Vull pensar que el darrer estirabot del President de l'Aragó, Marcel.lí Iglesias, catalanoparlant i de la Franja, són unes declaracions de consum intern i de cara a la galeria cavernícola que mira sempre al sud del Moncayo a fi de contrapesar la pressió de la Franja a Brussel.les.
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
Es quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina - J.V Foix
Blog personal de Jordi Iparraguirre
dilluns, 7 de novembre del 2005
Les PDA+GPS perden el Nord
No me'n vull comprar cap, però m'interessen els gadgets aquests i em miro la publicitat de les PDA que venen amb GPS. Totes m'ofereixen mapes d'Espanya i Portugal i cap porta mapes de França, Itàlia o Suïssa. I és que la castellano-cèntrica visió del món i la poca visió comercial i d'adaptació de les multinacionals s'imposa també aquí. Per a més d'un 25% dels habitants del Regne d'Espanya és molt més propera la realitat transpirenenca que la portuguesa. Als catalans en particular ens és infinitament més probable anar en cotxe a París, Tolosa, Lió, Ginebra, Torí, Milà o Gènova que a Lisboa. Vet aquí doncs una de les "avantatges" de la unidad de mercado ...
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
No tinc res contra els portuguesos, però fins quan haurem d'esperar per a tenir GPS que portin de fàbrica (també) els mapes que ens són més propers ?
divendres, 21 d’octubre del 2005
Unitat de mercat en lo universal
http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195559211.html
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
18-oct-05
------
El vicepresidente y ministro de Economía, Pedro Solbes, defendió la unidad de mercado ante un nutrido grupo de empresarios. Criticó que ciertos aspectos del Estatut pueden introducir "una segmentación" que supondría echar marcha atrás en el proceso de integración económica en espacios más amplios como la UE.
------
Benvolgut futur ex-ministre d'economia del Regne d'Espanya: Quina és la inflació catalana comparada amb la d'altres territoris de la UE ? Quines altres zones de "la unitat de mercat" han de pagar peatges a tort i a dret si volen circular amb certes expectatives, sovint frustrades, de fluïdesa ? Qui està pagant el cèntim sanitari i qui no ? Qui té i qui no recàrrecs en els impostos de successió ? Quin percentatge dels sous han de dedicar els catalans a pagar-se un pis o llogar-lo ? etc, etc.
Vivim o no vivim en un món globalitzat on tot el planeta és susceptible a compar els teus productes ? Som o no part del Mercat Comú, ara anomenat Unió Europea ? Quin és el tipus d'impost de societats d'Estònia, Txeqia o Irlanda ?
La unitat de mercat fa temps que no existeix i tant l'entrada al mercat comú europeu com el fet de viure en un món global l'han desfet. Ara bé, potser que diguis les coses pel seu nom i ens expliquis que tot plegat és per a conservar quants més quartos sota control millor, com bé saben fer els teus col·legues del transferit però mai finiquitat ministerio de cultura. Se't veu el llautó (i la plata). Aprofitant la polisèmia, caixa o faixa, oi ?
dissabte, 15 d’octubre del 2005
Internet, la cinquena dimensió
Fa més de 50.000 anys els humans vam començar a explorar territoris i a poblar el planeta. Les migracions des del bressol africà van portar als nostres avantpassats a descobrir noves terres, desenvolupar noves eines i crear un conjunt de tradicions i cultures que primer van ser transmeses oralment i després per escrit. La informació anava amb les persones i es perdia, modificava o millorava amb i en elles. A peu, cavall, vaixell o carro, ens movíem sempre sobre les dues dimensions de la superfície del Globus i la informació viatjava amb nosaltres o en nosaltres.
Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.
Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.
La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.
Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.
La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.
Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.
