google.cat

Tot i que encara hi ha molta gent que no el coneix ni el fa servir, ja fa molts anys que google.cat funciona i és en línia.

Per a nosaltres, tenir grans marques com Google fent servir el .cat era clau. Google havia registrat el seu domini .cat el primer dia del sunrise del .cat (registre del domini obert a tothom) però passaven els mesos i no l'activaven. Vaig enviar correus a en Vint Cerf, llavors recentment nomenat Google evangelist i a qui coneixia de ser el  president del board d'ICANN. I d'allí vaig estar en còpia veient circular correus a través de la Marissa Mayer i tota la cadena de comandament de Google; però sense resultat aparent ni cap ordre clara.

Però va arribar novembre de 2007 i la reunió d'ICANN-30 a Los Angeles (en un hotel de l'aeroport). Era l'ocasió per a, un cop acabada la reunió d'ICANN, anar a visitar Google, Apple i a qui fes falta per convèncer-los de fer servir el .cat i a Apple, el català a la seva web.

Des de l'hotel de El Camino Real de Sunnyvale on érem vaig poder enviar un correu, a cegues, als qui aparentment eren els responsables dels dominis de Google. Al correu electrònic que en aquells temps apareixia en Whois. Van respondre i vam fixar la reunió al Googleplex per l'endemà, 6 de novembre.

A can Google amb la web del puntCAT. Foto: Joan Francesc Gras

Rebuts per un enginyer i després del tour de rigor i dinar a la famosa "cantina", vam parlar del projecte google.cat. Hi estava treballant amb altra gent però encara no sabia quan podria estar en línia ni si hi estaria mai, Era el seu projecte personal accessori, els projectes que Google deixava fer als seus empleats i dels que va sortir, entre d'altres, gmail. La conversa va ser molt agradable i es va interessar molt pel que representava el .cat i el que fèiem.

Ens vam acomiadar i tot seguit a l'aeroport per a volar cap a casa. Cansats i amb ganes de tornar quan abans millor, vam refusar una oferta de 100USD de la línia aèria que havia fet overbooking i ens proposava per a cedir la nostra plaça a l'avió i prendre el de l'endemà.

Arribats a Munic a la tarda del dia següent, els telèfons es disparen amb trucades perdudes i SMS anunciant-nos que google.cat ja estava actiu i funcionant.

Sobre el control d'Internet per part dels estats

Del 3 al 14 de desembre de 2012 es va celebrar a Dubai la dotzena edició de la WCIT (World Conference on International Telecommunications) organitzada per la ITU (International Communications Union). L'objectiu era debatre sobre les esmenes a introduir a les International Telecommunications Regulation (ITRs), donat que les darreres van ser aprovades fa 25 anys.

La ITU és una agència de les Nacions Unides (UN) i que com a tal acull a tots els estats del món a fi d'estandarditzar i regular les telecomunicacions, interconnexions i espectre de ràdio internacionalment. Les grans empreses del sector poden també participar-hi i accedir a la documentació però no tenen dret a vot. Els observadors individuals han de pagar una tarifa per a ser-hi presents, assistir a les sessions plenàries i les reunions del Comitè 5, però no poden ni votar, ni accedir a la documentació de treball ni assistir a cap altra sessió ni grup de treball tancat als membres (ie. estats).

Com veieu, és una organització molt jeràrquica, opaca, dirigida des de dalt i en la que els estats juguen sols. Comparat amb ICANN, on tothom pot assistir i participar en els grups de treball, no h ha cap tarifa a pagar per assistir  i debatre les regulacions sobre l'estabilitat del DNS i les polítiques al voltant dels TLD (Top Level Domains, Dominis de Primer Nivell).

Un dels punts més conflictius d'aquesta WCIT-12 va ser les maniobres d'alguns estats (Rússia, Xina, Aràbia Saudita, ...) buscant d'incloure el control dels continguts a Internet (ie. obrir la porta a la possibilitat de censura i control dels ciutadans) a través de propostes sobre l'increment de la seguretat pels internautes i la reducció del frau en el comerç electrònic.

