Millor una vanity URL amb el teu propi domini

A través d'una piulada d'en Jordi Graells ‏@jordigraells 

arribo a l'article de Genbeta sobre les "Vanity URLs" o adreces personalitzades per a la comunicació. 

És una bona recomanació, però crec que és molt més potent, també des del punt de vista de la marca personal, de particular o d'empresa), fer servir el teu propi domini i posar el servei en el 3er nivell. 

És a dir: http://twitter.ipa.cat o http://linkedin.ipa.cat en lloc de les URL personalitzades que ens ofereixen aquests serveis (http://twitter.com/jordiipa i http://es.linkedin.com/in/iparraguirre respectivament). 

Avantatges: 

• Molt probablement els teus noms d'usuari en diferents serveis són diferents i segurament les rutes a les planes també (eg. el "in" de la URL de Linkedin). Amb el teu domini tot queda estandarditzat i és molt més fàcil de recordar: nom-del-servei.el-teu.domini.TLD
  
• Dónes molta més importància a la teva marca (ie. domini) que no al del servei que fas servir.
  
• És molt més flexible. Si avui tens les fotografies a Flickr i demà les tens a Picassa, pots crear un genèric fotos.el-teu-domini-TLD que redireccioni on vulguis, sense haver de dependre de serveis de tercers.
  
• Si a més a més aquesta idea es popularitza, ens acostumarem fàcilment a provar servei.el-teu-domini.TLD en lloc de buscar, ves a saber com, quin és el Twitter, Facebook, Flickr, Pinterest o el servei que sigui dels internautes. 

Com es fa doncs la redirecció a tercer nivell ? Molt fàcil! 

Si no teniu domini, ara podeu registrar el vostre .cat aprofitant la MegaPromo.

Si ja disposeu d'un domini propi només cal anar al panell de control del DNS i fer les redireccions oportunes. És un moment i refrescant el DNS ho podeu tenir actiu en menys de 5 minuts.

.cat és un dels dominis més segurs del món

Un recent estudi de l'empresa d'antivirus McAfee ha situat al domini .cat com el 2on domini més segur dels genèrics (darrera el .gov i el .edu) i el 6è de tots els dominis del món (de 280 que n'hi ha avui dia), en empat tècnic amb els 5 dominis que el precedeixen en la classificació: .jp (Japó), .edu (educació superior), .ie (Irlanda), .hr (Croàcia) y .lu (Luxemburg).

L'estudi de McAfee mesurava la presència de malware, spam, phishing en els diferents dominis existents i situa al .cat entre els dominis més segurs del món. El mèrit d'aquesta excel·lent qualificació cal repartir-lo entre els titulars dels dominis, que actualitzen les seves aplicacions amb els darrers pedaços i tapen així possibles forats de seguretat, i puntCAT, el Registre del domini .cat.

En efecte, puntCAT creix a bon ritme, avui amb 40.000 dominis registrats, i segueix una política que prima la qualitat abans que la quantitat. Créixer en quantitat és fàcil a base de promocions, potenciar el mercat secundari (revenda de dominis) i fer la vista grossa als usos. Però créixer a qualsevol preu no és una prioritat per a .cat. Entenem que el .cat, un patrimoni de tots els potencials usuaris i que ha de beneficiar principalment als qui tenen un projecte a Internet i als qui naveguen aquestes webs. Trobar doncs webs útils i un entorn segur passen per davant el creixement pel creixement.

Tot i que com a la borsa, èxit passats no en garanteixen de futurs, i menys en l'àmbit de la seguretat informàtica, puntCAT seguirà potenciant la seguretat i la qualitat del .cat. Seguim amb les exploracions mensuals de l'espai .cat a la recerca de malware i amb la imminent introducció del DNSSEC que ben aviat oferiran algunes administracions i entitats financeres amb les que estem treballant per a fer-ho realitat. DNSSEC és un protocol que disminueix la probabilitat de la pesca electrònica (phishing) deguda a la manipulació malintencionada amb finalitats delictives dels DNS que responen a les nostres peticions de planes web.

puntCAT segueix doncs treballant per a seguir sent un dels dominis que més seguretat ofereixen als Internautes.

1) Estudi McAfee: http://us.mcafee.com/en-us/local/docs/Mapping_Mal_Web.pdf

2) Malware: http://ca.wikipedia.org/wiki/Malware

3) DNSSEC: http://www.dnssec.net/

Generositat ejpanyola

El Consell de Ministres del Regne d'Espanya va aprovar divendres passat el que ells entenen per cessió del Castell de Montjuich, de manera se suposa que definitiva després de 2 "cessions" anteriors, a la Ciutat de Barcelona.

El ministre Bono però, fa incloure una sèrie de condicions entre les que figura la presència, amb dret a veto, del Ministeri de Defensa, la continuïtat del destacament i ús militar d'algunes parts del castell, i una sobre senyeres exigint la presència de la bandera espanyola (i la europea perquè no? ;-) mentre els seus funcionaris incompleixen la llei de banderes uns metres més avall, davant En Colom.

