SEAT presenta un ERE per a desfer-se d'uns 1350 treballadors de les línies de producció. La causa sembla ser un excés de capacitat de producció degut a la davallada de les exportacions que la direcció creia que podria fer. Val a dir que aquest "excés" ve donat per una baixada en les vendes seguida a la introducció dels nous models, d'un caire molt més esportiu i trencant amb la línia tradicional de cotxes familiars.
L'opció més fàcil sembla ser doncs, per als alts directius, despatxar operaris de línia. Es el que s'ha fet sempre, oi ? Bé doncs potser ara caldria despatxar algú altre, o si més no, repartir amb més justícia les culpes.
Qui va tenir la "brillant" idea de fer que SEAT, amb el León, l'Altea i els nous dissenys esportius, entrés a competir, és a dir, a vendre el mateix concepte però sota diferent marca, preu i forma, amb Volkswagen (Golf) i amb Audi (A2, A3) ? Cert que s'aprofiten els mateixos bastidors, motors i demés parts, però una cosa és aprofitar parts i l'altra fer imitacions barates (en el sentit estricte de barat). SEAT no ha innovat, només ha presentat nous models estèticament diferents, però que no buscaven diferenciar-se radicalment dels models de la competència interna i externa.
Qui i com es van fer les recerques de mercat, com es van fer les estimacions i quins riscos es van ignorar ? Són aquestes decisions que van venir d'Alemanya o es van prendre a Martorell ?
Fabricant versions dels models estrella de VW i Audi, SEAT té els dies comptats. Cal innovar, és a dir, buscar nous conceptes o desenvolupar els seus clàssics que "s'ha deixat prendre" de grat o per força per Skoda. O cal buscar alternatives radicals. SEAT vols seguir fabricant automòbils o sistemes de transport ? La definició emmarca el producte i aquest el futur de l'empresa.
Quina és l'estratègia del grup per a SEAT ? Quin és el posicionament dels seus productes i a quins mercats s'adrecen de manera innovadora (més enllà del disseny o l'estètica).
No sé on es decideixen ni on s'han decidit aquestes coses, però la baixada de vendes no és un problema de producció, és un problema d'estratègia i de màrketing que pagaran els de línies, doncs ja posats alleugerim plantilla i costos fixos. Per un cop no estaria de més fer neteja a les oficines i deixar les línies en pau. Però com en el futbol, és més barat desfer-se de l'entrenador que de les vedettes del vestidor o les oficines ...
Caldria ara saber innovar en la gestió de la desvinculació (aka acomiadaments) i renovar oficines, i tot seguit repensar seriosament, a Martorell, la plaça St. Jaume i Alemanya què volem que sigui SEAT d'aquí uns anys. Si han de seguir fent el mateix tipus de cotxes, anem-nos calçant que ens esquitxarà a tots.
Es quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina - J.V Foix
Blog personal de Jordi Iparraguirre
dimarts, 8 de novembre del 2005
dilluns, 7 de novembre del 2005
Marcel.lí Iglesias i l'Esglèsia
Vull pensar que el darrer estirabot del President de l'Aragó, Marcel.lí Iglesias, catalanoparlant i de la Franja, són unes declaracions de consum intern i de cara a la galeria cavernícola que mira sempre al sud del Moncayo a fi de contrapesar la pressió de la Franja a Brussel.les.
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
Les PDA+GPS perden el Nord
No me'n vull comprar cap, però m'interessen els gadgets aquests i em miro la publicitat de les PDA que venen amb GPS. Totes m'ofereixen mapes d'Espanya i Portugal i cap porta mapes de França, Itàlia o Suïssa. I és que la castellano-cèntrica visió del món i la poca visió comercial i d'adaptació de les multinacionals s'imposa també aquí. Per a més d'un 25% dels habitants del Regne d'Espanya és molt més propera la realitat transpirenenca que la portuguesa. Als catalans en particular ens és infinitament més probable anar en cotxe a París, Tolosa, Lió, Ginebra, Torí, Milà o Gènova que a Lisboa. Vet aquí doncs una de les "avantatges" de la unidad de mercado ...
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
divendres, 21 d’octubre del 2005
Unitat de mercat en lo universal
http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195559211.html
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
dissabte, 15 d’octubre del 2005
Internet, la cinquena dimensió
Fa més de 50.000 anys els humans vam començar a explorar territoris i a poblar el planeta. Les migracions des del bressol africà van portar als nostres avantpassats a descobrir noves terres, desenvolupar noves eines i crear un conjunt de tradicions i cultures que primer van ser transmeses oralment i després per escrit. La informació anava amb les persones i es perdia, modificava o millorava amb i en elles. A peu, cavall, vaixell o carro, ens movíem sempre sobre les dues dimensions de la superfície del Globus i la informació viatjava amb nosaltres o en nosaltres.
Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.
Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.
La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.
Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.
La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.
Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.
Referències
[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004
Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.
Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.
La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.
Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.
La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.
Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.
Referències
[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)