De fet els estats estan prenent posicions al voltant de la regulació dels continguts (un tema que hauria de caure fora de les línies de la ITU, com també cau fora de les d'ICANN) a Internet a través del conflicte soterrat entre ICANN i la ITU. Per un costat una ICANN que té un contracte amb el Departament de Comerç (DoC) del govern dels EUA però que és oberta i acull a tots els representants de la indústria però que cada cop més sent la pressió dels estats. Aquesta pressió es manifesta, entre d'altres a través del GAC (Governmental Advisory Committee, estructura consultiva d'ICANN que acull a representants dels estats) el qual cada cop és menys "advisory" i més "compulsory"; per exemple forçant canvis no consensuats amb els altres partners (stakeholders) en el procés d'introducció de nous TLD. I per si algú no ho havia entès encara, en la 40ena  reunió d'ICANN (març 2011, San Francisco) membres del GAC es van posar una samarreta on el lema, parafrasejant al del metro de Londres, era "Mind the GAC".

La societat civil ha intentat organitzar-se davant aquest secretisme a través de lobby, recollida de signatures a Internet i la publicació via llocs com wcitleaks.org dels documents secrets de treball de la ITU. 

En aquesta partida d'escacs per a controlar Internet, la societat civil ha jugat fort fent lobby per defensar una Internet oberta, neutra, lliure (en la mesura del que això, hores d'ara, sigui possible) i sense censures a través de grups com ISOC (Internet Society).

Es també una partida en que certs estats volen deixar clar als EUA que Internet no és només nord-americana i que ells volen exercir cert control en aquest àmbit. Ho intenten deixant de banda l'autoregulació de la indústria a través de processos multi-stakeholder (com ICANN, IETF, etc) per passar a models top-down dirigits des dels ministeris. Tot i que alguns estats aj estan aplicant tècniques de vigilància, censura (Echelon, Carnivore, la Gran muralla, DPI (Deep Packet Inspection)), filtrat i alentiment de certs serveis, ... ara a través de les resolucions de la ITU li volien donar una major cobertura legal. 

Aquí trobareu un un vídeo (només 15 minuts) on en Byron Holland, director del .ca (Canadà), explica molt bé què va passar a la ITU.

I aquí un article sobre com se les gasten els Estats, que no deixen perdre cap oportunitat per a fer-se la guitza. 

La història no acaba aquí; continuarà ...

Millor una vanity URL amb el teu propi domini

A través d'una piulada d'en Jordi Graells ‏@jordigraells 

arribo a l'article de Genbeta sobre les "Vanity URLs" o adreces personalitzades per a la comunicació. 

És una bona recomanació, però crec que és molt més potent, també des del punt de vista de la marca personal, de particular o d'empresa), fer servir el teu propi domini i posar el servei en el 3er nivell. 

És a dir: http://twitter.ipa.cat o http://linkedin.ipa.cat en lloc de les URL personalitzades que ens ofereixen aquests serveis (http://twitter.com/jordiipa i http://es.linkedin.com/in/iparraguirre respectivament). 

Avantatges: 

• Molt probablement els teus noms d'usuari en diferents serveis són diferents i segurament les rutes a les planes també (eg. el "in" de la URL de Linkedin). Amb el teu domini tot queda estandarditzat i és molt més fàcil de recordar: nom-del-servei.el-teu.domini.TLD
  
• Dónes molta més importància a la teva marca (ie. domini) que no al del servei que fas servir.
  
• És molt més flexible. Si avui tens les fotografies a Flickr i demà les tens a Picassa, pots crear un genèric fotos.el-teu-domini-TLD que redireccioni on vulguis, sense haver de dependre de serveis de tercers.
  
• Si a més a més aquesta idea es popularitza, ens acostumarem fàcilment a provar servei.el-teu-domini.TLD en lloc de buscar, ves a saber com, quin és el Twitter, Facebook, Flickr, Pinterest o el servei que sigui dels internautes. 

Com es fa doncs la redirecció a tercer nivell ? Molt fàcil! 

Si no teniu domini, ara podeu registrar el vostre .cat aprofitant la MegaPromo.

Si ja disposeu d'un domini propi només cal anar al panell de control del DNS i fer les redireccions oportunes. És un moment i refrescant el DNS ho podeu tenir actiu en menys de 5 minuts.

.cat és un dels dominis més segurs del món

Un recent estudi de l'empresa d'antivirus McAfee ha situat al domini .cat com el 2on domini més segur dels genèrics (darrera el .gov i el .edu) i el 6è de tots els dominis del món (de 280 que n'hi ha avui dia), en empat tècnic amb els 5 dominis que el precedeixen en la classificació: .jp (Japó), .edu (educació superior), .ie (Irlanda), .hr (Croàcia) y .lu (Luxemburg).

