Any nou, vida nova

Any nou, vida nova. Ja fa unes quantes setmanes que no sóc a .cat, gairebé 7 anys des que em vaig incorporar al projecte d'arrencar i fer funcionar el domini .cat. Un projecte del que tots n'esperàvem molt però que no sabíem com funcionaria ni com seria rebut en un mercat tan madur com el dels TLD (Top Level Domain, domini de primer nivell); cert, el país demanava des de feia anys un TLD però ningú no gosava donar cap xifra d'on podia arribar el .cat. 

Sala de l'IEC on vam treballar part del 1er any

Aquests anys han passat volant i han estat tot un repte i una aventura. Vam començar des de zero, literalment. Unes taules en un passadís d'un espai cedit i amb modèstia però conscients de que havíem de fer créixer un empriu i el símbol de la nació a la xarxa. I vam començar sense models doncs el .cat, tot i que formalment és un domini genèric, era i és percebut com un domini de país i no hi havia models recents on inspirar-nos. Cadascú tindrà la seva opinió, però modestament crec que ho hem aconseguit. Avui el .cat ha superat els 60.000 dominis, creix amb força (un 15% en 2012) i és un referent en la món dels TLDs.

Deixo el .cat amb la tristor de no haver pogut fer tot el que m'hagués agradat, sempre hi ha més idees que temps i recursos, però content d'haver arribat al punt en que la nau ja vola sola i està estabilitzada. El domini creix sense parar, hem aconseguit baixar els preus fins a situar-nos a la mitja del mercat, ser financerament independents des del primer dia, i oferir un TLD útil a la comunitat, líder tecnològic i reconegut com un èxit a tot el món. Pel camí han caigut moltes idees però encara n'hi ha moltes més en el rebost i algunes es faran realitat ben aviat. Però si alguna cosa ha quedat coixa, crec que ha estat desenvolupar més encara la relació amb la comunitat, i la presència i creixement en tot l'àmbit lingüístic, no hem donat l'abast per arribar a tot arreu.

Hem intentat tractar amb el màxim respecte els registrants i la comunitat d'Internet en general, tractant a tothom tal com ens agradaria ser tractats. Hem cercat la projecció internacional del que representa el .cat a través de ser un exemple de bon funcionament i participant, d'igual a igual, en els fòrums internacionals de la indústria dels dominis. Hem volgut ser totalment autònoms i autofinançats: ser totalment independents financerament a fi de demostrar per una banda que els projectes de país poden ser sostenibles i per l'altre estar preparats per, com finalment ha passat, defensar-nos millor davant les crisi. Hem fet créixer el .cat centrant-nos en la qualitat i no en la quantitat, un model diferent al que segueixen els altres TLDs però que crec ha donat molt bon resultat vista la solidesa i reputació del .cat arreu.

Evidentment les coses es podien haver fet millor, pitjor i segur que diferent. En qualsevol cas, avui en veiem els resultats i d'aquí uns anys veurem els que fa poc hem plantat. Ho hem fet arribant 20 anys tard a un mercat molt madur on el .com ha esdevingut el TLD per excel·lència fet que no passa en alguns països on el seu TLD era operatiu contemporàniament amb el .com). També havent de conviure amb una situació política i de discriminació vers la component de catalanitat gens menyspreable, sobretot en l'àmbit empresarial. Tot i així creixem mes a mes, any rera any i de manera continuada i sòlida. Ho hem fet de manera callada i sense inflar els globus dels mitjans ni la publicitat. Volem que els resultats parlin per nosaltres.

