Generositat ejpanyola

El Consell de Ministres del Regne d'Espanya va aprovar divendres passat el que ells entenen per cessió del Castell de Montjuich, de manera se suposa que definitiva després de 2 "cessions" anteriors, a la Ciutat de Barcelona.

El ministre Bono però, fa incloure una sèrie de condicions entre les que figura la presència, amb dret a veto, del Ministeri de Defensa, la continuïtat del destacament i ús militar d'algunes parts del castell, i una sobre senyeres exigint la presència de la bandera espanyola (i la europea perquè no? ;-) mentre els seus funcionaris incompleixen la llei de banderes uns metres més avall, davant En Colom.

Busco "cessió" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC): Transmissió que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé a favor d'una altra (cessionari). I del verb: Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret. Cedir la cadira al veí.

I busco també "cesión" en castellà, no fos cas ens trobéssim davant un altre "false friend". Miro a www.diccinarios.com i oh sorpresa!

"El término cesión no se ha encontrado en el Diccionario Ideológico de la Lengua Española"

Comencem bé! Si no tenen aquesta paraula, malament ens podem entendre i posar d'acord. Afortunadament el "Diccionario del uso del español" sí té una entrada per a aquesta veu: 1 Renuncia voluntaria que se hace de una cosa, acción o derecho en favor de otra persona: todo heredero puede pagar sus derechos de sucesión mediante la cesión de obras de arte, de libros o de objetos de colección. També el de sinònims diu alguna cosa: cesión sustantivo femenino 1 renuncia ,entrega ,donación ,abandono *,traspaso ,abdicación *,transferencia 

Queda clar doncs que la proposta d'en Bono és qualsevol cosa menys una cessió. Potser un contracte, un acord o un lloguer, però no una cessió. Es potser un exemple de la generositat ejpanyola ? Està aquest concepte de cessió lligat al que ell entén per solidaritat o equilibri fiscal ?

I parlant de Montjuïc, llegeixo que avui fa 365 anys de la batalla de Montjuïc (1641) en la que les tropes de la República catalana sota el comandament de Pau Claris guanyaren a les tropes castellanes de Felip IV.

Kath'Hellenas i catalans, cosins germans

Quin és l'origen de la paraula Catalunya i què significa ? En Joan Cavaller, filòsof, ens proposa que l'etimologia de la paraula Catalunya, o Cathalonia, ve del grec "kath'hellenas", que vol dir, "semblant als grecs" o "com els grecs", concepte que adoptarien els ibers hel.hel·lenitzats davant la piconadora de la diversitat cultural que portà l'imperi romà.

Potser us sembli una explicació fora de lloc, però sincerament, comparat amb les altres propostes i després de llegir els seus arguments, em sembla, de lluny, l'explicació més plausible. I si no esteu d'acord amb la proposta o no us ha picat la curiositat, recomano la lectura del llibre ni que sigui com a introducció a la filosofia grega, el duel socràtics-sofistes i les diferents visions del món (filosòfica o política), i com un repàs a la historia antiga dels nostres països. Després d'un capítol introductori, Cavaller enceta uns quants capítols una mica eixuts pels de ciències, però que cal, per poc que pugueu, llegir en diagonal com a mínim. Allí ens planteja la dicotomia entre el món de Sòcrates, i el de Plató i Aristòtil, i com la visió imperant d'aquests dos últims ha modificat la nostra percepció del món, donant preeminència a la política per sobre la filosofia, fet que implica que donem més importància a les vides dels reis i els fets dels imperis (i per tant, posa el començament de Catalunya amb Guifre) i oblidem la resta de fets i punts de vista no-jeràrquics. Aquest raonament és important per a entendre el nou enfoc i raonament que desgrana en Cavaller. Seguidament fa la proposta etimològica i passa a argumentar-la en els capítols restants. Un repàs a la història antiga, el procés d'hel·lenització del litoral de Marselha a Alacant, les guerres púniques, el rol dels ibers, i el dels romans. I una explicació de com el metallenguatge i el meta-metallenguatge portaren a la superioritat civilitzadora dels jònics i com aquests la portaren fins aquí i l'arrelaren a la terra. I com els ibers s'empaparen de tot això i ho assumiren com a propi, i s'hi identificaren. I és potser per això que aquí sorgiren de nou els Parlaments poc després de les invasions "bàrbares" (ie. estrangeres).

Podeu llegir aquí el PDF de la presentació del llibre (6 quartilles), una entrevista a l'autor feta per en Francesc Ponsa, i una entrevista a l'AVUI. I veig que en Partal també en fa una ressenya.

El llibre és de Prohom edicions i potser l'haureu de demanar al vostre llibreter.

CAVALLER, Joan; "Teoria de les nacions. Llibre 1 (Kath'Hel·lens)"; Prohom Edicions S.L., 2005; ISBN: 84-931492-7-6; Distribució: ESIE Distribucions

D'igual a igual

Fa temps que tragino de disc dur en disc dur el text que us poso tot seguit. N'havia sentit a parlar, però només el vaig trobar escrit al pregó de les festes de Na Mercè del 2000, a càrrec d'en Robert Hughes (del qui us recomano el seu llibre d'història de Barcelona).

Deixo aquí l'enllaç del pregó d'on ho vaig treure. Algú sap de quin any és aquest jurament i en pot donar una referència més acurada? Jurament de lleialtat de catalans i aragonesos al monarca (entenc per tant que és un jurament previ a la guerra de successió):

"Nosaltres, que valem tant com vós, jurem davant vós, que no sou pas millor que nosaltres, acceptar-vos com a rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres lleis i les nostres llibertats, però si no, no."

Vet aquí com el passat ens dona una lliçó de democràcia i sentit comú.

Aniversari de les Constitucions catalanes

Recomano la lectura de l'article "Les Corts del 1705" del sempre brillant Joan Francesc Mira a l'AVUI de dissabte.

Plagis o la vida fàcil del google i el cut+paste

Des del Quaternari digital, el sempre brillant Marc Belzunces reporta en el seu blog "De l'Holocè estant" que li han plagiat una ressenya escrita a la volada d'un llibre de lectura recent. I com a més a més en Marc menciona i enllaça el meu miserable blog, aprofito per a referenciar-lo a ell i seguir el fil de la conversa en aquest ping-pong digital.

A mi també m'han plagiat, ha estat el DURSI en el seu butlletí Catalunya Recerca de febrer de 2005. Ningú no signa l'article sobre l'observatori Fabra (p.28 i 29), però algú es va guanyar la setmanada amb una foto meva que il·lustra l'article i copiant i enganxant part del text d'una web que tinc sobre l'observatori. Es una web darrerament una mica abandonada per manca de temps i que conté alguns errors que caldria esmenar i que van passar al text publicat pel DURSI.

Es això el que ensenyen a les facultats de periodisme ? O el nivell de la ESO no arriba més enllà de copiar i enganxar el que es troba per Internet. No, ja m'ho conec, si l'excusa és que els follets de la impremta es van menjar les darreres línies, aquelles on es posen les referències ... :-)

Afortunadament la revista és de distribució gratuïta, deixem-ho aquí i tot sigui pel bé de la divulgació científica; però no costava res donar la URL.