L'estudi de McAfee mesurava la presència de malware, spam, phishing en els diferents dominis existents i situa al .cat entre els dominis més segurs del món. El mèrit d'aquesta excel·lent qualificació cal repartir-lo entre els titulars dels dominis, que actualitzen les seves aplicacions amb els darrers pedaços i tapen així possibles forats de seguretat, i puntCAT, el Registre del domini .cat.

En efecte, puntCAT creix a bon ritme, avui amb 40.000 dominis registrats, i segueix una política que prima la qualitat abans que la quantitat. Créixer en quantitat és fàcil a base de promocions, potenciar el mercat secundari (revenda de dominis) i fer la vista grossa als usos. Però créixer a qualsevol preu no és una prioritat per a .cat. Entenem que el .cat, un patrimoni de tots els potencials usuaris i que ha de beneficiar principalment als qui tenen un projecte a Internet i als qui naveguen aquestes webs. Trobar doncs webs útils i un entorn segur passen per davant el creixement pel creixement.

Tot i que com a la borsa, èxit passats no en garanteixen de futurs, i menys en l'àmbit de la seguretat informàtica, puntCAT seguirà potenciant la seguretat i la qualitat del .cat. Seguim amb les exploracions mensuals de l'espai .cat a la recerca de malware i amb la imminent introducció del DNSSEC que ben aviat oferiran algunes administracions i entitats financeres amb les que estem treballant per a fer-ho realitat. DNSSEC és un protocol que disminueix la probabilitat de la pesca electrònica (phishing) deguda a la manipulació malintencionada amb finalitats delictives dels DNS que responen a les nostres peticions de planes web.

puntCAT segueix doncs treballant per a seguir sent un dels dominis que més seguretat ofereixen als Internautes.

1) Estudi McAfee: http://us.mcafee.com/en-us/local/docs/Mapping_Mal_Web.pdf

2) Malware: http://ca.wikipedia.org/wiki/Malware

3) DNSSEC: http://www.dnssec.net/

Generositat ejpanyola

El Consell de Ministres del Regne d'Espanya va aprovar divendres passat el que ells entenen per cessió del Castell de Montjuich, de manera se suposa que definitiva després de 2 "cessions" anteriors, a la Ciutat de Barcelona.

El ministre Bono però, fa incloure una sèrie de condicions entre les que figura la presència, amb dret a veto, del Ministeri de Defensa, la continuïtat del destacament i ús militar d'algunes parts del castell, i una sobre senyeres exigint la presència de la bandera espanyola (i la europea perquè no? ;-) mentre els seus funcionaris incompleixen la llei de banderes uns metres més avall, davant En Colom.

Busco "cessió" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC): Transmissió que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé a favor d'una altra (cessionari). I del verb: Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.

I busco també "cesión" en castellà, no fos cas ens trobéssim davant un altre "false friend". Miro a www.diccinarios.com i oh sorpresa!

"El término cesión no se ha encontrado en el Diccionario Ideológico de la Lengua Española"

Comencem bé! Si no tenen aquesta paraula, malament ens podem entendre i posar d'acord. Afortunadament el "Diccionario del uso del español" sí té una entrada per a aquesta veu: 1 Renuncia voluntaria que se hace de una cosa, acción o derecho en favor de otra persona: todo heredero puede pagar sus derechos de sucesión mediante la cesión de obras de arte, de libros o de objetos de colección. També el de sinònims diu alguna cosa: cesión sustantivo femenino 1 renuncia ,entrega ,donación ,abandono *,traspaso ,abdicación *,transferencia 

Queda clar doncs que la proposta d'en Bono és qualsevol cosa menys una cessió. Potser un contracte, un acord o un lloguer, però no una cessió. Es potser un exemple de la generositat ejpanyola ? Està aquest concepte de cessió lligat al que ell entén per solidaritat o equilibri fiscal ?

I parlant de Montjuïc, llegeixo que avui fa 365 anys de la batalla de Montjuïc (1641) en la que les tropes de la República catalana sota el comandament de Pau Claris guanyaren a les tropes castellanes de Felip IV.