Com recolzar un teixit empresarial de PL ?

Resposta a la lletra de convit del COEIC demanant idees per a fer créixer el teixit empresarial català d'empreses de programari lliure.


El teixit empresarial de programari lliure (PL) nomes creixerà si creix el mercat, intern i extern. Si potenciem primer l'intern, abans altres països no ho facin, estem donant a les nostres empreses una avantatge de sortida que facilitara la seva expansió posterior i la internacionalització. Ajudem així a desenvolupar una industria i economia del coneixement pròpia, que es desenvolupa abans i pot créixer amb menys competència i entrebancs.

Cal doncs desenvolupar el mercat del PL. Sense el mercat no hi haurà empreses; ningú no vol treballar ni fer negoci allí on no hi ha diners ......

1- una Fira, potser substitutiva de l'extint Informat, i d'àmbit europeu, dedicada a les possibilitats del PL dins l'empresa: servidors, bases de dades, ofimàtica, formació, suport client, serveis tècnics, integradors de PL en PCs de venda al públic, etc. Es possible que inicialment calgui enquadrar-la dins alguna altra fira de sectors similars per tal d'ajudar-la a enlairar-se. Hauria d'ésser el CeBit del PL.

2- El rol de l'administració com a motor del canvi.
En un mercat tan dominat per un sol proveïdor, Generalitat, Diputacions, Ajuntaments (federacions de municipis i/o consells comarcals) i empreses publiques son un gran referent i tenen un gran poder de compra i per tant d'influència en el mercat:

a- Escoles: Una aposta seriosa amb dates i objectius clarament mesurables per tal d'implantar el PL a les escoles i assegurar-ne l'ús, la divulgació i el mestratge. Implantar-ho a nivells didàctic i d'administració dels centres. Com les escoles poden necessitar manteniment i configuracions, això pot ajudar a l'aparició o creixement de petites empreses de configuració i suport tècnic, que a la seva vegada estaran millor preparades per a servir a empreses (sovint molt mes exigents). El mateix pel que fa a petits aplicatius. Es un bon ajut per anar teixint la xarxa del mercat del PL.

b- Invertir l'estalvi assolit a les escoles amb la substitució del programari propietari per PL en la formació de mestres en noves tecnologies (Rosa Sensat, AEIC, XTEC, ...) i al desenvolupament de material curricular.

c- Administracions: Substituir prog. propietari per PL. No nomes en el cas ofimàtic, també pel que fa a servidors (bases de dades, gestió, etc). Algunes universitats ja han donat el pas i porten la gestió amb PL. No es podria compartir mes ?

d- Hospitals: no domino el tema, però es possible que al voltant de les grans instal.lacions de SAP i Oracle calguin aplicatius específics. Si tot funciona sobre GNU/Linux, poden caldre aplicacions especifiques a realitzar en entorns PL.

e- Encoratjar a les universitats a distribuir CDs amb PL (com fa Alacant) i a incorporar ordinadors amb PL a les aules, biblioteques, etc. Evitar la pirateria a les universitats es passar de propietari a PL.

3- Potenciar l'ús de/d'un sourceforge per compartir aplicacions (més productes al mercat). Ajudar així a crear una massa crítica d'aplicacions i solucions que encoratgi a més participació i a la difusió del PL.

4- Assegurar que TOTES les webs de l'administració, ens públics, empreses públiques, etc. segueixen els estàndard i siguin visibles/navegables amb tots els navegadors. No penjar al web (només) fitxers amb formats propietaris (.doc, .xls, .ppt, ...) i abocar-se a l'ús de formats oberts (o com a mínim, oferir els 2 formats).

5- Les primeres "success histories" han de venir de l'administració. El món dels managers de IT es força conservador i no es mouran en massa si algú no ho ha fet abans i ho ha fet amb èxit. L'administració ha de ser LA primera prescriptora del PL a través del seu ús.

6- Ajudar a desenvolupar un "cluster" empresarial al voltant del PL. Un clúster d'empreses que pugui aspirar a competir amb Redmond i Bangalore:

• Amb Redmond es pot competir oferint una alternativa de clúster PL seriosa i eficient que esdevingui una referència.
• Competir amb Bangalore és fugir de la carrera de la reducció de costos i del que sigui fàcilment deslocalitzable (anàlisi i programació d'aplicacions molt estàndar, anglès, poc valor afegit, ...). Buscant un valor afegit que no es pugui deslocalitzar fàcilment.
• En definitiva, no competim amb les mateixes armes pq tenim les de perdre, però hem de buscar l'avantatge i competir allí on els altres no estan preparats.
• Un punt important: en un país amb bona infraestructura de xarxa, aquest clúster no te pq concentrar-se tot en un sol punt geogràfic, pot estar escampat o ajudar a dinamitzar comarques amb pocs habitants o amb economies molt mono-cultiu.

7- Fomentar l'aparició de grups d'auto-ajuda que s'animin a escriure "How-to", divulgar-ne l'ús, que s'ajudin mútuament. Dues vies: la del voluntarisme (Softcatala, Bulma, Caliu, sensefils, etc) i la professional. Aquí, programes de ràdio com l'Internauta o altres podrien ser de gran ajuda. El mateix pel que fa a la premsa escrita (Presència, AVUI, Comit, ....). Amb empreses prou grosses dins l'entorn del PL, aquests espais podrien estar subvencionats/pagats.


Be, fins aquí 4 idees pel broc gros que em sembla poden ajudar al sector i si més no ajudar a obrir un debat. Si voleu en parlem més abastament un altre dia.