins aquí i l'arrelaren a la terra. I com els íbers s'empaparen de tot això i ho assumiren com a propi, i s'hi identificàren. I és potser per això que aquí sorgiren de nou els Parlaments poc després de les invasions "bàrbares" (ie. estrangeres).
Podeu llegir aquí el PDF de la presentació del llibre (6 quartilles), una entrevista a l'autor feta per en Francesc Ponsa, i una entrevista a l'AVUI. I veig que en Partal també en fa una ressenya.
El llibre és de Prohom edicions i potser l'haureu de demanar al vostre llibreter.
CAVALLER, Joan; "Teoria de les nacions. Llibre 1 (Kath'Hel·lens)"; Prohom Edicions S.L., 2005; ISBN: 84-931492-7-6; Distribució: ESIE Distribucions (656.87.87.83)
En Joan Cavaller, filòsof, ens proposa que l'etimologia de la paraula Catalunya, o Cathalonia, ve del grec "kath'hellenas", que vol dir, "semblant als grecs" o "com els grecs", concepte que adoptarien els íbers hel.lenitzats davant l'apiconadora de la diversitat cultural que portà l'imperi romà. Potser us sembli una explicació fora de lloc, però sincerament, comparat amb les altres propostes i despres de llegir els seus arguments, em sembla, de lluny, l'explicació més plausible.
I si no esteu d'acord amb la proposta o no us ha picat la curiositat, recomano la lectura del llibre ni que sigui com a introducció a la filosofia grega, el duel socràtics-sofistes i les diferents visions del món (filosòfica o política), i com un repàs a la historia antiga dels nostres països.
Després d'un capítol introductori, Cavaller enceta uns quants capítols una mica aixuts pels de ciències, però que cal, per poc que pogueu, llegir en diagonal com a mínim. Allí ens planteja la dicotomia entre el món de Sócrates, i el de Plató i Aristòtil, i com la visió imperant d'aquests dos últims ha modificat la nostra percepció del món, donant preeminència a la política per sobre la filosofia, fet que implica que donem més importància a les vides dels reis i els fets dels imperis (i per tant, posa el començament de Catalunya amb Guifré) i oblidem la resta de fets i punts de vista no-jeràrquics. Aquest raonament és important per a entendre el nou enfoc i raonament que desgrana en Cavaller.
Seguidament fa la proposta etimològica i passa a argumentar-la en els capítols restants. Un repàs a la història antiga, el procés d'helenització del litoral de Marselha a Alacant, les guerres púniques, el rol dels íbers, i el dels romans. I una explicació de com el metallenguatge i el meta-metallenguatge portàren a la superioritat civilitzadora dels jònics i com aquests la portaren fins aquí i l'arrelaren a la terra. I com els íbers s'empaparen de tot això i ho assumiren com a propi, i s'hi identificàren. I és potser per això que aquí sorgiren de nou els Parlaments poc després de les invasions "bàrbares" (ie. estrangeres).
Podeu llegir aquí el PDF de la presentació del llibre (6 quartilles), una entrevista a l'autor feta per en Francesc Ponsa, i una entrevista a l'AVUI. I veig que en Partal també en fa una ressenya.
El llibre és de Prohom edicions i potser l'haureu de demanar al vostre llibreter.
CAVALLER, Joan; "Teoria de les nacions. Llibre 1 (Kath'Hel·lens)"; Prohom Edicions S.L., 2005; ISBN: 84-931492-7-6; Distribució: ESIE Distribucions (656.87.87.83)
diumenge, desembre 04, 2005
D'igual a igual
Fa temps que tragino de disc dur en disc dur el text que us poso tot seguit. N'havia sentit a parlar, però només el vaig trobar escrit al pregó de les festes de Na Mercè del 2000, a càrrec d'en Robert Hughes (del qui us recomano el seu llibre d'història de Barcelona). Deixo aquí l'enllaç del pregó d'on ho vaig treure. Algú sap de quin any és aquest jurament i en pot donar una referència més acurada ? Jurament de lleialtat de catalans i aragonesos al monarca (entenc per tant que és un jurament previ a la guerra de successió):
"Nosaltres, que valem tant com vós, jurem davant vós, que no sou pas millor que nosaltres, acceptar-vos com a rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres lleis i les nostres llibertats, però si no, no."
Vet aquí com el passat ens dona una lliço de democràcia i sentit comú.
"Nosaltres, que valem tant com vós, jurem davant vós, que no sou pas millor que nosaltres, acceptar-vos com a rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres lleis i les nostres llibertats, però si no, no."
