/* */ Derrapades neuronals: Català o Valencià, una sola llengua (o in pluribus unum).

Pàgines

diumenge, 19 de setembre del 2004

Català o Valencià, una sola llengua (o in pluribus unum).

Davant l'al·lucinant proposta del Ministro de Asuntos Exteriores del regne d'España demanant a la Unió Europea que tant el català com el valencià, noms diferents de la mateixa llengua, siguin considerades llengües diferents i de ple dret exposem el que segueix:
  • Estem d'acord amb el fet que el català, la setena llengua més parlada a la UE, tingui el mateix rang i consideració que qualsevol altra de les llengües dels estats que formen part de la UE. I a més ho exigim.

  • Hi ha tres exemples -pel cap baix- de llengües europees que es parlen en més d'un estat de la Unió: el francès (a Bèlgica i a França), l'alemany (a Alemanya i a Àustria) i el neenlardès (a Holanda i a Bèlgica (Flandes)) i tenen, en canvi, una única oficialitat.

  • Només les autoritats lingüístiques amb competència nortmativa sobre le català i el món acadèmic lingüístic poden pronunciar-se sobre el tema. De la mateixa manera que un no cirurgià no pot operar, un no lingüista no té capacitat per parlar ex-càtedra i fer lleis i reglaments que vulneren el sentit comú basant-se amb la paraula dels no experts.

  • No han de prevaldre els interessos particulars i sectaris davant la lògica, l'opinió dels lingüistes de tot el món i fins i tot dels dictàmens del Tribunal Constitucional.

  • De la mateixa manera que el govern del regne d'Espanya no va demanar la cooficialitat de l'extremeny, el murcià, l'andalús o el madrileny, tampoc no té cap lògica que demani alhora la del català i el valencià.

  • L'Estatut del País Valencià reconeix el valencià com a llengua pròpia, pero en cap lloc no s'especifica que sigui una llengua diferent del català parlat al Principat, les Illes i altres terres de l'àmbit lingüístic.


Per això, a través d'aquest escrit, públicament demanem:

  1. La igualtat de drets lingüístics dels ciutadans que parlen la llengua catalana a la EU, en ralació als ciutadans que parlen altres llengües reconegudes com a oficials.

  2. Que independentment de la denominació final de la llengua, decidida pel món acadèmic competent en el tema, es reconegui d'una vegada i per sempre, tant al Regne d'Espanya com a la UE, la unitat de la llengua catalana.


Signa-ho a: http://www.campanyes.org/una_sola_llengua

-fi-