Busco "cessió" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC): Transmissió que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé a favor d'una altra (cessionari). I del verb: Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.

I busco també "cesión" en castellà, no fos cas ens trobéssim davant un altre "false friend". Miro a www.diccinarios.com i oh sorpresa!

"El término cesión no se ha encontrado en el Diccionario Ideológico de la Lengua Española"

Comencem bé! Si no tenen aquesta paraula, malament ens podem entendre i posar d'acord. Afortunadament el "Diccionario del uso del español" sí té una entrada per a aquesta veu: 1 Renuncia voluntaria que se hace de una cosa, acción o derecho en favor de otra persona: todo heredero puede pagar sus derechos de sucesión mediante la cesión de obras de arte, de libros o de objetos de colección. També el de sinònims diu alguna cosa: cesión sustantivo femenino 1 renuncia ,entrega ,donación ,abandono *,traspaso ,abdicación *,transferencia 

Queda clar doncs que la proposta d'en Bono és qualsevol cosa menys una cessió. Potser un contracte, un acord o un lloguer, però no una cessió. Es potser un exemple de la generositat ejpanyola ? Està aquest concepte de cessió lligat al que ell entén per solidaritat o equilibri fiscal ?

I parlant de Montjuïc, llegeixo que avui fa 365 anys de la batalla de Montjuïc (1641) en la que les tropes de la República catalana sota el comandament de Pau Claris guanyaren a les tropes castellanes de Felip IV.

Kath'Hellenas i catalans, cosins germans

Quin és l'origen de la paraula Catalunya i què significa ? En Joan Cavaller, filòsof, ens proposa que l'etimologia de la paraula Catalunya, o Cathalonia, ve del grec "kath'hellenas", que vol dir, "semblant als grecs" o "com els grecs", concepte que adoptarien els ibers hel.hel·lenitzats davant la piconadora de la diversitat cultural que portà l'imperi romà.

Potser us sembli una explicació fora de lloc, però sincerament, comparat amb les altres propostes i després de llegir els seus arguments, em sembla, de lluny, l'explicació més plausible. I si no esteu d'acord amb la proposta o no us ha picat la curiositat, recomano la lectura del llibre ni que sigui com a introducció a la filosofia grega, el duel socràtics-sofistes i les diferents visions del món (filosòfica o política), i com un repàs a la historia antiga dels nostres països. Després d'un capítol introductori, Cavaller enceta uns quants capítols una mica eixuts pels de ciències, però que cal, per poc que pugueu, llegir en diagonal com a mínim. Allí ens planteja la dicotomia entre el món de Sòcrates, i el de Plató i Aristòtil, i com la visió imperant d'aquests dos últims ha modificat la nostra percepció del món, donant preeminència a la política per sobre la filosofia, fet que implica que donem més importància a les vides dels reis i els fets dels imperis (i per tant, posa el començament de Catalunya amb Guifre) i oblidem la resta de fets i punts de vista no-jeràrquics. Aquest raonament és important per a entendre el nou enfoc i raonament que desgrana en Cavaller. Seguidament fa la proposta etimològica i passa a argumentar-la en els capítols restants. Un repàs a la història antiga, el procés d'hel·lenització del litoral de Marselha a Alacant, les guerres púniques, el rol dels ibers, i el dels romans. I una explicació de com el metallenguatge i el meta-metallenguatge portaren a la superioritat civilitzadora dels jònics i com aquests la portaren fins aquí i l'arrelaren a la terra. I com els ibers s'empaparen de tot això i ho assumiren com a propi, i s'hi identificaren. I és potser per això que aquí sorgiren de nou els Parlaments poc després de les invasions "bàrbares" (ie. estrangeres).

Podeu llegir aquí el PDF de la presentació del llibre (6 quartilles), una entrevista a l'autor feta per en Francesc Ponsa, i una entrevista a l'AVUI. I veig que en Partal també en fa una ressenya.

El llibre és de Prohom edicions i potser l'haureu de demanar al vostre llibreter.

CAVALLER, Joan; "Teoria de les nacions. Llibre 1 (Kath'Hel·lens)"; Prohom Edicions S.L., 2005; ISBN: 84-931492-7-6; Distribució: ESIE Distribucions

D'igual a igual

Fa temps que tragino de disc dur en disc dur el text que us poso tot seguit. N'havia sentit a parlar, però només el vaig trobar escrit al pregó de les festes de Na Mercè del 2000, a càrrec d'en Robert Hughes (del qui us recomano el seu llibre d'història de Barcelona).

Deixo aquí l'enllaç del pregó d'on ho vaig treure. Algú sap de quin any és aquest jurament i en pot donar una referència més acurada? Jurament de lleialtat de catalans i aragonesos al monarca (entenc per tant que és un jurament previ a la guerra de successió):

"Nosaltres, que valem tant com vós, jurem davant vós, que no sou pas millor que nosaltres, acceptar-vos com a rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres lleis i les nostres llibertats, però si no, no."

Vet aquí com el passat ens dona una lliçó de democràcia i sentit comú.