Sala de plenaris d'una reunió d'ICANN (Mèxic, març 2009) 

• Plegats hem fet del .cat un domini de referència al món. Mostrat reiteradament a ICANN com un model d'èxit en que s'emmirallen algunes de les noves candidatures de TLDs. I reconegut també pels grans TLDs (article a Forbes del CEO del .org, octubre 2011) 
• Un projecte que s'ha autofinançat des del primer dia i que ha tancat, any rera any, amb beneficis. 
• Beneficis que han repercutit en baixades de preus contínues, situant el .cat hores d'ara a preus estàndards de mercat. 
• Reinvertint en la societat que ens ha fet créixer, els beneficis han ajudat a fer possible projectes presentats per la comunitat (Ajuts .cat) i revisats per un panell de professionals independents. I els resultats dels quals, amb llicències obertes, estan a disposició de tothom per a no haver de tornar a reinventar la roda. 
• Accions de divulgació en els àmbits de la seguretat a internet (navegasegur.cat) o l'ús dels recursos que ens dóna la xarxa per configurar el nostre domini quèferambun.cat
• La promoció de la llengua a Internet a través d'iniciatives com navegaencatalà.cat o ajudant al de la ela geminada, amb força ressò mediàtic fa unes setmanes.
• O acostar les eines d'Internet a les escoles a través del programa websalpunt.cat 
• Internament hem consolidat un Registre preparat per portar nous TLDs. 
• Un TLD que ha treballat enfocat totalment a la comunitat, i ha maldat per a poder canviar el contracte amb ICANN i oferir, per exemple, més privadesa al Whois als titulars de domini. 
• I potser el millor resultat, hem aconseguit que el .cat sigui de tots i per a tots, particulars, associacions, empreses i administracions. Tothom, d'aquí i de fora, el pot i el fa servir. Ha esdevingut una eina de segmentació i màrqueting molt apreciada per grans multinacionals que busquen com adaptar-se millor als mercats en els que treballen. A l'hora que la millor manera de projectar-nos al món tal com som.

L'àmbit de la internacionalització ha estat també un dels eixos de desenvolupament del .cat. A través del TLD ens projectem al món i la reputació, ús i presència del domini al món són elements a no descuidar.

• El .cat és membre de CENTR i LACTLD, les associacions europea i llatinoamericana, respectivament, de dominis territorials. En aquests grups, que tan bé ens han acollit, hem aprés dels millors i mirat de copiar el que creiem podia beneficiar a la comunitat .cat El .cat ha estat un company més i com a tal ens han tractat. Oferint la nostra ajuda i experiència i aprenent dels grans. També en l'àmbit d'ICANN hem treballat al costat dels grans TLDs (.com, org, etc) en la definició de les polítiques dels dominis i participat personalment en el GNSO.  
• En aquest àmbit la reputació i relació del .cat amb els altres TLDs és molt bona. Vam aconseguir posar d'acord a dues organitzacions internacionals per a que organitzin la primera trobada conjunta de representants de CENTR i LACTLD a Barcelona que s'ha celebrat a Barcelona durant la primera setmana de març. Si el 2009 vam acollir l'assemblea general de CENTR, el 2013 acollim als membres de les dues entitats, dos continents reunit-se a casa nostra per compartir experiències i bones pràctiques, el .cat frontissa i pont entre Europa i Amèrica.
• Hem participat regularment, presencialment i remotament en esdeveniments que clau en la indústria dels TLD. Evidentment les reunions d'ICANN (esperant poder portar algun dia les seves reunions a Barcelona),  la http://www.icann-studienkreis.net/ de 2010 a Barcelona, les 3 edicions de la South School on Internet Governance a llatinoamèrica, i les sessions organitzades pel .ru (Rússia) als països de l'Est i ex-Unió Soviètica. 

Fins aquí només una mostra del que és més fàcil d'explicar. Encara queda molt per fer però el registre del .cat ja ha arribat a la velocitat de creuer i pot enfocar-se a créixer en altres àmbits. El .cat ja vola sol i ho fa bé.

