/* */ Derrapades neuronals

Pàgines

dijous, 1 de setembre del 2005

Una Declaració d'Independència del Ciberspai

No l'he vist traduït al català, així que aquí va la meva versió. Després posaré l'anàlisi que en vaig fer pel curs del doctorat de la UOC "Política i Societat de la Informació".

-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-------8<-----

Una Declaració d'Independència del Ciberspai
per John Perry Barlow
http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html


Governs del Món Industrial, vosaltres, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la Ment. En nom del futur, us demano en el passat que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No exerciu cap sobirania sobre el lloc on ens reunim.

No hem elegit cap govern, ni pretenem tenir-lo, així que em dirigeixo a vosaltres sense més autoritat que aquella amb la qual la llibertat sempre parla. Declaro l'espai social global que estem construint independent per naturalesa de les tiranies que esteu buscant imposar-nos. No teniu cap dret moral a governar-nos ni posseïu mètodes per a fer-nos complir la vostra llei que deguem témer veritablement.

Els governs deriven els seus justs poders del consentiment dels quals són governats. No heu demanat ni rebut el nostre. No us hem convidat. No ens coneixeu, ni coneixeu el nostre món. El Ciberespai no es troba dintre les vostres fronteres. No penseu que podeu construir-lo, com si anés un projecte public de construcció. No podeu. És un acte natural que creix de les nostres accions col·lectives.

No us heu unit a la nostra gran conversa col·lectiva, ni vau crear la riquesa dels nostres mercats. No coneixeu la nostra cultura, la nostra ètica, o els codis no escrits que ja proporcionen a la nostra societat més ordre que el qual podria obtenir-se per qualsevol de les vostres imposicions.

Proclameu que hi ha problemes entre nosaltres que necessiteu resoldre. Useu això com una excusa per a envair els nostres limitis. Molts d'aquests problemes no existeixen. On hagi veritables conflictes, on hagi errors, els identificarem i resoldrem pels nostres propis mitjans. Estem creant el nostre propi Contracte Social. Aquesta autoritat es creés segons les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai aquesta format per transaccions, relacions, i pensament en si mateix, que s'estén com una quieta ona en la teranyina de les nostres comunicacions. El nostre món és alhora a tot arreu i enlloc, però no és on viuen els cossos.

Estem creant un món en el qual tots poden entrar, sense privilegis o prejudicis deguts a la raça, el poder econòmic, la força militar, o el lloc de naixença.

Estem creant un món on qualsevol, en qualsevol lloc, pot expressar les seves creences, sense importar el singulars que siguin, sense por a ser coaccionat al silenci o el conformisme.

Els vostres conceptes legals sobre propietat, expressió, identitat, moviment i context no s'apliquen a nosaltres. Es basen en la matèria. Aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, així que, a diferència de vosaltres, no podem obtenir ordre per coacció física. Creiem que la nostra autoritat emanés de la moral, d'un progressista interès propi, i del bé comú. Les nostres identitats poden distribuir-se a través de moltes jurisdiccions. L'única llei que totes les nostres cultures reconeixerien és la Regla Daurada. Esperem poder construir les nostres solucions particulars sobre aquesta base. Però no podem acceptar les solucions que esteu tractant d'imposar.

Als Estats Units heu creat avui una llei, l'Acta de Reforma de les Telecomunicacions, que repudia la vostra pròpia Constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, DeToqueville i Brandeis. Aquests somnis han de renéixer ara en nosaltres.

Us atemoreixen els vostres propis fills, ja que ells són nadius en un món on vosaltres sempre sereu immigrants. Com els temeu, encomaneu a la vostra burocràcia les responsabilitats paternes a les quals covardament no podeu enfrontar-vos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions d'humanitat, de les més vils a les més angelicals, són part d'un tot únic, la conversa global de bits. No podem separar l'aire que asfixia d'aquell sobre el qual les ales baten.

A la Xina, Alemanya, França, Rússia, Singapur, Itàlia i els Estats Units esteu intentant rebutjar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia en les fronteres del Ciberespai. Pot ser que impedeixin el contagi durant un petit temps, però no funcionaran en un món que aviat serà cobert pels mitjans que transmeten bits.

Les vostres cada vegada més obsoletes indústries de la informació es perpetuarien a si mateixes proposant lleis, a Amèrica i en qualsevol lloc, que reclamin la seva possessió de la paraula per tot el món. Aquestes lleis declararien que les idees són un altre producte industrial, menys noble que el ferro rovellat. En el nostre món, sigui el que sigui el que la ment humana pugui crear pot ser reproduït i distribuït infinitament sense cap cost. El transvasament global de pensament ja no necessita ser realitzat per vostres fabriques.

Aquestes mesures cada vegada més hostils i colonialistes ens col·loquen en la mateixa situació en la qual van estar aquells amants de la llibertat i l'autodeterminació que van haver de lluitar contra l'autoritat d'un poder llunyà i ignorant. Hem de declarar els nostres "jos" (identitats) virtuals immunes a la vostra sobirania, encara que continuem consentint el vostre poder sobre els nostres cossos. Ens estendrem a través del planeta perquè ningú pugui empresonar els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la Ment en el Ciberespai. Que sigui més humana i bella que el món que els vostres governs han creat abans.


Davos, Suïssa
a 8 de febrer de 1996.

dijous, 18 d’agost del 2005

Capitals de comarca i NIMBY

Potser sigui la pausa estiuenca o l'atenció mediàtica que atreu el projecte de nou estatut, però ja fa setmanes que ningú no parla de la nova administració territorial, les vegueries ni les capitals de les noves comarques.

I també s'ha apaivagat el soroll del NO a les presons, les línies d'alta, molt alta o altíssima tensió, incineradores, abocadors, i demés "pàries de l'obra pública" que ningú no vol; allò que alguns anomenaven la "cultura del no" o amb l'anglicisme "NIMBY" (not in my backyard, és a dir, no al costat de casa meva). Deixaré per un altre dia el tema de si la "cultura del no" és una reacció NIMBY o una resposta a la prepotència i despotisme il·lustrat d'alguns governants (civil servants com diuen els anglòfons).

En qualsevol cas el que sí es detecta és l'afició desmesurada d'alguns batlles a fer créixer les seves poblacions, sigui venent sòl públic d'una manera insostenible (el sòl és un recurs finit) a fi de recaptar diners, sigui per a tenir més veu dins les Diputacions i Consells Comarcals, sigui per a pesar més dins el seu partit polític.

I aquest creixement no va lligat, sovint, a l'acceptació de les responsabilitats i penyores associades al creixement. De la mateixa manera que a partir de cert nombre d'habitants cal oferir diferents serveis (eg. transport públic, farmàcies, CAP, escoles, policies, etc, etc), també caldria anar pensant en posar a la llista les deixalleries, els abocadors, cert percentatge de producció d'energia, presons i demés "pàries de l'obra pública".

Sí, les ciutats, com usuàries i consumidores d'aquests "serveis de segona" també han de pagar la seva part. Els ajuntaments haurien de ser prou responsables a fi de planificar millor el seu creixement i de la mateixa manera que reserven espai per a un CAP, també l'haurien de reservar per a una mini-preso (de X reclusos per cada Y número d'habitants), un abocador o altres infraestructures "indesitjades". Aquestes infraestructures haurien d'estar dimensionades al número d'habitants però amb reserva d'espai a fi de créixer si la població creix. A nivell de vegueria o comarca es podria negociar l'agrupació i mancomunió d'aquests serveis, consensuats amb les comarques/vegueries més properes a la "infraestructura pària" podent-se donar l'intercanvi de "cromos". I com que queda per resoldre el "això qui ho paga" i assegurar l'eficiència total del sistema, caldrà certa coordinació a nivell supramunicipal.

En poques i descuidades paraules: no es pot pretendre voler ser capital (del que sigui) i no estar disposat a acceptar les responsabilitats territorials derivades, és a dir, acceptar la part proporcional de les infraestructures que ningú no vol. Qui consumeix més energia, genera més deixalles, té més habitants o turistes, ha d'acceptar més escoles, CAPs, comissaries, però també deixalleries, abocadors, presons i aprendre a estalviar o generar-se un percentatge de l'energia que es consumeix en el terme municipal, etc, etc, etc.

Evidentment cal afinar aquest model aquí deixat anar pel broc gros, però ja enteneu per on va.
Les aglomeracions urbanes creen unes externalitats que ningú no té en compte i que es solucionen amb els "pàries de les infraestructures" que ningú no vol. Cal doncs aprendre a comptabilitzar aquestes externalitats i assumir que si una població creix, les haurà d'incorporar o comercial-les amb altres poblacions veïnes.

dimecres, 4 de maig del 2005

Un gòl.lum a l'agència tributària

e-noticies.com:
"Una Agencia Tributaria catalana sería sensiblemente más permeable a la influencia del poder político catalán que la Agencia estatal, aumentando el riesgo de utilización indebida -partidista- de los instrumentos impositivos"

Ignacio Ruiz-Jarabo
Exdirector general de l'Agencia Tributaria
Article d'opinió a La Razón
Dissabte, 30 d'abril del 2005
------

Ara entenc perquè és ex director ... :-)
Curiosament aquesta permeabilitat no sembla ser simètrica i depèn de la situació geogràfica de l'Agència dels qui l'administren. Algú recorda els pentinats fiscals selectius dels 80 ? Au vinga !
L'ús dels impostos sempre és partidista perquè els impostos els administren els governs, escollits democràticament i formats per gent d'un o més partits polítics que amb els diners recaptats intentaran, en teoria, posar en pràctica part del seu programa o el que el Parlament els aprovi. Sr. Ruiz, és pitjor l'agència danesa que la russa ? Esteu en contra del principi de subsidiaritat ? Vos i jo sabem que no us queixeu per una qüestió d'incorruptibilitat ni de localització, ans per una afany de retenir poder i no voler acceptar ni que vivim en un món en xarxa i distribuït ni les diferències del regne al qual tan fidelment dieu que serviu.

Un altre Gòl.lum que té por de perdre el "seu" Tresor !
Hisenda sóm tots o només "vosaltres" ?


dimecres, 22 de setembre del 2004

Els muts han après a parlar.

Al País Valencià, els muts han après a parlar i a Castella l'Esperit Sant donarà do de llengües als funcionaris !

Els antecedents ja els coneixeu, des de finals de la dècada de 1970, la incipient transformació de la dictadura espanyola en un estat homologable internacionalment, va fer tot el possible, "sin que se note el cuidado", per esquarterar la unitat de la llengua catalana i la relació entre les seves comunitats de parlants.

Avui ens trobem en un altre capítol d'aquest serial que en condicions normals no tindria raó de ser. A Internet trobareu un manifest http://www.campanyes.org/una_sola_llengua que us aclarirà les particularitats d'aquesta situació.

Ens trobem doncs amb un advocat de l'Estat, evidentment habitant de la capital de l'altiplà i segurament monolíngüe castellà o no catalanoparlant, que basant-se en lleis i mecanismes legals, presenta un informe al ministre Moratinos per tal de demanar a Europa l'oficialitat de les llengües peninsulars. Fins aquí res a dir si no fos perquè en la recerca d'una perfecció que no la pugui tombar cap tribunal davant els previsibles (per què ?!) recursos del partit Popular, ha obviat uns punts clau que si desconeixia, n'hauria d'haver demanat consell. Buscava assolir l'objectiu però no ha tingut en compte l'entorn. Expert en lleis però desconeixedor (o potser no tant ...) de la realitat lingüística i social del País Valencià. En qualsevol cas, i potser amb una mica d'ingenuïtat, acordem el benefici del dubte i donem per ignorància el que podria semblar mala fe.

El manifest http://www.campanyes.org/una_sola_llengua deixa molt clara l'absurditat de la proposta del ministre espanyol, i apunta clarament la via de sortida de l'enrenou on s'ha ficat. Potser en voldrien una que els permetés salvar la cara i treure el peu de la galleda sense fer mullader, però ja no hi son a temps. Quan es governa s'han de prendre decisions racionals i raonades i aquestes poden no contentar a tothom. L'única solució lògica i plausible no agradarà al partit Popular, però tampoc no tenim cap obligació de fer-los la vida més fàcil ni cedir, com si fos la torna d'una suposada conciliació futura, en temes que ells no senten seus i amb els que juguen, jugaran i tornaran a treure quan els convingui.

Perquè ara resulta, que els qui no la parlen mai, els qui no fan res per a protegir-la i divulgar-la, els qui ignoren reiteradament la veu del món acadèmic, els qui han prohibit llibres d'autors del Principat, els qui fan parlar a Ausiàs March en castellà, etc, etc. aquests mateixos, s'interessen pel nom i la presència a Europa de la llengua que mantenen arraconada, oblidada i discriminada, la llengua pròpia del país on ells i les seves famílies van escollir per prosperar. Els muts han après a parlar !

Però aquí ja no podem atorgar el benefici del dubte, aquí tenim tots els nostres dubtes:
  • Cal dubtar d'una administració que sistemàticament ignora les argumentacions del món acadèmic i que a més a més vol imposar a la comunitat científica els seus propis criteris, sense cap altre argument que el seu parer. Ignoraran també als enginyers de camins que projecten ponts i carreteres ?
  • Cal desemmascarar i deixar en evidència aquests col·lectius que per afany de protagonisme o interessos de partit, volen dir la seva on no estan legitimitats per fer-ho, bé per ignorància, bé per gana.
  • Cal desemmascarar els borinots que per afany de protagonisme s'apunten a qualsevol taula o consell que els pugui donar de menjar, una columna on escriure i 5 minuts de televisió l'any sense cap més criteri que els seu flexible parer.
  • Cal exigir als partits d'àmbit estatal que callin, deixin fer als experts i acatin les decisions que aquests prenguin. I si volen dir res, que escoltin primer als militants que sí en siguin parlants. Què ha de dir el partit Popular de Catalunya als seus companys del País Valencià ?
  • Cal desemmascarar a qui, havent estat escollit per administrar un país (en aquest cas el País Valencià), crea problemes allí on no n'hi ha i atia l'enfrontament per tal de crear miratges, desviar l'atenció i salvar la cadira.

Només els experts, i fora de qualsevol tipus de pressió política, poden acordar la denominació d'una llengua, un asteroide o un nou virus. Només els usuaris de la llengua, els actius, podrien tenir alguna cosa a dir. O es que ara hem de deixar decidir els polítics també sobre els noms dels colors ?

El món científic i acadèmic també ho té molt clar des de fa molts anys i així es demostra en càtedres, cursos d'idiomes, publicacions i congressos. D'altra banda la indústria ja fa temps que ha escollit, i tant DVDs, mòbils, manuals, etc, empren la denominació "català" per a referir-se a la nostra llengua. Com digué en Villatoro a "De la nit al dia", quins interessos poden portar a algú a tirar pedres sobre la seva pròpia teulada ?

Per què voler regular de iure contra el que és de facto ?

A tot això, de Salses a Guardamar, se'n diu frisar per tocar allò que no sona i, un altre cop, fer del valencià un distractor polític. El bròquil ja s'ha acabat. Si no el parleu, no parleu !

diumenge, 19 de setembre del 2004

Català o Valencià, una sola llengua (o in pluribus unum).

Davant l'al·lucinant proposta del Ministro de Asuntos Exteriores del regne d'España demanant a la Unió Europea que tant el català com el valencià, noms diferents de la mateixa llengua, siguin considerades llengües diferents i de ple dret exposem el que segueix:
  • Estem d'acord amb el fet que el català, la setena llengua més parlada a la UE, tingui el mateix rang i consideració que qualsevol altra de les llengües dels estats que formen part de la UE. I a més ho exigim.

  • Hi ha tres exemples -pel cap baix- de llengües europees que es parlen en més d'un estat de la Unió: el francès (a Bèlgica i a França), l'alemany (a Alemanya i a Àustria) i el neenlardès (a Holanda i a Bèlgica (Flandes)) i tenen, en canvi, una única oficialitat.

  • Només les autoritats lingüístiques amb competència nortmativa sobre le català i el món acadèmic lingüístic poden pronunciar-se sobre el tema. De la mateixa manera que un no cirurgià no pot operar, un no lingüista no té capacitat per parlar ex-càtedra i fer lleis i reglaments que vulneren el sentit comú basant-se amb la paraula dels no experts.

  • No han de prevaldre els interessos particulars i sectaris davant la lògica, l'opinió dels lingüistes de tot el món i fins i tot dels dictàmens del Tribunal Constitucional.

  • De la mateixa manera que el govern del regne d'Espanya no va demanar la cooficialitat de l'extremeny, el murcià, l'andalús o el madrileny, tampoc no té cap lògica que demani alhora la del català i el valencià.

  • L'Estatut del País Valencià reconeix el valencià com a llengua pròpia, pero en cap lloc no s'especifica que sigui una llengua diferent del català parlat al Principat, les Illes i altres terres de l'àmbit lingüístic.


Per això, a través d'aquest escrit, públicament demanem:

  1. La igualtat de drets lingüístics dels ciutadans que parlen la llengua catalana a la EU, en ralació als ciutadans que parlen altres llengües reconegudes com a oficials.

  2. Que independentment de la denominació final de la llengua, decidida pel món acadèmic competent en el tema, es reconegui d'una vegada i per sempre, tant al Regne d'Espanya com a la UE, la unitat de la llengua catalana.


Signa-ho a: http://www.campanyes.org/una_sola_llengua

-fi-