Referències
[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004
Amb l'escriptura vam ser capaços de deslligar la informació d'una persona determinada, al contrari del que passa a Fahrenheit 451 [1]. Les idees escrites suportaven millor el pas del temps i les errades dels rapsodes que fins llavors les havien de memoritzar. L'evolució tecnològica augmentà el ventall de sistemes d'emmagatzemament de la informació i ens portà dels cervells, a peces d'argila, papirs, pedra, pergamins, paper, cintes perforades, suports magnètics, etc. La impremta, com posteriorment la màquina d'escriure, la fotocopiadora o més recentment l'ordinador i l'editor de textos, han permès la còpia ràpida de les idees, però sobretot la seva permanència en el temps amb prou fidelitat i en suficients quantitats com per a garantir l'ocupació amb èxit de la quarta dimensió i fer perdurar les idees en el temps.
Fa tot just un segle, el 1903, vam donar el primer pas vers la tercera dimensió, ràpidament dominada fins el punt d'arribar a la Lluna en menys de setanta-cinc anys. I amb nosaltres seguia viatjant la informació.
La revolució de les telecomunicacions, des del semàfor de senyals als telèfons mòbils, deslliga la informació de suports tangibles i l'allibera de les restriccions del món dels àtoms [2]. Ara la informació pot viatjar sola i per altres camins. A principis del segle XX el telèfon i la comunicació hertziana, sistemes analògics, estenen els seus tentacles per tot arreu i trenquen amb les restriccions de les distàncies del món tridimensional. Entrem en la cinquena dimensió on ja no són més propers els qui viuen més a prop sinó els que es poden comunicar més fàcilment. A finals del segle XX la digitalització, fruit de l'aparició dels ordinadors, permet còpies indistingibles de l'original de molts tipus diferents d'informació. Tot allò que és susceptible de ser digitalitzat s'adapta al nou medi. Es deslliura de l'embolcall dels àtoms, i digitalitzant-se, passa al món immaterial dels bits. Aquesta metamorfosi permet codis correctors d'errors, unes transmissions més fiables i el processament d'ingents quantitats d'informació de manera ràpida, fets crítics per a millorar i potenciar les característiques del món de la cinquena dimensió. També altera de manera substancial el continent de la informació i la manera de distribuir-la i comercialitzar-la. Els ordinadors permeten també desenvolupar eines de tractament de la informació, dels bits, i desenvolupar eines a partir d'altres ja creades. La màquina de Turing [3] és la digitalització de la màquina-eina i amb ella s'entra en una espiral de canvis i millores contínues que en pocs anys porten, per exemple, del Memex [4] a la Web.
Ens trobem doncs amb quatre revolucions, unes molt antigues i lentes, i altres noves i ràpides, que interaccionen en el nostre present. La revolució dels mitjans de transport permet un cada cop més ràpid i eficient moviment d'àtoms (persones o bens) d'un costat a l'altre, mentre la revolució de l'emmagatzemament de la informació ens ofereix la fidel i fàcil distribució de les idees. Aquestes dues obren les portes al comerç i a les exploracions; al colonialisme i a l'incipient capitalisme. La revolució de les telecomunicacions ens deixa arribar a qualsevol racó del planeta, deslliga la informació de la matèria i fa més petit el món allí per on passen les seves ones, globalitzant [5] l'economia i el comerç. Ara no només podem moure àtoms d'un costat a l'altre, sinó que podem transmetre ordres i informació de manera immediata. Podem ser en llocs per a explicar alguna cosa sense ser-hi. Apareixen les multinacionals [5] i les telecomunicacions a llarga distància. I la informàtica ens permet digitalitzar continguts i transmetre'ls, copiar-los i processar-los fent passar continguts cada cop més complexos (text, imatges, so, vídeo, etc) per canals de comunicació cada cop més eficients.