Avui només tinc paraules d'agraïment pel privilegi d'haver pogut ajudar a fer créixer el .cat des de zero fins a deixar-lo funcionant, creixent cada dia més ràpidament, i amb els processos estabilitzats per a que noves mans i idees, amb noves visions i projectes, n'agafin ara el relleu i facin la Fundació puntCAT encara més gran. Han estat 7 anys plens de d'emocions i satisfaccions, però també de neguits i preocupacions, dies sense dormir mirant de sortejar les tempestes tot mantenint el rumb. Gràcies pel privilegi d'haver pogut ajudar i si em permeteu, servir, a través del .cat.

Gràcies a tot l'equip del .cat que ho ha fet possible, un equip petit però totalment dedicat que ha fet i ho ha donat tot pel projecte; un honor i un plaer haver treballat amb tots vosaltres. Gràcies als registradors, proveïdors i la comunitat d'Internet -la catosfera però també els amics que hem fet a tot el món- en general, per confiar en el .cat aconsellar-nos i ajudar-nos a fer-ho cada dia millor. 

És ara el moment de dir gràcies i cercar nous reptes. L'etapa a can .cat acaba però en comença una de nova. Continuarà ...

Enllaç a la memòria del 5 anys de la Fundació puntCAT en PDF

google.cat

Tot i que encara hi ha molta gent que no el coneix ni el fa servir, ja fa molts anys que google.cat funciona i és en línia.

Per a nosaltres, tenir grans marques com Google fent servir el .cat era clau. Google havia registrat el seu domini .cat el primer dia del sunrise del .cat (registre del domini obert a tothom) però passaven els mesos i no l'activaven. Vaig enviar correus a en Vint Cerf, llavors recentment nomenat Google evangelist i a qui coneixia de ser el  president del board d'ICANN. I d'allí vaig estar en còpia veient circular correus a través de la Marissa Mayer i tota la cadena de comandament de Google; però sense resultat aparent ni cap ordre clara.

Però va arribar novembre de 2007 i la reunió d'ICANN-30 a Los Angeles (en un hotel de l'aeroport). Era l'ocasió per a, un cop acabada la reunió d'ICANN, anar a visitar Google, Apple i a qui fes falta per convèncer-los de fer servir el .cat i a Apple, el català a la seva web.

Des de l'hotel de El Camino Real de Sunnyvale on érem vaig poder enviar un correu, a cegues, als qui aparentment eren els responsables dels dominis de Google. Al correu electrònic que en aquells temps apareixia en Whois. Van respondre i vam fixar la reunió al Googleplex per l'endemà, 6 de novembre.

A can Google amb la web del puntCAT. Foto: Joan Francesc Gras

Rebuts per un enginyer i després del tour de rigor i dinar a la famosa "cantina", vam parlar del projecte google.cat. Hi estava treballant amb altra gent però encara no sabia quan podria estar en línia ni si hi estaria mai, Era el seu projecte personal accessori, els projectes que Google deixava fer als seus empleats i dels que va sortir, entre d'altres, gmail. La conversa va ser molt agradable i es va interessar molt pel que representava el .cat i el que fèiem.

Ens vam acomiadar i tot seguit a l'aeroport per a volar cap a casa. Cansats i amb ganes de tornar quan abans millor, vam refusar una oferta de 100USD de la línia aèria que havia fet overbooking i ens proposava per a cedir la nostra plaça a l'avió i prendre el de l'endemà.

Arribats a Munic a la tarda del dia següent, els telèfons es disparen amb trucades perdudes i SMS anunciant-nos que google.cat ja estava actiu i funcionant.

Sobre el control d'Internet per part dels estats

Del 3 al 14 de desembre de 2012 es va celebrar a Dubai la dotzena edició de la WCIT (World Conference on International Telecommunications) organitzada per la ITU (International Communications Union). L'objectiu era debatre sobre les esmenes a introduir a les International Telecommunications Regulation (ITRs), donat que les darreres van ser aprovades fa 25 anys.

