El tema ha desaparegut de les primeres planes, les columnes d'opinió i els debats radiofònics, però el govern de l'Estat a través de l'inefable Ministerio de Cultura, el mateix que no defensa les altres llengües patrimoni del regne ni paga el que deu (1), segueix amb una idea nascuda fa uns 20 anys. Malda sense que ningú no li porti la contrària per construir la biblioteca central de la província de Barcelona, una de les darreres que li queden per a completar la col.lecció de biblioteques provincials en cadascun dels districtes en que administren el territori.
Deixant aquí de banda el fet, sembla que definitivament solucionat a favor del sentit comú, de protegir, museitzar i divulgar les restes de la Barcelona arranada per la construcció de la Ciutadella, ens centrarem en el fet de voler construir avui, una biblioteca provincial central planificada fa més de 20 anys.
El Ministerio de Educación y Cultura aportarà, diu El Pais (3 març 2002), 34,19 milions d'euros (5.689 milions de pessetes) de pressupost inicial només per l'edifici, als que caldrà sumar desviacions pressupostàries típiques. Els llibres, no sabem si per estar escrits en català, i el manteniment van a càrrec de la Generalitat i no s'inclouen en aquests 34 milions. Tenim doncs uns 40 milions d'euros destinats a un sol edifici buit, això sí, a sumar a les desproporcionades (per gasives) inversions que l'Estat fa a Catalunya.
Què suposa aquesta milionada ? Ho podem comparar amb el museu, el centre de recerca i la neocova d'Altamira (25,26 milions d'euros, dels que 7,52 van ser pagats pel Ministerio de Cultura) (2) o amb el museu Guggenheim de Bilbao, edifici que costà uns 60 milions d'euros als contribuents bascs, però del que es poguè recuperar la inversió entre 1997 i 2002 al generar aquest una activitat econòmica estimada en més de 775 milions d'euros als que cal sumar 120 milions d'ingressos fiscals addicionals. (3)
A Barcelona no, aquí el Ministerio es deixarà 5 cops el que invertí a Altamira en construir una piràmide buida a fi d'acabar un pla de biblioteques avui obsolet; mig Guggenheim però sense la possibilitat de retorn de la inversió per activitats econòmiques complementaries.
La biblioteca central sembla que ha d'omplir un buit en el número de seients de lectura, en l'oferta de llibres i ser el magatzem de grans col.leccions (entre 250.000 i 600.000 volums segons Europa Press (13/nov/2002) que pressumptament han de disminuir el dèficit cultural de la província de Barcelona, la qual també inclou Berga, Igualada, Malgrat, Vic i Vilanova.
Primer sorprèn que per tal de satisfer les estadístiques província a província es pretengui proporcionar tota l'oferta en un sol punt del mercat. Sorprèn que aquesta sobreoferta pugui realment satisfer la necessitat, bàsicament repartida uniformement segons la distribució de la població estudiant i lectora sobre el territori. Aquesta solució és ineficient doncs no resoldrà el problema i per 40 milions d'euro esta fora de lloc. I més si tenim en compte que els llibres i el manteniment i els sous no entren en el pressupost. Igualment, augmentar el número de volums disponibles via la sobreabundància de llibres en un sol punt (LA biblioteca), tampoc no resol el problema si aquests llibres no poden circular i es demana presentar-se in situ a qui els vulgui llegir.
Que es podria fer amb aquests diners ?
Es feina del govern definir les prioritats, però és deure de l'oposició i si aquests baden dels ciutadans, denunciar els malbarataments quan el govern va errat. I la biblioteca central és un aquests casos.
Que a Barcelona, però també arreu del País, manquen biblioteques i espais i seients per a l'estudi i el treball en entorns tranquils és un fet; n'hi ha prou amb visitar les biblioteques en època d'exàmens o la demanda d'horaris estesos durant les vacances. Però que la biblioteca central provincial sigui la solució està per demostrar.