Vet aquí com el passat ens dona una lliço de democràcia i sentit comú.
Aniversari de les Constitucions catalanes
Recomano la lectura de l'article "Les Corts del 1705" del sempre brillant Joan Francesc Mira a l'AVUI de dissabte.
divendres, novembre 11, 2005
Plagis o la vida fàcil del google i el cut+paste
Des del Quaternari digital, el sempre brillant Marc Belzunces reporta en el seu blog "De l'Holocè estant" que li han plagiat una ressenya escrita a la volada d'un llibre de lectura recent. I com a més a més en Marc menciona i enllaça el meu miserable blog, aprofito per a referenciar-lo a ell i seguir el fil de la conversa en aquest ping-pong digital.
A mi també m'han plagiat, ha estat el DURSI en el seu butlletí Catalunya Recerca de febrer de 2005. Ningú no signa l'article sobre l'observatori Fabra (p.28 i 29), però algú es va guanyar la setmanada amb una foto meva que ilustra l'article i copiant i enganxant part del text d'una web que tinc sobre l'observatori. Es una web darrerament una mica abandonada per manca de temps i que conté alguns errors que caldria esmenar i que van passar al text publicat pel DURSI.
Es això el que ensenyen a les facultats de periodisme ? O el nivell de la ESO no arriba més enllà de copiar i enganxar el que es troba per Internet. No, ja m'ho conec, si l'excusa és que els follets de la imprempta es van menjar les darreres línies, aquelles on es posen les referències ... :-)
Afortunadament la revista és de distribució gratuïta, deixem-ho aquí i tot sigui pel bé de la divulgació científica; però no costava res donar la URL.
A mi també m'han plagiat, ha estat el DURSI en el seu butlletí Catalunya Recerca de febrer de 2005. Ningú no signa l'article sobre l'observatori Fabra (p.28 i 29), però algú es va guanyar la setmanada amb una foto meva que ilustra l'article i copiant i enganxant part del text d'una web que tinc sobre l'observatori. Es una web darrerament una mica abandonada per manca de temps i que conté alguns errors que caldria esmenar i que van passar al text publicat pel DURSI.
Es això el que ensenyen a les facultats de periodisme ? O el nivell de la ESO no arriba més enllà de copiar i enganxar el que es troba per Internet. No, ja m'ho conec, si l'excusa és que els follets de la imprempta es van menjar les darreres línies, aquelles on es posen les referències ... :-)
Afortunadament la revista és de distribució gratuïta, deixem-ho aquí i tot sigui pel bé de la divulgació científica; però no costava res donar la URL.
dimarts, novembre 08, 2005
SEAT: ara toca innovar en RRHH i estratègia
SEAT presenta un ERE per a desfer-se d'uns 1350 treballadors de les línies de producció. La causa sembla ser un excés de capacitat de producció degut a la davallada de les exportacions que la direcció creia que podria fer. Val a dir que aquest "excés" ve donat per una baixada en les vendes seguida a la introducció dels nous models, d'un caire molt més esportiu i trencant amb la línia tradicional de cotxes familiars.
L'opció més fàcil sembla ser doncs, per als alts directius, despatxar operaris de línia. Es el que s'ha fet sempre, oi ? Bé doncs potser ara caldria despatxar algú altre, o si més no, repartir amb més justícia les culpes.
Qui va tenir la "brillant" idea de fer que SEAT, amb el León, l'Altea i els nous dissenys esportius, entrés a competir, és a dir, a vendre el mateix concepte però sota diferent marca, preu i forma, amb Volkswagen (Golf) i amb Audi (A2, A3) ? Cert que s'aprofiten els mateixos bastidors, motors i demés parts, però una cosa és aprofitar parts i l'altra fer imitacions barates (en el sentit estricte de barat). SEAT no ha innovat, només ha presentat nous models estèticament diferents, però que no buscaven diferenciar-se radicalment dels models de la competència interna i externa.
Qui i com es van fer les recerques de mercat, com es van fer les estimacions i quins riscos es van ignorar ? Són aquestes decisions que van venir d'Alemanya o es van prendre a Martorell ?
Fabricant versions dels models estrella de VW i Audi, SEAT té els dies comptats. Cal innovar, és a dir, buscar nous conceptes o desenvolupar els seus clàssics que "s'ha deixat prendre" de grat o per força per Skoda. O cal buscar alternatives radicals. SEAT vols seguir fabricant automòbils o sistemes de transport ? La definició emmarca el producte i aquest el futur de l'empresa.
