No cal anunciar el .cat a la TV

Aquesta passada primavera el .cat ha fet una campanya de TV i ràdio. La inversió (consultors, productores, slots, hores invertides, etc) no s'ha notat gens en el creixement en dominis, vegem-ho.

Segons les dades que podem trobar a la web d'ICANN i a la web de .cat mirem els creixements entre el 31 de gener i el 31 de maig entre 2010 i 2014:


Dominis    Data

40138        31 gen 2010
42676        31 mai 2010
Creixement net de 2538 dominis

47094        31 gen 2011
50220        31 mai  2011
Creixement net de 3126 dominis

52516        31 gen 2012
53817        31 mai 2012
Creixement net de 1301 dominis


62493        31 gen 2013
66841        31 mai 2013
Creixement net de 4348 dominis

71723        31 gen 2014
73163        16 mar 2014   campanya TV de mitjans març a mitjans abril 2014
74131        03 abr 2014
74961        30 abr 2014
75123        09 mai 2014
75617        31 mai 2014
Creixement net de 3894 dominis



La rebaixa de preus en promoció aprovada el juny de 2012 i aplicada fins a final de 2012, i el fet d'aplicar els preus de promoció com a preus definitius va comportar, com era d'esperar i s'havia previst en 2012, un creixement en 2013 per sobre del que era habitual. En efecte, amb aquesta rebaixa el preu d'alta s'acostava a la mitjana dels altres competidors. Quedava però fer permanent i no excepcional la rebaixa en la renovació.

Curiosament però, tant el Patronat com la nova direcció no van seguir aquesta línia i van preferir invertir en anuncis en TV i ràdio com una aposta per arribar als 100.000 dominis a final de 2014. 

Com tothom en aquesta indústria sap, els prescriptors i compradors de dominis no es pesquen a la TV, es pesquen a Internet i amb la visibilitat al carrer del domini, tal com .cat va fer en els seus primers 7 anys de vida. I rebaixant progressivament els preus a mesura que es creixia per a assegurar la continuïtat del registre per una banda (més que assegurada en el 6è any) i per l'altre reservar els noms disponibles per a qui realment el volia fer servir i no pels especuladors.

L'aposta doncs no ha funcionat i no s'arribarà als 100.000 que van publicitar al març si no regalen els dominis (mala política, no es renovaran i caldrà seguir fent disbarats per a seguir creixent). I millor no calcular el ROI de tant "brillant" campanya.

Si el tema de TV i ràdio era invertir en mindshare segurament hagués estat molt més profitós, i impactat directament en el creixement i per tant en la visibilitat del domini, destinar aquests diners a rebaixar el preu de les renovacions, encara massa alts passats 8 anys des del sunrise.

I a banda de les queixes, propostes ? Sí:

- Fer efectiva i permanent una rebaixa en les renovacions del .cat. Ja fa temps que no té sentit seguir mantenint un alt preu de renovació. Alta i renovació han de ser iguals i alineats amb el que diu el mercat. La idea de protegir l'espai de noms dels especuladors i mercat secundari ja no s'aguanta.

- Cercar una direcció i gestió més professional i que conegui el món dels TLD i Internet i un Patronat que, des del desconeixement absolut d'aquesta indústria, deixi d'interferir i confiï la direcció a un professional que sàpiga de què va i que no rebi constants interferències..

- Obrir el patronat a altes entitats representatives de la societat que es mou a Internet i no de l'antiga societat pre-internet i els amics de sempre. Són els usuaris els qui fan .cat, i actualment molt infra-representats en el patronat, no les patums ni les institucions que es premien i s'anomenen mútuament.

En podria explicar més, però ho deixarem aquí.

Resolent per a X , una TED i Ripoll

Veig en el TL una piulada d'en Ricardo Galli (@gallir) 

Encuriosit vaig a la plana on podem escoltar un tall d'uns 4 minuts d'un programa de ràdio de la NPR (National Public Radio) dels EUA on es fa referència al tema i s'apunta a una conferència TED de març de 2002.

També altres enllaços com http://io9.com/why-do-we-use-the-letter-x-to-represent-the-unknown-1588933259

En Terry Moore, ponent que ho explica al TED, argumenta que el fet de que fem servir la X per a assenyalar la incògnita matemàtica ve del fet que els àrabs usaven la paraula “sheilon” (alguna cosa)  per a referir-se a la incògnita i l'abreujaven amb la seva primera lletra [shin].

Fins aquí tot correcte. Però tot seguit en Moore fa una pirueta dient que donat que l'espanyol no tenia el so [sh] van convenir en fer servir la lletra grega X [ki], i d'aquí passà al llatí i les altres llengües europees com “x”.

Em sorprèn perquè en Moore cau el típic error (península ibèrica = Espanya = espanyol = castellà) i perquè en català sí tenim aquest so “x” com “sh” a principi de paraula. Buscant una mica fàcilment podem trobar que:

• el so “x” [sh] de la paraula àrab “sheilon” (alguna cosa) sí existia en castellà antic, també a inici de paraula. Tot i que a partir del segle XVI la “x” passa a pronunciar-se “j”. Per tant no havien de convenir res.
  http://lema.rae.es/dpd/?key=x
  http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=genTPtyahD6kw8AJ2P
  http://www.fundeu.es/recomendacion/pronunciacion-de-la-letra-x-1031/
  
  
• També el gallec i em sembla entendre que el lleonès
  https://en.wikipedia.org/wiki/X
  
  
• i també en català.

Trobem doncs dos errors:

El primer, ja indicat més amunt i molt habitual, és confondre la península ibèrica amb Espanya i d'aquí amb l'espanyol o castellà. Al segle XI i XII no existia Espanya com a estat ni l'espanyol com a llengua, i pel cap baix a la península s'hi parlaven 8 llengües (gallec, lleonès, castellà, basc, aragonès, català, hebreu i àrab).

El segon és que sí existia el so “sh” a principi de paraula en castellà, però també en català i segurament també en les altres llengües peninsulars.

Per tant l'explicació de la TED segons la qual la X ve a través del castellà i que aquest no tenia el so [sh] queda invalidada. 

I donada la importància dels monestirs catalans en la traducció i disseminació de textos àrabs i grecs, no es gens descartable que la “shin” àrab de la incògnita fos transcrita per una “x” en algun dels monestirs del Pirineu català. A través del monestir de Ripoll, el scriptorium més important i amb una de les més grans biblioteques d'Europa, el futur Papa Silvestre II introduí el zero i l'àbac decimal a Occident.

Bé, acabat d'escriure això veig que el matemàtic Steven Strogatz dóna un enllaç on diu que segons A History of Mathematical Notations de Florian Cajori, l'explicació medieval no és correcta, i cal atribuir-ho a René Descates, qui en el llibre La géometrie (1637) va començar a emprar les lletres x,y,z per a les incògnites.

L'explicació d'en Moore té unes quantes errades, potser la de l'origen de X també ho sigui fins que puguem saber en quina documentació es basa per afirmar-ho (no l'he sabut trobar en els enllaços que he seguit per a escriure aquesta entrada). Se non è vero, è ben trovato.