La ITU és una agència de les Nacions Unides (UN) i que com a tal acull a tots els estats del món a fi d'estandarditzar i regular les telecomunicacions, interconnexions i espectre de ràdio internacionalment. Les grans empreses del sector poden també participar-hi i accedir a la documentació però no tenen dret a vot. Els observadors individuals han de pagar una tarifa per a ser-hi presents, assistir a les sessions plenàries i les reunions del Comitè 5, però no poden ni votar, ni accedir a la documentació de treball ni assistir a cap altra sessió ni grup de treball tancat als membres (ie. estats).

Com veieu, és una organització molt jeràrquica, opaca, dirigida des de dalt i en la que els estats juguen sols. Comparat amb ICANN, on tothom pot assistir i participar en els grups de treball, no h ha cap tarifa a pagar per assistir  i debatre les regulacions sobre l'estabilitat del DNS i les polítiques al voltant dels TLD (Top Level Domains, Dominis de Primer Nivell).

Un dels punts més conflictius d'aquesta WCIT-12 va ser les maniobres d'alguns estats (Rússia, Xina, Aràbia Saudita, ...) buscant d'incloure el control dels continguts a Internet (ie. obrir la porta a la possibilitat de censura i control dels ciutadans) a través de propostes sobre l'increment de la seguretat pels internautes i la reducció del frau en el comerç electrònic.

De fet els estats estan prenent posicions al voltant de la regulació dels continguts (un tema que hauria de caure fora de les línies de la ITU, com també cau fora de les d'ICANN) a Internet a través del conflicte soterrat entre ICANN i la ITU. Per un costat una ICANN que té un contracte amb el Departament de Comerç (DoC) del govern dels EUA però que és oberta i acull a tots els representants de la indústria però que cada cop més sent la pressió dels estats. Aquesta pressió es manifesta, entre d'altres a través del GAC (Governmental Advisory Committee, estructura consultiva d'ICANN que acull a representants dels estats) el qual cada cop és menys "advisory" i més "compulsory"; per exemple forçant canvis no consensuats amb els altres partners (stakeholders) en el procés d'introducció de nous TLD. I per si algú no ho havia entès encara, en la 40ena  reunió d'ICANN (març 2011, San Francisco) membres del GAC es van posar una samarreta on el lema, parafrasejant al del metro de Londres, era "Mind the GAC".

La societat civil ha intentat organitzar-se davant aquest secretisme a través de lobby, recollida de signatures a Internet i la publicació via llocs com wcitleaks.org dels documents secrets de treball de la ITU. 

En aquesta partida d'escacs per a controlar Internet, la societat civil ha jugat fort fent lobby per defensar una Internet oberta, neutra, lliure (en la mesura del que això, hores d'ara, sigui possible) i sense censures a través de grups com ISOC (Internet Society).

Es també una partida en que certs estats volen deixar clar als EUA que Internet no és només nord-americana i que ells volen exercir cert control en aquest àmbit. Ho intenten deixant de banda l'autoregulació de la indústria a través de processos multi-stakeholder (com ICANN, IETF, etc) per passar a models top-down dirigits des dels ministeris. Tot i que alguns estats aj estan aplicant tècniques de vigilància, censura (Echelon, Carnivore, la Gran muralla, DPI (Deep Packet Inspection)), filtrat i alentiment de certs serveis, ... ara a través de les resolucions de la ITU li volien donar una major cobertura legal. 

Aquí trobareu un un vídeo (només 15 minuts) on en Byron Holland, director del .ca (Canadà), explica molt bé què va passar a la ITU.

I aquí un article sobre com se les gasten els Estats, que no deixen perdre cap oportunitat per a fer-se la guitza. 

La història no acaba aquí; continuarà ...

Millor una vanity URL amb el teu propi domini

A través d'una piulada d'en Jordi Graells ‏@jordigraells 

arribo a l'article de Genbeta sobre les "Vanity URLs" o adreces personalitzades per a la comunicació. 

És una bona recomanació, però crec que és molt més potent, també des del punt de vista de la marca personal, de particular o d'empresa), fer servir el teu propi domini i posar el servei en el 3er nivell. 