Quina és l'estratègia del grup per a SEAT ? Quin és el posicionament dels seus productes i a quins mercats s'adrecen de manera innovadora (més enllà del disseny o l'estètica).
No sé on es decideixen ni on s'han decidit aquestes coses, però la baixada de vendes no és un problema de producció, és un problema d'estratègia i de màrketing que pagaran els de línies, doncs ja posats alleugerim plantilla i costos fixos. Per un cop no estaria de més fer neteja a les oficines i deixar les línies en pau. Però com en el futbol, és més barat desfer-se de l'entrenador que de les vedettes del vestidor o les oficines ...
Caldria ara saber innovar en la gestió de la desvinculació (aka acomiadaments) i renovar oficines, i tot seguit repensar seriosament, a Martorell, la plaça St. Jaume i Alemanya què volem que sigui SEAT d'aquí uns anys. Si han de seguir fent el mateix tipus de cotxes, anem-nos calçant que ens esquitxarà a tots.
L'opció més fàcil sembla ser doncs, per als alts directius, despatxar operaris de línia. Es el que s'ha fet sempre, oi ? Bé doncs potser ara caldria despatxar algú altre, o si més no, repartir amb més justícia les culpes.
Qui va tenir la "brillant" idea de fer que SEAT, amb el León, l'Altea i els nous dissenys esportius, entrés a competir, és a dir, a vendre el mateix concepte però sota diferent marca, preu i forma, amb Volkswagen (Golf) i amb Audi (A2, A3) ? Cert que s'aprofiten els mateixos bastidors, motors i demés parts, però una cosa és aprofitar parts i l'altra fer imitacions barates (en el sentit estricte de barat). SEAT no ha innovat, només ha presentat nous models estèticament diferents, però que no buscaven diferenciar-se radicalment dels models de la competència interna i externa.
Qui i com es van fer les recerques de mercat, com es van fer les estimacions i quins riscos es van ignorar ? Són aquestes decisions que van venir d'Alemanya o es van prendre a Martorell ?
Fabricant versions dels models estrella de VW i Audi, SEAT té els dies comptats. Cal innovar, és a dir, buscar nous conceptes o desenvolupar els seus clàssics que "s'ha deixat prendre" de grat o per força per Skoda. O cal buscar alternatives radicals. SEAT vols seguir fabricant automòbils o sistemes de transport ? La definició emmarca el producte i aquest el futur de l'empresa.
Quina és l'estratègia del grup per a SEAT ? Quin és el posicionament dels seus productes i a quins mercats s'adrecen de manera innovadora (més enllà del disseny o l'estètica).
No sé on es decideixen ni on s'han decidit aquestes coses, però la baixada de vendes no és un problema de producció, és un problema d'estratègia i de màrketing que pagaran els de línies, doncs ja posats alleugerim plantilla i costos fixos. Per un cop no estaria de més fer neteja a les oficines i deixar les línies en pau. Però com en el futbol, és més barat desfer-se de l'entrenador que de les vedettes del vestidor o les oficines ...
Caldria ara saber innovar en la gestió de la desvinculació (aka acomiadaments) i renovar oficines, i tot seguit repensar seriosament, a Martorell, la plaça St. Jaume i Alemanya què volem que sigui SEAT d'aquí uns anys. Si han de seguir fent el mateix tipus de cotxes, anem-nos calçant que ens esquitxarà a tots.
dilluns, novembre 07, 2005
Marcel.lí Iglesias i l'Esglèsia
Vull pensar que el darrer estirabot del President de l'Aragó, Marcel.lí Iglesias, catalanoparlant i de la Franja, són unes declaracions de consum intern i de cara a la galeria cavernícola que mira sempre al sud del Moncayo a fi de contrapesar la pressió de la Franja a Brussel.les.
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
Les PDA+GPS perden el Nord
No me'n vull comprar cap, però m'interessen els gadgets aquests i em miro la publicitat de les PDA que venen amb GPS. Totes m'ofereixen mapes d'Espanya i Portugal i cap porta mapes de França, Itàlia o Suïssa. I és que la castellano-cèntrica visió del món i la poca visió comercial i d'adaptació de les multinacionals s'imposa també aquí. Per a més d'un 25% dels habitants del Regne d'Espanya és molt més propera la realitat transpirenenca que la portuguesa. Als catalans en particular ens és infinitament més probable anar en cotxe a París, Tolosa, Lió, Ginebra, Torí, Milà o Gènova que a Lisboa. Vet aquí doncs una de les "avantatges" de la unidad de mercado ...
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
divendres, octubre 21, 2005
Unitat de mercat en lo universal
http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195559211.html
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