La conjunció d'aquestes quatre revolucions en un estat de maduresa i entorn adequats obre la porta al naixement de la Societat Informacional [6] on segons Castells, aquestes condicions d'entorn permeten que la societat s'organitzi de tal manera que les principals fonts de producció de riquesa estan relacionades amb la producció, processament i transmissió de la informació. Així la conquesta de la cinquena dimensió ha estat possible amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), que ha potenciat el rendiment que es pot treure de les xarxes, diversificat el tipus d'informació a comunicar i potenciat les nostres capacitats d'acció, presència i interacció remota.
Aquesta nova cinquena dimensió ha canviat el nostre món i el que en ell podem fer i ser. Les societats no poden ser enteses sense tenir en compte les tecnologies de les que es serveixen, i les TIC, obrint aquesta cinquena dimensió, obren la porta a noves i grans transformacions socials, les de la Societat Informacional.
Referències
[1] BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Barcelona. Ediciones Orbis S.A. 1985
[2] NEGROPONTE, Nicholas. El mundo digital. Barcelona. Ediciones B. 1995
[3] http://plato.stanford.edu/entries/turing-machine/
http://en.wikipedia.org/wiki/Turing_machine
[4] http://en.wikipedia.org/wiki/Memex
[5] CARNOY, Martin. Sustaining the new economy. Work, family and community in the information age. Cambridge, MA, EUA. Harvard University Press. 2002. “What is Globalization ?” Pàgina 59
[6] CASTELLS, Manuel. The Information Age. Economy, Society and Culture. Volume 1 “The rise of the Network Society”. Blackwell Publishing Ltd. 2004
dissabte, 17 de setembre del 2005
Som i serem ... una mica més digitals
Som un poble i ens afirmem en el dia a dia per la pròpia voluntat de ser i de seguir sent sense ser assimilats pels "Borg" [1] qui, dient-se germans, no ens accepten tal com som i ens intenten canviar. Avui, el 16 de setembre de 2005, som una mica més i tenim una data comuna per a commemorar el naixement, en l'àmbit digital, de la possibilitat d'autoafirmació de la societat que s'expressa en català al nord, al sud, terra endins o mar enllà.
Es, de fet, el dia en que la Internet autogestionada descrita per en J.P Barlow en "Una declaració d'independència del Ciberespai" [2], autoorganitzada però cada cop més assetjada pels qui remenen les cireres en el món dels àtoms, decideix respectar la llibertat d'associació d'uns cibernautes i de passada reafirmar la independència del Ciberespai i la dicotomia entre el mon atòmic i el digital. Es també el dia del naixement en l'àmbit digital del primer conjunt d'usuaris agrupats entorn una societat que s'identifica a través d'una cultura que no té reflex en el món dels àtoms de la mateixa manera que la tenen algunes altres a través dels ccTLDs.
Alguns d'altres tribus pretesament universals es demanaran perquè cal un .cat i quin sentit té en un món global com és Internet. Uns potser els respondran que per oposar-se a certs ccTLDs, o que té el mateix sentit que els ccTLDs que ells, amb "visió de ciutadans del món" empren. Altres diran perquè ens ve de gust: Internet és encara l'espai de llibertat màxim i on preval el viu i deixa viure. Als qui s'oposen al .cat, només repetir-los les paraules d'en Barlow. La xarxa és encara un espai de llibertat, meritocràtic i liberal on prima la voluntat individual dels seus usuaris i on ningú no obliga a ningú a res. Deixeu que siguin els usuaris, en legítim exercici de la seva llibertat individual, que decideixin el futur del .cat.
Cal sense cap dubte felicitar als qui ho han fet possible, començant pel pioners de l'encara no resolt tema del .ct, fins als qui han portat, a primera o darrera línia, el .cat a bon port. Ara però és l'hora de posar-se treballar a fi d'assolir un .cat operatiu, eficaç i motivador. Es l'hora de demostrar i demostrar-nos que ens sabem organitzar i de les pedres fer-ne pans. Que som capaços de crear, innovar i obrir nous camins en la civilització dels futurs navegants d'aquest mar binari, com ho feu en el seu dia el dret marítim compilat pel Consolat de Mar [3] en el mar dels àtoms. I que som capaços de fer-ho de manera transparent i per a tothom doncs el .cat no és un alou, ans un empriu.
El .cat per sí sol no arregla ni millora la nostra societat xarxa. Es una etiqueta d'adscripció voluntària que pot simplificar la navegació i recerca d'informació i que té un potencial aglutinador però que per sí sola no reforçarà la nostra societat xarxa. Calen doncs accions paral.leles a fi de sumar noves urdidores al teixit de la malla de la nostra societat xarxa, fomentant la creació de nous nodes i dominis però també connectant nodes a fi de fer la xarxa cada cop més gran, més interconnectada, més resistent i més útil.
Desperta bit !
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Borg
[2] Una declaració d'independència del Ciberespai - J.P.Barlow
http://homes.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html [en]
http://derrapades-neuronals.blogspot.com/ [ct]
[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_del_Mar
Es, de fet, el dia en que la Internet autogestionada descrita per en J.P Barlow en "Una declaració d'independència del Ciberespai" [2], autoorganitzada però cada cop més assetjada pels qui remenen les cireres en el món dels àtoms, decideix respectar la llibertat d'associació d'uns cibernautes i de passada reafirmar la independència del Ciberespai i la dicotomia entre el mon atòmic i el digital. Es també el dia del naixement en l'àmbit digital del primer conjunt d'usuaris agrupats entorn una societat que s'identifica a través d'una cultura que no té reflex en el món dels àtoms de la mateixa manera que la tenen algunes altres a través dels ccTLDs.
Alguns d'altres tribus pretesament universals es demanaran perquè cal un .cat i quin sentit té en un món global com és Internet. Uns potser els respondran que per oposar-se a certs ccTLDs, o que té el mateix sentit que els ccTLDs que ells, amb "visió de ciutadans del món" empren. Altres diran perquè ens ve de gust: Internet és encara l'espai de llibertat màxim i on preval el viu i deixa viure. Als qui s'oposen al .cat, només repetir-los les paraules d'en Barlow. La xarxa és encara un espai de llibertat, meritocràtic i liberal on prima la voluntat individual dels seus usuaris i on ningú no obliga a ningú a res. Deixeu que siguin els usuaris, en legítim exercici de la seva llibertat individual, que decideixin el futur del .cat.
Cal sense cap dubte felicitar als qui ho han fet possible, començant pel pioners de l'encara no resolt tema del .ct, fins als qui han portat, a primera o darrera línia, el .cat a bon port. Ara però és l'hora de posar-se treballar a fi d'assolir un .cat operatiu, eficaç i motivador. Es l'hora de demostrar i demostrar-nos que ens sabem organitzar i de les pedres fer-ne pans. Que som capaços de crear, innovar i obrir nous camins en la civilització dels futurs navegants d'aquest mar binari, com ho feu en el seu dia el dret marítim compilat pel Consolat de Mar [3] en el mar dels àtoms. I que som capaços de fer-ho de manera transparent i per a tothom doncs el .cat no és un alou, ans un empriu.
El .cat per sí sol no arregla ni millora la nostra societat xarxa. Es una etiqueta d'adscripció voluntària que pot simplificar la navegació i recerca d'informació i que té un potencial aglutinador però que per sí sola no reforçarà la nostra societat xarxa. Calen doncs accions paral.leles a fi de sumar noves urdidores al teixit de la malla de la nostra societat xarxa, fomentant la creació de nous nodes i dominis però també connectant nodes a fi de fer la xarxa cada cop més gran, més interconnectada, més resistent i més útil.
Desperta bit !
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Borg
[2] Una declaració d'independència del Ciberespai - J.P.Barlow
http://homes.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html [en]
http://derrapades-neuronals.blogspot.com/ [ct]
[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_del_Mar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)