És a dir: http://twitter.ipa.cat o http://linkedin.ipa.cat en lloc de les URL personalitzades que ens ofereixen aquests serveis (http://twitter.com/jordiipa i http://es.linkedin.com/in/iparraguirre respectivament). 

Avantatges: 

• Molt probablement els teus noms d'usuari en diferents serveis són diferents i segurament les rutes a les planes també (eg. el "in" de la URL de Linkedin). Amb el teu domini tot queda estandarditzat i és molt més fàcil de recordar: nom-del-servei.el-teu.domini.TLD
  
• Dónes molta més importància a la teva marca (ie. domini) que no al del servei que fas servir.
  
• És molt més flexible. Si avui tens les fotografies a Flickr i demà les tens a Picassa, pots crear un genèric fotos.el-teu-domini-TLD que redireccioni on vulguis, sense haver de dependre de serveis de tercers.
  
• Si a més a més aquesta idea es popularitza, ens acostumarem fàcilment a provar servei.el-teu-domini.TLD en lloc de buscar, ves a saber com, quin és el Twitter, Facebook, Flickr, Pinterest o el servei que sigui dels internautes. 

Com es fa doncs la redirecció a tercer nivell ? Molt fàcil! 

Si no teniu domini, ara podeu registrar el vostre .cat aprofitant la MegaPromo.

Si ja disposeu d'un domini propi només cal anar al panell de control del DNS i fer les redireccions oportunes. És un moment i refrescant el DNS ho podeu tenir actiu en menys de 5 minuts.

.cat és un dels dominis més segurs del món

Un recent estudi de l'empresa d'antivirus McAfee ha situat al domini .cat com el 2on domini més segur dels genèrics (darrera el .gov i el .edu) i el 6è de tots els dominis del món (de 280 que n'hi ha avui dia), en empat tècnic amb els 5 dominis que el precedeixen en la classificació: .jp (Japó), .edu (educació superior), .ie (Irlanda), .hr (Croàcia) y .lu (Luxemburg).

L'estudi de McAfee mesurava la presència de malware, spam, phishing en els diferents dominis existents i situa al .cat entre els dominis més segurs del món. El mèrit d'aquesta excel·lent qualificació cal repartir-lo entre els titulars dels dominis, que actualitzen les seves aplicacions amb els darrers pedaços i tapen així possibles forats de seguretat, i puntCAT, el Registre del domini .cat.

En efecte, puntCAT creix a bon ritme, avui amb 40.000 dominis registrats, i segueix una política que prima la qualitat abans que la quantitat. Créixer en quantitat és fàcil a base de promocions, potenciar el mercat secundari (revenda de dominis) i fer la vista grossa als usos. Però créixer a qualsevol preu no és una prioritat per a .cat. Entenem que el .cat, un patrimoni de tots els potencials usuaris i que ha de beneficiar principalment als qui tenen un projecte a Internet i als qui naveguen aquestes webs. Trobar doncs webs útils i un entorn segur passen per davant el creixement pel creixement.

Tot i que com a la borsa, èxit passats no en garanteixen de futurs, i menys en l'àmbit de la seguretat informàtica, puntCAT seguirà potenciant la seguretat i la qualitat del .cat. Seguim amb les exploracions mensuals de l'espai .cat a la recerca de malware i amb la imminent introducció del DNSSEC que ben aviat oferiran algunes administracions i entitats financeres amb les que estem treballant per a fer-ho realitat. DNSSEC és un protocol que disminueix la probabilitat de la pesca electrònica (phishing) deguda a la manipulació malintencionada amb finalitats delictives dels DNS que responen a les nostres peticions de planes web.

puntCAT segueix doncs treballant per a seguir sent un dels dominis que més seguretat ofereixen als Internautes.

1) Estudi McAfee: http://us.mcafee.com/en-us/local/docs/Mapping_Mal_Web.pdf

2) Malware: http://ca.wikipedia.org/wiki/Malware

3) DNSSEC: http://www.dnssec.net/