El pla de biblioteques de la ciutat de Barcelona (4) amb una xarxa de 27 biblioteques tenia un pressupost per al 2002 de 15 milions d'euros. D'aquest pressupost, una meitat es dedicà al funcionament ordinari i l'altra a inversió en nous equipaments. L'any 2001 la xarxa municipal va servir a més de 2'3 milions d'usuaris i va prestar 1'4 milions de llibres. Es a dir, que a Barcelona amb 7,5 milions d'euro es fa funcionar una xarxa de 27 biblioteques de barri i de districte. Això dóna una mitja de 0,27 milions d'euro per biblioteca en funcionament.
La Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona el 2002 (5) té uns 31 milions d'euro de pressupost una capilaritat de 149 biblioteques i 9 bibliobusos i ofereix uns 4 milions de documents a un 90% dels habitants de la província. Això dóna un ratio de quasi 0,2 milions d'euro per biblioteca.
Què podríem fer amb els 40 milions destinats només a la construcció de l'edifici buit de la biblioteca provincial central ?
Té sentit la inversió de 40 milions en un sol edifici buit destinat a biblioteca provincial ?
Té sentit la gran biblioteca provincial en una Societat de la informació ?
No seria més lògic obrir més punts de lectura o estudi distribuïts i més propers a la demanda, ampliar els horaris de funcionament de les biblioteques i els recursos humans necessaris, augmentar la capilaritat i connectivitat de la xarxa de biblioteques, consolidar el catàleg electrònic unificat i potenciar el préstec interbibliotecari sense cost per a l'usuari amb la possibilitat de poder rebre els llibres dipositats en qualsevol dels centres (biblioteques o magatzems) de la xarxa ?
Benvolguts govern i oposició, no malbarateu els nostres diners i mireu de deixar enrere la lògica de la degeneració de la política hardware (6), la del tall de cinta i placa a descobrir, la de la piràmide a major glòria del faraó (que posa el xec però que oblida que els diners no són seus car només els administra). Quin sentit té avui en dia seguir encaparrats en construir biblioteques "centrals" quan amb la meitat de les recursos es pot satisfer molt millor part de la demanda d'espais de lectura, els llibres en circulació i posar d'una vegada el bit mestre d'una gran biblioteca virtual en xarxa que arribi a tothom ?
Cal anar deixant de banda la política de la piràmide; cal aprendre a administrar ciutadans i satisfer les seves necessitats i no les de territoris dibuixats artificialment sobre un mapa. Guanyar les eleccions no dona patent de construcció de piràmides ans demana treure el màxim profit dels recursos que els ciutadans posen en mans dels administradors.
La nova Societat exigeix un millor ús dels nostres diners i una major i més fàcil circulació de la Informació, i no ens podem permetre enterrar en una piràmide els recursos que potenciaran les bases del nostre futur; el de la societat en xarxa i del coneixement.
--------------------------
(1)
AVUI, 27 de setembre del 2003
"El deute conjunt d'11,1 milions d'euros que el govern de l'Estat, a través dels ministeris de Cultura, Exteriors i Foment, arrossega amb l'Institut d'Estudis Catalans (1,8 milions), l'Auditori (4,5 milions) i l'Institut Ramon Llull (4,8 milions)"
(2)
El diario montañés, 18 de juliol del 2001
http://canales.eldiariomontanes.es/especiales/altamira/not2.htm
(3)
El Guggenheim generó una riqueza de 173 millones en 2003
http://expansionvd.recoletos.es/edicion/noticia/0,2458,433950,00.html
Efecto Guggenheim
http://www.estrategia.net/estrategia/aniversario/ocio.htm
(4)
AVUI, 19 de gener del 2002
Sobre el pla de biblioteques de Barcelona
(5)
Dades 2002 de la Xarxa de biblioteques i bibliobusos de la Diputació de Barcelona.
http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/estadistiques_globals2002.pdf
(6)
Política hardware vs. política software, o Kheops vs. Hammurabi,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada