Anàlisi: Una declaració d'independència del ciberespai

Anàlisi de “Una declaració d'independència del ciberespai”, [1] escrita el 8 de febrer de 1996 per John Perry Barlow, cofundador de la Electronic Frontier Foundation - www.eff.org.

L'escrit neix com a reacció al procés de promulgació de la llei “Telecomunications reform act” [2], el primer intent seriós dels governs (del govern nord-americà, però per extensió i per l'alt percentatge d'internautes i empreses nord-americanes) de regular un espai que fins llavors havien ignorat. Amb l'aprovació d'aquesta llei, Barlow percep que es trenca l'equilibri entre els 3 actors, agents o poders que es mouen en el ciberespai del 1996: el govern, els usuaris (els netizens o ciutadans de l'entorn E3) i les empreses o lobbies que just han descobert la nova terra de la llet i la mel. La Declaració, escrita com un contraatac dialèctic i amb un cert aire messiànictranscendental, comença amb un primer paràgraf que destil·la xoc de civilitzacions i trobada interplanetària (“I come from Ciberspace, the new home of Mind”). Deixa clar d'entrada el refús, l'afirmació de la independència i la bel·ligerància entre dos mons que s'acaben de trobar. O millor dit, la reacció d'un món fins ara ignorat que es sent objecte de cobdícia del que el ve a trobar i davant la qual cal defensar-se i establir les regles del joc.

En la línia d'Echeverría [3] i Negroponte [4], Barlow detecta la dicotomia entre dos mons que fins ara s'ignoraven asimètricament: el món material, el dels àtoms, que fora dels àmbits universitaris i de recerca (el món de la ment), ignorava el món dels bits. Es fa patent la diferència entre el món material i el mon de les idees, entre el dels entorns E1 i E2 i l'entorn E3 d'Echeverría. Però contràriament a ell, Barlow sembla veure E3 com la nova frontera, el nou oest a conquerir, abans que la nova polis d'Echeverría. No en debades, Barlow viu a Wyoming fent de ramader...

Barlow
Lletrista i ramader
Metàfora de l'espai: L'última frontera
Dicotomia: Món material vs. ciberespai

Echeverría
Matemàtic i filòsof
Metàfora de l'espai: La Polis
Dicotomia: Entorns: E1, E2 vs. E3

Negroponte
Eng. informàtic MIT
Metàfora de l'espai: Info-espai
Dicotomia: Àtoms vs. bits

Tot i aquestes aparents paral·lelismes, Barlow sembla estar parlant de dos mons separats, que nasqueren separats i que no tenen necessitat d'interacció present ni futura. D'un Ciberespai que pot existir en paral·lel i independentment del món material.

El quart paràgraf menciona el desconeixement que el món material té del món virtual i critica com aquest vol imposar les seves tesi, visions del món i maneres de fer, sense haver-se involucrat en el diàleg, hàbits i cultura del món virtual. Barlow destaca que els mercats i la riquesa creada en el ciberespai són cosa del món virtual i que no han rebut cap ajuda del món material, fet que els deslegitima per intervenir-los. Aquesta darrera afirmació es suporta en un punt força feble, al suposar que ni les operadores d'accés a Internet ni els fons de capital risc o el món corporatiu o capitalista en general -el món material-, no han tingut res a veure en l'aparició i el creixement dels mercats virtuals. El punt fort de Barlow per contra és el d'assenyalar la disparitat cultural, de valors i d'ètica dels dos mons. L'ètica de el temps és diner i la informació és poder del món material, contra la ètica hacker [5] del ciberespai.

El cinquè, setè i vuitè paràgrafs posen l'èmfasi en un nou món, que emmirallat en les utopies del XIX o el mateix naixement dels EUA, té el seu propi “Contrat Social”, les seves pròpies regles del joc entre els seus ciutadans/netizens i els seus òrgans legislatius i executius. Unes regles molt més assembleàries i àcrates que els sistemes del món material. Això va poder ser així mentre el ciberespai era petit i l'ètica hacker era la predominant entre els seus usuaris. Quan entren en joc els valors i l'ètica (la religió ?) del món material i capitalista, l'expansionisme d'aquest, junt amb el suport de les seves institucions, on encara que Barlow no vulgui, viuen els cossos dels habitants del Ciberespai, es menja l'espai i acantona els òrgans de decisió i administració del món virtual. Barlow no vol veure la complementarietat entre els dos mons ni detecta la possibilitats d'aprofitar la situació per a desenvolupar una noopolitik [6].

Sense parar-se a mesurar les forces del nouvingut, s'enroca en una resistència sense buscar l'adaptació i pitjor encara, sense buscar aprofitar-se de la situació per fer canviar no només el nou statu-quo que s'albira sinó la pròpia idiosincràsia, valors i ètica del món material.

Els paràgrafs novè, desè i onzè desenvolupen les diferències entre els dos mons:

Món material
E2
Àtoms
Matèria
Passat
Vosaltres
Lleis i reglaments
Industrial
Ètica protestant-capitalista
Guardià del segon liberalisme, (el de les corporacions).

Ciberespai
E3
Bits
Immaterial - Idees
Futur
Nosaltres
Autogestionat
Terciari
Ètica hacker
Hereu del liberalisme primigeni la llibertat de la persona, el dels “Founding fathers” dels EUA.

Barlow s'inspira en els principis lliberals dels “founding fathers” i pensadors del XVIII, els hereus de la Revolució francesa i els Drets de l'Home. Defensa la utopia a la frontera entre els liberalisme i anarquisme, de la llibertat individual i la no ingerència del govern, al qual lliurement decidim cedir, temporalment, alguns dels nostres drets en benefici de la res pública.

Tot i això, segueix refusant la ingerència del món material en el món virtual i sense reconèixer les relacions que hi ha hagut entre els dos des del principi.
En els paràgrafs dotzè i tretzè l'encerta de ple tot apuntant l'interessant tema de la la barrera digital (digital divide) entre les generacions que, tot i vivint en el mateix entorn del món material, han nascut i usen Internet i la generació, sovint quasi gerontocràcia, que el governa. [7]. I dona per inútils els esforços de control (lleis) basats en mesures que poden funcionar en el món material, però que no seran efectives en el món virtual, del que diu no en saben res.

I en l'antepenúltim paràgraf apunta una via per on s'obrirà l'escletxa que les lleis del món material, per la ignorància dels seus governants de les diferències entre els dos mons, no sabran ni podran tapar. S'esbossen aquí els principis del moviment del copyleft, GNU-General Public License [8] i la Creative Commons [9] i la lògica d'aquest en un món-entorn on el cost de duplicació i transport de bits és quasi zero.

Finalment, ens els dos últims paràgrafs, Barlow entén que els participants del ciberespai són corporis, persones físiques, potser fins i tot jurídiques, subjectes a les lleis, els drets i deures del món material, i accepta el domini de “els altres” com un mal menor però real, tot i declarant la independència mental i la creació d'una nova Icària virtual, la civilització de les ments en el Ciberespai.


Referències:

[1] http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html
[2] Telecomunications reform Act, 1996; http://www.fcc.gov/telecom.html
[3] Javier Echeverría; La sociedad informacional. El impacto de las tecnologías de la información y las comunicaciones sobre la sociedad. Trípodos, número extra, actas del primer congreso internacional sobre comunicación y realidad, URL. Pàg. 13-24.
[4] Nicholas Negroponte; Being digital; 1995.
[5] http://www.hackerethic.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Hacker_ethic
http://www.netvironments.org/ECulture/Module3/HackerEthic/
http://en.wikipedia.org/wiki/Copyleft
http://www.gnu.org/copyleft/copyleft.html
[6] http://www.fathom.com/feature/121989/
http://www.rand.org/publications/MR/MR1033/
[7] Alan Kay's definition of technology: "Anything that was invented after you were born".
[8] http://en.wikipedia.org/wiki/GNU_GPL
[9] http://creativecommons.org/